Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


El Reglamento, Apuntes de Derecho Administrativo

Asignatura: ADMINISTRATIVO II, Profesor: Antoni Milián, Carrera: Dret, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 27/02/2014

cr4zy
cr4zy 🇪🇸

3.9

(87)

16 documentos

1 / 11

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EL REGLAMENT
És tota norma jurídica aprovada pel govern o per l’administració de rang inferior a llei i controlable pels tribunals de justícia, en particular els de
l’ordre contenciós- administratiu. Característiques:
Procedència de l’executiu
Subordinació jeràrquica a la llei: a més de a la CE i al Dret Comunitari Europeu.
Els òrgans judicials ordinaris poden inaplicat i anul·lar els reglaments que considerin il·legals.
És un producte de l’activitat administrativa definida per les lleis administratives.
Estat Liberal
1. Gran Bretanya
Tot el poder de dictar normes jurídiques correspon al parlament
La potestat normativa del Executiu no pot tenir altre origen que la voluntat del parlament.
La legislació procedent del govern està subordinada a les lleis del parlament.
Si el govern s’excedeix ultra vires
2. França
Potestat reglamentària executiva
El poder reglamentari té origen en la Constitució i no depèn de la sola voluntat de la llei
Constitució Bonapartista: només la potestat del govern per dictat el reglament amb la finalitat d’assegurar l’execució de la llei.
3. Espanya
CE 1812: El rei pot dictar reglaments
Reglament jurídics i Administratius
Estat Social i Democràtic de Dret
Principi democràtic: supremacia del parlament i supremacia de la llei.
Reserva material de llei per assumptes més rellevants.
Reglament deixa de contemplar-se com un producte normatiu de poder autocràtic.
Responsabilitats de l’administració pública.
+ Normativa de rang reglamentari – Normativa de rang legal
Elaboració dels reglaments: transparència i participació.
Art 197 CE:
potestat originaria del govern per dictar reglaments.
Reserves de llei.
Potestat reglamentaria sotmesa a habilitacions i límits.
Distribució entre diferents governs i administracions públiques dotats d’economia.
Principis de l’art 9.3.
Altres figures Jurídiques
1. Acte administratiu: no és norma jurídic. S’esgota amb el compliment.
2. Circulars i instruccions internes: regles de servei de contingut general que els titulars dels òrgans administratius poden dirigir
als seus inferiors jeràrquics per ordenar la seva actuació.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El Reglamento y más Apuntes en PDF de Derecho Administrativo solo en Docsity!

EL REGLAMENT

És tota norma jurídica aprovada pel govern o per l’administració de rang inferior a llei i controlable pels tribunals de justícia, en particular els de l’ordre contenciós- administratiu. Característiques:

