El catalanisme polític | Resúmenes de Historia de España

TEMA 8 – EL CATALANISME (1833 – 1901)

• La Renaixença és el procés de recuperació o redescobriment de la llengua i cultura catalana

després del Decret de Nova Planta (Inicis segle XIX) ➜ Moviment cultural i literari que

aspirava a recuperar l’ús de la llengua i dels senyals d’identitat catalans.

• Al llarg del segle XIX el sentiment de pertinença català es va mantenir amb dificultats a la

societat catalana fora del món oficial ➜ Majoria de la població manté el català com a pròpia

tot i que el castellà és la única oficial de l’administració pública, l’ensenyament i els actes

oficials.

• La societat catalana crea entitats culturals i cíviques voluntàries (ateneus, editorials...) i

també revistes i publicacions que van organitzar campanyes en defensa de la llengua i a

favor de recuperar la història i tradicions culturals i folklòriques (cultura popular).

• La societat catalana (no el món oficial format per ajuntaments, diputacions...) es planteja

reivindicar l’ús del català i l’afirmació de la identitat catalana dins del nou règim liberal.

• La Renaixença és un moviment cultural que sorgeix als anys 30 del segle XIX per reivindicar

l’ús públic i literari de la llengua catalana ➜ Comença el 1833 amb la publicació de l’oda a

La pàtria de Carles Aribau.

• Agrupació d’intel·lectuals i erudits que van rastrejar les arrels de la literatura, la història, el

dret i el folklore catalans per recuperar i reivindicar la identitat pròpia.

• L’estudi del passat medieval, impulsat per literats reconeguts, reivindica el paper dels

comptes de Barcelona i la importància de la Corona d’Aragó.

• Juristes com Manuel Duran i Bas van analitzar el dret com a expressió de l’ànima catalana i

defensen que els usos i costums dels passat reflectien la psicologia col·lectiva d’un poble.

• Meitats segle XIX ➜ Celebració dels Jocs Florals per estimular poetes per promoure

l’escriptura en català ➜ Gràcies a aquests es crea un model de llengua literària culta.

• Jocs Florals es popularitzen, es converteixen en una festa cívica i una plataforma de difusió

del català ➜ Destaquen Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.

1. ELS FONAMENTS CULTURALS: LA RENAIXENÇA

1.1. LA SOCIETAT CIVIL, BRESSOL DEL CATALANISME

1.2. LA RENAIXENÇA LITERÀRIA I CULTURAL

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El catalanisme polític y más Resúmenes en PDF de Historia de España solo en Docsity!

La Renaixença és el procés de recuperació o redescobriment de la llengua i cultura catalana després del Decret de Nova Planta (Inicis segle XIX) ➜ Moviment cultural i literari que aspirava a recuperar l’ús de la llengua i dels senyals d’identitat catalans.
Al llarg del segle XIX el sentiment de pertinença català es va mantenir amb dificultats a la societat catalana fora del món oficial ➜ Majoria de la població manté el català com a pròpia tot i que el castellà és la única oficial de l’administració pública, l’ensenyament i els actes oficials.
La societat catalana crea entitats culturals i cíviques voluntàries (ateneus, editorials...) i també revistes i publicacions que van organitzar campanyes en defensa de la llengua i a favor de recuperar la història i tradicions culturals i folklòriques (cultura popular).
La societat catalana (no el món oficial format per ajuntaments, diputacions...) es planteja reivindicar l’ús del català i l’afirmació de la identitat catalana dins del nou règim liberal.
La Renaixença és un moviment cultural que sorgeix als anys 30 del segle XIX per reivindicar l’ús públic i literari de la llengua catalana ➜ Comença el 1833 amb la publicació de l’oda a La pàtria de Carles Aribau.
Agrupació d’ intel·lectuals i erudits que van rastrejar les arrels de la literatura , la història , el dret i el folklore catalans per recuperar i reivindicar la identitat pròpia.
L’estudi del passat medieval, impulsat per literats reconeguts, reivindica el paper dels comptes de Barcelona i la importància de la Corona d’Aragó.
Juristes com Manuel Duran i Bas van analitzar el dret com a expressió de l’ànima catalana i defensen que els usos i costums dels passat reflectien la psicologia col·lectiva d’un poble.
Meitats segle XIX ➜ Celebració dels Jocs Florals per estimular poetes per promoure l’escriptura en català ➜ Gràcies a aquests es crea un model de llengua literària culta.
Jocs Florals es popularitzen, es converteixen en una festa cívica i una plataforma de difusió del català ➜ Destaquen Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.

