a. Situa l’obra en el seu espai cronològic; històric i cultural
El Panteó és un temple del segle IIn, encarregat per l’emperador Adrià ( 76-
138), DE LA DINASTIA DELS antoninos (com a temple “dedicat a tots els
deus”, en un dels moments més brillants de l’Imperi.
Quan Adrià va accedir al poder , Roma, després de les campanyes de Trajà,
havia arribat a la seva màxima expansió. El projecte d’Adrià consistirà en
mantenir la pau i assegurar la prosperitat econòmica. Va viatjar pels seus
dominis i va potenciar la construcció en moltes ciutats de monuments i
obres públiques, i de manera molt especial a Roma on, entre altres obres
(Temple de Venus, Mausoleu, la Vil·la Adriana...) va construir el Panteó.
L’edifici s’atribueix a Apol·lodor de Damasc, arquitecte, enginyer i escultor,
que ja hauria treballat per Trajà en l’elaboració del seu fòrum a Roma. A
Roma, a diferència de Grècia, es coneixen més els edificis per qui els va fer
construir (emperador, càrrec públic...), que per l’arquitecte.
És fàcil establir un paral·lelisme entre Octavi August i Adrià: la pau com
objectiu, monumentalització de la ciutat... i, ambdós, van recuperar el
llenguatge clàssic durant el seu regnat.
Els maons de l’edifici porten el nom d’Adrià i ens donen les dates de
construcció que van del 118 al 125.
b. A quin estil pertany. Enumera cinc característiques d’aquest
estil.
El Panteó és un magnífic exemple de l’ arquitectura romana i de l’art
romà del que podem destacar:
•El caràcter eclèctic, ja que incorpora elements extrets de les diverses
cultures que el precedeixen (art etrusc i grec) i de les anteriors que
havien influenciat a aquestes (Egipte i Mesopotàmia). Això és evident en
l’arquitectura (ex temples), en el caràcter de l’escultura (retrats i en les
tècniques pictòriques (frescs) les columnes, ja que adopta els tres estils
grecs dòric, jònic i corinti, als que afegeix les del toscà, variant del dòric
d’origen etrusc. Posteriorment , en contacte amb les terres orientals i la
cultura hel·lenística, el compost, variant del corinti.
•L’escultura romana s’inspira en la etrusca de la que extreu el caràcter
realista i l’especialitat dels retrats provinents de l’escultura funerària, i
de les tradicions itàliques al culte privat als avantpassats que justificaven
la pertinença a la classe patrícia. i també en la grega, utilitzant un
llenguatge aticista, clàssic a l’època d’August i d’Adrià, i l’Hel·lenística en
altres, com en el de la columna Trajana. Aquest aire clàssic és evident en
els retrats de l’Ara Pacis i sobre tot en les personificacions de Tellus i
Roma. Les especialitats de l’escultura romana van ser el retrAT exempt o
en relleu, generalment de l’Emperador i el relleu històric, que, en arcs de
triomf o altres edificis commemoratius, narra les gestes dels emperadors
disciplines que en moltes obres conviuen, com és el cas del retrat
d’August de Prima Porta, de la columna Trajana i de l’Ara Pacis.
•Els romans varen decorar els interiors de les seves vivendes amb forts
colors disposats:
•en els murs , que eren pintats segons la tècnica del fresc
(incorporant la pintura abans de que el mur s’assequés). Gràcies a
les restes arqueològiques de Pompeia hem conegut diversos estils:
de marbres, de canelobres, arquitectònic...
•en el terra, mitjançant els mosaics que reproduïen cenefes o temes
relacionats amb la funció de l’estança.
•Els romans van ser grans enginyers. Hem de destacar les obres
públiques que realitzen arreu del seu imperi, com les vies que
comunicaven tot l’Imperi, els ponts que salvaven el pas dels rius i grans
desnivells i els aqüeductes que transportaven l’aigua fins la ciutat.
H I S T Ò
R I A D E L ‘