  • Procedència de l’executiu
  • Subordinació jeràrquica a la llei: a més de a la CE i al Dret Comunitari Europeu.
  • Els òrgans judicials ordinaris poden inaplicat i anul·lar els reglaments que considerin il·legals. És un producte de l’activitat administrativa definida per les lleis administratives. Estat Liberal
  1. Gran Bretanya
  • Tot el poder de dictar normes jurídiques correspon al parlament
  • La potestat normativa del Executiu no pot tenir altre origen que la voluntat del parlament.
  • La legislació procedent del govern està subordinada a les lleis del parlament.
  • Si el govern s’excedeix ultra vires
  1. França
  • Potestat reglamentària executiva
  • El poder reglamentari té origen en la Constitució i no depèn de la sola voluntat de la llei
  • Constitució Bonapartista: només la potestat del govern per dictat el reglament amb la finalitat d’assegurar l’execució de la llei.
  1. Espanya
  • CE 1812: El rei pot dictar reglaments
  • Reglament jurídics i Administratius Estat Social i Democràtic de Dret
  • (^) Principi democràtic: supremacia del parlament i supremacia de la llei.
  • Reserva material de llei per assumptes més rellevants.
  • Reglament deixa de contemplar-se com un producte normatiu de poder autocràtic.
  • Responsabilitats de l’administració pública.
    • Normativa de rang reglamentari – Normativa de rang legal
  • Elaboració dels reglaments: transparència i participació.
  • Art 197 CE:
  • potestat originaria del govern per dictar reglaments.
  • Reserves de llei.
  • Potestat reglamentaria sotmesa a habilitacions i límits.
  • Distribució entre diferents governs i administracions públiques dotats d’economia.
  • Principis de l’art 9.3. Altres figures Jurídiques
  1. Acte administratiu: no és norma jurídic. S’esgota amb el compliment.
  2. Circulars i instruccions internes : regles de servei de contingut general que els titulars dels òrgans administratius poden dirigir als seus inferiors jeràrquics per ordenar la seva actuació.
  • Eficàcia ad intra de l’organització administrativa.
  • Es dirigeixen cap a inferiors jeràrquics i no els ciutadans
  • Es tracta només de directrius per guiar el funcionament intern dels serveis.
  • Hi ha algunes amb eficàcia ad extra : es tracta de reglaments si contenen disposicions de caràcter general. Necessitat de publicitat.
  • Criteri de diferenciació: contingut real, no nomen iuris.
  • Incompliment per part de funcionaris no determina invalidesa de decisions o actes administratius.
  • Incompliment singular pot ser al·legat pel ciutadà (ppi d’igualtat, seguretat jurídica i confiança legitima).
  1. Plans i Programes: programar i planificar activitat d’una Administració Dinàmica
  • E s basa en l’anàlisi previ de la situació que es vol ordenar o modificar
  • Fixa uns objectius amb un horitzó temporal determinat.
  • Preveu els medis necessaris per assolir els objectius.
  • Ordena passos a seguir.
  • No hi ha una regulació general en les lleis administratives. Tipus:
    • Programes d’objectius
    • Plans plurianuals d’activitat
    • Plans vinculants caràcter normatiu (però no s’aplica règim jurídic del reglament. ■ Les lleis especials que ho regulen determinen: contingut, òrgans competents per aprovació, vigència i efectes jdics).
  1. (^) Pactes, Acords i Convenis: contingut pot ser: 1. Singular o puntual 2. Regulador de les relacions amb determinats subjectes
  • Allò acordat pot aplicar-se a una pluralitat de subjectes.
  • Han d’ésser aprovats per l’òrgan de govern corresponent.
  • Poden tenir contingut i eficàcia semblants a una norma jurídica
  • Poden crear una organització per la seva gestió.
  • Tenen un règim propi i diferent d’elaboració i aprovació, validesa i eficàcia.

Altres instruments

  • Relacions de llocs de treball
  • Normes tècniques
  • Codis o normes deontològiques.
  • Cartes de serveis

Reglament Acte Administratiu

Definició Norma escrita dictada per l’administració^ Declaració de voluntat realitzada per l’administració

(criteri ordinamentalista)

Aplicació

Norma jurídica que innova l’ordenament Són l’aplicació de l’ordenament a un supòsit concret

Duració Té moltes aplicacions^ S’esgota amb el seu compliment

Procedència Òrgans superiors de l’administració^ Els dicten gairebé tots els òrgans de l’administració

Modificació Es poden derogar, suspendre o modificar^ Són difícilment modificables o derogables

