1. Bilingüisme substitutori, els grans directius que manejen les llengües segons la
conveniència i els interessos que els aporta fent que disminueixi poc a poc la llengua
minoritaria.
2. Avui en dia els poders públics cerquen el seu benefici econòmic i allò que quedarà
millor davant la societat, també es parla del que siria més just per totes les llengües,
però és una situació massa idílica i gens realista.
3. El fragment subratllat xerra d’aquelles comunitats lingüístiques que tenen contacte
amb altres llengües i els seus parlants són molt pocs i a més d’una edat avançada,
fa que aquesta acabi desapareixent.
4. Les llengües no tenen les mateixes condicions, per tant depèn totalment del
tractament que li donen els seus parlants, la gent que ho sent i els dirigents de les
comunitats bilingües, per exemple, nosaltres com a persones bilingües rebem
constantment odi cap al català per part d’un col·lectiu de persones normalment
afiliades a ideologies retrogrades i d’extrema dreta.
5. No estic gens d’acord amb que “cal deixar que les llengües s’ho facin totes soles”,
hem de protegir la nostra llengua, és part de la nostra història i per tant de cadascú
de nosaltres individualment. No es pot pretendre que les llengües se cuidin soles, si
las deixen d’ensenyar a l’escola o traduir pel·lícules i sèries la gent les acaba
oblidant i deixa de costat la llengua minoritària, bilingüisme substitutori, si reps
connotacions negatives constants d’una part de tu, com pot ser una de les llengües
que parles, acabaràs adaptante i assolint com que és dolent i ho canviarem. No hem
de deixar de costat les nostres arrels i la única manera de continuar amb una llengua
és: No deixar de parlar-la.