1. ELS FONAMENTS CULTURALS: LA RENAIXENÇA

1.1. LA SOCIETAT CIVIL, BRESSOL DEL CATALANISME

1.2. LA RENAIXENÇA LITERÀRIA I CULTURAL

En contra de l’ús d’una llengua medievalitzant, arcaica i carrinclona, amb paraules incomprensibles, alguns escriptors progressistes propugnaven l’ús del “català que ara es parla” ➜ Serafí Pitarra, Josep Anselm, Abdó Terradas i Valentí Almirall formen part d’aquest grup.
Paral·lelament, van sorgit noves publicacions periodístiques que van incorporar l’ús de la llengua catalana que eren instruments de difusió de la llengua en l’espai públic ➜ La Renaixensa , el Diari Català o L’Esquella de la Torratxa.
A Catalunya la construcció de l’Estat liberal va aixecar crítiques de diversos sectors que proposaven fórmules descentralitzadores ➜ plantejaments federalistes i autonomistes.
Les diferents constitucions del nou Estat liberal va definir Espanya com a nació única , amb les Corts com a dipositàries úniques de la sobirania nacional (compartida només amb el rei) aposten per un model d’organització estatal basat en la centralització política , econòmica , administrativa , jurídica i militar.
Durant la Dècada Moderada es produeix un augment del centralisme, acompanyat d’una política d’ordre públic molt dura que va conduir a la declaració de l’Estat de guerra a Catalunya diferents vegades ➜ Distanciament dels moderats catalans i espanyols , descontentament amb l’ uniformisme cultural i reivindicació del particularisme català ➜ Manuel Duran i Bas defensa la descentralització de l’Estat.
Carlisme té un fort arrelament a Catalunya (fonamentalment a les zones rurals). o Defensa els principis absolutistes i tradicionalistes i les institucions tradicionals catalanes. o S’oposa a la centralització política i administrativa que implementava l’Estat liberal.
Els carlistes presenten la monarquia del pretendent Carles com una monarquia federalitzant que reconeixeria els antic “furs” de Catalunya i que restabliria les llibertats perdudes el 1714 (A la guerra de Successió).
En el transcurs de la Tercera Guerra Carlina, Carles VII publica un manifest en que promet restablir les lleis i privilegis de Catalunya suprimits el 1714.

1.3. LA RENAIXENÇA POPULAR

2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES

2.1. EL PROGRESSISME RADICAL I L’ANTICENTRALISME

2.2. LES PROPOSTES FORALISTES DEL CARLISME

Valentí Almirall = primer impulsors del catalanisme polític. o Promou el Primer Congrés Catalanista pretenia unir diverses tendències. o Funda la primera associació catalanista = La Jove Catalunya.
Almirall es distancia de Pi i Maragall i decideix impulsar una acció política catalanista , política , interclassista , no elitista per unir esquerres i dretes en un únic projecte polític.
Des del Diari Català explica la necessitat que el catalanisme passés a ocupar-se del “interessos materials” del país ➜ això significava fer política.
Fonamenta la formació d’una plataforma política ➜ Centre Català (1882) o Ideologia de centre per poder unir les esquerres i les dretes i així poder tenir el suport de les classes socials i la burgesia però no va acabar seduint ni a uns ni els altres. o Desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic). o Creació de nuclis propagandístics del catalanisme.
El Centre Català convoca el Segon Congrés Catalanista que denuncia el caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya i fa una crida als polítics catalans perquè els abandonessin i s’impliquessin en organitzacions catalanes.
El Congrés queda inacabat per causes polítiques i per les discrepàncies entre els diferents sectors del catalanisme tot i estar d’acord en qüestions específiques tenien posicions ideològiques diferenciades.
El projecte d’Almirall, recollit a Lo catalanisme ➜ organització interclassista , catalanista , política , no elitista que unís tots els corrents del catalanisme i esdevingués una força política i que pogués accedir a les eleccions (va ser inviable). o Representava un catalanisme massa republicà per atraure amplis sectors de la burgesia catalana que formava part dels partits monàrquics. o No remarcava tant el contingut social del moviment com el republicanisme federal i per tant, no va saber atreure les bases populars.
Discrepàncies d’alguns membres del Centre Català amb l’orientació progressista d’Almirall condueix a una separació del moviment ( 1887 ) però, l’ oposició d’Almirall a l’ Exposició Universal de Barcelona ( 1888 ), que considerava un pacte de la burgesia catalana amb la monarquia centralista, es el que va provocar la desaparició del Centre Català.

