Els Processos de Socialització, Diapositivas de Sociología

¡Descarga Els Processos de Socialització y más Diapositivas en PDF de Sociología solo en Docsity!

Els Processos de

Socialització

SOCIOLOGIA

Gestió i Administració Pública

Alejandro Caamaño López

Departament de Sociologia

Com adquirim aquesta conducta social?

Socialització

 Compren tots els aspectes del desenvolupament de l’individu: la

personalitat i la conducta social

 La socialització s’inicia just en el moment del naixement, entesa com un

procés d'aprenentatge que incorpora en l'individu el contingut d'una

cultura (Ex. el part)

 Fet biològic de partida: l'ésser humà en néixer és totalment dependent

del grup que li acull i per a sobreviure és imprescindible que sigui acollit

i protegit

 Aquest procés el duen a terme grups o institucions concretes de la

societat

La supervivència dels individus està basada en l'aprenentatge

de la cultura que li toca viure. Aquesta tasca dura tota la vida i

exigeix estar en contacte permanent amb persones d'aquesta

cultura

“el procés mitjançant el qual els individus aprenen i

interioritzen, en el transcurs de la seva vida, els elements

socioculturals del seu medi ambient, els integra a l'estructura

de la personalitat, sota la influència d'experiències i d'agents

socials significatius, i s'adapta així a l'entorn social en el si del

qual ha de viure” (Estudios de sociología del derecho y la

ética; Guy Rocher, p. 134)

Trets Fonamentals de la Socialització

1. Procés d'aprenentatge de models culturals i pautes de comportament

S'adquireixen els coneixements, els valors, els símbols, les creences,

les normes pròpies dels grups, els objectes materials, de la societat,

de la cultura en la qual li toca viure a l'individu

A l'individu se li transmet = l'individu aprèn: la conducta del grup

Aquest aprenentatge es tradueix de manera gairebé simultània

en comportaments socials

Aquest aprenentatge només és possible per la interacció social: la

comunicació, convivència social, afecte, contacte personal, les

relacions socials amb i entre els membres del grup

 No és suficient que al nen/a se li proporcioni solament atencions per a la seva supervivència física

3. Objectiu: aconseguir l'adaptació i l'acceptació de l'individu amb

les normes del grup

La cohesió social s'aconsegueix principalment per la

interiorització de les normes socials, molt més que per la

intervenció de mecanismes repressius.

 Delictes, Copiar en un examen, Infraccions greus en la conducció (retirada de

carnet i nou procés educatiu)

La coacció que les normes imposen no és percebuda com a tal a causa

de la interiorització de les mateixes

 Sembla “natural” : a Occident menjar amb coberts, a Orient menjar amb

escuradents o amb els dits, edat per a iniciar una parella, per a tenir els fills, per a

començar a treballar, per a prendre alcohol, per a iniciar les relacions sexuals, per

a viatjar només, ser monògam, etc.

 El natural, així entès, és l'obediència a les regles corresponents en cada

societat

 La socialització aconsegueix que les persones

actuïn sense ser conscients d'estar sotmeses

a les normes socials

 La interiorització dels elements culturals en la personalitat

dels individus fa que de la seva pròpia consciència sorgeixi

l'acceptació de les normes i les seves pautes de

comportament

 La pressió del grup per a complir les normes (el què

diran, la murmuració, la burla) és un dels mecanismes més

potents que garanteixen l'acceptació i el compliment de les

normes socials

L'adult continua socialitzant-se al llarg de la seva vida:

processos com l'adaptació a la primera ocupació (adquisició

de coneixements tècnics nous, aprenentatge de nous rols,

interaccions, sancions, adaptació a un nou ritme de treball,

d'horaris, de noves condicions de vida)

el matrimoni o formació de parella

la maternitat o paternitat

la malaltia

el naixement del primer fill/a

l'emigració

l'atur

la jubilació, etc.

