




Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Exercicis obligatoris PAC 2 any 2019-2020 psicologia clinica de nens i adolescents.Universitat oberta de catalunya.
Tipo: Ejercicios
1 / 8
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!





Abril 2021 - PAC 2 REGINA PASCUAL PONCE
La Prova d’Avaluació Continuada 2 (PAC 2) comprèn la Unitat 3 de l’assignatura i els continguts i lectures que s’han treballat de manera autònoma d’aquesta unitat. La PAC està estructurada en tres activitats basades en casos pràctics i el darrer exercici és teòric. Les puntuacions de les preguntes, el format d’entrega, les normes per a realitzar-la i la data d’entrega es troba al final del document.
El Bruno és un nen de 5 anys i 2 mesos que cursa P5 en una escola rural. Viu amb els seus pares i la seva germana petita de 2 anys. Els pares consulten a psicologia arrel d’observar en el Bruno una reacció emocional i conductual exagerada davant les tempestes. Expliquen que la situació s’ha agreujat fins a tal punt que, encara que no plogui però el cel estigui ennuvolat i amenaçant pluja, el Bruno es nega a sortir al carrer. - “I no et pots imaginar com està el dia que plou! L’hem arribat a trobar amagat dins del llit, tapant-se les orelles per no sentir els trons, plorant i suant moltíssim, realment descontrolat” .- Afegeix la mare. REGINA PASCUAL PONCE
Motiu de consulta: Quin es el problema?.Et podem ajudar?.Com podem ajudar al seu fill? Avaluació sistemàtica dels trastorns: Freqüència:
Abril 2021 - PAC 2 REGINA PASCUAL PONCE Amb quina freqüència et passa?.Quantes vegades ocurreix a la setmana?.Li passa sempre que veu que hi ha tempestes? Duració: Des de quan et passa?.Al Nadal ,ja tenies aquest problema? Intensitat: Quan passa,com es de important?.Defineixin del 1 al 5 quin nivell de por te el seu fill a les tempestes? Circumstàncies en las que succeeix: Quan ,on?.Abans de que passi això ,transcorre un altre cosa?.Han observat vostès algun factor abans de la crisi de por? Conseqüències: Que es el que passa quan està succeint? Aquesta por ,et provoca problemes amb els pares?Amics?Escola? Actituds davant el problema: Que fan els teus pares o tu ,quan surt aquest problema? Factors causals: Va passar alguna cosa important abans de que comencessis a tindre aquests episodis de por? El Bruno mostra simptomatologia ansiosa. Per aquesta raó hem d'avaluar les característiques principals de l'ansietat que te el Bruno, (intensitat, freqüència i durada dels símptomes) i quina és la seva resposta a nivell cognitiu, emocional i conductual. Aquestes variables, ens permet tindre una visió general de la simptomatologia específica del Bruno, d'aquesta manera individualitzem la intervenció a les característiques individuals que ells ens expliquin. Els meus informadors serien els progenitors,ja que es te que explorar la seva reacció davant la situació ansiosa del Bruno. La conducta dels pares pot ser un reforçador de la simptomatologia segons com actuïn,també es te que avaluar si existeixen diferencies en la manera d'actuació de cadascú dels pares. Les respostes que dona Bruno davant la situació de por i estratègies d’afrontament que utilitza,es l’informació que ens permet saber com actua el Bruno i si les estratègies d’afrontament son adequades o no,per si tenim que reforçar-les durant la intervenció. En cas de no disposar d’aquests recursos, s’han de tenir en compte per a poder entrenar-los posteriorment.
Abril 2021 - PAC 2 REGINA PASCUAL PONCE verbalitzant que no vol anar a l’escola l’endemà. Cada diumenge té mal de panxa i fins i tot vòmits. I això que a l’escola hi té un grup d’amics que l’aprecien molt!, però no s’hi vol quedar de cap de les maneres”. La mare explica que els passa el mateix si alguna tarda l’han de deixar a casa els avis, no s’hi vol quedar i realment l’angoixa que presenta sembla anar més enllà d’una simple rebequeria. La mare afegeix: “ he de reconèixer que a mi també em costa molt estar massa estona sense ella”.
Cuestionario de ansiedad de separación de inicio temprano (CASI-T,Gonzalez y Mèndez 2008). Aquest qüestionari va dirigit a la població infantil de 3 _^ 6 anys,es l'únic que està validat i elaborat en edició espanyola. Aquest qüestionari avalua l’ansietat per separació d’inici primerenc ,amb el fi d’identificar nens vulnerables am risc de desenvolupar ansietat per separació (TAS). El qüestionari va dirigit als pares i està compost per 24 ítems i una escala de valoració de cinc punts.
L’exposició gradual en viu ,es una tècnica que ha mostrat la seva eficàcia en el tractament de trastorn d’ansietat per separació,consistiria en exposar a l’Emma progressivament de situacions ordenades de menys a mes proximitat dels pares i que es preparen en una llista. En las sessions inicials seria acompanyada per una persona significativa i poc a poc l’Emma faria front sola a les situacions d’ansietat ,fins a que faci un auto-exposició regular i en el seu context habitual. El segon tractament que aplicaria seria la pràctica reforçada,consisteixen en instruccions verbals que es dirigeixen a facilitar la conducta,pràctica en viu ,gradual i reiterada ,reforçament social i retroalimentació,aquests elements es programarien de que cada assaig te que superar el temps d’exposició i si ho supera a continuació premiar a l’Emma,així fins que la conducta es trobi reforçada per fer front a la separació temporal dels seus pares.
