¡Descarga ELS GLÚCIDS. (METABOLISME) y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!
GLÚCIDS
Característiques dels glúcids Biomolècules orgàniques formades per C,H,O. Coneguts com hidrats de carboni o sucres (perquè es va suposar que eren àt. de C units a molècules d’aigua). El C s’uneix a grups –OH (alcohol o hidroxil) i a –H (hidrogen) Totes les molècules tenen un grup carbonil. Pot ser un aldehid (-CHO) o una cetona (-CO). Químicament es defineixen com polihidroxi aldehids o polihidroxi cetones. o Un polihidroxialdehid té al carboni 1 una funció aldehid i funcions alcohol a la resta de carbonis. o Un polihidroxicetona té al carboni 2 una funció cetona i funcions alcohol a la resta de carbonis. Classificació dels glúcids Monosacàrids : construïts per una sola molècula de polihidroxialdehid o polihidroxicetona. Oligosacàrids : formats per la unió de 2 a 10 molècules de monosacàrids (disacàrids, trisacàrids...) Polisacàrids: formats per la unió de més de 10 monosacàrids. Heteròsids: formats per monosacàrids i altres molècules no glucídiques (glucolípids, glucoproteïnes...).
- Els oligosacàrids i els polisacàrids es poden descompondre en monosacàrids gràcies a l’acció d’enzims hidrolases. Els monosacàrids no es poden hidrolitzar, és a dir, no es poden dividir en molècules més petites.
Els monosacàrids Glúcids senzills, de 3 a 7 àt. de C. Poden ser aldoses (grup carbonil aldehid) o cetoses (grup carbonil cetona) Nomenclatura: prefix nombre carbonis + osa : triosa, tetrosa, pentosa, hexosa... Tots els monosacàrids tenen una forma lineal que pot passar a la cíclica. Els monosacàrids de més interès biològic són:
Isòmers òptics Quan dos isòmers espacials són imatge especular un de l’altre Enantiòmers Les aldoses i les cetoses de la sèrie L són imatges especulars de les corresponents formes D. [La D-glucosa i la L-glucosa són [La D-glucosa i la D-galactosa (dues estereoisòmers i imatges especulars, substàncies diferents) són estereoisòmers són enantiòmers ] entre si però no són enantiòmers. Activitat òptica: una solució d’una molècula amb C asimètrics desviarà el pla d’un feix de llum polaritzada cap a la dreta o cap a l’esquerra. Dos compostos enantiòmers es comporten diferent respecte la llum polaritzada; Un desvia la llum cap a la dreta dextrògir (+) L’altre desvia la llum cap a l’esquerra levògir (-)
Classificació monosacàrids Les trioses 3 carbonis. Són els glúcids més senzills N’hi ha 2: Gliceraldheid (aldosa +simple) i Dihidroxiaceton a (cetosa + simple) Les tetroses 4 carbonis N’hi ha sis: dues aldotetroses (eritrosa i treosa) i una cetotetrosa (eritrulosa). Les pentoses 5 carbonis asimètrics Aldopentoses importants: D-ribosa (RNA) D-2-desoxiribosa (DNA) Les hexoses Trioses Tetroses Pentoses Hexoses
- Isòmers anomèrics : en les formes cícliques apareix un nou carboni asimètric o anòmer (el carboni que abans tenia el grup carbonil). Galactosa És una aldohexosa Al fetge es transforma en glucosa, així que té el mateix poder nutritiu Sintetitzada a les glàndules mamàries, que allí, en associar-se a la glucosa, forma la lactosa. Fructosa És una cetohexosa Lliure a la fruita Al fetge es transforma en glucosa, així que té el mateix poder nutritiu. Associada amb la glucosa forma la sacarosa Ciclació de la fructosa El grup cetona reacciona amb el grup hidroxil del Carboni 5, formant un enllaç hemicetal (reacció entre un grup cetona i un grup hidroxil). En la forma cíclica, el carboni 2 (carboni anomèric) passa a ser un carboni asimètric. Llavors el seu radical hidroxil, pot aparèixer respecte al CH2OH:
- Oposat = α- fructofuranosa
- En el mateix pla= β-fructofuranosa
Pirano 4 C asimètrics aldohexoses Furano 3 C asimètrics aldopentoses i cetohexoses ELS DISACÀRIDS Formats per la unió de dos monosacàrids S’uneixen per un enllaç enllaç O-glicosídic Són sòlids, cristal·lins , blancs, solubles en aigua i dolços. L’enllaç O-glicosídic pot formar-se: Entre un C carbonílic i un altre normal: enllaç monocarbonílic. Com queda lliure el carboni carbonílic del 2n monosacàrid, el disacàrid que es forma té poder reductor. Entre dos carbonis carbonílics: enllaç dicarbonílic. No queda lliure cap carboni carbonílic, per tant, el disacàrid que es forma no té poder reductor. Si el primer monosacàrid és α: enllaç α-glicosídic. Si el primer monosacàrid és β: enllaç β-glicosídic.
