¡Descarga Els materials geologics y más Apuntes en PDF de Geología solo en Docsity!
ELS MATERIALS GEOLÒGICS: ELS
MINERALS.
Roca: agregats de partícules d’un o més minerals diferents.
PROPIETATS FÍSIQUES DELS MINERALS.
1.-Forma cristal·lina (sup. Llises amb forma de polígon regular.
2.-Lluïsor (Metàl·lica: reflexa quasi tota la llum; Submetàl·lica reflexa una part de la llum rebuda; No metàl·lica: deixa passar la llum a través seu)
3.-Color
4.-Ratlla (color de la pols d’un mineral quan es ratllat o polvoritzat)
5.-Duresa (resistència d’un mineral a ser ratllat, escala relativa de mohs)
6.-Exfoliació (tendència d’un mineral a trencar-se per uns plans definits)
7.-Pes específic
LES ROQUES ÍGNIES
Es formen per la solidificació dels material fosos procedents de l’interior de la Terra.
MAGMA
És un material silicatat fos que conté partícules sòlides en suspensió i gasos dissolts (volàtils).
Té una relació directe amb la tectònica de plaques i la dinàmica interna.
La bosses de magma tendeixen a moure's cap amunt, ja que els magmes són sempre menys densos que les roques que els envolten. Segons com es refredi hi ha dif. tipus de magmes.
·Composició química definida
·Estructura interna ordenada
·Hi ha tants minerals, per la combinació d’elements químics i per l’estructura cristal·lina variada.
FORMACIÓ: l’efecte de la Temperatura (Les roques es fonen quan es supera el seu punt de fusió), Pressió litostàtica (Augment pressió confinament: puja PF; Descens pressió confinament: indueix fusió), Volàtils en dissolució (Aigua: fa baixar PF, les roques de l'escorça oceànica: minerals hidratats, les roques de l'escorça continental: minerals anhidres
1.- Roques ígnies intrusives o plutòniques. El magma solidifica a gran fondària (desenes km). Les roques plutòniques solen formar grans masses de roca en forma de batòlits o stocks.
2.-Roques ígnies hipabissals o subvolcàniques. El magma cristal·litza prop de la superfície, a poca profunditat en l'escorça superior (pocs km - centenars m.). El magma s’emplaça dins les fractures de les roques encaixants. Solen ser petites masses de roca que afloren en forma de dics, sills o lacòlits.
3.- Roques ígnies extrusives o volcàniques. El magma surt a la superfície (llavors s'anomena lava) i hi solidifica
TIPUS DE MAGMES
Densitat Temperatura Viscositat Contingut de gasos
Àcids 2,4 g/cm3 700 a 900ºC molt elevada molt elevada Bàsics 2,7 g/cm3 1200 a 1300ºC molt baixa poc elevat
La solidificació té lloc de manera gradual al llarg d'un interval de temperatures: Primer els de punt de fusió alt (màfics) Després els de punt de fusió baix (fèlsics)
MAGMA BÀSIC O ULTRABÀSIC: Fusió de roques amb minerals màfics anhidres (olivina, amfíbols, piroxens): peridotites del mantell superior que ascendeixen en les dorsals oceàniques o en punts calents.
MAGMA INTERMEDI: Fusió de roques amb màfics hidratats: basalts de l'escorça oceànica saturats en aigua marina a les zones de subducció.
MAGMA ÀCID: Fusió de roques amb fèlsics en escorça continental, en presència d'aigua, o bé derivats de magmes intermedis mesclats amb escorça continental en les serralades de subducció.
estructura cristal·lina + senzilla
Hi ha dif. roques ígnies degut a:
TEXTURA (depèn de la v de refredament)
Lent : hi ha prou temps perquè els cristalls creixin bé a partir
Ràpid: els ions que floten al líquid no tenen prou temps d'afegir-se als nuclis
Extremadament ràpid: els ions no tenen temps ni de formar una
Diferenciació magmàtica: Fracció mineral ja cristal·litzada: s'acumula al fons de la massa fosa, predominen els màfics. Fase líquida: s'enriqueix en sílice i pot migrar i evolucionar separadament.
Mescla de magmesAssimilació de l’encaixant: incorporació de fragments de les roques que l’envolten.
Per fer aquest canvi els sediment s’acumulen en conques sedimentaries (àrea deprimida de l’escorça), Subsidència (És el mecanisme que permet l’enfonsament del fons d’una conca sedimentària per que es puguin acumular els sediments.).
ELS FÒSSILS
Un fòssil és qualsevol evidència de vida en el passat amb més de 13.000 anys és a dir > que el quaternari i que ha de estar conservada pel procés de fossilització. Ens donen una inf. parcial i esbiaixada de la vida de la Terra.
