Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Ejercicio para resolver de l'asignatura de avaluación
Tipo: Ejercicios
1 / 26
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
PRÀCTICA: I ja per acabar: repensem els Codi d’assignatura Nom d’assignatura Semestre Curs acadèmic M1.852 Disseny d’Investigació per a la intervenció psicopedagògica 1er semestre 2022 - 2023 Professor/a responsable de l’assignatura Professorat col·laborador Julio Meneses Naranjo David Rodríguez Gómez PRÀCTICA I ja per acabar: repensem els aspectes ètics i fem la proposta final Competències i resultats d’aprenentatge Competències Resultats d’aprenentatge de l’activitat
1. CB1 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca. RAP1. Interpretar i explicar els dissenys _d’investigació en l’àmbit sòcio-educatiu.
PRÀCTICA: I ja per acabar: repensem els
PRÀCTICA: I ja per acabar: repensem els
Competències Resultats d’aprenentatge Puntuació 0 - 1 1,1 – 1, 9 2 - 2, CB1. Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca. RAP1. Interpretar i explicar els dissenys d’investigació en l’àmbit sòcio- educatiu. No hi ha evidències de que les decisions preses hagin estat fruit de la reflexió i el coneixement de la matèria. Analitza els pros i els contres de les decisions preses. No només és capaç d’analitzar els pros i contres, sinó que fonamenta les decisions en un bon coneixement de la recerca sòcio- educativa. CT2. Dissenyar i elaborar documents escrits específics de l’àmbit professional de la psicopedagogia (informes, projectes, valoracions, avaluacions...). RAP1. Redactar la proposta o disseny d’una investigació aplicada pròpia de l’àmbit psicopedagògic. La redacció de l’informe final conté errors evidents des d’un punt de vista gramatical, ortogràfic, terminològic i de vocabulari relacionat amb la temàtica de l’estudi. La redacció de l’informe final conté errors poc importants des d’un punt de vista gramatical, ortogràfic, terminològic i de vocabulari relacionat amb la temàtica de l’estudi. La redacció de l’informe final és molt clara des d’un punt de vista gramatical, ortogràfic, terminològic i de vocabulari relacionat amb temàtica de l’estudi. CE5. Dissenyar, implementar i avaluar programes, projectes, serveis i pràctiques educatives dels diferents àmbits d'intervenció del psicopedagog, per donar resposta a les necessitats de les persones, organitzacions i/o col·lectius específics i plantejar, quan sigui possible, accions de prevenció per evitar situacions de risc. RAP1. Reconèixer, interpretar i explicar els criteris habituals per assegurar l’ètica de la investigació. Fa referència als aspectes ètics de la investigació sòcio- educativa, però sense concretar com pretén assegurar-la. Aporta evidències sobre procediments i artefactes contemplats al seu disseny de recerca per assegurar l’ètica de la investigació. Aporta evidències sobre procediments i artefactes contemplats al seu disseny de recerca per assegurar l’ètica de la investigació. Justifica les seves decisions. CE6. Dur a terme una recerca sobre la pràctica psicopedagògica amb la finalitat de poder implementar millores a partir dels resultats obtinguts. RAP1. Reconèixer l’estructura d’un informe de recerca i la informació que consta en cada apartat. No coneix els apartats d’un informe de recerca, ni identifica el contingut inclòs en cadascun. Coneix els apartats d’un informe de recerca, però no identifica el contingut inclòs en cadascun. Coneix els apartats d’un informe de recerca i identifica el contingut inclòs en cadascun.
PRÀCTICA: I ja per acabar: repensem els
PRÀCTICA: I ja per acabar: repensem els Resolució de la PRÀCTICA Nom i cognoms: Sandra Miralles Gil Activitat 1: L’ètica en la investigació La llargada màxima és de 5 00 paraules, en el format que ja té per defecte el document (arial 11, interlineat 1,5). Pel que fa als aspectes ètics d’aquesta recerca s’han tingut en compte en el moment d’enviar els qüestionaris. Abans de començar-lo, en l’encapçalament del formulari de Google s’hi va fer constar que les respostes són totalment anònimes i que les dades es tracten de manera confidencial i s’utilitzaran per a fins acadèmics i per acabar de completar la investigació. Per tant, tots els enquestats seran coneixedors d’aquests aspectes abans de començar a respondre el qüestionari. Referint-se a l’entrevista; a l’hora de fer-la amb les 5 famílies dels alumnes de l’escola; s’hi va adjuntar un document on es registrava un consentiment informat en el qual totes les famílies entrevistades autoritzaven als investigadors a usar les dades per a fins acadèmics relacionats amb la investigació, si han entès el propòsit de l’estudi abans de començar a respondre, si han tingut l’oportunitat de preguntar en el cas de tenir dubtes, si han comprès que poden abandonar la investigació sense que els pugui ocasionar cap perjudici, si estan d’acord en participar, si estan d’acord a què s’enregistri l’entrevista en format d’àudio i per últim si rebran algun tipus de compensació o incentiu al respondre l’entrevista. (Rodríguez, 2018 ) Aquest full de consentiment està elaborat en llengua catalana, però es pot traduir al castellà depenent de la procedència de les famílies seleccionades amb la finalitat que siguin totalment coneixedores del que estan a punt de respondre. Aquest consentiment està fet seguint un model que empren a la Universitat de Barcelona i ha d’estar firmat per l’investigador i els entrevistats. (Consultar a l’annex número 1 ).
