Els moviments migratoris, Esquemas y mapas conceptuales de Historia

¡Descarga Els moviments migratoris y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia solo en Docsity!

2on de Batxillerat. Geografia. IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros

INTRODUCCIÓ: DEFINICIÓ

Els moviments migratoris són els desplaçaments de població des d’un territori a un

altre. Implica canvi de residència temporal o permanentment.

EMIGRACIÓ : Moviment de persones que abandonen el seu lloc d’origen.

IMMIGRACIÓ : Moviment de persones que entren a un territori nou.

RETORN : Moviment de persones que tornen al seu lloc d’origen després de

passar un temps fora.

INTRODUCCIÓ: CÀLCULS

Per a mesurar el moviment migratori en nombres absoluts s’utilitza el Saldo

Migratori , que és la diferència entre immigrants i emigrants. Aquest càlcul pot ser

negatiu en el cas que hi haja més emigrants que immigrants o positivo en el cas

contrari.

SM = I - E

La Taxa de Saldo Migratori posa en relació el saldo migratori amb la població

absoluta del lloc. S'expressa en tants per cent, serveix per comparar els moviments

migratoris de distints llocs.

TSM = SM x 100 / Pobl. Absoluta (en aquest període)

Per a calcular el Creixement Real de la Població , cal tenir en compte no sols el

Creixement Natural (naixements menys defuncions) sinó també el Saldo Migratori

(Immigrants menys emigrants).

CRP = CN ± SM = (N – D) ± (I – E)

ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS

Són els que es produeixen des d’una regió a una altra dins d’Espanya. El seu anàlisis

serveix per a explicar la distribució de la població espanyola i les tendències dels

moviments naturals (augment o disminució de la natalitat, mortalitat i creixement

natural).

Es pot diferenciar entre tradicionals, fins el 1975 i actuals.

Les migracions interiors tradicionals

Es van desenvolupar entre el darrer terç del segle XIX i el 1975. es van caracteritzar per:

La motivació va ser fonamentalment laboral.

Els emigrants procedien del camp i es dirigien a les grans ciutats industrials.

Es tractava de persones joves, camperols amb baix nivell de qualificació.

Es poden distingir dos tipus:

Migracions temporals i estacionals. Eren desplaçaments camperols que es

realitzava bé a altres àrees rurals per a realitzar taques agràries, o bé a les ciutats en

aquelles èpoques de l’any en què al camp no hi havia feina.

L’èxode rural. Es tracta del desplaçament de la gent del camp a la ciutat amb

caràcter definitiu o de llarga durada. Els emigrants procedien d’àrees endarrerides

com Galícia, interior peninsular, Extremadura, Andalusia... Els llocs d’acollida foren

les àrees industrialitzades Madrid, Catalunya, País Basc...) i les turístiques, a partir

dels anys 60 (C. Valenciana, Illes Balears...)

ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS

Conseqüències de les migracions interiors

tradicionals. Especialment l’èxode rural va tenir

nombroses repercussions.

En el pla demogràfic van crear grans desequilibris

en la distribució de la població: buidament de

l’interior i gran densitat a la perifèria.. Envelliment

de la població de les àrees emigratòries. Elevat

índex de masculinitat en algunes zones.

En el pla econòmic a les àrees rurals amb el temps

va descendir la productivitat i el rendiment. A les

ciutats la immigració massiva va provocar

problemes de sòl, habitatge, equipaments i serveis.

En el pla social es van produir problemes

d’assimilació.

En l’aspecte mediambiental les zones de

procedència dels emigrants van quedar

abandonats i es van deteriorar ecosistemes

tradicionals. A les grans ciutats la immigració va

provocar un creixement accelerat.

Les migracions interiors actuals.

Des de la crisis de 1975 es va iniciar un nou sistema migratori de característiques molt

distintes:

a)la procedència dels emigrants ja no és majoritàriament rural, sinó que provenen de

municipis urbans, sobretot dels de major grandària.

b)el destí també ha experimentat canvis:

• les migracions entre comunitats s’han alentit, encara que no s’han alterat

substancialment les seues direccions, que continuen tenint com a destí prioritari l’arc

mediterrani i la Vall de l’Ebre.

