



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: microbiolo, Profesor: Montserrat Llagostera, Carrera: Biologia, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Grandària i morfologia
Les cèl·lules procariòtiques són de l’ordre del micròmetre, i els virus del nanòmetre.
El tamany de les cèl·lules és bastant variable. Les eucariotes poden fer de 2 a més grans de 200 μm, com la Nanochlorum eukaryotum , que fa de 1 a 2 μm de diàmetre i és emblant a l’ Escherichia coli. Les procariotes tenen un tamany des de 0,1 fins a 10 μm. Les espiroquetes són molt llargues (més de 500 μm de longitud),però també molt primes. Sobre els nanobacteris no es sap si són cèl·lules o no i el seu tamany pot arribar a ser des de 0,05 fins a 0,2 μm.
Esfèrica : el seu nom és cocs. Depenent de la seva manera d’ajuntar-se poden ser micrococs (en parella), estreptococs, estapilococs (en forma de malla), sarcina i estaflococs (en forma irregular). Bacils : poden estar col·locats en cadena. En la forma livio colera són bacils corvats. Espirins : tenen forma d’espiral. Espiroquetes : tenen forma helicoïdal molt allargada i fina. Hifes : el seu cicle cel·lular és més complexe. Filaments : els bacteris es divideixen però no es separen, tal com ho fan els micel·lis dels fongs. MICROSCÒPIA El microscopi és una eina bàsica en microbiologia que ens permet observar els microorganismes gràcies a la seva capacitat per augmentar la grandària. Les propietats bàsiques del microscopi són: Augment : la capacitat d’augment de les lents és la suma de l’objectiu i l’ocular. Resolució : observació de dos punts com unitats diferents, en funció de longitud d’ona i apertura numèrica (captació de llum per la lent). R= 0,5 λ / A.N. Hi ha diferents tipus de microscopi segons el mecanisme òptic utilitzat per visualitzar la mostra. TIPUS DE MICROSCÒPIA Microscòpia òptica o Microscopi òptic de camp clar o Microscopi de contrast de fase o Microscopi de camp fosc o Microscopi de fluorescència Microscòpia en tres dimensions o Microscòpia confocal Microscòpia electrònica o Transmissió o Escombratge (scanning)
1. Microscòpia de camp clar Observem la grandària, la morfologia, les agrupacions cel·lulars i les estructures. També es pot fer un recompte del nombre de cèl·lules mitjançant el càlcul de la concentració del nombre total. La majoria dels procariotes no els podem veure perquè no tenen pigment, aleshores tenyim les cèl·lules. Si el que volem és determinar la grandària de la cèl·lula evitem la tinció perquè aquesta vari la cèl·lula. Observacions microscòpiques Preparacions in vivo (o fresques) o És simple i utilitzem un portaobjectes i un cubreobjectes. o En pendent. o Aprecia molt millor la grandària. o Limitacions pel baix contrast de la preparació, només és possible una bona observació amb microorganismes pigmentats o amb autofluorescència. Tincions o Colorants de tipus bàsic (càrrega positiva): s’uneixen a les parts cel·lulars amb càrrega negativa. Són útils per tenyir cèl·lules microbianes. Exemple: safranina, fucsina bàsica, cristall violeta, blau de metilè. o Colorants de tipus àcid (càrrega negativa): s’uneixen a les parts cel·lulars amb càrrega positiva. Són útils per detectar teixits infectats amb microorganismes. Exemple: eosina, fucsina àcida, roig Congo. o Mordents: No són colorants, sinó intensificadors de la tinció, augmentant l’afinitat del colorant per la cèl·lula o per augmentar el gruix de certes estructures i poder-les visualitzar. Exemple: iode. Obtenció d’una preparació o Si el microorganisme és molt làbil es pot fixar químicament, afegint una gota de fixador com glutaraldehid, àcid òsmic, formaldehid, etc. La fixació es pot fer assecant a l’aire o amb una flama, tenint molt de compte de no cremar la mostra. o Inconvenients de la fixació: pot distorsionar la grandària, forma, etc. No permet l’observació de la motilitat. o Per a veure la mostra anem directament a l’objectiu de x100.
alcohol. Si el veiem ho té, també pot ser que en tingui poc i no es vegi, ja que són uns bacteris de creixement lent (poden passar 30 o més dies perquè comencin a créixer). Primerament fem una tinció primària amb fucsina bàsica i ho escalfem a la flama per permetre la penetració del colorant dins la cèl·lula. Totes les cèl·lules es queden de color vermell. Després fem una decoloració amb una solució d’àcid clorhídric al 3% en etanol 95%, decolorant així totes les cèl·lules menys els mycobacterium. Fem una tinció de contrast amb blau de metilè, veient totes les cèl·lules de color blau menys els mycobacterium que seran vermells.
TINCIÓ D’ENDÒSPORES (Tinció de Wirtz – Coklin) És una tinció bacteriana, són bacteris molt resistents, fins i tot es poden bullir. Aquests bacteris contenen en el seu nucli un component químic (àcid dipicolínic) propi de les endòspores bacterianes que és específicament tenyit per verd de malaquita. Es tenyeix la mostra amb verd de malaquita. Escalfem la mostra a la flama per permetre la penetració del colorant dins l’endospora. La rentem amb aigua per eliminar el colorant lliure. Tenyim amb safranina aquosa per tenyir les cèl·lules vegetatives. Les endòspores queden tenyides de blau.
TINCIÓ DE CÀPSULES Els components químics de la cèl·lula no es tenyeixen, per tant es procedeix a fer una tinció negativa. Les càpsules estan delimitades i envolten la cèl·lula; formades de molt polímers, no hi ha cap colorant que ho tenyeixi, així que ho tenyim tot. Es tenyeix tota la preparació amb tinta negra xinesa (o negre sudan o niglocina) i s’asseca. Tenyim amb safranina aquosa , així queden de color vermell les cèl·lules. Les càpsules són les zones no tenyides entre la tinta xinesa i les cèl·lules. En la imatge veiem que les càpsules són molt més grans que la cèl·lula.
2. Microscòpia de contrast de fase Ens permet una observació clara i amb detall de les cèl·lules sense tenyir. Les cèl·lules apareixen rodejades per un anell lluminós, així que hi ha una millor definició del tamany de les cèl·lules. Podem observar estructures internes com les de la imatge (llevat), fer observació del moviment o recomptes cel·lulars. 3. Microscòpia de camp fosc Es fa una observació clara i amb detall de les cèl·lules sense tenyir. Les cèl·lules s’observen com una imatge brillant contra un fons fosc. És la que té major poder de resolució , així que permet observar millor estructures i veure’n algunes que no veiem com els flagels. Podem observar estructures externes de la cèl·lula, ( tinció de flagels: primer els engrossem i després els tenyim ), observar el moviment i fer recomptes cel·lulars. 4. Microscòpia de fluorescència Podem fer una observació directa sense tincions amb alguns organismes que són autofuorescents a certes longitud d’ona. S’observa la morfologia, la grandària, les agrupacions cel·lulars i el moviment. Si no ho són hi posem fluorocroms com el taronja d’acridina (verd), la rodamina B (vermell) i el isotiocianat de fluorosceïna (groc / verd). Si hi ha un organisme patògen marquem l’anticòs amb fluorocrom. El problema daquest mètode és detectar l’antígen. Immunofluorescència (anticossos fluorescents). És molt útil en diagnosis. També s’utilitza per a l’observació de la morfologia, la grandària, les agrupacions cel·lulars i recomptes.