¡Descarga EJERCICIOS STC 4/1981 y más Ejercicios en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
SENTENCIA 4/
Procediment Aquesta sentencia resol un recurs d’inconstitucionalitat. És un procés en que un tribunal examina una llei o norma amb valor de llei i fa un judici abstracte de dues normes, una és la que diu la constitució i l’altra és la que es posa en dubte, la impugnada. (contrast de normes) És un control de constitucionalitat directe (la qüestió d’inconstitucionalitat és indirecte perquè hi participa un jutge i apareix de manera incidental en el procés ordinari. Li sorgeix el dubte de l’aplicació i constitucionalitat d’una llei en la resolució d’un judici, llavors presenta la qüestió al TC) ja que únicament la poden presentar els qui estan legitimats per fer-ho, fins i tot si la llei no ha estat publicada. El TC és l’intèrpret suprem de la CE i és l’únic capaç de declarar la inconstitucionalitat, ja que el model espanyol és concentrat. Per tant, té el monopoli d’interpretació.
Qui? Legitimats (Qui va posar en marxa el procediment) Don José María Mohedano Fuertes, comissionat d’un grup de 56 senadors.
Aquest procediment només pot ser posat en marxa per persones que estan legitimades per començar-lo i tenen legitimitat activa o poden activar l’ordre judicial a través de la presentació de la demanda, recurs, querella, ... Els Tribunals no poden actuar amb iniciativa pròpia, algú els ha d’activar. Els jutges no poden decidir dictar sentencies sense una legitimació activa. Els jutges només poden actuar en instancia de parts. Las parts actives estan legitimades per activar el TC
perquè la constitució els hi dona aquesta legitimació activa. És un mecanisme que està en mans de les minories polítiques per atacar les lleis que aproven les majories polítiques.
La pròpia constitució dona legitimitat activa a aquests 56 Senadors per iniciar aquest recurs d’inconstitucionalitat. Per tant, aquest recurs d’inconstitucionalitat va ser promogut per 56 Senadors representats per el Comissionat don José María Mohedano Fuertes. Els Senadors pretenien que el recurs fos estimat.
Legitimació activa: poder activar el procés de control de constitucionalitat (mecanisme en que tenen poder les minories polítiques per atacar les majories polítiques)
- Actuar d’ofici: actuar per voluntat pròpia
- Actuar a instància d’una part
Impugnació de normes (articles que són incosntitucionals)
- Ley de bases de Régimen Local
- Ley de Bases de 25 de noviembre de 1944
- Ley 41/1975 de Bases del Estatuto de Régimen Local
Són lleis pre-constitucionals d’organització territorial Validesa de normes i judici de contrast de normes: criteri de jerarquia, una llei que vulnera una de superior és invàlida. declaració d’invalidesa Les normes impugnades diuen que contradiuen els articles 137, 140, 148... de la CE
Aquestes lleis tenen en comú que són prèvies a la Constitució. Per tant es tracta d’un recurs contra una sèrie de lleis pre-constitucionals. Com relacionem el concepte de validesa de les normes amb el judici de constitucionalitat? Una llei contraria a la Constitució es invàlida ja que el criteri de validesa inclou la jerarquia. La conseqüència que una norma legal contradigui a una norma constitucional és la seva validesa.
Aquests Senadors ataquen a una llei que creuen que és inconstitucional. La pretensió de les parts és allò que desitja qui activa el procés. La pretensió d’aquests Senadors que van anar al TC era què aquelles lleis es declaressin inconstitucionals declarant la nul•litat de les mateixes i la d’aquelles altres normes de la mateixa legislació a les que el Tribunal consideri oportú estendre’s per connexió o conseqüència. La conseqüència de la nul•litat d’una norma és la seva expulsió de l’ordenament.