• s’han intensificat les migracions dins de la pròpia província o comunitat autònoma.
• en l’àmbit municipal, els municipis urbans de major grandària han perdut capacitat

d’atracció en favor dels mitjans o xicotets.

c) en l’actualitat, les causes de les migracions i el perfil dels emigrants són diversos, la

qual cosa ha donat lloc a distints tipus de corrents migratoris que s’entrecreuen en l’espai.

ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS

ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS

Eix de l’Ebre

Eix mediterrani

Madrid

Excepcions:

Saragossa

Valladolid

Sevilla

Les conseqüències de les migracions interiors

actuals són :

Les migracions laborals acreixen els desequilibris

demogràfics i econòmics entre les regions i a

l’interior de les CCAA i províncies.

Les migracions residencials causen el

sobreenvelliment de les àrees urbanes centrals

emissores, i incrementen la població de les perifèries

receptores, que exigeixen dotacions de serveis i

equipaments.

Les migracions de retorn d’emigrants provoquen el

sobreenvelliment a les zones receptores de jubilats i

la creació de negocis o d’activitats noves pels més

joves, que poden retenir a part dels emigrants

potencials. A més la instal·lació de joves a aquests

nuclis rurals quasi deshabitats pot incidir en el

manteniment d’escoles i serveis tradicionals

Els moviments pendulars relacionats amb el treball

creen problemes de circulació i els relacionats amb

l’oci augmenten els ingressos amb els locals d’oci de

les zones receptores.

ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS

ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS

ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS

Podem distingir segons l'època i el lloc

entre l’emigració transoceànica (Amèrica

Llatina, fins els anys 60) i l’europea (més

intensa a partir dels anys 50).

L’emigració transoceànica. Es va

dirigir principalment a Amèrica Llatina i

secundàriament als EEUU, Canadà i

Austràlia. Des de mitjan segle XIX es va

iniciar aquesta emigració ja que eren

llocs en auge econòmic i a més hi havia

a favor la qüestió lingüística. El perfil

d’aquest emigrant era home camperol

de poca qualificació. La intensitat va

disminuir entre els anys 1914-45 (les

guerres mundials, la crisi del 29, i la

Guerra Civil). El destí: Argentina, Cuba,

Veneçuela, Brasil i Mèxic. Origen:

Galicia, Astúries i Canàries. Cap als anys

60 aquesta emigració va descendir.

L’emigració a Europa. Esta emigració va tenir tres etapes ben

diferenciades:

fins mitjan segle XX es va dirigir principalment a França, integrada per

camperols estacionals, obrers de la construcció i dones de servei

domèstic, i, més tard, refugiats polítics de la Guerra Civil

el període entre 1950 i 1973 fou el de major auge de l’emigració a

Europa: per part europea, la ràpida reconstrucció després de la guerra va

afavorir una àmplia oferta de treball; per part espanyola, l’emigració es

va veure estimulada pel fort creixement demogràfic, l’excedent de

població agrària a causa de la mecanització i l’augment de l‘atur pel Pla

d’Estabilització. Els emigrants procedien de totes les regions, encara que

les més afectades foren Andalusia i Galícia. El destí França, Suïssa i

Alemanya. El perfil d’aquests emigrants era jove, poc preparat.

a partir de 1973 l’emigració permanent a Europa va decaure. La crisi

energètica va fer augmentar l’atur i molts van tornar.

ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS

Actualment : l’emigració és mínima i de

característiques diferents, normalment les raons

del trasllat a l'estranger és per treballs

qualificats.

ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS

ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS

Les migracions exteriors han tingut

importants conseqüències :

demogràfiques: disminució dels

efectius de població i accentuació dels

desequilibris regionals.

econòmiques: positives per una part,

ja que alleujaren el fort creixement

natural, l’atur i van reduir el dèficit

comercial amb les divises que

enviaven, i, negatives, perquè molts

estalvis no es van invertir en béns

productius, o no afavoriren a les àrees

de partida dels emigrants

socials: el desarrelament, les penoses

condicions de vida, de treball, els

salaris més baixos...i a més van ser els

primers en anar-se’n a l’atur quan va

esdevenir la crisi.

ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS