PLAT RECOMANAT: Núm. 3
EL MÈTODE GRÖNHOLM.
No fa gaire més d’un més que vaig escoltar que tornaven a fer aquella obra de teatre,
que durant tres temporades han estat fent pels teatres de tot Catalunya i que per algunes
raons o altres no havia pogut veure-la.
A més, al pas que anava, no volia ser l’únic català que no hagués vist la gran obra de
teatre que és El mètode Grönholm. Dit i fet, tot decidit vaig anar a comprar les entrades
i em vaig disposar a anar a veure aquesta obra de teatre, que potser me l’havien mitificat
tant que potser no seria per tant, però jo vaig voler anar a veure-la.
Un cop dins la sala del teatre poliorama, al cor de la capital catalana, vaig començar
veure reflectit en els primers moments que allò esdevindria una gran obra. Potser una de
les millors que havia vist mai dins de les arts escèniques com és el teatre.
Els quatre actors ho varen fer de meravella, un guió molt acurat, un estil nou de fer
teatre i un director que sap conjuminar molt bé aquests factors poden ser la clau de
l’èxit. M’agradaria destacar sobretot els actors, Jordi Boixaderas, Lluís Soler, Jordi Díaz
i Roser Batalla, una interpretació excel·lent.
Pel que fa a la trama argumental de l’obra és un clar reflex de la societat caòtica en que
vivim en ple segle XXI, un procés de selecció tan rebuscat i complicat només és digne
de haver estat pensat per les ments més creatives de la nostra societat.
Quant a la posada en escena el que pensava que veuria no es va encertar res amb el que
vaig veure, un decorat senzill, però acurat a la vegada, jugant amb un disseny molt
modern i la combinació d’uns colors càlids terrosos amb uns colors freds amb un to
molt suau. Tot estava sota el control d’un enorme quadre que hi havia pintat un ull
enorme al mig que estava situat darrera la paret central de l’escenari.
Bé, crec que és una bona obra per anar-la a veure, potser aquesta recomanació ja no
serveix perquè aquesta és la tercera temporada en que està en escena i que ja porten més
de 500 bolos per tot Catalunya, però ves a saber si encara hi ha algú com jo abans. Tot i