Motius de les parts (motius dels que van declarar la inconstitucionalitat) Els recursos han d’estar motivats, argumentats. Senadors : El motiu genèric d’aquest recurs és la consideració de la inconstitucionalitat de les lleis impugnades. Advocat de l’estat : el govern. Defensarà la majoria, per tant, la llei. La seva pretensió primera és que el recurs sigui inadmès. La primera decisió del tribunal serà decidir sobre l’admissibilitat de l’assumpte. En la sentència en qüestió l’advocat de l’Estat demana la inadmissió del recurs
d’inconstitucionalitat. Defensa que no és el TC qui ha d’enjudiciar sobre aquest recurs, no és competent. L’advocat de l’Estat diu són lleis anteriors a la Constitució, ja que segons el criteri temporal, hi ha hagut una llei posterior i superior (respecte el criteri jeràrquic) que la derogaria. Haurien de ser els jutges ordinaris qui declaressin la seva inconstitucionalitat, inaplicant la llei. Observem com el TC decideix admetre a tràmit el recurs
- Des/estimació : donar o no la raó. (el jutge estima o desestima en els casos ordinaris)
- El TC estima un recurs de constitucionalitat dóna la raó als recurrents
- In/admissió:
- No tenir la competència sobre aquell tema
- (^) Mancança formal (falten senadors per exemple)
- No Haver passat per instàncies inferiors
- Terminis (3 primers mesos des de la publicació de la llei)
Pretensió (el que demanen al tribunal) Que les lleis impugnades es declaressin inconstitucionals, la nul·litat de les lleis. Com a conseqüència, l’expulsió de l’ordenament d’aquestes. Pretenien que el recurs fos estimat. (l’advocat de l’estat pretén que el recurs sigui inadmès)
tant, no l’ha de dur a terme el TC, ja que les jutges son els que han d’aplicar la llei i son els que han de seleccionar les lleis aplicables al cas.
El vot particular diu que els jutges no haurien de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat. Ell discrepa del TC, ja que critica la posició del TC, ja que el TC confon entre derogació i invalidesa. Per tant, davant d’una llei anticonstitucional els jutges han de presentar una qüestió d’inconstitucionalitat, i han d’inaplicar-la. El vot particular dona raó a l’advocat de l’estat ja que el TC no té competència
Perquè la inconstitucionalitat i la derogació son institucions jurídiques diferents, en què les diferències no poden ser abolides per mitjà de la inconstitucionalitat sobrevinguda, ja que és un criteri híbrid i contradictori. La inconstitucionalitat implica la invalidesa de la Llei; la derogació, per el contrari, suposa la validesa i només produeix una pèrdua de vigència.
Els jutges decideixen si una norma està derogada F 0E 0els jutges deroguen les lleis Un jutge ordinari davant d’una llei inconstitucional anterior a la Constitució no l’aplica Qui deroga les lleis es la Constitució, ja que té una clàusula derogatòria Clàusula derogatòria: qualsevol disposició normativa que contradigui la constitució, queda derogada
El vot particular discrepa en què la derogació de les normes és una competència o facultat pròpia dels jutges i tribunals que integren el poder judicial, sotmesos a l’imperi de al llei, per tant, no l’ha de dur a terme el TC, ja que els jutges son els que han d’aplicar o inaplicat la llei i són els que han de seleccionar les lleis aplicables al cas. En cas que tinguin dubte sobre l’aplicabilitat poden presentar una qüestió d’inconstitucionalitat.
RESUM
Què es planteja? La constitucionalitat de lleis que entren en conflicte amb altres normes jurídiques. Són lleis que abans de la CE regulaven aspectes de competències municipals. Es declara que són contràries als art. 137, 140 i 141 perquè vulneren l’autonomia.
L’advocat de l’Estat no demana la desestimació del recurs, sinó la inadmissió perquè creu que el TC no és competent, sinó que haurien de ser els jutges ordinaris perquè són anteriors i contràries a la Constitució i la CE conté una clàusula derogatòria que deroga totes les normes anteriors i contràries a la CE.
En cas de no ser lleis, sinó normes inferiors, els jutges podien declara la inconstitucionalitat de normes inferior de lleis a través d’una sentència. A més, un jutge ordinari també pot inaplicar les normes que no són lleis sense que hagi estat declarada inconstitucional. El problema es planteja en què és una llei anterior a la CE i que creuen que és contrària a la CE.