Sacarosa : una molècula de D-glucosa per enllaç α (1-2) amb una molécula de D- fructosa. Es troba a la canya de sucre i a la remolatza sucrera. Es comercialitza com a sucre domèstic. No redueix Fehling (no és reductora). ELS POLISACÀRIDS Polímers de monosacàrids (de + de 10 a milers). Unió per enllaç O-glicosídic, amb una pèrdua d’una molécula d’aigua per cada enllaç. Pesos moleculars molt elevats, no cristal·litzen, no són dolços, no redueixen reactiu de Fehling. Alguns insolubles, com la cel·lulosa. Altres, com el midó, formen suspensions col·loïdals. 2 tipus: homopolisacàrids (un sol tipus de monosacàrid) heteropolisacàrids (més d’un tipus de monosacàrid) La D- glucosa és el monosacàrid predominant en els polisacàrids. La funció dels polisacàrids vindrà determinada pel tipus d’enllaç O-glicosídic.
Enllaç β: molt estable i perdurable. La majoria dels organismes no tenen enzims necessaris per trencar-los i no els poden descompondre en molècules més petites. (Polisacàrids amb funció estructural) Enllaç α : enllaç poc estable i poc perdurable , ja que la major part dels organismes tenen enzims necessaris per trencar-los i els poden descompondre en molècules més petites. (Polisacàrids amb funció de reserva) El midó Polisacàrid de reserva energètica dels vegetals S’acumula en forma de grànuls de midó dins la cèl·lula vegetal Es troben unides milers de molècules de glucosa, com no estan dissoltes en el citoplasma, no influeixen en la pressió osmòtica interna de la cèl·lula. Les principals font de midó són les llavors de cereals (blat, blat de moro i arròs), dels llegums i els tubercles (patata, moniato) A partir del midó, les plantes poden obtenir energia sense necessitat de rebre llum, i això els permet dur a terme processos com la germinació de llavors. El midó està integrat per dos tipus de polímers: amilosa i amilopectina.
- Amilosa : (30%). Polímers de maltoses unides per enllaç α (1-4). Estructura helicoïdal amb 6 molècules de glucosa (3 maltoses) per volta. La hèlix es manté gràcies a ponts d’hidrogen que permeten el plegament. Amb iode pren una tonalitat blavosa.
- Amilopectina (70%). Polímers de maltoses unides per enllaç α (1-4), amb ramificacions α (1-6) cada 25 o 30 unitats. Estructura ramificada. Amb iode pren una tonalitat violàcia.
Els insectes xilòfags (tèrmits, corcs...) i els animals herbívors remugants (vaca, ovella, cabra...) aprofiten la cel·lulosa gràcies als microorganismes simbiòtics del tracte digestiu que si produeixen l’enzim cel·lulasa. La quitina Component principal exoesquelet artròpodes. En els crustacis impregnada de carbonat de calci per augmentar la duresa. També forma la paret cel·lular de molts fongs. HETEROPOLISACÀRIDS Per hidròlisi donen lloc a dos o més tipus de monosacàrids. Els més importants són:
- Pectina : paret cel·lular vegetals. Abundant en la pera, poma... Capacitat gelificant aprofitada per fer mermelades.
- Agar : s’extreu d’algues vermelles. Preparació industrial d’aliments.
- Goma aràbiga: substància secretada per les plantes per tancar ferides. S’utilitza com a goma d’enganxar.
