¡Descarga El poder de mercat: El Monopoli y más Apuntes en PDF de Hospitalidad y Turismo solo en Docsity!
TEMA 3 - El poder de mercat:
El Monopoli
Introducció
● En els mercats competitius les empreses són preu-acceptants i no tenen poder de mercat. ● La característica bàsica dels mercats no competitius és que les empreses tenen poder per a influir en el preu del producte. ● Això es tradueix en el fet que, en equilibri, cobraran preus majors que el cost marginal i generaran una assignació de recursos ineficient. ○ Raons: barreres d’entrada, rendiments creixents d’escala o diferenciació del producte (marques, qualitat..) ● El monopoli té lloc quan una sola empresa proveeix el mercat d’un producte que no té substitutius pròxims.
3.1. La decisió de producció del monopolista
● Supòsits:
- Hi ha un sol venedor, encara que molts compradors.
- Producte homogeni (no hi ha béns substitutius).
- Hi ha barreres d’entrada o accés a la indústria. ➢ A la resta d'empreses no els resulta rendible o possible entrar en el mercat. ➢ Són la causa del poder de monopoli. ➢ Poden ser: tècniques (coneixement especial d'una tècnica productiva o propietat de recursos únics) o legals (patents, franquícies)
- Informació perfecta. ● El monopolista és l’únic oferent del mercat. La demanda a la qual s’enfronta és la demanda del mercat ( d = D, q = Q ) ● El monopolista té poder de mercat : capacitat per a influir en el preu d'un bé. ● L’objectiu de l’empresa és la maximització de beneficis.
B ( Q ) = IT ( Q ) - CT ( Q )
● El monopolista determina la producció que maximitza els beneficis i accepta el preu de mercat compatible amb el nivell de producció triat. ● Funcions d’ingressos del monopolista:
● Si el monopolista desitja vendre més unitats ha d’abaixar el preu i la rebaixa s’aplica no només a les unitats addicionals venudes sinó també a totes les anteriors.
● Relació entre l’IM i l’elasticitat-preu de la demanda:
● On Ed és l’elasticitat-preu de la demanda.
● El monopolista se situa sempre en la part elàstica de la corba de demanda. ○ Com el CM ≥ 0 ; i en equilibri IM = CM :
● El preu del mercat sempre és major que el cost marginal i que l’ingrés marginal, ja que la corba de demanda té pendent negatiu. ● La diferència entre el preu i el cost marginal depèn inversament de l’elasticitat de la demanda.
● El monopolista maximitza beneficis establint un marge del P sobre el CM que està inversament relacionat amb l’elasticitat de la demanda. ● Atesa la relació existent entre l’IM i l’elasticitat, la condició d’igualtat de l’ IM i el CM pot convertir-se en una r egla per a fixar el preu , que és fàcil d’aplicar en la pràctica.
→ Comparació entre competència perfecta i monopoli ● El monopolista ven sempre una quantitat de producte menor a un preu major que l’empresa competitiva.
○ Si Ed és molt elevada, el preu serà molt pròxim al cost marginal. ○ Com menys elàstica siga la demanda, més s’allunyarà el preu del cost marginal.
● No hi ha corba d’oferta en el monopoli. No hi ha una correspondència un a un entre el preu i la quantitat que s’oferta. ○ En un mercat competitiu, el cost marginal determina la corba d’oferta del mercat. ○ En un mercat monopolista, la decisió de producció depèn no només del cost marginal sinó també de la forma de la corba de demanda.
→ Elasticitat de demanda i marge del preu sobre els costos
Exemple: la xació del preu basada en un marge
→ Fonts del poder de monopoli: ● El poder de monopoli d’una empresa està relacionat inversament amb l’elasticitat de la seua demanda. Per tant, tot allò que contribuïsca a reduir aquesta elasticitat augmentarà el poder de monopoli de l’empresa.
● Els determinants del poder de monopoli són els determinants de l’elasticitat de la demanda a la qual s’enfronta l’empresa:
- L’elasticitat de la demanda del mercat
- El nombre d’empreses
- La relació entre les empreses
- La diferenciació del producte
1- L’elasticitat de la demanda del mercat ● Limita el poder de monopoli potencial dels productors. ● La demanda a la qual s’enfronta l’empresa serà, almenys, tan elàstica com la del mercat (pasta de dents enfront de marca de pasta de dents). ● Les indústries amb demandes molt inelàstiques són bones candidates a la monopolització. ● L’elasticitat de la demanda: ○ Depèn de l’existència de productes substitutius. ○ Varia amb el pas del temps, amb l’aparició de més substitutius a llarg termini.
2- El nombre d’empreses ● Un major nombre d’empreses (en particular, d’empreses amb una quota de mercat significativa) redueix el poder de monopoli de les ja instal·lades. ● Les empreses ja instal·lades poden tractar d’impedir l’entrada de competidors nous. Una forma de dissuadir l’entrada és crear barreres d’entrada (patents, llicències, concessions, publicitat, etc...)
3- La relació entre les empreses ● Les empreses poden optar per una forta rivalitat i competir en preus, o bé cooperar per mantenir alts els preus (col·ludir). ● El poder de monopoli és menor quan les empreses competeixen.
4- La diferenciació del producte ● Les empreses puden intentar reduir l'elasticitat de la seua demanda i la varietat de competidores mitjançant estratègies que porten als consumidors a diferenciar el seu producte específic del produït per les altres empreses. ○ Per exemple, amb la publicitat.
3.3. Costos socials del poder de monopoli
● Com a conseqüència del poder de monopoli: ○ Els preus són més alts i la quantitat produïda menor. ○ Millora l’excedent del productor i empitjora el del consumidor. ○ I el benestar conjunt? ● El monopolista no aconsegueix capturar tot l’excedent perdut (consumidor i productor) a causa de la menor producció. Hi ha una pèrdua irrecuperable d’eficiència. ● Encara que es detragueren tots els beneficis al monopolista (impostos) i es redistribuïren als consumidors, l’excedent global seria menor que el competitiu.
→ L’excedent del consumidor i del productor
→ Pèrdua irrecuperable d’e ciència provocada pel poder de monopoli
Canvi total d’excedent = - (3+5) La pèrdua irrecuperable d’eficiència és igual a l’àrea (3 + 5)
● La pèrdua irrecuperable d’eficiència (PIE) a causa del monopoli es mesura com la diferència de l’excedent agregat en competència perfecta i monopoli:
3.4. La regulació dels preus
Què es pot fer per minimitzar el poder de mercat de les empreses? ● Lleis antimonopoli: Conjunt de lleis i reglamentacions destinades a fomentar la competència. Eviten que les empreses acumulen excessiu poder de monopoli, a causa del seu cost social. ● La regulació dels preus: Pretén l’obtenció del major excedent global compatible amb el funcionament de l’empresa. ○ En competència perfecta, la regulació de preus provoca una pèrdua irrecuperable d’eficiència. ○ En el monopoli la regulació dels preus pot eliminar la ineficiència.