Procediment d’elaboració Llei del Govern^ Llei 30/

Tipus de Reglaments

  1. Reglaments executius o secundum legem
    • Desenvolupa contingut de la llei (aspectes tècnics o casuístics que necessiten una modificació regular)
    • Constitueix el complement indispensable de la llei.
    • Cal dictamen del Consell d’estat (no vinculant) = passa amb Reial Decret legislatiu i Decret llei.
    • Està directa i manifestament lligat a la llei
    • (^) També pot estar lligat a norma amb valor de llei però no llei formal. Pot complementar allò disposat a la pròpia llei amb altres preceptes sobre la matèria que regula.
    • Poder executiu desenvolupa precepte amb força
  2. Reglaments independents o extra legem
    • No despleguen llei prèvia
    • Admès en aquelles matèries sobre les quals no existeix una reserva constitucional de llei
    • Sorgeixen al marge de llei d’habilitació
    • No contrari a lleis o constitució
    • García Enterría: Matèries organitzatives + Relació de supremacia especial (relacions especials de subjecció 1).
    • Prohibida la regulació externa (deures i obligacions=matèries reservades a la llei)
    • No pot crear noves infraccions o sancions. Només mesures d’especificitat. (Excepció: especial subjecció).
    • TS OK en cas de reglamentacions tècniques (són reglaments perquè no hi ha reserva de llei per aquesta matèria)
    • Concordança amb la CE i el Principis Grals del dret.
  3. Reglament Autònom
    • Regula matèries reservades al reglament
    • La llei no pot entrar-hi
    • No existeix a l’ord. Jdíc espanyol
  4. Reglament de necessitat o contra legem
    • Caràcter excepcional i abast transitori.
    • Ús per part de l’Administració en situació d’emergència.
    • (^) Desapareix amb el propi Estat de Necessitat
      • Art 2.1.1 m. De la Llei Reg de les Bases del Règim Local (Alcalde. Es trenca atribució de competències)
      • Art 26 de la Llei Reguladora de sanitat 14/1986 de 25 d’Abril
    • No es segueix el procés formal ordinari.
    • No deroga la legislació anterior
    • Només el poden dictar autoritats determinades per la llei.
    • El seu contingut ha de respectar el principi de proporcionalitat

1 la situación singular en la que determinadas personas o entidades se encuentran. Por el hecho de encontrarse insertas de forma particularmente

intensa en la organización administrativa, lo que determinaría que la administración ostentase sobre ellas unas potestades especialmente enérgicas mucho más limitativas de su libertad que las comunes que la misma administración posee respecto de la generalidad de los ciudadanos

Reglaments d’organització

  • S’admet en l’àmbit organitzatiu.
  • Competència: ministres i òrgans inferiors o organismes i entitats públiques.
  • No s’ha d’informar el consell d’estat
  • (^) No s’ha de sotmetre a tràmits d’audiència dels ciutadans.

RELACIONS LLEI REGLAMENT

Subordinació a la llei

  • El reglament es subordina total i absolutament a la llei (inclosos decrets-llei i decrets legislatius).
  • Relació de jerarquia reglament-llei
  • Tot precepte reglamentari que vulneri un precepte legal es nul de ple dret.
  • La llei pot en qualsevol cas derogar, modificar o deixar sense efecte temporal un reglament.
  • El legislador estatal pot elevar el rang normatiu de qualsevol matèria.

Quan HI HA matèries reservades a llei

  • Llei ha de remetre expressament al reglament o s’ha de deduir de manera inequívoca
  • Es tracta d’una autorització o habilitació al govern per part del legislador remissió normativa. Límits:
  • La llei ha de tenir una regulació concreta. No es pot fer remissió en blanc
  • La llei ha d’abordar el nucli essencial de la matèria (pròpia regulació substantiva)
  • La llei ha de regular la matèria per sí mateixa amb un criteri legal discernible
  • No hi cap el reglament independent.
  • La llei principis i criteris del reglament
  • Matèria sancionadora:
    • (^) Llei: conducta infractora + mesures sancionadores
    • Reglament: concretar el que estableix la llei (art. 129.3 Llei 30/92)
  • Pel que regula es comú l’ús del reglament executiu.
  • El reglament només pot ser un complement indispensable de la regulació legal
  • Llei a l’hora de fer la remissió ha de precisar inexcusablement els principis i criteris pel desplegament de la norma reglamentària. Ex: matèria tributària.
  • García Enterría: “ Estàndard normatiu discernible”.
  • Reglament fora del termini d’habilitació invàlid.
  • (^) Modificació posterior al termini no invalidesa.
  • Reglament pot reproduir els preceptes de la llei que desplega
  • El reglament ha de fer tot allò que sigui indispensable però només allò que sigui indispensable.

