J
ordi Galcerán
EL MÈTODE GRÖNHOLM
byyy
Sala de reunions d’una empresa. Mobiliari de qualitat. Parquet. Parets folrades de
fusta. Una taula de juntes amb vuit cadires. Sobre la taula, ampolles d’aigua i quatre
gots. Un tapís mironià a la paret.
Al fons, una porta doble. A un lateral, una porta més petita. Un gran finestral deixa
entrar la darrera llum d’un capvespre. A través del finestral, el cel. Intuïm que la sala
es troba en un pis d’alçada.
En una de les cadires hi seu Ferran Augé, un home d’uns trenta-vuit anys. Atractiu.
Trajo elegant i modern. Davant seu, sobre la taula, un maletí d’executiu.
Després d’uns segons, Ferran mira el rellotge, treu del maletí un diari d’informació
econòmica i comença a fullejar-lo.
Sona un mòbil. Ferran se’l treu de la butxaca i el connecta.
FERRAN: (Al mòbil)
¿Sí?... Hola, nano... Ja hi sóc. Estic esperant...
Per la porta doble, entra Enric Font. Ferran sembla que no el veu.
Hòstia, ¿aquesta nit a sopar?... ¿I per què quedes sense dir-me res? No, no vindré. No
ho sé, tu mateix... Passo de llepar el cul a aquests japonesos per quatre duros. Escolta,
estic a punt que em donin una feina de collons, o sigui que, per mi, els pots dir que se’n
vagin a prendre pel sac... Estic tip de baixar-me els pantalons davant d’aquests
gilipolles... Mai més. T’ho juro.
Ferran veu a Enric.
FERRAN: (Al mòbil)
T’he de deixar.
Ferran guarda el mòbil. Enric és un home grassonet, que supera la quarantena. També
du trajo, però no tan modern com Ferran. Maletí d’executiu a la mà, un maletí més usat
que el de Ferran.
ENRIC:
Bona tarda.
FERRAN:
Bona tarda.
ENRIC:
