Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: processos educatius, Profesor: Montserrat Margenat, Carrera: Educació Primària, Universidad: URL
Tipo: Apuntes
1 / 21
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Processos Educatius. Montserrat Margenat
Ventayol Alsina, Júlia Hong Iglesias Expósito, Claudia
Data d’entrega: 20/11/
GRAU EN EDUCACIÓ PRIMÀRIA, GRUP 1N
1 ....................................................................................................
2 INTRODUCCIÓ:............................................................................. 8
2.1 Per realitzar aquest treball hem estat veient un vídeo anomenat “Els
ximpanzés”. Aquest vídeo mostra una escola que segueix el model cognitiu: l’escola Municipal Patronat Domènech. La mestra Xus ensenya els coneixements bàsics, valors, etc. als nens mitjançant l’experimentació i l’observació dels ximpanzés. Els nens van diverses vegades al zoo a visitar aquests animals i, a partir d’allà, fan treballs, exercicis, puzzles, debats... ..... 8
2.9 MODELS TEÒRICS IMPLÍCITS EN EL PROJECTE:............................ 9
2.9. ....................................................................................................
2.9. ....................................................................................................
2.9. (^) ....................................................................................................
2.9. ....................................................................................................
2.9. ....................................................................................................
2.9. ....................................................................................................
2.9. ....................................................................................................
2.9. ....................................................................................................
2.9. ....................................................................................................
2.9.10....................................................................................................
2.9.11....................................................................................................
2.9.12....................................................................................................
2.9.13....................................................................................................
2.9.14....................................................................................................
2.9.19. ..........................................................................................
2.9.19.11 La mestra, la Xus, crea conflictes per construir nous esquemes de coneixements, o sigui, que no dóna les respostes, però els ajuda a trobar- ne. No obstant, ella té algunes respostes plantejades, però no voldrà que el nen respongui les seves. D'aquesta manera fa desenvolupar les capacitats cognitives de cada nen en particular. La mestra té en compte els coneixements previs del nen. Fa un tractament personal de cada alumne, és a dir, que atén a les necessitats i interessos de cadascú. La Xus indica i acompanya el nen, però no fa el camí per ell. A més a més dóna esperances al nen, fa que ell cregui que és capaç d'aconseguir el que vol. Aplica el mètode científic, és per això que l'infant té una mentalitat científica. La mestra fa captar l'atenció del nen mitjançant el centre d'interès. Fomenta el treball en grups petits i la victòria col·lectiva. ....................................... 14
2.9.19. ..........................................................................................
2.9.19.13 Les institucions implicades en aquest projecte educatiu són l'escola Municipal Patronat Domènech i el departament d'educació del Zoo de Barcelona. ........................................................................................ 14
2.9.19. ..........................................................................................
2.9.19.15 La mestra Xus està implicada i es dedica a motivar, educar, ensenyar, etc. al nen dins i fora de l'escola. L'informàtic, en Jordi, ensenya a fer un puzzle amb l'ordinador, d'aquesta manera, l'alumne coneix altres maneres de fer la feina. L'educador del zoo, en Rafael, explica els aspectes tècnics dels ximpanzés i l'observació de les conductes. També informa i resol els dubtes que té el nen. La directora executiva del zoo, la Carme Matè, fa una breu explicació de cada ximpanzé, motiva el nen i té un paper important perquè intervé en els nous coneixements de cada alumne. La Margarita, que és psicòloga, observa els nens i treu conclusions sobre el procés d'aprenentatge. Fa preguntes al nen perquè aquest li contesti i d'aquesta manera vegi que no és només l'infant que aprèn de l'adult, sinó que l'adult també aprèn del nen. La fotògrafa, l'Helena, fa fotografies perquè el nen observi les fotos dels ximpanzés. Ella analitza l'infant i es fixa en el progrés de cada nen. ............................................................................ 15
2.9.19. ..........................................................................................
2.9.19.17 Aquesta escola, doncs, podem dir que és oberta, segueix el model cognitiu, el nen és el protagonista, el mestre no és una font de coneixements i s'adapta als interessos de cadascú, els pares hi intervenen, fomenta el treball en grup, treball evolutiu, etc. ................................... 15
2.9.19.56 Al fer la comparació entre el model cognitiu i el conductista hem reafirmat que el concepte d'educació es basa en l'acompanyament del nen. En això volem dir que el mestre i altres responsables en l'educació, no han de fer la feina del nen, sinó més aviat ensenyar-li a com es fa. Educar significa que el nen desenvolupi les seves capacitats i, a més a més, que creï nous esquemes de coneixement a partir dels previs. ..................... 18
2.9.19. ..........................................................................................
2.9.19.58 Així doncs, volem dir que les escoles no solament hauries de ser llocs perquè els infants aprenguin coneixements bàsics, que potser no podrien aprendre a casa, sinó que també haurien de ser una zona on tots conviuen, tant els mestres com els nens, a més a més d'altres professionals i experts en temes com els ximpanzés i d'altres. .................................. 18
2.9.19. ..........................................................................................
2.9.19.60 El mestre hauria de ser una persona responsable i optimista perquè hauria d'animar i de donar suport al nen sempre que ho necessités perquè és un ésser actiu i que té ganes de viure. El nen hauria de sortir a l'escola preparat per enfrontar-se a la realitat i hauria de tenir capacitat d'autocrítica perquè sabés millorar-se. ................................................ 19
2.9.19. ..........................................................................................
2.9.19.62 Al fer aquests treball, nosaltres vam adonar-nos-en de que l'escola hauria de ser només un centre on es transmet informació, sinó que també hauria de ser un lloc on l'alumne aprengués coses de la vida com a resoldre problemes, a defensar idees, a ser tolerant, a divertir-se, a avorrir- se, etc. El nen, pel simple fet de ser una criatura, no hauria d'avorrirse ni tampoc de divertir-se sempre, sinó que hauria d'aprendre a viure en societat, a ser solidari, a motivar-se i a tenir ganes d'aprendre. ........... 19
2.9.19. ..........................................................................................
2.9.19. ..........................................................................................
2.9.19. ..........................................................................................
2.9.19. ..........................................................................................
Per realitzar aquest treball hem estat veient un vídeo anomenat “Els ximpanzés”. Aquest vídeo mostra una escola que segueix el model cognitiu: l’escola Municipal Patronat Domènech. La mestra Xus ensenya els coneixements bàsics, valors, etc. als nens mitjançant l’experimentació i l’observació dels ximpanzés. Els nens van diverses vegades al zoo a visitar aquests animals i, a partir d’allà, fan treballs, exercicis, puzzles, debats...
En aquest treball explicarem quin rol té el mestre de l’escola, com aprenen els nens i quines institucions educatives hi intervenen a l’escola. És molt important la participació d’altres institucions perquè l’escola no és l’únic centre on els nens aprenen.
Aquesta escola segueix el model cognitiu:
El desenvolupament cognitiu consisteix en desenvolupar les capacitats per entendre, explicar i preveure el món. El nen té uns coneixements previs i el mestre n’explica uns de nous, com a conseqüència, el nen entra en conflicte cognitiu amb ell mateix i es desequilibra. Seguidament, entra en el procés d’adaptació que consisteix en l’assimilació i després en l’acomodació, reorganitzant o modificant els coneixements anteriors. Finalment, es creen uns nous esquemes de coneixement i el nen entra en equilibri.
Gràcies a la percepció el nen identifica els estímuls, reconeix els seus coneixements i en construeix de nous. Com a conseqüència, el nen aprèn. Aquesta escola vol que el nen se’n adoni de les diferències que hi ha entre l’ésser humà i l’animal observant les conductes dels ximpanzés.
L’atenció és una capacitat voluntària i personal. El mestre, per captar l’atenció del nen, crea un centre d’interès, que en aquest cas són els ximpanzés. A l’aula hi ha activitats dinàmiques (d’interacció, treball en grup, opinió del nen...) i estímuls de resposta oberta.
Aquesta escola vol que el nen memoritzi a llarg termini el que se li ensenya per a que no oblidi i pugui elaborar significats. No existeix record sense la memòria a llarg termini. Està lligat amb la capacitat d’organització de la informació processada a la ment. El mestre no vol que el que s’ensenya durant el curs s’oblidi, vol que el nen entengui perquè està fent un treball sobre els ximpanzés i que a partir d’aquí apliqui els coneixements bàsics (matemàtiques, llengua...).
El mestre fomenta l’experimentació i l’observació i facilita la informació per contrastar-ho amb els seus coneixements previs.
L’escola té a Piaget com a referent. El nen no només treballa de manera personalitzada, sinó que també ho fa en grup. El mestre fomenta el treball cooperatiu per que hi ha una opinió divergent i s’aprèn col·lectivament. D’aquesta manera el nen pot opinar, reflexionar i avaluar la feina treballada.
L’escola segueix l’esquema del desenvolupament:
Aquest mestre vol que el nen es desenvolupi per adaptar-se i sobreviure el millor possible. Diversifica les tasques, fa reflexionar el nen, dóna estímuls de resposta oberta i dóna autonomia perquè vol que el nen vegi que la realitat no és el que ell vol o com creu que és.
El mestre possibilita un aprenentatge significatiu que comprèn a l’alumne, al mestre, el contingut, l’ambient i l’organització.
L' alumne aprèn a crear nous coneixements, valors, treballar en grup, a millorar la seva habilitat d' observació i experimentació, a desenvolupar la capacitat d'autocrítica, a responsabilitzar-se de les coses, etc.
