



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Biomolècules/principis immediats formades principalment per C, H i O (també N, S i P). La seva fòrmula general és: (CH 2 O)n. El terme hidrats de carboni no és gaire correcte, són àtoms de carboni units a grups alcohòlics (-OH).
Glúcids constituïts per una sola cadena polihidroxialdehídica o polihidroxicetònica, que pot tenir de tres a set àtoms de carboni. Monosacàrids amb més carbonis són inestables. S’anomenen afegint la terminació -osa al nombre de carbonis: triosa, pentosa, hexosa… Esquelet carbonat amb grups alcohols i hidroxils, porten o bé aldehids o bè cetones, i aquest grup funcional estableix l’ordre del carboni. Els que tenen aldehids es denominen aldoses i els que tenen cetones, cetoses. Els carbonis d’una molècula poden ser: asimètrics si els seus 4 radicals són diferents i simètrics si 2 o més radicals són iguals. En aquesta figura observem diversos casos. El carboni 1 és simètric, l’oxigen forma un doble enllaç, els quals fan que conti com a simètric. El carboni 5 és simètric ja que conté 2 radicals hidrogen. Tots els altres carbonis són asimètrics. Per exemple, el carboni 4 és asimètric, conté un grup hidrogen, un alcohol i els altres dos són la resta de la cadena, la qual es conta en la seva totalitat. Quan diversos compostos presenten la mateixa fòrmula molecular i diferentes fòrmules estructurals, diem que aquests, entre ells, són isòmers. En els glúcids, això és determinat per el carboni asimètric més llunyà al grup funcional. La posició del alcohol d’aquest asimètric determinarà si la mol·lècula és D o L. D-Ribosa En el cas d’aquesta ribosa, el carboni 4 determina la isomeria, ja que és l’asimètric més allunyat del grup funcional (aldehid). Com que està a la dreta, es tracta de la D-Ribosa. Gairebé tots els glúcids tenen carbonis asimètrics. Els carbonis asimètrics poden desviar plans de llum polaritzada cap la dreta o cap l’esquerra. Depenguent d’això, seràn dextrogirs (+, desvien dreta) i levogirs (-, desvien esquerra). La isomeria i la desviació de plans de llum polaritzada no tenen res a veure. Normalment no trobarem molècules de més de 5 àtoms de carboni així, les trobarem ciclades, ja que es troben en dissolucions aquoses. En aquestes són més estables.
Estructures cícliques Els monosacàrids de més de 5 àtoms de carboni es ciclen. Les molècules de 5 carbonis es poden anomenar furanoses per la seva semblança a una molècula anomenada furà i les de 6 carbonis piranoses, per la seva semblança al pirà. El grup funcional reacciona amb el hidroxil final i acaba incorporant l’oxigen de l’hidroxil a l’anell. Si es tracta d’una aldosa, es forma un enllaç hemiacetàlic, si es tracta d’una cetosa, un enllaç hemicetàlic. Cada molècula pateix un procés de ciclació diferent amb diferentes coses a tenir en compte. Les formes cícliques poden ser α si els alcohols dels carbonis 1 i 6 estan en plans diferents i β si estan en plans iguals. Ciclació de la glucosa α-glucopiranosa La glucosa lineal es plega i deixa el carboni 1 i 5 molt propers. Es produeix una rotació que deixa el grup alcohol del pla inferior del carboni 5 en la posició del carboni 6. Es produeix l’enllaç hemiacetal entre l’aldehid i el grup alcohol, el qual deixa els carbonis 1 i 5 units per un oxigen. Només fa falta determinar el pla de l’alchol (α i β). Ciclació de la fructosa La fructosa lineal es plega i deixa el carboni 2 i 5 molt propers. Es produeix una rotació que deixa el grup alcohol del pla inferior del carboni 5 en la posició del carboni 6. Es produeix l’enllaç hemicetal entre la cetona i el grup alcohol, el qual deixa els carbonis 2 i 5 units per un oxigen, ja que és el carboni del grup funcional. Només fa falta determinar el pla de l’alcohol (α i β). Altres molècules importants són:
