¡Descarga EL MATRIMONI ARNOLFINI COMENTARI y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Història de l’art Júlia Dalmau
EL MATRIMONI ARNOLFINI
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Catalogació
− Títol: El matrimoni Arnolfini. − Autor: Jan van Eeyck (Maaseyck, 1390 – Bruges, 1441 ) fou un pintor flamenc del gòtic tardà que va treballar a Bruges. És considerat l’artista més cèlebre dels primitius flamencs per les seves innovacions en l'art del retrat i del paisatge. El seu estil es caracteritza pel hieratisme i la immobilitat. Les seves preocupacions més grans eren la versemblança, la perfecció, el tractament de la llum i la perspectiva. − Cronologia: 1434 (s. XV) − Tècnica: oli sobre fusta. La pintura a l’oli és una tècnica pictòrica que es compon de pigments barrejats amb un aglutinant a base d'oli. L'oli s'oxida quan entra en contacte amb l'aire, fent que les partícules de pigment quedin uniformement distribuïdes en el suport. El principal avantatge de l'oli és la plasticitat del propi medi i la capacitat de correcció de l’obra. − Mides: 84 x 57 cm. − Suport: taula. − Tema: escena costumista de gènere. − Tipologia: retrat. − Estil: gòtic flamenc. − Localització actual: National Gallery (Londres):
Breu ressenya
Representació d’una parella que apareix dreta a la seva cambra; l'espòs beneeix la seva dona, que li ofereix la seva mà dreta, mentre recolza l'esquerra en el seu ventre.
2. ANÀLISI FORMAL
Elements plàstics
− Dibuix i pinzellada: predomina la línia sobre el color, que perfila a la perfecció els contorns de les figures i dels objectes i els confereix una solidesa gairebé escultòrica. Alhora, les pinzellades - aplicades amb plomes fines- permeten plasmar tota mena de detalls amb molta minuciositat. Així, l’obra presenta formes i figures ben definides i una gran exactitud. − Color: a l’obra dominen tres grans taques cromàtiques: el verd del vestit, el vermell dels cortinatges i dels cobertors i el marró de la capa del mercader. S’utilitza la tècnica del clarobscur, que aporta un contrast entre el color pàl·lid de la pell i les ombres i la foscor del sostre i el terra. El cromatisme és harmònic i els colors són realistes. − Llum: el focus lumínic de l’obra és la finestra de l’habitació, per la qual entra una llum realista, suau i difusa que forma un contrast lumínic: l’esposa està il·luminada de ple, mentre que la part esquerra del llenç resta a la penombra. − Composició: predomini de línies horitzontals, amb tots els objectes col·locats en un minuciós ordre que es complementa amb la disposició dels personatges, que prolonguen la seva simetria amb el punt central de les seves mans unides. El mirall que penja al fons de la paret és l’eix de simetria compositiu, en confluència amb el llum del sostre i el gos. Tots tres elements formen una línia vertical que divideix el llenç en dues meitats simètriques i equilibrades. El pintor hi va confluir diferents línies de fuga de la perspectiva (les bigues del sostre i la fusta del terra) que atorguen gran profunditat. Aquesta tridimensionalitat és exaltada pel mirall, que reflecteix l’escena des del punt de vista oposat i amplia l’espai pictòric. − Ritme: el moviment escènic és gairebé nul ja que la imatge representada es mostra rígida, hieràtica, teatral i poc espontània.
perfecta distribució de les masses i de les figures. L'oli també permet estudiar el volum, especialment en els plecs dels vestits. Així, les figures apareixen enfundades en voluptuosos vestits. En la pintura religiosa destaquen els retaules, díptics i tríptics. Els autors primitius flamencs, considerats els pares de la pintura flamenca, són Hubert i Jan van Eyck, Robert Campin, el mestre de Flémalle, Roger van der Weyden i Petrus Christus.
3. CONTEXT HISTÒRIC, CULTURAL I ARTÍSTIC
3.1. EUROPA AL SEGLE XII
La societat europea del segle XII estava regida pel feudalisme i la monarquia, i una gran influència de la religió. A més, va iniciar-se un període d’expansió i creixement econòmica gràcies al perfeccionament dels mètodes agrícoles i el creixement demogràfic. Aquesta etapa de prosperitat econòmica va permetre la puixança d’una nova classe social enriquida pel comerç, la burgesia. Malgrat això, a mitjan del segle XIV es va originar una forta crisi a causa de es guerres , la fam i les epidèmies ; això va derivar en un daltabaix demogràfic i econòmic a les ciutats europees. Tots aquests canvis van contribuir al sorgiment d’un nou corrent de pensament: l’humanisme , que va donar lloc a una visió del món basada en l’experiència de l’home i en la reflexió crítica.
