Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


L'ecologia (2n batx), Apuntes de Biología

Apunts sobre l'ecologia de 2n de batxillerat. Són perfectes per la selectivitat.

Tipo: Apuntes

2021/2022

A la venta desde 22/06/2022

Laura_019
Laura_019 🇪🇸

5

(1)

85 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ECOLOGIA
Ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el lloc on viuen, és a dir, el seu medi
ambient. Un ecosistema està format pel biòtop i la biocenosi, els quals es relacionen entre sí
Biòtop
El biòtop és el conjunt de medi, substrat i factors ambientals abiòtics. El medi és el conjunt de
substàncies que constitueixen el fluid que embolcalla els organismes (medi aeri o aquàtic, els
quals conflueixen).
El substrat és el conjunt de substàncies que formen la superfície on els organismes es situen. El
sòl és el més important, la capa terrestre formada per productes de l’alteració de la roca mare i
MO. També hi tenim l’aigua i el cos d’altres éssers en parasitisme, inquilinisme i foresi.
Factors abiòtics ambientals del biòtop
Són les variables fisicoquímiques que influeixen en la vida dels organismes (biocenosi). Per a un
mateix factor ambiental, els límits de tolerància són els límits màxims i mínims que toleren els
organismes. A partir d’aquests comença les zones d’intolerància sense espècies.
Amplitud alta de tolerància per un factor d’una espècie: prefix euri-.Suporta condicions desfavorables
Amplitud baixa de tolerància per un factor d’una espècie: prefix esteno-
Els factors són la temperatura, la llum, la humitat de l’aire, la pressió (atmosfèrica o
hidrostàtica), la salinitat i els corrents del medi.
Biocenosi
O també comunitat, és la part biòtica de l’ecosistema. Integrada per poblacions que viuen
relacionades.
Les relacions intraespecífiques són aquelles entre la mateixa espècie. Poden ser temporals o
durar tota la vida, de cooperació o competència. Poden haver-hi associacions familiars entre
progenitors i descendència (diversos tipus com matriarcal, filial, monògama, polígama,
poliàndrica…). Associacions colonials (reproducció asexual), gregàries (durant un període de
temps per defensa, recerca d’aliment, migració reproducció). Estatals, grup d’individus
jerarquitzats.
Relacions interespecífiques
S’estableixen entre individus d’espècies diferents
Competència interespecífica: Demanda d’un mateix recurs comú d’espècies del
mateix nivell tròfic. Aliment: Competència per explotació. Territori: per interferència.
Factor de la selecció natural.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga L'ecologia (2n batx) y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

ECOLOGIA

Ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el lloc on viuen, és a dir, el seu medi ambient. Un ecosistema està format pel biòtop i la biocenosi, els quals es relacionen entre sí Biòtop El biòtop és el conjunt de medi, substrat i factors ambientals abiòtics. El medi és el conjunt de substàncies que constitueixen el fluid que embolcalla els organismes (medi aeri o aquàtic, els quals conflueixen). El substrat és el conjunt de substàncies que formen la superfície on els organismes es situen. El sòl és el més important, la capa terrestre formada per productes de l’alteració de la roca mare i MO. També hi tenim l’aigua i el cos d’altres éssers en parasitisme, inquilinisme i foresi. Factors abiòtics ambientals del biòtop Són les variables fisicoquímiques que influeixen en la vida dels organismes (biocenosi). Per a un mateix factor ambiental, els límits de tolerància són els límits màxims i mínims que toleren els organismes. A partir d’aquests comença les zones d’intolerància sense espècies. Amplitud alta de tolerància per un factor d’una espècie: prefix euri-. Suporta condicions desfavorables Amplitud baixa de tolerància per un factor d’una espècie: prefix esteno- Els factors són la temperatura, la llum, la humitat de l’aire, la pressió (atmosfèrica o hidrostàtica), la salinitat i els corrents del medi. Biocenosi O també comunitat, és la part biòtica de l’ecosistema. Integrada per poblacions que viuen relacionades. Les relacions intraespecífiques són aquelles entre la mateixa espècie. Poden ser temporals o durar tota la vida, de cooperació o competència. Poden haver-hi associacions familiars entre progenitors i descendència (diversos tipus com matriarcal, filial, monògama, polígama, poliàndrica…). Associacions colonials (reproducció asexual), gregàries (durant un període de temps per defensa, recerca d’aliment, migració reproducció). Estatals, grup d’individus jerarquitzats. Relacions interespecífiques S’estableixen entre individus d’espècies diferents ● Competència interespecífica: Demanda d’un mateix recurs comú d’espècies del mateix nivell tròfic. Aliment: Competència per explotació. Territori: per interferència. Factor de la selecció natural.

