¡Descarga El Catalanisme Politic y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!
+UNA NOVA CULTURA CATALANISTA
Catalunya va perdre les seves institucions polítiques (Generalitat, Corts i Consells municipals), abolides per Felip V després de la Guerra de Successió. La llengua i la cultura van ser prohibides i es va iniciar un procés de centralització administrativa identificada amb la llengua i la cultura de Castella. A l’inici del segle XIX, el català encara es manté com a llengua de parla quotidiana entre la majoria de la població i també els costums i tradicions. El catalanisme o nacionalisme català és un corrent social estructurat tant culturalment com política que preserva i promou el reconeixement de la personalitat política (nació catalana), lingüística, cultural i nacional de Catalunya o del conjunt de terres de parla catalana, els anomenats Països Catalans.
1. EL CATALANISME PRIMERA ETAPA: Els orígens i la consolidació del catalanisme (1833-1901) El redreçament cultural: La Renaixença Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el procés de recuperació de la llengua i la literatura catalanes portat a terme sobretot a partir de la segona meitat del s XIX. Renaixença lligada al Romanticisme europeu recuperació de la llengua i els costums Elitista ús del català arcaïtzant Es difon per la celebració dels Jocs Florals (1859) Bonaventura Carles Aribau, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà Popular ús del català oral es difon per publicacions, obres de teatre, etc. Frederic Soler (Serafí Pitarra), Josep Anselm Clavé Els inicis del catalanisme polític
1.1. Les primeres manifestacions del catalanisme
a) abans de 1868
no hi ha articulat cap mena de catalanisme
certes demandes de descentralització política en les revoltes populars
b) entre 1868 i 1880
aparició del federalisme (Partit Republicà Federal)
repartiment del poder entre els òrgans de poder estatals, regionals i municipals
impulsa el Pacte de Tortosa (1869) acord entre federalistes per construir l’Estat
federal partint de l’antiga Corona d’Aragó, Catalunya, Aragó, València, Balears
Valentí Almirall i el Centre Català Valentí Almirall personatge clau del catalanisme les seves idees estan recollides en Lo Catalanisme (1886) contrari al separatisme Catalunya representa un model de progrés per a Espanya cal que tingui autonomia per poder-se desenvolupar i així poder desenvolupar Espanya Almirall va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880) per unir totes les forces catalanistes defensa del dret civil català crear una Acadèmia de la Llengua Catalana crear una entitat que difongués el catalanisme CENTRE CATALÀ (1882) El Centre Català convoca El Segon Congrés Catalanista (1883) configuració del catalanisme polític abandonar els partits polítics espanyols i militar en formacions exclusivament catalanes evidencia la divisió del catalanisme entre els més progressistes i els més conservadors 1885 Centre Català convoca un míting Participen organitzacions econòmiques de la burgesia institucions culturals entitats catalanistes Pretén apropar el catalanisme a la burgesia Aprova el Memorial de Greuges (1885) primer manifest polític unitari del catalanisme presentat a Alfons XII critica el centralisme demana l’harmonització d’interessos de les diferents regions defensa el proteccionisme defensa el dret civil català
programa comú per a tot el catalanisme Triomf definitiu de les tesis catalanistes sobre les regionalistes Ampli autogovern i no simple descentralització de l’Estat Per aprovar el programa polític, la Unió Catalanista fa una assemblea de delegats a Manresa (1892)
Bases per a la Constitució Regional Catalan a (BASES DE MANRESA)
1a Base les atribucions del poder central a Catalunya Bases restants: o poder regional català o plena sobirania en el govern interior o possessió de competències absolutes o oficialitat de la llengua catalana o càrrecs públics només exercits per catalans o restabliment de les velles institucions catalanes Les Bases tenen un caràcter medievalitzant i tradicionalista
La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista
La candidatura dels “quatre presidents” El desastre del 98 va desprestigiar els partits dinàstics i va ser el moment de les aspiracions polítiques del catalanisme o s’havia desmarcat del sistema de la Restauració o tenia uns líders consolidats o havia elaborat una ideologia o disposava d’una base social important El fracàs del govern Silvela impulsa la unió entre dos grups polítics o Unió Regionalista (1899), creada per la burgesia industrial o Centre Nacional Català (1900) (una escissió de la Unió Catalanista) o En les eleccions de 1901 presenten una candidatura única a Barcelona La candidatura dels “quatre presidents” gran triomf electoral [és la primera vegada que guanya un partit no dinàstic a Barcelona] La fundació de la Lliga Regionalista
Èxit electoral fusió dels dos grups Lliga Regionalista (1901) És la primera força política moderna d’Espanya . secretaria electoral . afiliats . seus repartides per tot Catalunya Base social prou àmplia industrials, comerciants i professionals de Barcelona propietaris agraris de totes les comarques Partidària d’un reformisme polític que atorgués autonomia Va ser el partit hegemònic a Catalunya fins la II República Centre Català 1882 Lliga Regionalista 1901 Unió regionalista 1899 Centre Nacional català 1900 Unió Catalanista 1891 Lliga de Catalunya 1887 Centre escolar catalanista 1886
