Els coberts amb carn
La noia estava asseguda a la taula, amb un aire solemne i solitari, davant seu
reposava un plat de carn cuita, el seu aroma impregnant l'aire amb una temptadora
promesa. Els seus ulls es movien lentament pel menjador, captant cada detall amb
una estranya calma, la tènue llum, que penjava del sostre amb un vell cable
desgastat, només il·luminava lleugerament l'espai, creant un ambient que inspirava
més por que no pas comoditat formant unes esgarrifants figures amb les ombres,
mentre el silenci omplia l’habitació amb una presència tangible. Les seves mans
s'aferraven amb fermesa a la vora de la taula, mentre la seva mirada, intensa i
penetrant, estava fixa al plat.
Amb una inquietant lentitud va lliurar la taula i va agafar la forquilla, el metall fred
entre els seus dits semblava transmetre una sensació de pesar, com si fos conscient
de l'acció que s'apropava, amb molta delicadesa va fer la primera mossegada, en
quant les seves papil·les gustatives van fer el primer contacte amb la carn la seva
expressió va canviar, les seves pupil·les es van dilatar extravagantment, fins al punt
d’amagar totalment el verd de la seva mirada, un oceà d’emocions va inundar els
seus ulls, reflectint les llàgrimes que estaven a punt de desbordar-se de pura emoció
i una cosa més sinistra, però indesxifrable, ella estava en un estat de pur… èxtasi,
una barreja turbulenta de plaer i dolor que la feia sentir viva en la seva pròpia
desesperació.
Quan l'adrenalina del moment es va veure calmada, l'habitació es va sumir en una
dantesca vibra, ella continuava menjant, però cada bocí de carn i cada mossegada
portava amb si una amarga confessió. Els crits de desesperació encara ressonaven
a les seves oïdes, de forma distorsionada, però no menys traumàtica.
Quan va acabar el plat, amb la mateixa calma de l’inic va deixar la forquilla
tranquil·lament, com algú que ja ha acceptat el seu destí i ha reconegut la seva
pròpia tragèdia.
Bruscament, va aixecar-se de la cadira, dirigint-se cap a la finestra, apartant la
cortina va fixar la mirada en la fosca nit que de sobte es va veure il·luminada per
llums intermitents que alternaven els colors blau i vermell, aquestes fent-se cada