Per fossilitzar (restes conservades per gel, petroli o ambre són restes excepcionals) s’ha de produir un seguit de transformacions químiques que reemplacen els compostos orgànics dels organismes per altres materials. Aquest procés es veu afavorit si es presenta un enterrament ràpid, en ambients marins o en presencia de parts dures o esquelètiques. Es poden presentar en restes d’activitat orgànica com ara petjades, galeries, pistes, pol·len, fruits...
Serveixen per localitzar i descriure les restes orgàniques i les traces d’activitat biològica, identificar i classificar els organismes i establir les seves relacions filogenètiques , deduir les seves relacions amb els altres éssers vius i amb l’ambient, per determinar l’ordenació en el temps dels organismes que han viscut al planeta.
Graptòlits Trilobits Braquiòpodes Goniatític Ammonítids Útils per datar, viuen en colònies i a les fulles
Dividits en tres parts, útils per datar en el paleozoic, deixen un rastre anomenat cruziana
Tentacles amb silici, viuen subjectes al fons. Tenen dues valves la superior amb forat i la inferior sense.
Són del paleozoic
Mesuren + d’1m, es classifiquen segons la geometria
Rudistes Crinoides Equínids Nummulits Belemnits Generen escunts submarins apilonant-se uns amb altres
Fixats al fons marí. Formats per plaques amb calcita.
El cos format per plaques de calcita.
LES AIGÜES SUPERFICIALS
L’aigua quan precipita forma corrents superficial d’aigua que estan controlades per la durada i intensitat de la pluja, la saturació o no d’aigua del sòl , la textura del sòl, el pendent del terreny i de la naturalesa de la coberta vegetal.
La conca hidrogràfica és l’àrea total que transporta les aigües d’escolament superficial fins a una sortida única, que pot ser un riu, un llac o el mar. És sinònim de conca fluvial i conca de drenatge. Conjunt de vessants inclinats cap a un mateix curs d’aigua per on s’escolen les aigües superficials. Esta limitada per les línies divisòries d’aigües.
FORMES DE FOSSILITZAR: 1.Incrustació 2.Impregnació 3.Conservació de la matèria mineral original (S’enterra la closca original buida o plena de sediments, en el primer cas es conserva la closca original buida + motlle extern, en la segona la closca original plena de sediments + motlle extern) 4.Dissolució restes esquelètiques (s’enterra la closca original buida o plena de sediments, es dissol la closca original, en el primer cas es conserva el motlle extern, en el segon el motlle extern + motlle intern) 5.Transformació de la MMO per canvi químic. (s’enterra la closca original buida o plena de sediments, es reemplaçar la closca original per material secundari, en el primer cas es conserva la closca secundària buida + motlle extern, en el segon la closca secundaria plena de sediments + motlle extern) ( [...], es dissol la closca original i precipita material secundari, en el primer cas es conserva una replica en material secundari + motlle extern, en el segon la closca secundaria plena de sediments + motlle extern)
DIVISORIES D’AIGÜES :
topogràficament coincideix amb una carena. INTERFLUVI: vessants que pertanyen a valls diferents. CONQUES ENDORRÈIQUES: l’aigua no té sortida al mar obert, sinó que desemboquen en llacs... CONQUES EXORRÈICA: l’aigua té sortida a mar obert.
Si disminuïm l (zona habitada) la velocitat augmenta i el cabal pot desbordar-se
La xarxa de drenatge és el conjunt d’afluents que forma la conca hidrogràfica. Pot ser: Dendrític (àrees i roques horitzontals), Radials (zones amb volcans), Rectangular (zones de debilitat de les roques), Enrejada (zones de plaques tectòniques).
La capacitat d’erosionar esta influenciada pel tipus de flux: flux laminar (velocitat lenta) o flux turbulent on els materials es troben en suspensió (velocitat alta). El tipus de flux esta influencia per la velocitat i la turbulència.
La llera és la línia que uneix les parts més baixes d’una vall. Correspon a la part ocupada per l’aigua del riu o torrent. Poden ser de dos tipus: excavades a la roca; excavades als sediments transportats pel mateix riu o torrent (al·luvials).
En funció de la sinuositat hi ha diferents tipus de rius:
- MEANDIFORMES: hi ha una zona que es va inundant i erosionant i una altre que hi ha sedimentació i en la qual es formen barres de Neandre.
- TRENATS: tenen un gradient alt amb material sense suspensió.
FLUVIO-TORRENCIAL: són com zones d’assecament d’un riu) Tenen esglaons sobreposats o penjats.