3.1. LA JOVE CATALUNYA I EL CENTRE CATALÀ

3.2. EL FRACÀS D’AMPLIAR LES BASES DEL CATALANISME

Valentí Almirall = primer polític que elabora una teoria sobre el catalanisme.
Procedent del federalisme de Pi i Margall defensa les raons per les que Catalunya havia de tenir unes formes d’autogovern pròpies ➜ La seva argumentació és que, Catalunya, era una zona industrialitzada i el sistema estava pensat per una societat agrícola i que, per tant, hi havia la necessitat d’unes polítiques i competències pròpies = descentralització.
Per Almirall la llengua , la història , la cultura i les diferències entre una Catalunya industrial , moderna i dinàmica i una Espanya agrària amb un predomini de les classes tradicionals i un sistema polític centralista , justificaven les reivindicacions polítiques catalanes.
Demanava l’existència d’unes institucions polítiques pròpies dotades d’atribucions polítiques que permetessin atendre millor els problemes polítics, socials, econòmics i culturals del país.
Almirall va ser molt crític amb el sistema de la Restauració. o Caciquisme, corrupció i frau electoral dificulten la reforma de la vida política espanyola. o Es malfiava dels partits i de la política espanyola.
Proposa mobilitzar el conjunt de la societat catalana perquè prengués consciència de la seva situació de subordinació política, estableix les principals demandes polítiques i se les presenta al rei sense passar abans pels governs, les Corts i els partits espanyols.
Lo catalanisme desenvolupa una teoria sobre el “particularisme català” que defineix Catalunya com a nació i es considera un antecedent del nacionalisme català particularisme es justifica pels drets històrics de Catalunya, la seva llengua i cultura i, per les característiques específiques de la nova societat industrial catalana, diferent a la d’altres zones de l’Estat espanyol.
Almirall va ser el principal redactor del “ Memorial de Greuges ” = primer manifest polític del catalanisme presentat al rei Alfons XII el 10 de març de 1885 per una comissió representativa de personalitats de la societat catalana ➜ Document catalanista, polític, unitari redactat pel Fomento del Trabajo Nacional que no tindrà eficàcia perquè el rei, intermediari entre Almirall i els polítics de la Restauració acaba morint aquell mateix any.
El gran èxit de Valentí Almirall va ser que la burgesia signés el Memorial de Gregues, és a dir, que es sumés a un projecte o iniciativa catalanista.

4. VALENTÍ ALMIRALL

L’acostament del clero català al catalanisme conservador va estar liderat per clergues importants que intenten cristianitzar un moviment ( catalanisme ) que comença en posicions laiques.
Aquest grup va dotar-se d’un òrgan de premsa ( La Veu del Montserrat ), fa campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat i la restauració del monestir de Ripoll i exigia que els bisbes fossin catalans.
La tradició vigatana va culminar amb Josep Torres i Bages (bisbe de Vic) que defensa un catalanisme d’arrels cristianes ➜ Publica La tradició catalana. o Defensa l’esperit de Catalunya es troba en la família, la propietat i la religió o Refusa un canvi social radical. o Presentava una edat mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present. o Defensa una estratègia regionalista allunyada de l’acció política ➜ Canvi d’estratègia per arribar a una societat de d’un missatge catalanista dins l’església catòlica.
El vigatanisme defensava el protagonisme que havia de tenir el clero en la regeneració de la societat catalana, que estava molt degradada pel nou model de la industrialització i, demanava mantenir-la dins els principis d’un catalanisme tradicionalista i cristià.
La campanya contra el projecte de Codi Civil mostra la necessitat d’organitzar més i millor el moviment catalanista ➜ dirigent de la Lliga de Catalunya proposa la fundació d’una n ova entitat que coordinés tots els grups catalanistes comarcals d’arreu de Catalunya = Unió Catalanista (1891) ➜ grup polític catalanista format a partir de la unió d’una federació d’institucions catalanistes (unió d’entitats culturals que s’uneixen a Manresa per crear les bases d’una plataforma política).
La finalitat de la Unió Catalanista era propagar les idees regionalistes i elaborar un programa comú per tots els grups catalanistes.
La nova entitat va tenir un gran suport de la Catalunya rural , cosa que es combinava amb la voluntat de donar més participació a les organitzacions comarcals.
Estructura de la Unió (federació d’entitats) proporcionava una gran amplitud geogràfica que afavoria la difusió de les iniciatives ➜ base social formada per propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals.