● Depredació: Captura i mort que exerceixen els depredadors sobre preses. Poden ser alhora depredador i presa. Quan s’introdueix un nou depredador a la biocenosi, el sistema es desequilibra fins que es recupera. En gràfiques presa-depredador, normalment les preses tenen un nombre més elevat. Sempre es modifica la població de presa primer, hi ha un curt temps de resposta i llavors segueix el depredador. Amb cada oscil·lació, aquestes es tornen més estables. ● Parasitisme: El paràsit viu a costa de substàncies nutritives de l’hoste, el qual el perjudica sense causar-li la mort a curt termini per poder continuar parasitant-lo. Poden ser obligats o facultatius (vida lliure), poden viure a dins o a fora de l’hoste. ● Explotació: Interaccions que resulten en beneficis per l’explotador a costa de l’explotat (perjudicat) ● Comensalisme: Un organisme es nodreix de l’aliment sobrant, secrecions, descamacions d’un altre organisme sense perjudicar-lo o beneficiar-lo ● Foresi: Relació entre dues espècies quan una és transportada passivament per una altra. ● Mutualisme: Associació per dos o més individus per beneficiar-se mútuament ● Simbiosi: Mutualisme obligat, en tal grau que depenen un de l’altre. Creixement d’una població La capacitat de càrrega (k) és el nombre més gran d’individus que un medi pot suportar. Si es supera, eventualment els individus baixaran. La taxa de creixement instantània és la relació entre la variació de nombre d’individus per unitat de temps i nombre inicial d’individus. Quan no hi ha factors que limitin el creixement sorgeix el creixement exponencial (també en natura). La r és màxima en la meitat del recorregut, k/2. Normalment hi ha el creixement logístic, la qual s’inicia amb un creixement lent degut al baix nombre d’individus, llavors comença el creixement exponencial, mentres ens apropem a k, apareix la competencia pel menjar i l’espai. L’augment de població disminueix mentres aquesta s’acobla a la k, on les taxes de natalitat i mort s’equilibren. Estrategs de la r i K Les estratègies que segueixen els organismes es poden classificar segons com destinen l’energia. Les espècies que segueixen estrategs de la K són espècies que es reprodueixen periòdicament, tenen poques cries i grans, les quals necessiten molt de temps per madurar i la protecció dels progenitors, també tenen estructures especials per aprofitar l’aliment disponible. Tenen una longevitat llarga i es troben al final de la cadena tròfica. Les espècies que segueixen estrategs de la r són espècies que es reprodueixen contínuament, que tenen moltes cries i petites, les quals maduren ràpid, i no necessiten la protecció dels progenitors. No inverteixen l’energia a tenir aquestes estructures especials per l’aliment i es troben al principi de la cadena tròfica.

Cicle del nitrogen El nitrogen (N 2 ) lliure en l’aire és fixat per bacteris ( Azotobacter lliure al terra, Rhizobium en simbiosis en nòduls de les arrels de lleguminoses i alguns cianobacteris. També es pot produir amb processos industrials. Es fixa en amoníac (NH 3 o NH 4 +). Amonificació. L’amoníac passa a ió nitrit ( Nitrosomas, NO 2 - ) i llavors a nitrat ( Nitrobacter , NO 2 - ), el procés global s’anomena nitrificació i necessita un sòl ben airejat. Aquests nitrats són o bé assimilats per les plantes o les Pseudomonas fan la desnitrificació i donen lloc a nitrogen atmosfèric. Aquesta desnitrificació succeeix en sòls poc airejats o plens d’aigua. Quan els nitrats (NO 3 - ) són assimilats, aquest poden passar per la cadena tròfica i cada nivell deixarà restes que es descompondran mitjançant els descomponedors. Per putrefacció es forma amoníac i torna a començar el cicle (amonificació). Diferències entre ecosistemes terrestres i aquàtics En els ecosistemes terrestre la major part de la producció primària no passa als herbívors, sinó als detritívors. Gran part de la producció s’inverteix en creixement (estructures perdurables), mentre que en els aquàtics s’inverteix en reproducció del fitoplàncton. La proporció biomassa animal/biomassa vegetal és molt petita en els terrestres (molts vegetals) i en els aquàtics és 1. La mitjana de producció dels terrestres és el triple que la dels aquàtics per la gran distància en aquests darreres entre productors i descomponedors, cosa que no passa amb el sòl. En els terrestres s’alenteix per la lenta taxa de renovació de les fulles comparades amb la dels troncs i branques. Al fitoplàncton la taxa és molt baixa. Més altura de l’arbre, menys producció (ascens aigua). Els terrestres tenen molta més clorofil·la per m^2 , per la manca de nutrients dels aquàtics (producció inferior).

La producció primària en els ecosistemes aquàtics és minvada per tres factors. L’alta absorció de llum de l’aigua provoca una ràpida disminució de la llum a mesura que augmenta la profunditat (també terbolesa). La gran distància entre la zona fòtica i el fons també influeix, provoca que els nutrients minerals precipitin al fons i la llum arribi només al principi, frenant la producció primària. També la manca d’oxigen a les zones profundes.