PRÀCTICA: I ja per acabar: repensem els Seguint amb les modificacions vam haver de justificar perquè a les famílies se’ls hi fa una entrevista i a l’alumnat i al professorat un qüestionari. D’aquesta manera es sabrà com es complementen i ens permetrà extreure conclusions que siguin coherents amb els objectius de recerca. Per acabar, el professor ens va invitar a acabar de quadrar i organitzar la descripció de l’estudi de camp amb els ajustos que es facin dels punts precedents. Totes aquestes modificacions suggerides ens han servit per millorar l’estructura i la coherència del treball. Han estat aportacions molt beneficioses pel nostre estudi i les hem analitzat atentament. Ha estat una manera molt entenedora de dissenyar un projecte d’investigació, perquè hem atès uns ritmes pautats, amb correccions en cada PAC i en cada entrega s’han modificat aspectes que han permès obtenir un informe final de més qualitat. Bibliografia La llargada màxima és de 5 00 paraules, en el format que ja té per defecte el document (arial 11, interlineat 1,5). Rodríguez, D. [David]. (2018). El projecte d’investigació. Universitat Oberta de Catalunya. http://cv.uoc.edu/annotation/eed0bfbb3826d2df5494dfb07550fa38/620740/PID_00248077/PID_ 248077.html Estrella, J. [Jaime]. (2020). Cápsula: Cómo redactar su objetivo general. 1 verbo+ 3 componentes. https://ridda2.utp.ac.pa/bitstream/handle/123456789/10484/webinars-MIC-como-redactar-su- objetivo-general.pdf?sequence=
PRÀCTICA: I ja per acabar: repensem els Informe final: Proposta final del disseny d’investigació La llargada màxima és d’entre 2500 i 3000 paraules, en el format que ja té per defecte el document (arial 11, interlineat 1,5). Anàlisi de la concepció, avantatges i inconvenients dels deures a casa i la seva relació amb el context en l’alumnat de cicle superior Abstract La concepció dels deures a casa ha canviat molt al llarg dels anys, però en els últims temps s’enfronta a una dicotomia entre si realment son efectius o no per a l’aprenentatge dels infants o si s’ha de buscar alguna altra manera per aconseguir que adquireixin els coneixements. En aquest estudi d’investigació es pretén comprovar si realment les tasques acadèmiques a casa afavoreixen a l'ensenyament-aprenentatge de l'alumnat de cicle superior de primària, indagar sobre les eines i recursos existents, determinar-ne les avantatges i els inconvenients i per últim relacionar el context sociocultural i econòmic amb el rendiment acadèmic dels alumnes. Per aconseguir arribar a resoldre els objectius plantejats es fa servir una metodologia mixta combinant mètodes quantitatius i qualitatius que permeten arribar al fons de la qüestió. Paraules clau: deures a casa, aprenentatge, rendiment acadèmic, cicle superior The conception of homework at home has varied greatly over the years, but in recent times it faces a dichotomy as to whether or not it is really effective for children's learning or if some other way must be found to ensure that knowledge is acquired. The aim of this study of investigation is to verify whether academic homework at home really favors the learning of upper primary school students, to investigate the existing skills and resources, to determine the advantages and disadvantages and, finally, to relate the sociocultural and economic context with the academic performance of the students. In order to achieve these objectives, a mixed methodology combining quantitative and qualitative methods should be used to get the question. Keywords: homework, learning, academic performance, higher education