5.2. LA UNIÓ CATALANISTA I L’ASSEMBLEA DE MANRESA

L’agrupació aconsegueix activar la consciència d’amplis sectors de la societat catalana sobre la necessitat de dotar Catalunya d’ òrgans d’autogovern.
El problema era les discrepàncies entre els membres més apolítics , que no volien participar en la vida política i, els que defensaven el fet de convertir-se en una organització que participés en les eleccions.
Un dels primers actes de la Unió Catalanista va ser la celebració a Manresa d’una assemblea de delegats per aprovar un programa polític que rep el nom de Bases de la Constitució Regional Catalana ➜ Document conegut com a Bases de Manresa , que reconeixia la plena sobirania de Catalunya que proclamava l’oficialitat del català i defensava restablir les antigues institucions del país.
Al final del segle XIX van sorgir a Catalunya formulacions catalanistes que proposaven alternatives globals per al país.
D’una banda, el federalisme català concreta els seus principis doctrinaris amb la redacció d’un “ Projecte de Constitució per a l’Estat Català ” que va aprovar el congrés regional del partit a Catalunya el maig del 1883. o La configuració del catalanisme federal implicava dotar Catalunya d’una entitat política i organitzativa pròpia , fruit d’un gran pacte federal amb altres regions o nacionalitats espanyoles ➜ defenia una organització interna catalana, la identitat i el català i dotava l’autogovern català de competències àmplies.
De l’altra, les “ Bases de Manresa ” proposades per la Unió Catalanista van constituir el primer projecte polític definit del catalanisme conservador ➜ Document de 17 articles que defensaven un poder regional basat en la plena sobirania de Catalunya. o Competències de l’Estat central limitades i se n’atorgaven d’absolutes al poder català en matèria legislativa, educació, justícia... o Proclama l’oficialitat del català. o Demana que els càrrecs públics siguin exercits per catalans. o Declara que el servei militar sigui voluntari. o Defensa el restabliment de les antigues institucions (audiència reial o les Corts) i la vinculació d’Espanya amb Catalunya a través d’aquestes institucions amb la Corona.

6. DOS PROJECTES PER A CATALUNYA

Paral·lelament, el grup que publicava el diari La Veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i funda el Centre Nacional Català ( 1900 ) formar per joves professionals (Prat de la Riba, Cambó, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner) que eren favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral (presentar-se a les eleccions).
1901 a Barcelona, la Unió Regionalista i el Centre Nacional arriba a un acord per presentar una candidatura unitària a les eleccions ➜ “ candidatura dels quatre presidents ” encapçalat pel doctor Bartomeu Robert, Domènech i Montaner, el Fomento de Trabajo Nacional i la Lliga de Defensa Industrial Comercial. o Unió Regionalista tenia la base social i econòmica d’industrials i comerciants però no tenia ni un projecte polític definit ni dirigents amb experiència. o Centre Nacional Català tenia un programa polític possibilista però no els suports socials i econòmics que eren necessaris.
Malgrat el triomf electoral dels partits dinàstics en el conjunt de Catalunya, la candidatura catalanista va imposar-se a Barcelona i va aconseguir l’ elecció de quatre regionalistes ➜ acaba havent 4 diputats a les Corts espanyoles.
L’èxit de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups (Unió Catalanista i Centre Nacional Català) en una nova entitat política ➜ Lliga Regionalista ( 1901 ) = partit catalanista i català ben organitzat format per burgesos amb l’objectiu de presentar-se a les eleccions i prendre el poder als partits dinàstics a Catalunya que afavoria a rics i pobres. o El diari La Veu de Catalunya era el seu òrgan de difusió principal i que consolida la força electoral del catalanisme.
Les victòries del 1901 marquen una confrontació dins el corrupte sistema de la Restauració perquè va ser el primer cop que candidatures “no dinàstiques” van guanyar a Barcelona.
A partir d’aquell moment el joc polític a Catalunya ja no va passar per conservadors i liberals, sinó que l’hegemonia electoral es disputa entre republicans i catalanistes ➜ La Lliga provoca la fi del monopoli electoral dels partits dinàstics , de la corrupció electoral (d’algunes zones de Catalunya) i va saber dotar-se d’una organització eficaç i moderna.
Inicialment, la Lliga va tenir influència entre els industrials, comerciants i professionals de Barcelona i gràcies a la seva expansió per la resta de Catalunya, va esdevenir un partit dominant entre els propietaris agraris ➜ programa polític va ser capaç de seduir la majoria dels sectors benestants del país disposats a lluitar contra el corrupte i ineficaç sistema centralista a favor d’un reformisme polític moderat sense trencar amb l’Estat espanyol.

El catalanisme polític, Resúmenes de Historia de España

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El catalanisme polític y más Resúmenes en PDF de Historia de España solo en Docsity!

1. ELS FONAMENTS CULTURALS: LA RENAIXENÇA

1.1. LA SOCIETAT CIVIL, BRESSOL DEL CATALANISME

1.2. LA RENAIXENÇA LITERÀRIA I CULTURAL

1.3. LA RENAIXENÇA POPULAR

2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES

2.1. EL PROGRESSISME RADICAL I L’ANTICENTRALISME

2.2. LES PROPOSTES FORALISTES DEL CARLISME

3.1. LA JOVE CATALUNYA I EL CENTRE CATALÀ

3.2. EL FRACÀS D’AMPLIAR LES BASES DEL CATALANISME

4. VALENTÍ ALMIRALL

5.2. LA UNIÓ CATALANISTA I L’ASSEMBLEA DE MANRESA

6. DOS PROJECTES PER A CATALUNYA

7.3. LA LLIGA REGIONALISTA