¡Descarga El procés de socialització y más Apuntes en PDF de Sociología del Trabajo solo en Docsity!
EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ
.1 Paradigmes .2 Què és la socialització: una perspectiva dialèctica (dual) .3 Implicacions i conseqüències de la socialització .4 Etapes del procés de socialització .5 Altres significatiu/altre generalitat G.H Mead .6 Agents socialitzadors (l’escola un d’ells)
I. QUÈ ÉS LA SOCIALITZACIÓ? Una perspectiva dialèctica Punt de partida: Sabem que per viure en societat les persones seguim unes normes, uns models de conducta determinats (rols, etc.), sovint inqüestionats i compartits amb els altres.
Interrogants de la sociologia:
- Quan i com aprenem aquestes pautes de conducta?
- Qui ens les ensenya?
- Respondre això és caminar cap a la comprensió del que la sociologia en diu procés de socialització.
Definicions provisionals:
- És un procés, per tant, té a veure amb el temps, no és quelcom que passi en un moment i prou, sinó que s’inicia amb el naixement i continua tota la vida de l’esser humà.
- És, fonamentalment, aprendre i aprehendre (en el sentit de fer-ho propi, fer que les coses formin part d’un mateix, inclús arrelat al cos) els continguts socials, culturals de la societat en la qual es pertany.
- Des de l’antropologia i la sociologia a vegades se’n diu procés d’aculturació: és l’accés a una cultura: unes formes de fer, ser i pensar.
- La socialització és un procés mitjançant el qual les persones entrem a formar part de la societat i ens desenvolupem en ella.
- La persona esdevé membre de la societat, ningú neix membre de la societat sinó que ens hi fem a mesura que interioritzem el món que ens envolta.
.II IMPLICACIONS I CONSEQÜÈNCIES DE LA SOCIALITZACIÓ:
- Aprenem i aprehenem normes, valors, habilitats, destreses, formes de concebre i sentir el món en el qual vivim: formes d’identitat personal i social, etc.
- Ens civilitzem: regulem els nostres desigs, les nostres necessitats. Els desigs els canalitzem, els hi donem un sentit , i sovint els acabem reprimint, acceptant normes.
- Formem la dimensió psico-social de la nostra personalitat : continguts, voraços, competitius, etc.
- Més que la interpretació d’un paper, d’un rol en un teatre ( que en algun moment podem deixar d’interpretar), la socialització és el que fa que integrem en nosaltres la societat i la cultura i a partir d’això formem la nostra personalitat.
- Entrem en contacte amb la societat , que sempre és anterior a nosaltres , alhora que l’interioritzem , la col·loquem a “dins nostre”: en forma de normes, valors, models, pautes, etc.
- (^) Adquirim la cultura d’allà on vivim, la integrem en nosaltres i ens hi adaptem...
però també poden haver-hi conflictes en aquest procés. Ex: alteració: canviar d’espai social i de sistema de significats
- És un procés d’aprenentatge que sovint no és reflexiu ni conscient.
- ÉS una comprensió pràctica, no és com estudiar per un examen i aprendre el contingut de memòria, és aprendre les formes d’aprendre, de veure i viure el món. És desenvolupar esquemes mentals, interpretatius que ens ajuden i de fet permeten viure en societat.
.III ETAPES DEL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ:
Infància: etapa més important, és el període més intens de la socialització. Els estudis multidisciplinaris (sociològics, psicològics, inclús neurològics) coincideixen en assenyalar la primera infància com a etapa clau en la formació de l’ésser humà, des de molts punts de vista: A- Afectiu i la formació del nucli més profund de la personalitat que marcarà en bona part la forma com ens relacionem amb els altres; B- Lingüístic : aprenem les regles i usos socials del llenguatge; C- (^) Socio-cognitiu : el coneixements, normes i actituds socials relacionades amb el nostre entorn, els gustos, etc.
