¡Descarga Matrimoni Arnolfini esquema selectividad y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Esquema anàlisi pintura.
**1. Fitxa tècnica.
- Context històric i cultural.
- Lectura formal i anàlisi estilística.
- Interpretació conceptual.
- Fitxa tècnica:** 1.1. Títol: El matrimoni Arnolfini 1.2. Autor: Jan Van Eyck 1.3. Cronologia: Està datat a l’any 1434, a la meitat del segle XV 1.4. Tècnica: Oli sobre fusta 1.5. Mides: 82 X 60 cm 1.6. Tipologia: Retrat 1.7. Localització: National Gallery, a Londres 1.8. Història de l’obra: A l'any 1434 Van Eyck va realitzar aquest famós retrat d'Arnolfini al costat de la seva esposa Constanza, que va morir un any abans que aquest pintés el quadre. Això ha fet pensar que es tracta d'un retrat pòstum o alguna mena d'homenatge d'Arnolfini a la seva dona, que es diu que podria haver mort donant a llum. Altres hipòtesis apunten que la dona del retrat podria ser la segona esposa del comerciant, ja que la seva aparença és més flamenca que no pas italiana. 2. Context històric i cultural: 2.1. Situar on i quan: L'obra va ser pintada a Flandes, durant el segle xv. Al 1842 el retrat va ser adquirit per la National Gallery de Londres. Actualment
continua exposada en aquest museu, però n'han desaparegut tant els porticons laterals com el marc amb els versos d'Ovidi. 2.2. Explicar les idees claus de l’època de l’obra: A Flandes, durant el segle xv va aparèixer una societat avançada, amb una economia basada en els productes tèxtils de luxe i en el comerç, afavorit per la seva excel·lent situació estratègica. Per allà passaven les grans rutes comercials terrestres que van d'Itàlia i França cap a l'Atlàntic nord, és a dir, Anglaterra i països nòrdics i les rutes marítimes que anaven del mar del Nord al Cantàbric. A la burgesia flamenca li agradava el luxe i les obres d'art, d'acord amb el desenvolupament dels seus interessos intel·lectuals. Aquestes obres d'art són per al propi gaudi, és a dir, per endur-se-les a casa o per instal·lar-les en capelles privades. Per això la pintura és la tècnica ideal, manejable, barata i propensa a reflectir els gustos burgesos. 2.3. Explicar les parts importants de l’estil per a entendre l’obra: Van Eyck pertany a l’estil gòtic flamenc, una evolució del gòtic que es va produir en la pintura de l’escola flamenca, és una pintura molt precisa, molt detallista, i més concretament, les de Van Eyck, encara ho eren més de detallistes. Van Eyck, va tenir una tècnica revolucionària per als seus contemporanis, no solament perquè introduí la concepció moderna de la pintura de cavallet, sinó perquè va tenir la gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniaturistes francoflamencs. Van Eyck aplicà a les seves obres la perspectiva lineal i la perspectiva aèrea. 2.4. Escriure sobre que tenen en comú amb altres llenguatges artístics del mateix estil: Van Eyck ve de l’època del gòtic, s.XIII, XIV i XV, aquest estil gòtic, evoluciona i arriba al punt culminant de la pintura de l’escola flamenca.
3. Lectura formal i anàlisi estilística: 3.1. Tipologia: Escena costumbrista 3.2. Suport i tècnica: És una pintura a l'oli; es relaciona l'èxit de l'ocupació d'aquesta tècnica amb els primitius flamencs. És una tècnica que permet fer
i un gran ús de simbolisme. De fet, aquesta obra és de reduïdes dimensions i va ser concebuda per a decorar les estances domèstiques del destinatari. 3.6. Relació amb obres similars de l’autor, del taller, de l’estil: Una de les obres més importants de l’escola flamenca es “L’Adoració de l’Anyell Místic” de Hubert. Roger Van Der Wayder va destacar per la representació de les emocions dels personatges. Fernando Gallego, Bartolomé Bermejo, Jaume Huguet i Lluís Dalmau representen la tradició flamenca a la Península Ibérica. Bosch va aconseguir crear obres a mig camí entre el mon real i el mon oníric, considerades com a antecedent de la pintura surrealista. Altres obres famoses de Jan van Eyck són “Retrat d’home amb turbant vermell”, “Sant Lucas dibuixant a la Verge” i “Els soldats de Crist” 3.7. Originalitat: En aquella època va ser molt original presentar retrats dempeus i situar-los en un interior domèstic i no religiós
4. Interpretació conceptual: 4.1. Promotor: Giovanni Arnolfini, un comerciant burgès 4.2. Tema (iconografia): atributs, fonts literàries, antecedents, variants: El tema fa referència a la celebració privada del matrimoni de Giovonni Arnolfini i Giovanna Cenami en presència de dues persones més que es reflecteixen al mirall, una d'elles seria el mateix pintor, com apareix en un text escrit a la paret: Jan van Eyck va ser aquí. 4.3. Significats (icolografia): ahir i avui: Erwin Panofsky, historiador de l’art, va formular nombroses teories sobre els significats ocults de l’obra, i l'entén com un certificat matrimonial en format visual. El cavaller agafa la mà de la dama, i solemnement, fa el vot nupcial, aixecant l’atebranç dret: fides levata. L’espelma encesa en ple dia i el fet que els dos s’hagin descalçat referma el caràcter sagrat de la ceremonia. El gos representa la fidelitat, l’escombreta i la talla de santa Margarida i el drac, com a protectora de la fecunditat i dels parts, al setial del respatller (fecunditat), el mirall sine macula “sense taca”, i el rosari que penja del mirall (Puresa de la Verge). Les fruites sobre la taula
que hi ha sota la finestra evoquen la fruita de “l’arbre del bé i del mal”, l’arbre prohibit, símbol del pecat original, que serà redimit amb el matrimoni. 4.4. Funció i usos: És una obra realitzada a partir d'un encàrrec, i compleix la funció de reflectir la posició social i l'estatus econòmic de la parella; això es manifesta tant a la rica indumentària dels dos personatges, com a la mateixa estada i els objectes que hi apareixen, des del llit amb dosser i catifa als peus, fins al mirall, el canelobre o la finestra. 4.5. Obra en relació al públic: Actualment podem veure aquesta obra al National Gallery de Londres 4.6. Restauracions històriques: Aquesta obra es troba en perfectes condicions 4.7. Repercussió: Canvia la moda gòtica amb el Matrimoni Arnolfini , des d’aquell moment es posa de moda el retrat civil, que a primera vista no representa una religiositat.
