El dibuix infantil
El dibuix infantil és la forma de representar la realitat.
El dibuix té un gran valor pedagògic perquè el dibuix en sí és més fàcil que escriure y fa
que, a la vegada, sigui més fàcil captar la realitat. Per això es diu i es creu que s’ha de
potenciar el dibuix en les aules.
El dibuix és una activitat molt satisfactòria i placentera perquè el nen es diverteix
espresant-se pels dibuixos, per tant, podem dir o determinar una relació entre joc i
dibuix i entre el dibuix i les imatges mentals perquè són imitacions interioritzades que
són exterioritzades a través del dibuix.
Al nen li agrada més espresar-se pel dibuix que per la expressió escrita. El dibuix
afavoreix al desenvolupament del control muscular perquè el nen, per fer-lo, necessita
ser capaç de controlar els seus moviments i d’adquirir una motricitat fina.
El dibuix té un component cognitiu: mitjançant ell podem entendre o conèixer com
concep les coses, és a dir, com compren la realitat.
El nen, doncs, representa mitjançant el dibuix tot allò que l’interessa, preocupa o
desitja.
S’han fet probes d’intel·ligència y afectivitat mitjançant el dibuix i molts psicòlegs
creuen molt en elles per entrar en la ment del nen. Aquest, quan dibuixa, fa una
projecció i el que vol és imitar als adults i intenta deixar com petjades per aconseguir-
ho. Els instruments que utilitza venen a ser paper i llapis, pissarra i guix... i en altres
cultures es podrien destacar ossos i juguetes fabricats per ells mateixos.
Existeixen 4 punts destacables en el tema del dibuix infantil i són els següents:
• Realisme fortuït: el famós guixot.
• Realisme frustrat: el nen vol fer un dibuix o una línia fins un punt però no pot i
la línia s’allarga perquè no hi ha un control motriu.
• Realisme intel·lectual (7 anys): el nen no dibuixa el que veu sinó allò que sap del
model.
• Realisme visual (8 o 9 anys): el nen representa la realitat tal i com la veu.
Cal destacar que la comunicació audiovisual es molt important i els nens reben molta
informació però no es suficient amb escoltar o veure (referent a la televisió) F 0
E 0
4 hores
aprox.