publicacions i va fer la llei de jurisdiccions, llei que posava sota jurisdicció militar totes les ofensives contra l'exèrcit o la unitat de la pàtria. LA COALICIÓ SOLIDARITAT CATALANA El moviment solidari El naixement de Solidaritat Catalana s'origina en el rebuig que va provocar la Llei de jurisdiccions , fet que provocà una unió electoral que reunia totes les forces catalanes a excepció dels partits dinàstics i dels lerrouxistes. A les eleccions de 1907 es van presentar en una candidatura conjunta i un programa comú (Programa del Tívoli) obtenint un gran triomf. La crisi de Solidaritat Gràcies a aquest triomf, el govern de Maura es veu obligat a negociar les lleis amb la minoria catalana però amb un doble objectiu, per una banda integrar-los en el sistema i per altre dividir els diferents partits de la coalició, fet que aconsegueixen. Van haver-hi diferents punts de desacords: ◦ Reforma de l'administració local: la Lliga volia negociar amb el govern central i l'esquerra solidària ho rebutjava per poc democràtic. ◦ Projecte de l'Ajuntament de Barcelona mitjançant el qual es volia introduir a les escoles municipals de la cooficialitat del català, la coeducació i la neutralitat religiosa. La lliga s'hi oposava. ◦ La Setmana Tràgica (1909). La Lliga no es va oposar a la repressió i els republicans si. 3.1. EL CATALANISME D'ESQUERRES El sector crític de la Lliga que es va separar i encapçalats per Domènech i Montaner van fundar el Centre Nacionalista Republicà , partit nacionalista, democràtic i republicà. D'entrada no ho va tenir fàcil ja que el partit de Lerroux tenia molts votants, però mica en mica i gràcies al diari El Poble Català i a la fundació de nombrosos ateneus es va anar assentant. Vinculat als obrers crearen el sindicat Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria (CADCI). El trencament de la Solidaritat Catalana va fer que les forces republicanes d'esquerra apropessin posicions i l'any 1910 van crear la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) i a les eleccions van tenir bons resultats. Més endavant, es van unir al Partit Radical de Lerroux (Pacte de Sant Gervasi), a conseqüència a les eleccions de 1914, l'electorat els va castigar i van perdre provocant la seva desaparició l'any 1916. 3.2. L'IMPACTE DE LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA Quan a l'any 1909 es va fer una nova lleva va esclatar a Barcelona una revolta molt violenta. El conflicte al Marroc
Després del desastre de Cuba, Espanya necessitava tornar a ser una potència colonial. Per això va consolidar la seva presència al nord d'Àfrica , en el territori del Rif. L'any 1909, al Barranco del Lobo, l'exèrcit espanyol va patir una derrota important i aleshores es va decidir enviar una lleva de reservistes. Un bon gruix d'aquest reservistes eren de Barcelona i això és el que va provocar un moviment de protesta popular important. La mobilització popular i les seves conseqüències La protesta havia iniciar al port de Barcelona el 18 de juliol quan embarcaven les tropes cap al Marroc. El dia 24 republicans lerrouxistes, socialistes i anarquistes van formar el comitè de vaga fent una crida a la vaga general. Aquesta revolta va durar una setmana i un cop va esclatar es va desbordar i va agafar un caire violent contra els militars i un rebuig general a l'hegemonia social i cultural de l'Església. Es van produir enfrontaments contra les forces de l'ordre, es van fer barricades al carrer, es van cremar molts centres religiosos i esglésies. El govern declara l'Estat de guerra i va enviar reforços per reprimir la revolta. Van haver-hi molts morts i ferits, i a mida que anaven passen els dies els insurrectes es van radicalitzar, havent grups incontrolats que actuaven indiscriminadament. La repressió del govern de Maura va ser dura, van haver-hi moltes detencions i es van dictar 17 penes de mort, entre elles la de Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog anarquista i pare de l'Escola Moderna, que no va intervenir directament a la revolta però que va ser una víctima. Conseqüències: L'acció del govern va provocar una onada de protestes provocant la seva caiguda. Els lerrouxistes van perdre el recolzament de les classes populars afavorint l'anarquisme. Solidaritat Catalana es va desfer. Lliga Regionalista va patir un retrocés electoral per donar suport a la repressió.
LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914 – 1925)
EL PROCÉS DE FORMACIÓ
L'origen de la Mancomunitat es troba en les accions fetes des dels ajuntaments i diputacions catalanes quan la Lliga Regionalista té responsabilitats en els seus governs. L'any 1907 quan Prat de la Riba és escollit president de la Diputació de Barcelona, es fixa com objectius : la millora de les infraestructures la modernització del sistema educatiu Foment de la llengua i la cultura catalana Per tal d'aconseguir aquests objectius, és crea l'Institut d'Estudis Catalans , la Biblioteca de Catalunya i el Consell d'Investigació Pedagògica. Amb l'objectiu de que Catalunya pogués tenir òrgans de govern, l'any 1911, la Diputació de Barcelona va proposar mancomunar les quatre diputacions catalanes i ho van presentar al govern liberal de Madrid. Canalejas va tirar endavant un projecte de Mancomunitats que va ser aprovat per les corts l'any 1912. Malgrat està aprovat , dins del partit liberal hi havia un sector anticatalanista que hi estava en contra i el partit conservador si oposava al ser una iniciativa liberal. Amb l'assassinat de Canalejas, el Senat va bloquejar la llei i quan l'any 1913