Els ventalls al·luvials són zones muntanyoses i quan arriba a una zona plana disminueix la velocitat, poden estar secs però quan baixa l’aigua, s’inunda.
LES AIGÜES SUBTERRANIES
h: dif. de cota Per calcular el cabal:
l:longitud del canal Q=S·V
α:gradient o pendent màx polimetria –màx cabal= t resposta
cabal normal – cabal màx = t crescuda
Quan hi ha lluna plena o nova es produeixen marees vives més altes, plenamar. Les marees gener corrents (flux de marea quan va cap a la costa, reflux de marea quan retorna a l’aigua).
Hi ha dos tipus de costes :
- D’emersió o rocoses (amb penya-segats i plataformes d’abrasió marina). Formes d’erosió: arcs de platja, penya-segats, Illots rocallosos, coves. Formes d’acumulació: fletxa, barra, tómbol, platja, illes barreres.
- D’immersió (deposicionals, illes barrera baixa o sorrenques).
- DELTA: (a l’atlàntic no hi ha degut al tipus de marees) Es formen degut a que l’aport fluvial> que el mar i per aquest motiu s’acumulen els sediments.
ESTUARIS: (forma d’embut) Penetra l’aigua de mar i dolça per tant hi ha una barreja.
Ex: el litoral empordanès es una àrea subcident que s’està enfonsant i dona lloc a aquestes costes d’inversió o conques sedimentaries. Hi ha una zona que s’erosiona fortament quan hi ha temporal alt.
Han retrocedit 80m: degut als pantans no arriba sediments i ja que la gola del Ter està canalitzada, i té una secció fixa. Quan hi ha crescuda els sediments passen la barrera i no tornen a terra.
EVOLUCIÓ DEL RELLEU
Consisteix en la modelat del relleu i en la formació de sediments. Tenen com a motor l’energia emesa pel Sol i la F de la gravetat tant de la Terra com la de la Lluna i el Sol.
La meteorització és el conjunt de processos que actuen en la superfície terrestre a prop d’aquesta es produeixen alteracions in situo. Forma una capa de roca eluvió o regolita que quan es colonitzada pels organismes forma sòl. És important perquè allibera nutrients, genera sòl, produeix argila, sorra i grava i produeix dipòsits minerals.
Hi ha dos tipus de meteorització depenent del clima (T, precipitació...) i del tipus de roca.
- FÍSICA O MECANICA: Consisteix en la disgregació física de les roques en fragments més
petits, cadascun dels quals conserva les característiques del material.
- Dilatació per descompressió: es formen diàclasis paral·leles a la sup. degut a les dif. pressions.
- Fragmentació per gelifracció: congelació i fusió alternes de l’aigua que hi ha a les esquerdes de les roques.
- Expansió tèrmica: dilatació i contracció de les roques degut a les altes T de dia i a les baixes T de nit.
- Acció biològica: mitjançant arrels s’eixamplen les esquerdes.
- QUÍMICA: Descomposició dels components de les roques i les estructures internes dels minerals. Consisteix en diverses reaccions químiques importants que es poden produir simultàniament. Hi ha formació de nous minerals i desaparició d’altres. - Dissolució: roques dissoltes en aigua com l’halita. - Oxidació: es produeix quan es perden electrons d'un element durant la reacció. Hi ha canvis de colors o destrucció del mineral original. - Hidròlisis: Els ions d'hidrogen ataquen i substitueixen a altres ions. Consisteix en el trencament de l’estructura del mineral i l’alliberament de compostos més senzills, per incorporació de molècules d’aigua.
ELS VESSANTS
1.-Com més dur el material més pendent pot contenir l’angle de repòs que depèn del gra de granometria i la forma de les partícules.
2.- El contingut d’aigua del sòl afebleix la resistència del material, fa que el material es troni amorfa.
3.- Els materials consolidats “cauran” seguint els plans d’estratificació o les fractures.
TIPUS DE MOVIMENTS GRAVITACIONALS:
Despreniments: Caigudes lliures molt ràpides de blocs o masses rocalloses per plans de discontinuïtat preexistents. Bolcades: quan les discontinuïtats cabussen en sentit contrari al vessant.
Esllavissades: Moviments de massa, sòl o roca, que esllavissen respecte al substrat, a través d’una o varies superfícies netes al superar‐se la resistència al tall. Es desplacen com una unitat i poden derivar en fluxos. Esllavissaments rotacionals: propis de sòls cohesius homogenis.
- Fluxos: Tot el sòl va lliscant poc a poc. L’arbre s’inclina però intenta recuperar-se. Pot ser pel cicl de gel-desgel o pels canvis d’humitats.
- Esfondraments
