EL RAPTE DE PERSÈFONE
Filla de Zeus i de Dèmeter, en la mitologia grega, era una
deessa, la reina de l’inframón i guardiana dels secrets
foscos.
Representa la llavor que penetra a les capes subterrànies
fins que germina i brota. És representa iconograficament
com un ram de narcisos, la planta que recollia quan va ser
raptada o bé representada asseguda en un tro de banús
(fusta) amb subjectant una torxa, d’altra banda és
freqüentment representada en un carro carregat per cavalls
negres amb Hades.
Des de fa segles, les quatre estacions han anat articulant el calendari. Ara ja
sabem que venen determinades per les posicions de l'òrbita terrestre en
relació amb el Sol, donant lloc als solsticis i els equinocis: solstici d'hivern i
estiu, i equinoci de primavera i tardor. Però des de la mitologia grega ja es va
cercar una explicació al fenomen que produïa els canvis meteorològics. El
mite del rapte de Persèfone és el que dóna origen a les quatre estacions.
Diuen que Demèter va caure en una profunda depressió, deixant de complir
les seves obligacions divines, consistents en el cultiu de la terra. Es va
dedicar a buscar la seva filla, vagant pel món amb l'aspecte d'una dona gran.
Zeus va advertir que la vida dels habitants de la terra estava en perill per una
terra infertil, va decidir mediar amb el seu germà perquè alliberés Persèfone.
Aquest va accedir, però es va guardar un darrer parany. Va posar la condició
que Persèfone no havia de consumir cap aliment fins que abandonés
l'inframón.
El dia que Deméter va baixar a l'inframón a recollir la seva filla, Hades va
sembrar granadillas, un fruit exòtic, el camí de tornada. Persèfone va caure
en la temptació de consumir-ne fins a sis, violant les lleis de l'inframón que
eren castigades amb l'estada a tothom qui consumís els seus productes. Així,
va aconseguir que Persèfone passés sis mesos, un per cada granadilla
consumida. S'explica així l'origen de les estacions.Persèfone tenia el poder de
fer passar els vius al regne dels morts només tallant-se un cabell (el fil del
destí).Durant el temps que Persèfone passava amb hades, la tristesa de
1