Si només el carboni carbonílic del primer monosacàrid intervé en l’enllaç, serà un enllaç monocarbonílic, el qual redueix el reactiu de Fehling. Si el carboni carbonílic de cada un intervé, dicarbonílic i no redueix el reactiu de Fehling. També podem classificar l’enllaç segons si el primer monosacàrid és alfa o beta. α-glicosídic o β-glicosídic. Aquest enllaç forma un pont d’oxigen i desprèn una molècula d’aigua. Enllaç α(1-4) monocarbonílic Sacarosa Disacàrid format per una α-D-Glucopiranosa i una β-D-fructofuranosa unides per un enllaç α(1→2). Trobat en la canya de sucre i remolatxa sucrera, es forma amb enllaç dicarbonílic, convertint-lo en l’únic disacàrid esmentat que no redueix el reactiu de Fehling. Lactosa Disacàrid format per una β-D-galactopiranosa i una α/β-D-glucopiranosa unides per un enllaç β(1→4). Trobat en la llet dels mamífers, s’hidrolitza (lactasa) i proporciona la seva glucosa, convertint-la així en font d’energia. La falta d’enzim lactasa produeix l’intolerància a la lactosa. Maltosa Disacàrid format per dues molècules de D-glucopiranosa, la primera sempre α i la segona α/β, enllaç α(1→4). Es troba en el gra germinat de l’ordi.
Glúcids formats per la unió de molts monosacàrids (10-10.000). S’uneixen per enllaç O-glicosídic, amb la pèrdua d’una molècula d’aigua per cada enllaç. El pes molecular és elevat, no tenen sabor dolç, tampoc poder reductor i poden ser insolubles en aigua. Els polisacàrids amb enllaç α-glicosídic tenen funció energètica. Midó i glucogen Els polisacàrids amb enllaç β-glicosídic tenen funció estructural. Cel·lulosa i quitina Homopolisacàrids Els següents polisacàrids conformen l’unió d’un mateix monosacàrid. Midó Polisacàrid de reserva energètica dels vegetals. S’acumula en els grànuls de midó dins la cèl·lula vegetal, dins els plasts. Està conformat per moltes α-D-glucopiranoses enllaçades amb enllaç O-glicosídic α(1→4). Conté 2 polímers: l’amilosa en 30% pes i l’amilopectina 70%. L’amilosa està constituïda per un polímer de maltoses, amb una estructura helicoÏdal no ramificada. L’enzim α-amilasa realitza hidròlisi sobre l’amilosa per desfer aquesta reserva dels vegetals. L’amilopectina està constituïda per un polímer de maltoses amb ramificacions d’enllaços α(1→6) cada 25-30 glucoses. Aquestes branques solen ser de 12 glucoses. Té moltes menys ramificacions que el glicogen. Per hidròlisi amb àcids o per l’acció de l’enzim amilasa, es desfà aquesta reserva energètica, deixant maltoses. Glicogen Polisacàrid de reserva energètica dels animals. Serveix per reserva general de l’organisme i a les cèl·lules del fetge i músculs. Està conformat per un polímer de maltoses unides per enllaços α(1→4) amb ramificacions en posició 1→6 però aquestes es troben més abundantment, cada 6-10 glucoses. Cel·lulosa Polisacàrid amb funció esquelètica dels vegetals. És la molècula orgànica més abundant i l’element més important en la paret cel·lular. Està conformat per un polímer de β-glucopiranoses unides per mitjà d’enllaç β(1→4). Dues β-glucopiranoses conformen una cel·lobiosa. Molts animals no tenen enzims capaços de trencar l’enllaç β(1→4) i no la poden aprofitar com a font d’energia. L’enllaç β impedeix la degradació de les molècules.