Límits en l’exercici de la potestat reglamentària

Límits formals

  • Òrgans competents (sinó impugnació): Administració de l’estat , CCAA i administració local.
  • CE Administració General de l’Estat (competència només govern ). POTESTAT REGLAMENTÀRIA ORIGINARIA No habilitació específica.
  • Reglaments adoptats pels ministres: Necessària habilitació per llei o norma superior.
    • Art 4.1 b de la Llei del govern: ministres poden dictar reglaments en els seus camps
    • Art 12.2 LOFAGE: potestat reglamentària en l’àmbit que prevegi la legislació.
    • Llei del govern: ministres NO poden fer reglaments de matèria general.
    • Norma reglamentaria que habiliti els ministres per fer reglaments ha de ser en àmbit específic.
  • Reglaments dictats pel president REIAL DECRET. Art 20.2 j de la llei del govern:
    • Reglaments organitzatius que creïn o suprimeixin o modifiquin els dep. Ministerials.
    • Organització i estructura orgànica de la presidència del govern.
  • Reglaments de Comissions delegades (ministres + secretaris d’Estat). Mateixos àmbits que els ministres ORDRE MINISTERIAL. Apel·lació davant l’audiència nacional.
  • Llei 30/92 i LOFAGE: circulars i instruccions no són normes reglamentàries.
    • Faciliten aplicació del reglament
    • No tenen valor normatiu
    • No cal publicació.
  • (^) Administracions independents : normes reglamentàries de tipus interpretatiu i aclaratori CIRCULARS NORMATIVES
  • ORDRES CIRCULARS: fruit de l’exercici de la jeràrquica administrativa. Destinat a ordenar l’actuació d’òrgans inferiors. (No es poden invocar davant els tribunals [no són normes]).
  • Respectar el procediments d’elaboració, l’ordre jeràrquic.

Control:

  • Els tribunals que impugnin una norma reglamentària no pot substituir la redacció d’aquesta norma anul·lada.
  • La potestat reglamentària és discrecional. És una potestat de l’administració. Hi ha diversos actes vàlids en una aplicació.
  • Davant d’un reglament il·legal hi ha la declaració que pot fer la pròpia administració d’ofici
  • Es pot impugnar un acte per la via contenciosa
  • Reglament impugnat: en cas de tribunal no contenciós inaplicació, però no anul·lació.

Límits substancials

  • Respecte als principis generals del dret.
  • Respecte de la jeràrquica normativa
  • Interdicció de l’arbitrarietat
  • (^) Respecte als límits de les potestats discrecionals
  • Respectar reserves materials a favor de llei.
  • Irretroactivitat de les normes reglamentàries (és possible retroactivitat in bonum). Impugnació dels reglaments il·legals: preveure tipus de sanció d’invalidesa (Nul·litat o Anul·labilitat).

EL REGLAMENT COM A NORMA JURÍDICA

Eficàcia normativa i inderogabilitat singular dels reglaments

  • Els reglaments mantenen vigència mentre no siguin derogats o modificats per altra norma
  • O mentre no siguin anul·lats per jutges i tribunals
  • Obliguen al seu compliment a: ciutadans, poders públics, jutges i tribunals, govern i administracions públiques
  • Les resolucions administratives de caràcter particular no poden vulnerar allò establert en una disposició de caràcter general, tot i que siguin de igual o superior rang.
  • Es poden derogar o modificar però no inaplicar pel cas concret.
  • El reglament vincula a tots per igual sigui quin sigui el seu contingut
  • El reglament és igual per tots però pot no tractar igual a tots.

Disposicions i Actes Nuls

Tots els reglaments són normes jurídiques i la seva infracció pot ser al·legada davant els òrgans judicials per qualsevol

subjecte interessat i han de ser anul·lats per ells si són contraris a Dret.

Art 142.2 Llei 30/92: “en cualquier momento, las Administraciones públicas de oficio, y previo dictamen favorable

del Consejo de Estado u órgano consultivo equivalente de la Comunidad Autónoma si lo hubiere, podrán declarar la

nulidad de las disposiciones administrativas”

  • Davant d’un reglament il·legal l’administració el pot derogar, allò comporta efectes cap al futur però els efectes anteriors subsisteixen. - Remei actiu: nul·litat del reglament ■ Declaració d’ofici de la nul·litat per part de l’administració. ■ Acció de nul·litat per part del particular. - No està clar si és una acció de nul·litat o una petició. ■ (^) Recurs contenciós-administratiu - Qualsevol persona física o jurídica que acrediti un interès legítim. - 2 mesos desprès de la publicació de la norma impugnada. - Forma Directa: s’impugna la norma (no aplicació necessària) - Forma indirecta: s’impugna l’acte en que s’aplica la norma. (impugnació de l’acte=anul·lació)