Abril 2021 - PAC 2 REGINA PASCUAL PONCE
El programa de tractament Coping Cat, «El gato valiente» (Kendall, 2010), es el que crec es mes adequat per l’Emma. Es un programa cognitiu-conductual ,en el que els seus objectius son desenvolupar un pla d’afrontament de la ansietat,avaluar la seva pròpia actuació i auto-reforçar la conducta i detectar els pensaments i situacions que li provoquen ansietat per separació a l’Emma,a mes a mes es troba adaptat en espanyol ,l’aplicació es individual i consta de 16 sessions de 50 minuts dividides en dos blocs(1º bloc d’entrenament 2º bloc exposició en viu).
El Bernat és un noi de 16 anys, estudiant de 4t d’ESO. Conviu amb els seus pares, els quals tenen bona relació entre ells i bon vincle amb el Bernat. Els pares i el Bernat acorden consultar a psicologia ja que ell mateix els explica que se sent buit, que ja no el motiva res del que li agradava fins ara, i que sent que no té forces ni ànims per fer res, ni tan sols allò que fins ara li agradava com per exemple tocar la guitarra amb el seu grup d’amics. Fa uns 6 mesos que posa excuses als companys de classe per no quedar amb ells, està abandonant les tasques escolars i el seu rendiment acadèmic està per sota del que havia demostrat sempre. El Bernat, fins ara, era molt bon estudiant però des que va començar aquest curs refereix que no pot concentrar-se, no descansa a les nits, es lleva fatigat i ha perdut la gana, aprimant-se 4 kg en els últims mesos.
IDER (Inventari de depressió estat / tret; Spielberger, 2008) .inventari molt breu (20 elements) destinat a avaluar d'una banda el grau d'afectació (Estat) i per una altra la freqüència d'ocurrència (Tret) que el subjecte mostra en relació amb els components afectius de la depressió. A mes, els elements en aquesta avaluació s'aprecia tant la presència de depressió (Distimia) com l'absència d'aquesta (Eutímia).Avaluació per adolescents,joves i adults. CDS (Escala de Depressió per a Nens; Lang i Tisher, 2014). De 8 y 16 años, conté 66 elements, 48 de tipus depressiu i 18 de tipus positiu. Aquests dos conjunts es mantenen separats i permeten dos subescales generals independents: Total Depressiu (TD) que avalua Resposta afectiva (RA), Problemes socials (PS), Autoestima (AE), Preocupació per la mort / salut (PM), Sentiment de culpabilitat (SC), Depressius diversos (6 subescales) i Total Positiu (TP), ànim-alegria (AA) i Depressius diversos (DV), 2 subescales. Q-PAD. Qüestionari per a l'Avaluació de Problemes a Adolescents. prova ràpida i senzilla d'aplicar i corregir per a la detecció i avaluació de problemes en adolescents (12-18 anys) incloent les variables més rellevants: Ansietat, Depressió, Insatisfacció corporal, Problemes en les relacions amb els altres,
Abril 2021 - PAC 2 REGINA PASCUAL PONCE
En la intervenció es persegueix que tingui com a objectiu la reducció/eliminació de l'ansietat. La finalitat d'aquests programes és que a partir de l'entrenament dels pacients han après les necessàries habilitats per afrontar situacions temudes socialment .El seguiment d'aquest tractament no només millora l'ansietat social, si no també l'autoestima, depressió, habilitats socials, etc. Els objectius específics que s'han de dur a terme son: Conèixer, descriure i diferenciar les diferents emocions i sentiments. Prestar ajuda a afrontar, mitjançant activitats d'afrontament, les diferents situacions ansiògenes. Ajudar els nens a reconèixer les seves pròpies respostes d'actuació davant emocions i sentiments i situacions estressants. Aprendre a manejar el nostre cos i les preocupacions, reals o imaginàries,mitjançant estratègies. Reconèixer les situacions que causen preocupacions i pors. Disminuir i evitar l'estrès a través de l'assimilació de tècniques de relaxació. Identificació els pensaments interns davant de situacions estressants. Adquirir l'autocontrol.
De Corral, P., y Echeburúa, E. (1997). Ansiedad de separación en la infancia: psicopatología y tratamiento. En M. Luciano (coord.,), Manual de psicología clínica: infancia y adolescencia.Valencia: Promolibro Echeburúa, E.(1996). Trastornos de ansiedad en la infancia.Madrid. Ediciones Pirámide. Orgilés, M.,Méndez, F. X. y Espada, J. P. (2012). Intervención en los miedos y en la ansiedad por separación. En F. X. Méndez y L. M. Llavona (Ed.), Manual del psicólogo de familia. Un Nuevo Perfil Profesional. Recuperado de https://www.academia.edu/ 6252776/Manual_del_Psicologo_de_Familia_Un_Nuevo_Perfil_Profesionas_de_Luis_M_Llavona_U_y_F ancisco_X M. FORMAT D’ENTREGA
Abril 2021 - PAC 2 REGINA PASCUAL PONCE
CAS BRUNO : total de 3 punts (1.1, 1.2., 1.3 = 1 punt cadascuna) CAS EMMA : total de 3’5 punts (2.1 i 2.3 = 1 punt), (2.2.= 1’5 punts) CAS BERNAT : total de 2 punts (1 punt per pregunta) Exercici 4 : total: 1’5 punt (4.1.= 0’50), (4.2.= 1 punt)