- Aquesta etapa inicial es diu socialització primària : és la que es dóna durant la infantesa i és la més fortament arrelada a la nostra personalitat. - El món immediat que ens envolta s’interioritza a mesura que l’experimentem , i de fet es fa com a únic món possible, és la única realitat que coneixem (com a infants): inqüestionat i sense dubte. - Els afectes hi tenen un paper central. És aquí on es formen el nucli més profund de les nostres maneres de fer i sentir. Això passa per
- Poden haver-hi elements de socialitzacions secundaries que es contradiguin amb les primàries. Això situa els individus en contextos contradictoris que s’han d’encarregar de solventar, amb més o menys fortuna.
GEORGE HERBERT MEAD
IV. LA SOCIALITZACIÓ I ELS CONCEPTES D’ALTRE SIGNIFICATIU/
ALTRE GENERALITZAT DE MEAD
- Ja hem vist que des de que naixem necessitem uns altres que ens atenguin per poder sobreviure, però també per convertir-nos en éssers socials membres de la societat.
- Mead diu que els pares són els altres significatius del procés socialitzador.
- Aquests altres significatiu donen a l’infant estigma, efecte i també valors i normes d’acord a com els pares han estat socialitzats.
- Els altres significatius són les persones amb les que l’infant interacciona amb més freqüència i amb els que té una relació emocional més important.
- Els rols i actituds dels pares seran els primers que interioritzarà l’infant, es copien o s’agafen d’aquests altres significatius , sent la principal realitat en aquests moments per l’infant: gestos, conductes bàsiques, formes de sentir, expressions, etc.
- És l’únic món significatiu possible i real , en un primer moment.
- L’infant va aprenent que a banda de la “societat” de la seva família, hi ha una societat global amb formes més o menys semblants de fer. D’aquesta manera, allò que provenia dels pares, de l’altre significatiu, ara prové de l’altre generalitzat , són aspectes, normes, valors ... compartits per grans grups. Ex : la mare s’enfada quan faig X ; però després es descobreix que altra gent diu coses semblants, llavors, de la frase: la mare s’enfada , es passa a això no es fa : aquí és quan interioritzem la norma social, a través de l’altre generalitzat.
- Sovint són normes, models, prohibicions... > semblant ideal del Jo i Superjò Freud.
- L’infant interioritza la societat d’aquesta manera, i és com pot construir també la seva personalitat: té una identitat en relació al món en general (estudiant, cultura juvenil), traslladable a la diversos àmbits; no depèn només del context familiar.
- Mead diferencia entre l’ I i el Me : tots dos articulats formen el Self : la identitat personal i social. - La identitat implica el pensament interior , una conversa amb nosaltres mateixos, que el llenguatge i la interiorització social fan possible.
- L’I representa la consciència espontània del jo que tots tenim a dins.
- L’I és el procés de pensar , és el que ho fa possible com a consciència en “marxa”, però quan el pensament és algo tangible ja és me.
- L’I és el que ens capacita per desenvolupar el me.--> l’I és la forma i moviment dels pensaments, de la conversa interior;
- El me és el contingut , que és social, és la part del jo que ha estat modelada per les actituds dels altres , per les normes socials. Així, representa la identitat de l’ésser humà a mesura que es desenvolupa a conseqüència de veure’s reflectit en les actituds que els altres.
Exemple: Un lesionat cerebral que té amnèsia que li produeix un pensament d’acord a com si tingués 17 anys. Quan es mira el mirall es veu amb 50 i s’espanta perquè un cop deixa de mirar-se ja no recorda que en té més de 17. L’I el té bé, perquè és conscient, pot parlar, pensar i escoltar (te les capacitats), però el me el te malament: no pot desenvolupar la memòria que li permet interioritzar res social, cap aprenentatge que li duri més d’uns intants.
V. AGENTS SOCIALITZADORS:
- Al llarg de la vida ens trobem amb múltiples agents socialitzadors: és impossible tenir-los tots en compte. Per això, anomenarem alguns dels més importants.
- Hi ha tres criteris per distingir els agents de socialització, entesos com aquells contextos socials que tenen un paper rellevant en la socialització de les persones.
- Per tipus de grup : a. socialització en el marc de grups concrets, identificables: família, escola, església, etc. b. socialització més difusa: afecta a un conjunt a un col·lectiu i prové de distints subjectes: mitjans comunicació, publicitat, etc.