•.1. Inaplicació judicial dels reglaments il·legals: art 6 LOPJ

  • Control judicial difós cedit als tribunals
  • Només té efectes pel cas plantejat i entre les parts del procés
  • El reglament no desapareix amb la seva inaplicació
  • El reglament continua vigent per gaudir de presumpció de legitimitat o conformitat amb el dret.
  1. Revisió d’ofici: art 102.2 LRJPAC 30/
  • La pròpia administració declara, per la seva pròpia iniciativa, la nul·litat amb efectes erga omnes.
  • Cap altre subjecte pot demanar la revisió d’ofici.
  • La anul·lació requereix, en aquest cas, DICTAMEN favorable (vinculant) del consell d’estat o òrgan consultiu autonòmic.
  • La Administració pot, en qualsevol moment, derogar el reglament o substituir-lo per un altre.
  • Nul·litat: efectes ex tunc (des que es va dictar el reglament). Podria no afectar actes administratius ja ferms.
  • Administració ha d’indemnitzar si hi ha els requisits de responsabilitat patrimonial de l’administració.
  1. Recurs Contenciós- Administratiu
  • Recurs directe: 2 mesos. Si contrari a dret nul·litat
  • Recurs indirecte: no límit temporal. Pot interposar-se tot i que el recurs directe hagi sigut desestimat
  • Tribunal Suprem o òrgan judicial competent per conèixer del recurs directe declarar validesa o nul·litat.
  • Tribunal no competent plantejar qüestió d’il·legalitat. (implica que es continua aplicant)

Reglaments de les CCAA

Es un sistema semblant a l’estatal

  • Subordinats a la llei segons la distribució constitucional de competències
  • (^) Decrets que contenen normes reglamentàries No es parla de reals decrets perquè no hi ha una intervenció rellevant del rei.
  • Ordres
  • Circulars d’instruccions
  • No es tracta de reglaments executius.
  • Normes mitjançant les quals les CCAA exerciten les seves pròpies opcions polítiques en el marc de la legislació estatl bàsica.

Reglaments Locals(Potestat reglamentària local)

  1. Reglaments orgànics: estableixen els òrgans interns i règim de funcionament.
  2. Ordenances: són els reglaments municipals que regulen aspectes no organitzatius.
    • Tenen una vinculació negativa a la llei. En l’àmbit de la seva competència, poden regular el que la llei no estableixi o el que no contradigui o vulneri una norma amb rang de llei.
  3. Pressupost: no s’aprova a través d’ordenança
  4. Els bands: és la forma en la que s’expressen els reglaments de l’alcalde.
    • No es regeixen per jerarquia.
    • Es subordinen a les lleis.
    • La legislació estatal i autonòmica han de respectar l’àmbit propi de la autonomia local. (Hi ha relació competencial)
    • No necessita cap autorització o habilitació legal exrepssa (només quan regula matèries reservades a llei)

Nomes d’altres Organismes i entitats Públiques

  • Entitats públiques de caràcter no territorial tenen atribuïdes potestats reglamentàries, en l’àmbit de les seves competències.
  • Excepcionalment aquestes competències estan garantides a la CE
  • En els altres casos, la potestat reglamentària de les entitats no territorial deriva de les lleis que les creen i regulen.
  • Hi ha algunes entitats (autoritats independents amb influències reguladores) que poden dictar normes reglamentaries de regulació de activitats privades en garantia de l’ordenació dels mercats que tenen atribuïda.
  • Per les entitats públiques empresarials i tots els organismes (els 3 tipus)
  • Art 42.2 LOFAGE: Organismes públics: potestats administratives per l’exercici de les seves funcions (aspectes secundaris o tècnics).
  • Totes aquestes normes reglamentàries estan subordinades a la norma, generalment de rang legal, que crea i dota de competències a les entitats que les aproven.