Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


El rapte de Persèfone, Apuntes de Latín

Resum del rapte de Persèfone, material de sele.

Tipo: Apuntes

2021/2022

Subido el 04/04/2024

juliaaguilera
juliaaguilera 🇪🇸

4 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EL RAPTE DE PERSÈFONE
Filla de Zeus i de Dèmeter, en la mitologia grega, era una
deessa, la reina de l’inframón i guardiana dels secrets
foscos.
Representa la llavor que penetra a les capes subterrànies
fins que germina i brota. És representa iconograficament
com un ram de narcisos, la planta que recollia quan va ser
raptada o representada asseguda en un tro de banús
(fusta) amb subjectant una torxa, d’altra banda és
freqüentment representada en un carro carregat per cavalls
negres amb Hades.
Des de fa segles, les quatre estacions han anat articulant el calendari. Ara ja
sabem que venen determinades per les posicions de l'òrbita terrestre en
relació amb el Sol, donant lloc als solsticis i els equinocis: solstici d'hivern i
estiu, i equinoci de primavera i tardor. Però des de la mitologia grega ja es va
cercar una explicació al fenomen que produïa els canvis meteorològics. El
mite del rapte de Persèfone és el que dóna origen a les quatre estacions.
Diuen que Demèter va caure en una profunda depressió, deixant de complir
les seves obligacions divines, consistents en el cultiu de la terra. Es va
dedicar a buscar la seva filla, vagant pel món amb l'aspecte d'una dona gran.
Zeus va advertir que la vida dels habitants de la terra estava en perill per una
terra infertil, va decidir mediar amb el seu germà perquè alliberés Persèfone.
Aquest va accedir, però es va guardar un darrer parany. Va posar la condició
que Persèfone no havia de consumir cap aliment fins que abandonés
l'inframón.
El dia que Deméter va baixar a l'inframón a recollir la seva filla, Hades va
sembrar granadillas, un fruit exòtic, el camí de tornada. Persèfone va caure
en la temptació de consumir-ne fins a sis, violant les lleis de l'inframón que
eren castigades amb l'estada a tothom qui consumís els seus productes. Així,
va aconseguir que Persèfone passés sis mesos, un per cada granadilla
consumida. S'explica així l'origen de les estacions.Persèfone tenia el poder de
fer passar els vius al regne dels morts només tallant-se un cabell (el fil del
destí).Durant el temps que Persèfone passava amb hades, la tristesa de
1
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El rapte de Persèfone y más Apuntes en PDF de Latín solo en Docsity!

EL RAPTE DE PERSÈFONE

Filla de Zeus i de Dèmeter, en la mitologia grega, era una deessa, la reina de l’inframón i guardiana dels secrets foscos. Representa la llavor que penetra a les capes subterrànies fins que germina i brota. És representa iconograficament com un ram de narcisos, la planta que recollia quan va ser raptada o bé representada asseguda en un tro de banús (fusta) amb subjectant una torxa, d’altra banda és freqüentment representada en un carro carregat per cavalls negres amb Hades. Des de fa segles, les quatre estacions han anat articulant el calendari. Ara ja sabem que venen determinades per les posicions de l'òrbita terrestre en relació amb el Sol, donant lloc als solsticis i els equinocis: solstici d'hivern i estiu, i equinoci de primavera i tardor. Però des de la mitologia grega ja es va cercar una explicació al fenomen que produïa els canvis meteorològics. El mite del rapte de Persèfone és el que dóna origen a les quatre estacions. Diuen que Demèter va caure en una profunda depressió, deixant de complir les seves obligacions divines, consistents en el cultiu de la terra. Es va dedicar a buscar la seva filla, vagant pel món amb l'aspecte d'una dona gran. Zeus va advertir que la vida dels habitants de la terra estava en perill per una terra infertil, va decidir mediar amb el seu germà perquè alliberés Persèfone. Aquest va accedir, però es va guardar un darrer parany. Va posar la condició que Persèfone no havia de consumir cap aliment fins que abandonés l'inframón. El dia que Deméter va baixar a l'inframón a recollir la seva filla, Hades va sembrar granadillas, un fruit exòtic, el camí de tornada. Persèfone va caure en la temptació de consumir-ne fins a sis, violant les lleis de l'inframón que eren castigades amb l'estada a tothom qui consumís els seus productes. Així, va aconseguir que Persèfone passés sis mesos, un per cada granadilla consumida. S'explica així l'origen de les estacions.Persèfone tenia el poder de fer passar els vius al regne dels morts només tallant-se un cabell (el fil del destí). Durant el temps que Persèfone passava amb hades, la tristesa de

Demèter representava el món en el fred i la foscor, una època en què els arbres no floreixen. Mentrestant, quan Demèter estava amb la seva filla, tot tornava a florir donant lloc al calorós estiu i la florent primavera. Així doncs, no era contemplada la tardor. Cèrber , també conegut com el gos de l'infern, era el gos de tres caps d'Hades, fins i tot algunes descripcions descriuen la seva cua amb cap de serp i més caps de serp a l'esquena i a la cabellera. l’inframón ELS RIUS DE L’HADES Un dels mites grecs més coneguts és aquell en què les ànimes de les persones que moren, per poder entrar al món dels morts, l'Hades han de passar a través d'un riu misteriós i ombrívol anomenat Aqueronte, segons uns autors, o Estígia segons altres. 1) Estígia: L'Estígia és considerat el riu més prominent i conegut de l'inframón. És l'únic riu de l'inframón esmentat a la Ilíada d'Homer, el text mitològic més d'hora, i en tres dels Himnes homèrics. com la filla d'Oceà i Tetis. En la tradició tardana també serveix com a entrada a l'inframón sobre el qual Caront , el barquer dels morts, portava els difunts cap al seu interior. 2) L’Aqueronte: L'Aqueronte és el riu de la misèria o riu de l'aflicció. És esmentat en moltes fonts primerenques de poesia arcaica, encara que és menys prominent i anterior a l'Estígia. En algunes fonts mitològiques, Caront traslladava els morts a través de l'Aqueronte en lloc de l'Estígia. En altres fonts alternatives l'Aqueronte és un llac sinònim de l'inframón. i convergeix amb el riu Còcit. 3) Flegetont:

que hi havia la mateixa distància d'un a l'altre que del cel a la terra. Constituïa el fonament de l'univers. Minos, Radamantis i Éaco eren els jutges dels difunts, jutjaven les necessitats dels morts i promulgaven lleis que governessin l'inframón. Éaco era el guardià de les claus de l'inframón i jutjava els humans europeus, Radamantis era senyor dels Camps Elisis i jutjava els humans d'Àsia, mentre que Minos tenia el vot decisiu. Quan la sentència es coneixia, les ànimes ni virtuoses ni malvades tornaven als Camps d'Asfòdels, les impies o dolentes eren enviades al camí del tenebrós Tàrtar, i les heroiques o beneïdes anaven a l'Elisi. Era un lloc separat del regne de l'Hades.