5. La socialització és important tant per a l'individu com per a

la societat

A l'individu li permet formar la personalitat i convertir-se en

membre del grup

Per a la societat, la socialització es converteix en un mecanisme

de reproducció social, és a dir, el manteniment relativament

estable de la cultura

Tant l'individu, per a ser “social”, com la societat, per a

perpetuar-se, depenen del procés de socialització

Els Agents de Socialització

La socialització la duen a terme grups socials o institucions als quals es

denomina agents de socialització, encarregats de transmetre els

coneixements, valors, normes, etc.

Agents socialitzadors més importants:

• (^) La família Reconeixement social i explícit
• (^) La escola de la seva funció socialitzadora
• (^) Els Mitjans de comunicació de masses funció
• (^) Els grups de iguals socialitzadora
• (^) Les associacions de tota mena instrumental

Individualment, tots som agents de socialització : en complir les normes de

la nostra cultura i en censurar els comportaments que no considerem

adequats (crítica, expulsió del grup)

1. LA FAMÍLIA

Un dels agents de socialització més importants

Transmet la cultura i exerceix el control social

 Característiques de la família que li atorguen aquest paper essencial:

 Primer agent socialitzador que rep el nen: en ella inicia el procés de

socialització

Durant els primers anys de vida la socialització és gairebé

exclusivament familiar

Actualment, en la nostra societat està perdent pes a favor d'altres agents

com l'escoles i els mitjans i cada vegada a edats més primerenques

 Element més persistent de l'individu

Els vincles familiars es mantenen fins al final de la vida d'un individu

2. La Escola

Àmbit formal organitzat i institucionalitzat per a la transmissió de models culturals d'una generació a

una altra. Els continguts de la socialització es transmeten d'una forma sistemàtica i planejada, amb

uns mitjans i uns recursos específics.

La influència de l'escola ve donada per:

 Els continguts transmesos segons el tipus d'escola

 Laiques, religioses, públiques, privades

 Per a tots el mateix?

 Els principis pedagògics i didàctics específics de cada escola

 Metodologies docents:

participatives, competitives….

Mateix mètode?

Igual avaluació (càstig)

 Les assignatures, el contingut dels programes i els llibres de text (manuals)

 Adoctrinament: Formació de l'Esperit Nacional

 Maneres d'explicar la Història

 Exemples: llenguatge, fotografies en els llibres de text

 El conjunt d'actes que constitueixen els ritus de l'escola amb significats

 Polítics: celebració de la Constitució, Sant Jordi, càntics patriòtics…

 Religiosos: nadal, carnestoltes, resar, misses…

 Econòmics: dia del pare/mare/enamorats/

 El professorat

 Model d'autoritat recolzat en uns coneixements específics

 Transmissor de valors i creences

 L'alumnat

 Paper passiu en el procés d'aprenentatge

 Basat en la repetició, memorístic

 Espai físic específic: aïllat de l'exterior, disposicions aules…

Model ideal?

3. Els Mass media. Ràdio; TV; Premsa i Internet

Proporcionen informacions, judicis sobre els esdeveniments,

manipulació, ofereixen models de comportament

Darrere de cada mitjà de comunicació hi ha interessos i opinions

molt concretes de: Persones, Partits, Grups socials

Els seus continguts repercuteixen en un volum de població

superior al de qualsevol altre agent

Dues èpoques: abans i després dede la aparición y difusión de

estos medios (televisión e Internet)

Noam Chomsky, Las 10 estrategias de la manipulación mediática

Noam Chomsky, Las 10 estrategias de la manipulación mediática

1. Estratègia de distracció: desviar l'atenció dels problemes importants:

notícies diferents, una darrere d'una altra, entreteniments…

2. Crear problemes i després oferir solucions: problema-reacció-

solució

3. Estratègia de la gradualitat: esdeveniments a poc a poc
4. Estratègia de diferir, presentar-la com a dolorosa i necessària
5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat
6. Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió
7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat
8. Estimular al públic amb la mediocritat
9. Reforçar l'autoculpabilitat
10. Conèixer als individus millor que ells mateixos