a. Situa l’obra en el seu espai cronològic; històric i cultural
El Colosseu o Amfiteatre Flavi, va ser construït en l’etapa imperial
romana, a l’inici de la DINASTIA FLÀVIA, amb l’Emperador
Vespasià, successor del darrer emperador de la dinastia Juli-
Clàudia, Neró, qui havia estat un emperador megalòman,
dèspota, arbitrari, i responsable de l’ incendi de Roma.
Per donar un gir polític després d’aQUESTA ETAPA, EL sENAT ES
VA DECANTAR PER L’ELECCIÓ D’UN general competent i
prestigiòs, Vespasià, sense que afectés el seu origen plebeu.
Contrastant amb la política del seu predecessor (Neró), va dirigir
la seva mirada cap el poble. Per posar de manifest aquesta nova
mentalitat imperial, Vespasià i els seus successors van servir-se
de l’arquitectura per oferir espectacle i diversió al poble.
Vespasià, però, va morir un any abans de la inauguració del
Colisseu que celebrarà el seu fill i successor, Tito, l’any 80 amb
deu dies ininterromputs d’espectacle.
b. A quin estil pertany. Enumera cinc característiques
d’aquest estil.
El Colosseu és un magnífic exemple de l’ arquitectura romana i
de l’art romà del que podem destacar:
1. El caràcter eclèctic, ja que incorpora elements extrets de les
diverses cultures que el precedeixen (art etrusc i grec) i de les
anteriors que havien influenciat a aquestes (Egipte i
Mesopotàmia). Això és evident en l’arquitectura (ex temples), en
el caràcter de l’escultura (retrats i en les tècniques pictòriques
(frescs) les columnes, ja que adopta els tres estils grecs dòric,
jònic i corinti, als que afegeix les del toscà, variant del dòric
d’origen etrusc. Posteriorment , en contacte amb les terres
orientals i la cultura hel·lenística, el compost, variant del corinti.
2. L’escultura romana s’inspira en la etrusca de la que extreu el
caràcter realista i l’especialitat dels retrats provinents de
l’escultura funerària, i de les tradicions itàliques al culte privat als
avantpassats que justificaven la pertinença a la classe patrícia. i
també en la grega, utilitzant un llenguatge aticista, clàssic a
l’època d’August i d’Adrià, i l’Hel·lenística en altres, com en el de
la columna Trajana. Aquest aire clàssic és evident en els retrats
de l’Ara Pacis i sobre tot en les personificacions de Tellus i Roma.
Les especialitats de l’escultura romana van ser el retrAT exempt
o en relleu, generalment de l’Emperador i el relleu històric, que,
en arcs de triomf o altres edificis commemoratius, narra les
gestes dels emperadors disciplines que en moltes obres
conviuen, com és el cas del retrat d’August de Prima Porta, de la
columna Trajana i de l’Ara Pacis.
3. Els romans varen decorar els interiors de les seves vivendes amb
forts colors disposats:
•en els murs , que eren pintats segons la tècnica del fresc
(incorporant la pintura abans de que el mur s’assequés).
Gràcies a les restes arqueològiques de Pompeia hem conegut
diversos estils: de marbres, de canelobres, arquitectònic...
•en el terra, mitjançant els mosaics que reproduïen cenefes o
temes relacionats amb la funció de l’estança.
4. Els romans van ser grans enginyers. Hem de destacar les obres
públiques que realitzen arreu del seu imperi, com les vies que
comunicaven tot l’Imperi, els ponts que salvaven el pas dels rius
i grans desnivells i els aqüeductes que transportaven l’aigua fins
la ciutat.
