¡Descarga el secret professional y más Apuntes en PDF de Derecho Penal solo en Docsity!
Primera prova avaluable: EL SECRET PROFESSIONAL
- Introducció
El secret professional es una realitat amb la qual qualsevol persona s’hi pot trobar de forma activa o passiva al llarg de la seva vida, com per exemple al contractar els serveis d’un advocat, acudir a un metge, realitzar una teràpia psicològica...
Històricament no disposava d’una protecció específica a excepció de les normes deontològiques de determinades professions, en l’actualitat disposa a part del mencionat d’un tipus específic al Codi Penal i de regulacions en altres lleis.
Essencialment l’objecte del secret professional es la informació sobre aspectes personals o confidencials a la qual un professional té accés en l’exercici de les seves funcions així com el deure de no revelar-la; El subjecte actiu es el professional que té accés a la informació i el subjecte passiu el titular de la informació.
Aquesta informació referida a aspectes íntims del seu titular esta protegida constitucionalment a l’article 18.1 de la CE.
- Definició de conceptes
El secret professional es aquella informació de caràcter confidencial, per tant que afecta a la intimitat del seu titular, que a estat adquirida en l’exercici d’una professió. S’entén per professió a aquelles activitats econòmiques que per ser exercides requereixen d’una acreditació acadèmica superior (títol universitari o similar) i habitualment també ser membre i estar habilitat per una organització professional (estar col·legiat).
Tot i aquesta concepció aparentment restrictiva del concepte professional no es tracta d’un supòsit de “numerus clausus” de determinades professions sinó que es aplicable a moltes. Els exemples més tradicionals son els metges, psicòlegs, advocats, però també pot ser aplicable a arquitectes, veterinaris, entre molts altres.
D’aquesta manera el terme secret fa referència a una informació que afecta a la intimitat de la persona física o jurídica que n’és titular i que com s’ha mencionat anteriorment esta protegida constitucionalment.
Es diferencia amb altres secrets com per exemple el secret empresarial o el secret informàtic en l’àmbit en el que el secret com a tal es revelat i neix la obligació de no revelar-lo a tercers (relació professional), subjecte al qual li es revelat (professional), i amplitud de l’objecte del secret (poden ser aspectes de la intimitat sexual de la persona, els seus sentiments, l’estat del seu patrimoni, les seves pretensions respecte un plet... entre molts altres).
- Vulneració del secret professional
La vulne ració del secret professional esta constituïda per l’acció de revelació del subjecte actiu (el professional que coneix la informació per raó de la seva activitat professional) de la informació que es titular del subjecte passiu (persona física o jurídica a la qual pertany o afecta aquesta informació) a un tercer (pot ser una persona física, jurídica o una pluralitat).
El deure de no revelació de la informació està regulat al codi deontològic de la professió i/o a la llei específica que regula l’exercici de la mateixa. La seva revelació si es fa incomplint al codi deontològic o llei reguladora concreta vulnerant per tant el deure de no revelació del secret professional, esta tipificada en el Codi Penal, concretament a l’article 199.2, i pot suposar una pena de presó d’un a quatre anys, una pena de multa de dotze a vint-i-quatre mesos i la inhabilitació especial per l’exercici de la professió de dos a sis anys.
La víctima del delicte podrà ser tan una personalitat física com jurídica, tal i com indica l’article 202.
No tota revelació d’informació confidencial suposa una vulneració del secret professional. Per determinar si la conducta es antijuridica o no ho és es necessari consultar el que disposa la normativa específica i els codis deontològics de la professió, així com el que disposa el codi penal sobre les causes d’exclusió de l’antijuridicitat. En la majoria de casos aquesta revelació no serà punible si es realitza amb el consentiment vàlidament manifestat per el titular de la informació.
Altra causa d’exclusió de l’antijuridicitat de la revelació de secret es la que es disposa a l’article 259 i 262 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que obliga a comunicar a les autoritats públiques la comissió de qualsevol delicte del qual es tingui coneixement independentment de que aquesta informació s’hagi obtingut en el context d’una relació professional. Aquest precepte obliga a tots els professionals a excepció d’Advocats, Procuradors i Eclesiàstics, tal i com s’indica a l’article 263 de la mateixa llei.