PRÀCTICA: I ja per acabar: repensem els pares i fins i tot en comptades ocasions les tasques venen dictades o manuscrites pels progenitors. D’aquesta manera es distorsiona la realitat i es fa complicat saber què han de reforçar els alumnes. (García, 2017). Segons Boixaderas (2010), la majoria de mestres adeqüen el tipus i la quantitat de deures encomanats a la realitat sociocultural de les famílies. Tenint en compte el moment actual en el qual una gran part de la població escolar procedeix de famílies amb cultures diferents; s'ha d'anar molt amb compte en les activitats que se'ls hi demana fer als alumnes, ja que han de ser tasques que l'alumne pugui fer sol, sense l'ajuda de la família. El rendiment acadèmic dels infants té un contacte directe amb la influència dels estils parentals que es presenten des de la infància fins a l’adultesa. Considerant així que el context sociocultural i econòmic influeix en el rendiment acadèmic dels infants, ja que els progenitors són els seus referents i l’educació rebuda a casa fa ser-los qui realment són. (Vallejo & Mazadiego, 2006). En les últimes dècades, s'han realitzat diverses investigacions respecte d'aquest tema, diferint en alguns aspectes. D'una banda, tenim autors com Hernández i Gil (2018) que sostenen que els deures són enriquidors pel rendiment acadèmic i desenvolupa competències com la responsabilitat i els hàbits d'estudi; d'altra banda, Roth (2020) i Suárez et al. (2012) comenten l'absència de veracitat en la realització dels deures i de la figura del docent com acompanyant i motivador de l'aprenentatge respectivament. No obstant això, la majoria han coincidit en introduir mètodes alternatius a les tasques tradicionals que es coneixien fins al moment mitjançant noves metodologies d'ensenyament i aprenentatge (ODITE, 2019; Monereo, 2021). Seguidament s’adjunta un mapa conceptual on es recullen els principals conceptes abordats durant la revisió bibliogràfica:
PRÀCTICA: I ja per acabar: repensem els És per això que es creu convenient fer èmfasi als objectius que es duran a terme en aquest disseny d'investigació els quals són els següents: Objectiu general
PRÀCTICA: I ja per acabar: repensem els Aquestes entrevistes presenten un guió semiestructurat organitzat segons els temes d’interès i la mostra a la qual es dirigeix i constarà dels següents apartats: Famílies: 1) Context sociocultural i econòmic 2) Freqüència i temps invertit en els deures; 3) Opinió personal sobre els deures i la seva utilitat. Pel que fa al qüestionari dels alumnes i docents es realitzaran amb el Google Forms per tal d’accedir a la mostra més ràpidament i aconseguir els resultats de forma eficaç. S’utilitzaran preguntes factuals i subjectives (Fàbregues et al., 2016), per aprofundir en els temes triats. S’han seleccionat els qüestionaris com a tècnica de recollida d’informació perquè és una manera d’obtenir una mostra representativa i suficient de l’escola de forma ràpida i senzilla i fer una investigació que tingui una validesa i fiabilitat atenent a la mostra seleccionada. Les preguntes del qüestionari es classificaran en les següents seccions: Alumnes : 1) Freqüència i temps invertit en els deures; 2) Aprenentatge significatiu sobre el qual s’ha après al llarg del curs; 3) Existència de classes particulars; 4) Opinió personal sobre els deures i la seva utilitat. Docents : 1) Freqüència i temps invertit en la preparació dels deures pels alumnes; 2) Autoavaluació pròpia de l’aprenentatge que s’ha dut a terme per part dels alumnes; 3) Temps invertit en els dubtes que els hi sorgeixen a l’alumnat; 4) Grau d’afavoriment a l'ensenyament-aprenentatge de l'alumnat.
PRÀCTICA: I ja per acabar: repensem els Per validar els instruments d'anàlisi, pel que fa al qüestionari s'utilitza el mètode de gràfics de barres on visualment es pot comparar l'obtenció dels resultats. D'altra banda, per als instruments de caràcter qualitatiu, es creen graelles de recollides de dades basades en les preguntes generades amb anterioritat a la realització de les entrevistes. La investigació va adreçada a docents, alumnat, famílies i escoles d’arreu, ja que poden aplicar els resultats i les conclusions a la realitat que estan vivint tots ells i elles.
