



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
En este documento se analiza el gerundio en español, su valor básico, los usos correctos y los abusos. Se explican los tipos de gerundios, como el adverbial, de anterioridad o de simultaneidad, y se dan ejemplos de su correcto y incorrecto uso. Además, se dan reglas prácticas para saber si un gerundio es correcto o no.
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




1.1. El valor adverbial del gerundi
El gerundi és una forma no personal del verb que expressa, en general, una acció en desenvolupament. Sol formar una oració subordinada que fa de complement adverbial de l’oració principal. Per això, en aquesta funció, se’l pot identificar demanant pel verb principal: «Com...?»
Ha entrat a la consulta del dentista tremolant de por. Estudia escoltant música.
1.2. El gerundi d’anterioritat o de simultaneïtat
En les oracions compostes el gerundi expressa una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal. Per tant, pot expressar com (manera) o per què (causa) es realitza l’acció que expressa el verb principal.
Passejant pel carrer s’ha trobat un amic de la infantesa. Ha calculat el cost de l’operació seguint les vostres ordres. Ho ha resolt fent servir les seves in fl uències. Han passat uns nois cantant. Havent dinat, vam tornar cap a casa. Conduint així et mataràs.
Per a assegurar-nos que un gerundi que va darrere del verb principal és correcte, podem canviar l’ordre i col·locar-lo davant del verb, i llavors comprovar si la frase continua tenint sentit.
Seguint les vostres instruccions, he calculat el cost de l’operació.
2.1. El gerundi de posterioritat
El gerundi és incorrecte si expressa una acció posterior a la del verb principal o quan n’és la conseqüència.
Passà els seus darrers dies a Tortosa, *morint el primer dia de juliol entre amics i familiars. Passà els seus darrers dies a Tortosa, i morí el primer dia de juliol entre amics i familiars.
He calculat el cost de l’operació, *trobant-lo excessiu. He calculat el cost de l’operació i l’he trobat excessiu
El davanter ha rebut una empenta, *caient dins l’àrea. El davanter ha rebut una empenta i ha caigut dins l’àrea.
La Direcció va fer aquesta proposta, *retirant-la poc després. La Direcció va fer aquesta proposta, però la va retirar poc després.
Encara que darrere del gerundi hi hagi l’adverbi així, que afegeix un matís de conseqüència lògica, el gerundi de posterioritat no és correcte.
Cada vegada cridava més, *perdent així la poca credibilitat que li quedava. Cada vegada cridava més, i així va perdre la poca credibilitat que li quedava.
En canvi, si l’expressió gerundi + així equival a una oració condicional, sí que és correcta.
Essent així, no cal que torni mai més. [Si és així...] Tocant així el violí, segur que la Rosó s’hi guanyarà la vida. [Si toca així...]
Regla pràctica:
Per saber si el gerundi indica una acció simultània o anterior a la del verb principal, és a dir, si és un ús correcte, es pot posar el gerundi al començament de l’oració que complementa. Si el sentit no canvia ni es modifica, vol dir que és correcte.
Mirant de no gastar gaire va anar a comprar.
Arribant a l’hora s’estalviaran molts problemes.
*Rebent una medalla la patinadora va guanyar el campionat.
*Obrint a partir de l’1 de setembre l’escola va estar tancada tot l’estiu.
2.2. El gerundi copulatiu
No és correcte el gerundi si té un valor purament copulatiu.
*Aquí el raïm s’ha cultivat de sempre, *essent la base de l’economia comarcal. Aquí el raïm s’ha cultivat des de sempre, i és la base de l’economia comarcal.
2.3. El gerundi especificatiu
L’ús del gerundi com a adjectiu especificatiu, derivat de l’antic participi de present, és obsolet i no admès per la normativa.
*Avui ha estat aprovada la llei *regulant l’impost de successions. Avui ha estat aprovada la llei que regula l’impost de successions.
Van recórrer tota la casa, *estant molt deteriorada. Van recórrer tota la casa, que/la qual estava molt deteriorada.
Alguna vegada, però, les oracions de gerundi es poden escriure també amb el subjecte davant del verb.
Havent arribat tard la mare aquell dia, i el pare estant de viatge, el noi es va haver de quedar amb el seu germà petit.
3.4. Casos d’ambigüitat
Algunes oracions de gerundi fan difícil de distingir entre el subjecte i el complement directe. Convé d’evitar aquesta ambigüitat mitjançant altres estructures.
Me’ls vaig trobar passejant. Me’ls vaig trobar que passejaven. Me’ls vaig trobar mentre passejava.
4.1. Acabar + gerundi
Equival a al fi nal + verb personal, que, en general, és més recomanable. Recordeu que la construcció *Per + inf. és incorrecta.
Acabaran cedint. = Al fi nal cediran. Acabaran *per cedir.
4.2. Anar + gerundi
Aquesta perífrasi expressa una progressió de l’acció del verb que està en gerundi.
Amb el temps, m’he anat convencent que no ens convé dependre’n. Com hem anat veient al llarg de la visita, els aiguamolls estan força ben conservats.
De vegades una forma del verb anar (en sentit de moment) coincideix casualment amb el gerundi; aleshores, evidentment, no es tracta d’una perífrasi de gerundi.
Anava passejant cap al port.
4.3. Continuar / prosseguir / seguir + gerundi
Són verbs gairebé sinònims, però convé de distingir entre les idees de continuïtat i de successió.
Continuaré insistint-hi fi ns que me’n sortiré. Continuar parlant-ne no serveix de res. Penso continuar fent experiments fi ns que descobreixi l’antídot.
Després de les intervencions del públic, el professor va seguir exposant la
seva teoria.
4.4. Estar + gerundi
Aquesta perífrasi és correcta si té un valor de continuïtat o de reiteració.
Aquesta incertesa m’està posant neguitós.
Convé de fer servir aquesta perífrasi amb moderació i evitar d’aplicar-la a una cosa que simplement s’esdevé en un cert moment, si no hi ha un matís de continuïtat o reiteració.
-rA què ens estem referint quan parlem d’eutanàsia? / A què ens referim
quan parlem d’eutanàsia? -rNo t’ho estava dient a tu! / No t’ho deia a tu!
De vegades, en lloc d’estar + gerundi, és preferible usar la perífrasi anar
Aquest assumpte es va embolicant cada vegada més. I no pas: Aquest assumpte s’està embolicant cada vegada més.
Molt important : és incorrecta en veu passiva
L’Auditori Nacional *està essent construït per una empresa belga. L’Auditori Nacional l’està construint una empresa belga. Una empresa belga construeix actualment l’Auditori Nacional.
**5.1. *** Venir + gerundi
Us ho *vinc dient des de fa temps. Fa temps que us ho dic.
La supervisió dels sistemes de seguretat *ve sent feta per una empresa especialitzada. La supervisió dels sistemes de seguretat la fa una empresa especialitzada. La supervisió dels sistemes de seguretat és feta per una empresa especialitzada.
Evidentment, si el verb venir té el seu sentit habitual (desplaçament, etc.) i coincideix casualment amb el gerundi no es tracta de cap perífrasi, i llavors el gerundi és correcte.
El gos ve corrent pel camí.
**5.2. *** Portar + expressió temporal + gerundi
*Porto una hora esperant-te.