Es important destacar que la revelació de secrets que s’obtinguin en el context d’una relació laboral o d’ofici no professional esta penat al punt anterior del mateix article
Art. 199.2 “ El profesional que, con incumplimiento de su obligación de sigilo o reserva, divulgue los secretos de otra persona, será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años, multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para dicha profesión por tiempo de dos a seis años.”
la sentència el client li confessa al seu advocat que era culpable, que a demés havia matat a més persones en el passat però que no obstant no ho tornar a fer. L’advocat que creia en la innocència del seu client amb una greu decepció i volent fer justícia material ho comunica a la fiscalia i a la policia. Resolució:
Al no haver-hi aparentment un perill real i immediat sobre cap bé jurídic protegit, per tant no seria d’aplicació l’eximent de l’article 20, apartat 5é del Codi Penal, i no estar igualment autoritzat per el disposat a l’article 33 de la Normativa de l’Advocacia Catalana, relatiu als supòsits habilitats per aixecar el secret professional, la conducta serà punible penalment i per part del col·legi d’advocats. Per altre banda no te la obligació de revelar cap delicte del qual en tingui coneixement per raó d’ofici tal i com disposa l’article 263 de la LECrim.
L’advocat haurà comés dos delictes en concurs ideal, un de revelació de secrets professionals (Art. 199.2) i el segon de deslleialtat professional (art. 467). A part de la condemna penal que podrà suposar pena de privació de llibertat o de multa i una inhabilitació especial per l’exercici de la professió, també podrà ser sancionat per el col·legi professional d’advocats, en aplicació del que es disposa al capítol XII relatiu a la responsabilitat disciplinària de la Normativa de l’Advocacia Catalana.
- Jurisprudència
Una sentència molt il·lustrativa sobre el secret professional i les conseqüències penals del seu incompliment es la STS 2826/01 del 4 d’abril del 2001. La sala penal del tribunal suprem es pronuncia sobre un recurs de cassació presentat per la Fiscalia i l’Acusació Particular, per haver aplicat incorrectament el disposat a l’ordenament jurídic en una sentència de l’Audiència provincial de València on s’exculpava a una metge que va rebel·lar a un tercer informació confidencial sobre l’historial clínic d’una pacient. En la sentència de l’Audiència provincial es donava l’absolució a la acusada per irrellevància penal de la seva conducta.
La conducta delictiva va constar de rebel·lar a la mare de la víctima que havia practicat dos avortaments en el passat.
El TS va condemnar a la acusada a un any de presó, una multa de 12 mesos amb una quota diària de 1000 pessetes, la inhabilitació especial per l’exercici de la professió durant dos anys i a una responsabilitat civil derivada de delicte de dos milions de pessetes.
- (^) Conclusions
- El secret professional constitueix un deure per el professional i un dret i garantia per al ciutadà.
- No es pot rebel·lar la informació emparada en el secret professional a excepció de que hi hagi un consentiment del titular de la informació o bé per evitar un dany superior al que es causa rebel·lant la informació (estat de necessitat) entre altres supòsits taxats en els codis deontològics professionals i en la llei (LECrim...).
- La infracció del deure relatiu al secret professional no tan sols esta castigat penalment sinó que també ho esta en la normativa col·legial de les professions
afectades.
Bibliografia
QUERALT JIMÉNEZ, JOAN J, Derecho penal Español, parte especial, Ed. Tirant Lo Blanc, València 2015, pàgines 309-310 i 344-345.
CORCOY BIDASOLO, MIRENTXU (i altres), Manual de Derecho Penal, parte especial, Ed. Tirant Lo Blanc, València 2015, pàgines 301 i següents.
QUIJADA, PILAR, Secreto professional: ¿Hasta donde llegan sus limites?, diari ABC, 23 de març del 2016.
