¡Descarga embriologia part 1 y más Apuntes en PDF de Anatomía solo en Docsity!
TEMA 1
1. QUÈ ÉS L’EMBRIOLOGIA?
Embriologia o Anatomia del desenvolupament : Ciència que estudia els processos del desenvolupament, des de la fecundació fins al naixement, incloent a més els processos que creen les condicions necessàries perquè pugui tenir lloc la fecundació (gametogènesi) i les modificacions postnatals més importants. L’embriologia permet:
- comprendre amb més facilitat la complexa anatomia de l’individu adult (entendre el per què de la diferent forma i estructura dels òrgans que formen part d’un mateix aparell o sistema).
- comprendre la causa de les anomalies congènites
2. PERÍODES DEL DESENVOLUPAMENT ONTOGÈNIC (RESUM BREU)
Ontogènia i filogènia : Ontogènia: desenvolupament de l’individu Filogènia: desenvolupament de l’espècie. Relacions evolutives entre espècies (base de la classificació de les espècies) Llei de Müller-Haeckel (1866) : L’ontogènia és la recapitulació de la filogènia Parcialment encertada: Sí que hi ha connexions entre filogènia i ontogènia: Teoria de l’evolució. Exemples: cua en humans, membres pelvians en cetacis, pèls en cetacis, etc.
Períodes del desenvolupament ontogènic:
- Període germinal: -Fecundació : zigot o ou (unes 100 micres aprox.)
- Segmentació : mòrula (mitosi del zigot). Es produeix als 7 dies.
- Blastulació : blástula (cabitat interna q es va omplint de líquid. El tamany va augmentant degut a l’entrada de líquid). Es produeix als 8 dies i ja se sap quines c’el·lules determinaran l’individu: internes (embrió) i les externes (plancentes).
- Gastrulació : Gàstrula (invaginació de la blástula). Es formen les capes germinatives. Es produeix als 16 dies.
- Neurulació : Néurula: inici del sistema nerviós amb el tub neural. Ocurreix als 17 dies.
- Període embrionari o organogenètic: Organogènesi: Embrió
- Període fetal: Etapa fetal I: formació dels esbossos de les parpelles Etapa fetal II: fusió dels esbossos de les parpelles Etapa fetal III: separació de les parpelles En aquest període es formen els ossos, els òrgans creixen i parlem ja de fetus.
3. GENERALITATS ÒRGANS GENITALS
Quan parlem d’un individu politoca ens referim a aquell individu del qual neixen més d’un membre i unitoca quan només neix un membre.
Gònada: Ovaris Trompes uterines Aparell femení Conductes Úter (banyes, coll i cos) Vagina i vestíbul Vulva Externs
Clítoris
Gónada: Testicles Conductes eferents Aparell masculí Conductes Conducte deferent (uretra) Epidídim (cap, cos i cua) Penis (uretra peniana) Externs Prepuci
4. GAMETOGÈNESI (formació dels gàmetes)
4.1 Formació de les gònades L’ésbós de la gònada es diu cresta gonadal:
- Apareix a nivell de la desena vértebra toràcica. -És igual per a mascles i femelles. -És un engrossiment allargat de l’epiteli celòmic: capa de cél·lules que rodegen el celoma (cabitat interna de l’embrió) degut a la duplicació de les cèl·lules d’aquest epiteli. -De forma adjacent a la cresta gonadal trobem el mesodem: cèl·lules profundes que proliferen. -També trobem, de forma lateral i dorsal a la cresta, el mesonefros : esbós del ronyó amb origen mesodèrmic. D’ell en surt un conducte mesonèfric que segueix part longitudinal de l’animal i de forma seriada en surten uns túbuls mesonèfrics en direcció a l’aorta.