El nen aprèn a partir de la observació i l'experimentació, és a dir, que aplica el mètode cientí fi c. No utilitza llibres, en conseqüència, l'infant ha de crear coneixements a partir d'experiències. També aprèn treballant en grup perquè les opinions són divergents, llavors, tots els membres del grup entren en con fl icte cognitiu perquè han d'assolir tots els coneixements dels altres i, a partir d'aquí, creen un nou esquema de coneixement de manera conjunta. A més a més, el nen ensenya als seus companys els seus coneixements previs. Respecte a la responsabilització d'un mateix, el nen té un càrrec (repartir els pícnics, posar els guixos a la pissarra, etc,). Mitjançant aquesta tasca que té el nen, aprèn a ser responsable i a saber que està compromès.
L'aprenentatge és lent, és a dir, de manera indirecta, dinàmica, entretinguda i sense deixar de ser educatiu.
El nen aprèn a l'escola, la principal institució. També aprèn a la família on els pares o tutors són els responsables primordials de la seva educació. Hi ha altres institucions educatives com el zoo, els esplais...
L'infant aprèn amb la mestra de l'escola, la Xus. També aprèn dels seus pares o tutors. Finalment, aprèn amb els educadors i encarregats del Zoo de Barcelona.
La mestra, la Xus, crea con fl ictes per construir nous esquemes de coneixements, o sigui, que no dóna les respostes, però els ajuda a trobar-ne. No obstant, ella té algunes respostes plantejades, però no voldrà que el nen respongui les seves. D'aquesta manera fa desenvolupar les capacitats cognitives de cada nen en particular. La mestra té en compte els coneixements previs del nen. Fa un tractament personal de cada alumne, és a dir, que atén a les necessitats i interessos de cadascú. La Xus indica i acompanya el nen, però no fa el camí per ell. A més a més dóna esperances al nen, fa que ell cregui que és capaç d'aconseguir el que vol. Aplica el mètode cientí fi c, és per això que l'infant té una mentalitat cientí fi ca. La mestra fa captar l'atenció del nen mitjançant el centre d'interès. Fomenta el treball en grups petits i la victòria col·lectiva.
Les institucions implicades en aquest projecte educatiu són l'escola Municipal Patronat Domènech i el departament d'educació del Zoo de Barcelona.
Si l'escola que hem analitzat seguís el model conductista, el nen només tindria una resposta única per a cada con fl icte proposat pel mestre. Si el nen no respon el que vol el mestre, rep un càstig. En el cas que la resposta sigui la "correcta", el nen rebrà una recompensa.
L'escola utilitzaria llibres, llavors, el nen no aprendria a crear nous coneixements per ell mateix, sinó que aprendria els que li obligués el mestre. El treball en grup no seria fomentat perquè és un mètode per posar en comú diverses idees personals. L'alumne tampoc observaria i experimentaria les conductes dels ximpanzés ja que el llibre seria la pauta a seguir. Finalment, el nen no desenvoluparia la capacitat d'autocrítica.
L'aprenentatge seria ràpid perquè seria directe i amb la fi nalitat de memoritzar termes i conceptes. Es basaria més amb l'adoctrinament.
Altres institucions no participen a l'educació del nen: "todo está en los libros". Tampoc s'aplicarien les TAC (Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement).
El mestre és autoritari, el protagonista de l'aula, el nen no té interessos i no pot pensar per ell mateix i es fi xa només amb els resultats fi nals sense tenir en compte el progrés. No hi ha diferències entre els nens, tots surten iguals.
El mestre hauria de ser una persona responsable i optimista perquè hauria d'animar i de donar suport al nen sempre que ho necessités perquè és un ésser actiu i que té ganes de viure. El nen hauria de sortir a l'escola preparat per enfrontar-se a la realitat i hauria de tenir capacitat d'autocrítica perquè sabés millorar-se.
Al fer aquests treball, nosaltres vam adonar-nos-en de que l'escola hauria de ser només un centre on es transmet informació, sinó que també hauria de ser un lloc on l'alumne aprengués coses de la vida com a resoldre problemes, a defensar idees, a ser tolerant, a divertir-se, a avorrir-se, etc. El nen, pel simple fet de ser una criatura, no hauria d'avorrirse ni tampoc de divertir-se sempre, sinó que hauria d'aprendre a viure en societat, a ser solidari, a motivar-se i a tenir ganes d'aprendre.
· Apunts de psicologia, Júlia Hong Ventayol Alsina. · Apunts de psicologia, Clàudia Iglesias Expósito. · Fairstein, G. Carretero, M. (2009) La teoría de Jean Piaget y la educación. En J. Trilla (Coord.) El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI. Barcelona. Ed. graó.
· Fichas, libros de texto y otras incohesiones escolares.