- La finalitat o objectiu del grup o institució és socialitzar explícitament o no: a. quan l’objectiu és socialitzar: família, església, moviments educatius: escoltes. b. quan socialitzen però sense que sigui la seva funció manifesta: grup d’amics, empresa, partir polític, etc.
- Per grau d’heterogeneïtat o homogeneïtat : a. les institucions amb funcions socialitzadores formen grups heterogenis: família (pares, mares, fills, etc...). b. O formen grups homogenis: moviments juvenils, colla amics.
PRINCIPALS AGENTS DE SOCIALITZACIÓ:
- Família, Escola, Religió, Grup iguals, Mitjans de comunicació, Organitzacions i Sistemes legals.
(Power Point 2)
3.2 DESVIACIÓ I FORMES DE CONTROL SOCIAL
Punt de partida: La socialització “”integra” els individus a la societat i ensenya a seguir normes socials. I si això falla?
- La desviació social es produeix quan no se segueixen , de forma sistemàtica, les normes socials establertes per la majoria. La desviació pot donar-se en individus sols o en grups.
Quina condició s’ha de donar perquè hi hagi desviació social?
- La desviació es produeix quan hi ha un grau de consens social elevat de com han de ser les coses, de quines normes regulen les conductes.
- Quan hi ha qui no accepta el consens , no mostra conformitat, es desvia de la norma, se situa al marge.
Desviació social : Atac a la norma, mostra el seu possible incompliment. Efecte ambivalent Enforteix la norma, cohesiona, subratlla límits entre lo normatiu i lo desviat
TEORIES SOCIOLÒGIQUES SOBRE LA DESVIACIÓ SOCIAL
- Teories de l’odre social: La desviació és un comportament “criminal”, en el sentit que atempta contra la consciència col·lectiva, allò socialment acceptat, la norma social establerta.
- Meton (1957) partint de l’anomia de Durkheim estudia les reaccions que es produeixen amb les normes socials, més quan entren en conflicte amb altres comportaments. Analitza 5 tipus: •.)a Conformistes: accepten tant els valors socialment compartits com els mitjans convencionals per aconseguir-los. •.)b Innovador: accepten els valors socialment compartits, però utilitzen mitjans il·legítims o il·legals per aconseguir-los. •.)c Ritualistes: no respecten les normes socialment compartides, però no es paren a pensar en els valors, segueixen les normes perquè sí. Rebutgen objectius però no els mitjans. •.)d Retirats: han abandonat l’enfocament competitiu, no accepten ni els valors dominants ni els mitjans per aconseguir-los. Ex: exclosos socials(roda-mons, comuna hippy).
•.)e Rebels: no accepten ni els valors dominants ni els mitjans per aconseguir-los, però fan el possible per substituir-los i reconstruir el sistema social.
2. Teories crítiques, derivades del marxisme
a) La desviació és una conseqüència de la contradicció irresoluble entre els valors dominants, interioritzats per subjectes de totes les classes socials, i les escasses possibilitats d’èxit social dels subjectes pertanyents a les classes socials més desfavorides. b) A més, la desviació no nomes es cosa dels desafavorits (la tensió entre aspiracions i oportunitats): i els delinqüents de coll blanc? Crítica a l’equiparació tradicional entre desviació i sentors dominants. c) Des d’aquesta perspectiva, la desviació, associada sovint al crim, està vinculada a un sistema legal que està elaborat pel benefici de la classe dominant: lema llibertat.
- Teories de l’etiquetatge:
- És preocupa per qui defineix l’acció com a desviada: investiga per què a alguns se’ls etiqueta com a desviats.
- La desviació és un procés d’interacció entre els qui porten l’etiqueta de desviats i els que no. És important saber qui penjar l’etiqueta i per a quin motiu. Així, sabrem quina és la norma, a quins interessos obeeix.
- La principal font són les forces de la llei i l’odre (moral, legal, grups amb poder, etc.) que tenen la capacitat d’imposar definicions de normalitat. Per tant, les etiquetes utilitzades per crear categories de desviació reflecteixen el poder de la societat a diferents nivells.
- Sovint en aquest procés d’etiquetatge, els desviats acaben amb una certa acceptació social i psicològica de la seva identitat desviada o maltractada. Desviació secundària amb l’acceptació de la identitat desviada. Profecia autocomlerta( teorema de Thomas): allò definit com a real esdevé real en les seves conseqüències.
- Teoria de l’estigma* (Goffman, Ervin)
- És un atribut desacreditador de la persona establert pel medi social en el que es troba. Quan es produeix estigmatització? Quan hi ha una diferència entre aquestes dues identitats existents en societat és que pateix una estigmatització.
- El que l’individu ha de ser-----identitat social ideal, imaginària, socialment prescrita.
- El que l’individu és------ identitat social real.
- Relació estigma/desviació: si hi ha estigma és que hi ha desviació;
- On hi ha normes sí que hi ha estigma i desviació: dues cares de la mateixa moneda.
Reflexió: -Seria un error considerar la desviació només des d'un punt de vista negatiu.
-Hi ha individus les activitats dels quals no segueixen les de la majoria, però són aquests els que desenvolupen idees noves en política, ciència, art o en altres camps. Apartar-se de les normes dominants d'una societat a vegades és crucial pels processos de canvi que després són d'interès general.
(Power point 3)
ESTRUCTURA SOCIAL I DESIGUALTATS: EL SISTEMA SEXE/GÈNERE
Les ciències socials acostumen a estudiar el tema del gènere, diferenciant-los del sexe.
A grans trets, trobem algunes perspectives que defineixen de formes diferents el gènere i la seva relació amb el sexe.
- Biologicista. El sexe és una dada biològica i el gènere està condicionat per la primera. Homes i dones es classifiquen com a categories sexuals distintes. Es pren com a base les característiques físiques. Les socials i culturals, estarien determinades en part per les primeres. Seria relació de causa-efecte.
- Culturalisme: el gènere seria la construcció social i cultural que reben homes i dones; aquesta dependria de les primeres experiència i a relació seria directa, també causa-efecte: part de la sociologia diu això: també el conductisme social, amb l’esquema estímul-resposta. Hi ha una visió postmoderna que parla del gènere sense considerar les diferències físiques, i només la influència dels significats culturals.
- Interaccionisme: visió que considera els sistemes biològics i socials com a oberts, sotmesos a canvis i a influència mútua. Aquesta visió defensa que lo biològic i lo social són sempre causes conjuntes dels comportaments, nivells d’una mateixa realitat.
Del gènere sovint s’estableix:
- El sexe. Relatiu als aspectes anatòmics y fisiològics, lo corporal. Que donaria lloc bàsicament a dues possibilitats: femella i mascle.
- El gènere: Relatiu als aspectes socials, culturals, psíquics. Les seves dues possibilitats serien: femení, masculí.
Aquest plantejament implicaria dividir a la dona i a l’home en dos components, ser dona o home seria el resultat d’una adició: Dona=sexe femella +gènere femení Home=sexe mascle+ gènere masculí Visió dominant
Definicions sobre el sistema sexe/gènere: una perspectiva
- Podem dir que lo biològic apuntala, crea condicions de possibilitat o impossibilitat: tant del sexisme com de la “igualtat”.
- (^) Homes i dones són el resultat, no el punt de partida; el resultat de construccions econòmiques, socials, psíquiques
- El gènere, amb independència del sexe, genera, per tant:
- Posicions socials: lloc que s’ocupa en un context social de relacions.
- (^) Identitats: auto-reconeixement i interiorització psicosocial de característiques dels gèneres.
- Gènere: formes de pensar, fer i sentit associat socialment al sexe.
- La passiva, que és pròpia de la feminitat: els altres facin les coses per ella, responguin als seus desigs.
- L’activa, és pròpia de la masculinitat: consisteix en realitzar els propis desigs i els d’aquella amb actitud passiva.
Segueixen vigents avui les desigualtats de gènere? -Sí, segons les dades. -Apareixen nous fenòmens que introdueixen matisos i generen debat:
- Individualisme : quin pes té el gènere en les conductes i actituds socials?
- Nous models familiars : famílies doble ingrés, monoparentals, etc.