Què ha de fer un jutge davant una llei pre i anticonstitucional, segons el TC?
El recurs d’inconstitucionalitat es diferencia de la qüestió perquè no es necessari la seva aplicació per a poder sol·licitar-la, per tant, es diu que es directa. En canvi, la qüestió es quan a un jutge ordinari se li planteja en un judici ordinari un incident (que dubti de si la llei aplicable es inconstitucional). Als EEUU els jutges control la constitucionalitat de les lleis aplicables a cas concret (Marbury vs. Madison 1803) i poder decidir si la llei es contraria en aquell cas i la seva decisió seria inaplicar la llei en aquell cas concret (Judicial Review of law). Seria control difús, perquè està repartit entre tots el jutges i tribunals del país, fent un judici de la constitucionalitat de la llei i decidir si aplicar-la o no en el cas concret. Mecanisme del precedent, quan els jutges tenen un cas idèntic han de prendre la mateixa decisió. En canvi, a Europa el control de constitucionalitat de les lleis no es fa realitat fins al s. XX, fins que Kelsen no crear el control concentrat on la constitucionalitat de les lleis Marta Marín Dret Constitucional I 2016/17 només la dictava un òrgan independent, el TC, que és un legislador negatiu perquè pot eliminar lleis que han estat aprovades pel Parlament. El problema que es plantejava era que els jutges no podien inaplicar lleis ni decidir sobre la seva constitucionalitat però sí que han d’aplicar la constitució perquè és dret. Per tant, Kelsen va plantejar la solució creant un instrument per a quan es trobin davant una llei que creguin constitucional puguin tenir un mecanisme, aquest mecanisme es la qüestió d’inconstitucionalitat, que és una via indirecta perquè se li suscita a un jutge quan està aplicant la llei; el que no pot fer un jutge és fer una sentència i declarar una llei inconstitucional, perquè això només ho pot fer de forma monopolística el TC. El jutge davant d’una llei que creu inconstitucional no pot decidir
no aplicar-la, per tant ha de plantejar la qüestió i frenar el procés fins que el TC dicti si la llei és o no constitucional. Davant d’una llei pre i anticonstitucional els jutges ordinaris poden inaplicar-la en cas d’estar segurs de què és inconstitucional i en cas de dubte, presentar una qüestió d’inconstitucionalitat (FJ 1) “Así como frente a las Leyes postconstitucionales el Tribunal ostenta un monopolio para enjuiciar su conformidad con la Constitución, en relación a las preconstitucionales los Jueces y Tribunales deben inaplicarlas si entienden que han quedado derogadas por la Constitución, al oponerse a la misma; o pueden, en caso de duda, someter este tema al Tribunal Constitucional por la vía de la cuestión de inconstitucionalidad”.
El jutge ha d’aplicar tot l’ordenament d’acord amb la CE que és la norma suprema.
Inconstitucionalitat sobrevinguda : consisteix en què una llei anterior a la CE es considerés anticonstitucional posteriorment a la redacció de la Constitució, ja que entra en contradicció amb ella. Davant de normes inferiors a la lleis pre constitucionals i anti constitucionals, podrien declarar la seva inconstitucionalitat o inaplicar-la en aquell cas. Davant una llei post constitucional i anticonstitucional els jutges ordinaris han de presentar una qüestió d’inconstitucional. El vot particular pensa que no existeix una inconstitucionalitat sobrevinguda, no poden coincidir els dos criteris alhora. En canvi, el TC empra el criteri de validesa i el criteri vigència. El vot particular discrepa en què la derogació de les normes és una competència dels jutges ordinaris, per tant, no la dur a terme el TC, ja que les jutges son els que han d’aplicar la llei i son els que han de seleccionar les lleis aplicables al cas.
- Inadmissió a tràmit : perquè no s’han complert els requisits. Desestimació: El Tribunal no ha estimat la pretensió, no ha donat la raó. En el cas d’un recurs d’inconstitucionalitat voldria dir que aquella llei sí és constitucional. En canvi, si s’estima, la conseqüència és la seva nul·litat (invàlida) per ser contrària a la CE.
