Laura Sancliment i Solé
Universitat Autònoma de Barcelona
Pilar Sanchez Lopez
Història Moderna de Catalunya
Curs 2012-2013
21 de març del 2013
RESUM I COMENTARI.
XAVIER TORRES I SANS; ELS BANDOLERS (S.XVI.XVII)
RESUM
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
el bandolerisme, Apuntes de Historia
Asignatura: Catalunya Moderna, Profesor: Pilar Sanchez, Carrera: Història, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
2012/2013
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga el bandolerisme y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
Laura Sancliment i Solé
Universitat Autònoma de Barcelona
Pilar Sanchez Lopez
Història Moderna de Catalunya
Curs 2012-
21 de març del 2013
RESUM I COMENTARI.
XAVIER TORRES I SANS; ELS BANDOLERS (S.XVI.XVII)
RESUM
Xavier Torres és un dels autors catalans que ha treballat més profundament els bandolers a Catalunya així com el seu origen, la seva evolució, la composició de les bandositats i la sociologia dels individus.
Hi ha uns quants factors que fan de Catalunya una terra òptima per al desenvolupament del moviment. Primer de tot, cal destacar del llibre la vessant geogràfica; l’autor considera que la geografia del Principat, amb les seves muntanyes, les zones de boscos frondosos, altres de congosts i penya-segats, els pobles menuts, les Masies i castells repartits al llarg del país, etc., van afavorir el desenvolupament de l’activitat bandolera. Però no hem de concebre el bandolerisme com a una característica estrictament catalana, ja que aquest, fou un fenomen estès a tota la Mediterrània, així com a moltes països d’Europa. No és per tant, una exclusivitat catalana sinó, més aviat, una generalització del període del Barroc, dels anys centrals de l’Època Moderna; els segles XVI i XVII.
Dit això, seguim resumint els factors que, juntament amb el geogràfic, expliquen l’evolució i arrelament del bandolerisme a Catalunya. Es considera com a fonamental, un aspecte de tipus estructural, que seria el bloqueig entre demografia i economia; és a dir, el desequilibri entre població i recursos que la societat catalana va viure durant aquella època. Així doncs, s’explica aquest desajust com a causa del sorgiment i proliferació del moviment. S’entén que, si la població creix però els recursos no augmenten de la mateixa manera, el resultat és un bloqueig que genera excedent demogràfic. I aquest excedent de població és el que representa que es llançà a la vida bandolera. Tenint en compte que, els bandolers acostumaven a ser pagesos, ramaders, pastors.., és a dir, gent de l’àmbit rural, entenem que en els masos, l’abundància de boques per alimentar no ajudava l’economia. I s’entén llavors que, la vida bandolera fos una alternativa real a tots aquells desheretats que patien situacions de pobresa econòmica en els seus masos. Però aquesta explicació, mantinguda per historiadors com ara Joan Reglà, no acaba de quadrar si tenim en compte la realitat econòmica de l’època a Catalunya. I el cas és que, tal i com es desenvolupa al llibre, els anys del segle XVI, foren justament d’increment econòmic al camp català, és a dir, de bonança de producció agrària i de comerç. Per tant, aplicat en un gràfic veiem que, la línia pujaria justament durant els anys del segle XVI i es mantindria fins als anys vint del segle XVII. Per tant, hem d’entendre que el bandolerisme no és fruit exclusiu de la tisora economia-població, sinó que, respon a altres factors, proposats també per altres autors. El llibre, de fet, vol recollir diverses opinions de diferents estudis d’autors catalans. En aquest sentit, cal
cada família. I si, posem com a exemple en Perot, podem veure que, ell era el cinquè fill de set germans, per tant, no li queda herència. En una família tan nombrosa, d’una masia d’Oristà, lluny de la capital de Vic, amb un clima més aviat sec; segur que es feia difícil el dia a dia, encara que es consideri el període com a positiu. I bé, si aquí se li suma el fet de viure en una societat on l’alta jerarquia abusava del poder, on les tensions entre bandositats eren freqüents, on els drets de les persones brillaven per la seva absència i on, a més a més, la justícia i les desigualtats eren base fonamental del sistema, es pot arribar a entendre la proliferació i arrelament que tingué el moviment bandoler. I és considerable tenir en compte que, bandolers com Perot Rocaguinarda i molts altres, eren coneguts i recolzats per la societat. Rebien suport i actuaven sempre amb una actitud de respecte cap a la resta de gent com ells, és a dir, del mateix estatus social. Això era el que els diferenciava d’un simple bandit social, d’un lladragot qualsevol. Els bandolers, i en aquest cas, parlant d’en Perot, tenia clar que no matava per matar, que només atacaria per venjar un greuge comès sobre la seva persona o sobre un dels seus; que només escarmentaria als qui abusaven del poder i que respectaria als pobres.
Doncs bé, penso que aquesta idea queda ben reflectida al llibre i de fet, la memòria popular ha recordat aquest personatge i molts altres bandolers, sovint idealitzats, però en tot cas, han esdevingut personatges tradicionals, protagonistes d’aventures, fracassos i victòries. No tots ells van tenir la mateixa sort i el seu final no fou sempre l’indult. El fet que Serrallonga morís d’una manera tan tràgica i poc digne, ha fet recordar-lo sovint com un heroi.
Amb tot, remarcar la claredat i la professionalitat de l’estudi de l’autor, ja que el llibre és realment complert i mostra una dimensió que enriqueix els nostres coneixements.