Segons Rodríguez (2018) la planificació del treball de camp té en compte els instruments que s'empren, els participants a qui s'administren les mesures i el seu desenvolupament. Per tal de donar resposta a l’objectiu general, es fa ús de la metodologia mixta, en aquest cas, l’entrevista i el qüestionari, ja que són les eines que s’adapten de manera més eficaç a les necessitats d’aquest estudi. Pel que fa a la selecció de participants; s’ha determinat que per respondre el qüestionari són 25 alumnes de cada curs de Cicle Superior (25 de 5è i 25 de 6è). Les entrevistes es fan a 5 famílies escollides intencionadament les quals han de ser heterogènies, és a dir, de diferent país d’origen i nivell socioeconòmic per obtenir un resultat més ampli i amb concordança als propòsits establerts. En aquest cas, primerament es va parlar amb l’escola per tal que expliqués als encarregats de la investigació característiques de les famílies de cicle superior per tal d’escollir-ne les que més s’adaptin a la varietat que es desitja. Pel que fa a l’altre qüestionari la mostra a la qual es vol accedir són els docents que imparteixen classe al tercer cicle educatiu de Primària per tal d’aconseguir informació en particular d’aquests i usar-la per completar els objectius de l’estudi d’investigació. Per accedir a aquesta mostra només farà falta posar-se en contacte amb els mestres que s’han establert anteriorment. Amb relació al treball de camp, la primera fase és decidir a quina escola realitzar l’estudi de camp per tal de començar el procés de recollida de dades, i que aquesta accedeixi a participar-hi. A partir d’aquí, la segona fase és posar-se en contacte amb el centre educatiu per tal d’explicar- los-hi la nostra intenció d’investigació. Pel que fa a la tercera fase se centra en, a partir d’una trobada amb el professorat de 5è i 6è, transmetre els interessos personals sobre la tipologia de famílies que són necessàries per a la investigació i entre tots, arribar a una selecció adient. S’ha de conèixer els diferents perfils de les famílies dels alumnes de les dues classes tenint en compte la seva predisposició a participar.
PRÀCTICA: I ja per acabar: repensem els Bibliografia Boixaderas, R. [Rosa]. (2010). Qui m’ajuda a fer els deures? Escola Catalana , 463. Campos, L. [Luis]. (2017). ELS DEURES: la tanca entre l'escola i les famílies. ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació , (46), 55- 61. https://ambitsaaf.cat/article/view/64/ Chamseddine, M. [Mohamed]. (2018). Polarización escolar en España. Retos e implicaciones. International Journal of Educational Research and Innovation , 0 (9), 189 - 205. https://www.upo.es/revistas/index.php/IJERI/article/view/ Creswell, D. [David]. (2018). Research design: qualitative, quantitative, and mixed methods approaches (5a Ed.). London: Sage Publications Delgado, K. [Kenneth], Gadea, W. [Walter]. & Vera, S. [Sara]. (2018). Rompiendo barreres en la investigación. Ecuador: Editorial Utmach.
PRÀCTICA: I ja per acabar: repensem els http://rabida.uhu.es/dspace/bitstream/handle/10272/15178/La_utilizacion_de_una_metodol ogia_mixta.pdf?sequence= Espinoza, E. [Eudaldo]. (2018). El problema de investigación. Conrado , 14 (64), 22- 32. http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1990- 86442018000400022 Fàbregues, S. [Sergi]. et al. (2016). Técnicas de investigación social y educativa. Universitat Oberta de Catalunya. Hernández, M. Á. [Maria de los Ángeles] i Gil, J. A. [Juan Antonio]. (2018). Deberes escolares: conceptos y etiquetas verbales. http://docplayer.es/184594835-Deberes-escolares- conceptos-y-etiquetas-verbales.html Monereo, C. [Carles]. (2021). Models d’orientació educativa i intervenció psicoeducativa. [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). ODITE. (2019). Odite Tendencias Educativas 2019. 78. http://odite.ciberespiral.org/comunidad/ODITE/recurso/informe-odite-sobre-tendencias- educativas- 2019/2d28a53f-bfcd-432f- 9831 - 5d9a177eaf14%0AEl Pelaz, S. [Sara]. (2016). Los deberes escolares en educación primaria: Razones de una polémica en el contexto europeo. Universidad de Cantabria. Pujolàs, P. [Pere]. (2012). Aulas inclusivas y aprendizaje cooperativo. Educatio Siglo XXI , 30 (1), 89-
Rodríguez, D [David]. (2018). El projecte d'investigació. Universitat Oberta de Catalunya. http://cv.uoc.edu/annotation/eed0bfbb3826d2df5494dfb07550fa38/620740/PID_00248077/ PID_00248077.html Roth, B. [Bradley]. (2020). The Purpose of Homework Problems is Insight, Not Numbers: Crafting Exercises for an Intermediate Biological Physics Class. Bulletin of the American Physical Society , 65 (1).