3.2. FLANDES
L'obra va ser pintada a Flandes, durant el segle XV. Des meitat de segle XIV, els territoris de Flandes comencen una etapa d’esplendor després del matrimoni de la seva hereva al tron amb Felip l'Ardit, duc de Borgonya. La nova cort mostrarà molt d’interès per l'art. D’altra banda, en aquesta època apareix una societat avançada, amb una economia basada en els productes tèxtils de luxe i en el comerç, afavorit per la seva excel·lent situació estratègica.
En aquesta zona hi circulaven les grans rutes comercials terrestres que sortien d'Itàlia i França cap a l'Atlàntic nord, és a dir, Anglaterra i països nòrdics i les rutes marítimes que anaven del mar del Nord al Cantàbric. A la burgesia flamenca li agradava el luxe i les obres d'art, d'acord amb el desenvolupament dels seus interessos intel·lectuals. Aquestes obres d'art són per al propi gaudi, és a dir, la burgesia les encarregava per endur-se-les a casa o per instal·lar- les en capelles privades. Per això la pintura és la tècnica ideal, manejable, barata i propensa a reflectir els gustos i el poder dels burgesos.
4. INTERPRETACIÓ Iconografia: l’obra representa un matrimoni burgès dins la seva cambra nupcial: Giovanni Arnolfini, un comerciant italià que residia a Bruges, i la seva esposa Giovanna Cenami, filla d’un altre mercader del mateix origen. Iconologia: l'expert en Història de l'Art, Erwin Panofsky, va aconseguir revelar el significat d'aquest quadre com una al·legoria del matrimoni i de la maternitat. El simbolisme de l’obra s’observa en els següents elements: En primer lloc, la representació dels esposos, que és antagònica i revela els diferents papers que compleix cadascú al matrimoni: ell és sever, beneeix o jura ( fides levata ) i sosté amb autoritat la mà de la seva esposa ( fides manualis ). Ella ajup el cap en actitud submisa i posa la mà esquerra al seu voluminós ventre, senyal inequívoc del seu embaràs (no és real), que seria la seva culminació com a dona. La roba que porten reforça aquest missatge: porten pesants túniques que revelen la seva alta posició socioeconòmica. El color verd era un dels preferits per a les noces ja que era un signe de luxe. En segon lloc, s’hi representen una multitud de detalls i objectes que apareixen sense justificació aparent però que proclamen la riquesa del matrimoni. A més, sembla que la parella havia recopilat objectes de molts països d'Europa, ja que Arnfolfini fou un ric mercader que va arribar a ser conseller del duc de Borgonya. Així doncs, els objectes són simbòlics i tenen un significat clar: 1. Les taronges eren un luxe al nord d'Europa i simbolitzen la riquesa de la família i la prosperitat econòmica que els espera. Potser al·ludeixen a l'origen
- Al capçal del llit es veu la talla d'una dona amb un drac als peus. És probable que sigui Santa Margarida , patrona dels parts.
- El gos acostuma a simbolitzar la fidelitat i l'amor terrenal.
- El mirall és un dels millors exemples de la minuciositat microscòpica de l’obra i suggereix que la interpretació del quadre ha d'ésser cristiana i espiritual, i recorda el sacrifici que han de suportar els esposos. Aquests petits miralls convexos eren molt populars en aquella època; s'anomenaven bruixes i s'usaven per espantar la mala sort. Sovint es trobaven al costat de finestres i portes, per cercar efectes lluminosos a les estances. El mirall actua com a “cercle màgic” calculat amb molta precisió per atreure la mirada de l’espectador i revelar el secret de la història del quadre.
- La firma de l’autor, escrita a sobre del mirall, “ Johannes van Eeeyck fuit hic ” (Jan van Eeyck va ser aquí) suggereix que el pintor va participar en l’enllaç en qualitat de testimoni. Recepció de l’obra: el 1434, Jan van Eyck finalitzà l’obra com a encàrrec del mateix matrimoni representat. Malgrat això, abans de 1516 els documents la situen en poder del senyor Diego de Guevara, cavaller espanyol de la cort dels Habsburg. Aquest cavaller va viure quasi tota la seva vida a Holanda i probablement va conèixer la família Arnolfini als seus últims anys. Cap al 1516, va regalar el quadre a Margarida d'Àustria, governadora en aquella època dels Països Baixos. Funció de l’obra: l’obra tenia una funció decorativa, ja que estava destinada a decorar les parets; religiosa, atès que al·ludeix als principis religiosos del matrimoni, la fidelitat i el sacrifici del matrimoni; i commemorativa, perquè exalta el poder social i econòmic del matrimoni. Models i influències: la influència de Van Eeyck fou molt àmplia i la seva tècnica va esdevenir el model de la pintura flamenca de la segona meitat del segle XV i XVI. A més, també va influir la pintura gòtica a través del pintor català Lluís Dalmau amb l’obra “La mare de Déu dels consellers”. Posteriorment, Velázquez es va inspirar en la seva obra per a la realització de “Las Meninas”.
