¡Descarga Els moviments obrers y más Apuntes en PDF de Historia del Mundo Contemporáneo solo en Docsity!
Els moviments obrers
QUÈ SÓN I PER QUÈ SURGEIXEN?
Els moviments obrers són una sèrie de protestes o idees noves per lluitar contra el model capitalista i sorgeixen per defensar i protegir els drets del proletariat (classe social que treballava a les fàbriques)
CONDICIONS DEL PROLETARIAT:
IDEOLOGIES
SOCIALISME UTÒPIC 1800 - 1850
SOCIALISME CIENTÍFIC O MARXISME segona meitat del s. XIX (1848-1900) ANARQUISME O SOCIALISME LLIBERTARI Abans de la revolució francesa: els gremis controlaven els preus, els materials i els processos d’elaboració dels productes Després de la revolució francesa: l’amo ho controla tot, no hi ha cap llei que garanteixi els drets dels treballadors.
* Les condicions de treball empitjoren al llarg de la Rev. Industrial.. (jornades de 15h, condicions nefastes, atur per
la millora tecnològica de les màquines, cap garantia d’un salari mínim) Jornada laboral llarga: 15h Salari mínim no garantit Manca de seguretat social en cas de malalties, accident laboral, atur, embaràs Habitatges petits amb moltes persones (famílies molt nombroses i inclús vàries en una mateixa casa) Dones molt infravalorades (cobraven la meitat que els homes, privades de l'educació, violacions) Explotació infantil (treballaven des de petits, cobraven la meitat del sou de les dones) ---> ex: netejaven les zones més inaccessibles per els adults, hi havia molts accidents. Càstigs corporals (els treballadors no tenien drets, l'amo podia pegar i violar sense cap tipus de conseqüència)
SOCIALISME UTÒPIC:
El socialisme utòpic (1800- 1850 ) va ser la primera ideologia. Cap de les tres va funcionar perquè no hi va haver suficients beneficis econòmics per competir amb les altres fàbriques que no es preocupaven per aquestes mesures. QUÈ DEFENSA?: Societat utòpica, on tothom tingués els mateixos drets, diners i propietats.. Volen aconseguir el seu objectiu sense la violència..
MARXISME O SOCIALISME CIENTÍFIC
Karl Marx publica el manifesto comunista
L’ Estat és tot el proletariat (tota la població menys la burgesia). En el 1917 les idees marxistes es posen en pràctica amb la revolució Russa i el govern comunista/marxista. PER QUÈ NO VA FUNCIONAR?: 0 MOTIVACIÓ: la gent no rep diners segons les dificultats de la feina sinó per les seves necessitats (quantitat de persones en una família, per exemple) ‘No importa quan bé ho facis que el teu sou no dependrà de les teves qualitats o la teva disciplina’ Els diners no tenen valor dins però fora, en un model on necessites relacions i compres internacionals, si.
- Karl Marx proposa tancar fronteres però només es podria fer en un país on tens de totes les matèries primeres necessàries i és suficientment gran com per poder viure bé amb el comerç nacional. CHARLES FOURIER: s'inventa uns pobles anomenats falansteris (colònia industrial dividida en diferents zones comunitàries. El poble produiria segons les seves necessitats. Societat igualitària) ROBER OWAN: aplica mesures que beneficien els treballadors (reducció de jornada, sou just…) ETIENNE CABET: publica un llibre anomenat ‘viatge a Icària’ (país imaginari, ideal, utòpic, sense propietat privada, amb igualtat.) 1848
SOCORS MUTUS
Socors Mutus van ser les primeres associacions de treballadors. Estaven basades en els gremis i ajudaven el treballador o a la seva família en cas de malaltia, atur, defunció parts etc (ajuts monetaris) Van organitzar les primeres vagues gràcies a les quotes dels afiliats, que permetien compensar la falta de sou del dia de la vaga.
FRIENDLY SOCIETIES
Agrupacions de treballadors que acabaran convertint-se en un sindicat. Feien protestes en contra de les condicions laborals.
CARTISME
El cartisme (183 8 - 1848) va ser el primer moviment polític dels treballadors.
Carta elaborada per Working Man Association amb un seguit de propostes per crear noves lleis que afavoreixessin als
treballadors. Va ser enviada al Parlament de Londres.
Importància del cartisme: ‘el canvi només es pot crear mitjançant la política i les lleis institucionals’
QUÈ DEFENSA? Sufragi universal masculí i de vot anònim: els empresaris obligaven als treballadors a votar al qui ells volien perquè els partits obrers no entressin al poder. Si el vot era anònim els proletaris podien votar amb total llibertat i s’evitaria un govern burgès. Dieta (paga) als diputats: Abans la política no estava remunerada, és a dir, que només podien accedir a la política els rics. A través de les dietes (pagues) la classe obrera tindria l’oportunitat de treballar en la política. Immunitat parlamentària: imprescindible per poder expressar-se lliurament sense córrer el risc d’acabar assassinat. Jornada laboral de 8h: millorar les condicions del proletari.
TIPUS DE SINDICATS
TRADE UNIONS GRADE TRADE UNIONS 1834 PRIMERA INTERNACIONAL ( 1864 - 1876)
TRADE UNION
Primers sindicats d’ofici. S’organitzen en diferents sindicats segons l’ofici. Tenien la mateixa funció que les associacions anteriors però ara eren de manera legal. Reclamaven millores laborals i n’hi havia un per cada feina (independentment del l’empresa) Ex: Metal·lúrgica, cotonera, llanera....
GRADE TRADE UNION (1834)
Les Trade Union s’agrupen per crear el primer macro sindicat de la història. Uneix a tots els treballadors independentment de la indústria que pertanyessin. Només podien reclamar millores en l’àmbit laboral (multes, jornada laboral, condicions de les fàbriques, sou)
LA PRIMERA INTERNACIONAL ( 1864 - 1876)
“Proletaris del món, uniu-vos!” La Primera Internacional, AIT o Associació internacional de treballadors va ser el primer sindicat a nivell internacional creada al 1864. Organització piramidal controlada per Karl Marx: totes les revoltes, vagues o protestes eren declarades per els representants de la primera internacional, fossin del país que fossin. QUÈ DEFENSA? reducció de la jornada laboral, la supressió del treball infantil, l’abolició de la propietat privada, i la vaga com a mitjà de protesta del proletariat. Unió de les tres ideologies anti-liberalistes: socialisme utòpic, marxisme i anarquisme. Karl Marx: president de la AIT PROBLEMES: no tots tenien els mateixos interessos ni les mateixes ideologies. Els anarquistes estan en contra del govern de Karl Marx i de la seva organització piramidal perquè ‘ningú hauria de manar a l’altre’. Fi de la Associació Internacional de Treballadors: 187 6 a la Comuna de París.