En aquest moment encara no hi ha les cèl·lules sexuals, però apareixen unes cèl·lules que porten la proteïna OCT-4 amb un origen desconegut. Apareixen a la cara interna del pedicle de la vesícula vitelina i migren cap a la cresta gonadal. Reben el nom de cèl·lules germinals primordials:
- Són capaces de desenvolupar-se en qualsevol teixit. -Són les cèl·lules progenitores dels espermatozous i dels oòcits. -Arriben a la cresta gonadal mitjançant moviments ameboides. -No se sap segur perquè arriben allà. Es creu que és degut a l’emissió d’uns factors tròfics que les atrauen. -Si una CGP no arriba al seu destí, pot morir o bé es pot convertir en un tumor o neoplacia. Si no arriba cap, l’individu serà estèril. -Hipòtesi de per què arriben a la cresta: aquesta emet una proteïna (TGF β-1) que les atrau mitjançant la dissolució. La CGP va avançant en direcció on hi ha major concentració de la proteïna. -Si el cos no genera una proteïna anomenada integrina, les cèl·lules germinals no es poden moure i l’individu també és estèril. -Es poden marcar amb la fosfatasa alcalina o qualsevol fluorocrom. -Apareixen abans en les aus que en els mamífers i arriben a la cresta per via sanguínia. Un cop les CGP han arribat a les crestes gonadals, aquestes responen de la següent manera:
4.3 Gens que intervenen en el procés de formació de les gònades
- SRY: s’encarrega de secretar l’hormona FDT
- SF-1: es troba dins el testicle En la femella no hi ha expressió gènica concreta.
4.4 Anomalies del desenvolupament
- Hipoplàsia gonadal: gònada més petita del normal.
- (^) Ectopia: òrgan originat en una zona que no correspon.
- Neoplàsia: formen teratomas (paraula que defineix un tumor provocat per CGP que proliferen en llocs incorrectes.
- Epooforo o paraoforo: restes dels túbuls o conductes que han quedat un cop han degenerat.
- Estenosi: formació dels túbuls amb un diàmetre més petit que provoca menys entrada de llum pel túbul.
- Criptorquídia: arribada incorrecta del testicle. Els testicles no arriben a la bossa escrotal, sino que es queden a l’abodmen o en altres zones del trajecte. No s’ha de confondre amb les espècies que el tenen a l’abdomen però que durant la excitació sexual baixa. Pot ser unilateral (només afecta a un testicle) o bilateral (afecta els dos i l’animal s’ha de castrar).
- Incongruències:
- Intersexe hermafrodita F 0E 0 té ovari i testicle a la vegada. Ovotestis F 0E 0 té ambdues gònades i seran mascles o femelles segons l’època de lany. **Trisomies (XXY, XYY) Síndrome de feminització testicular: No són capaços de produir andrògens en grans quantitats i per tant l’epididim no es formarà correctament i els genitals externs no existiran.
- Pseudohermafroditisme de l’schnauzer nan: No tenen MIH. Tenen testicles però també té un úter. *Freemartinisme: anomalia que té lloc en l’espècie bovina. Només apareix en gestacions dobles. Un individu és mascle i l’altre és femella. Hi ha connexió de vasos entre ells i per tant, també hi ha connexió entre les hormones. Es podria donar el cas d’un ovotesti però el que més passa és que és la femella qui rep els andrògens i tindrà un ceet Grau de masculinitat.
4.5 CGP
- Són les precursores dels espermatozous i dels oòcits. Perquè puguin arribar a ser-ho han de formar-se, migrar, augmentar el seu nombre mitjançant mitosis continúes, fer la meiosi (pas de 2n a n), diferenciar-se i madurar.
- (^) Són essencials per al manteniment de l’espècie.
- Provenen de l’epiblast a nivell extraembrionari. En algunes espècies inferiors tenen un citoplasma germinal. Que arribin a ser CGP dependrà de la localització durant la gastrulació.
- Són riques en fosfatasa alcalina. Així sabem que expresen una sèrie de gens concrets (OCT-4, BMP) que fan que es transformin en CGP.
- Han de fer un llarg trajecte que depèn dels factors tròfics i de la facilitat que tinguin per moure’s, gràcies a la integrina.
- Mitosi abundant per incrementar el seu nombre.
- Estada a les crestes, convertint-se en ovogònies o espermatogònies, a l’espera de la pubertat (reducció meiòtica en el gàmeta). Diferenciació i maduració.
- En femelles, en nombre d’ovogònies és limitat però en el mascle la producció espermàtica és un procés continu. En les femelles es produeix una mort cel·lular (apoptosis) abans del naixement de l’individu, de manera que en el part, el nombre d’ovogònies es va reduint. Només un 5 % de les ovogònies inicials són capaces de madurar.
- Meiosi, maduració i diferenciació de les CGP: -Mascle: Després de dur a terme la mitosi, a la pubertat es dividiran, per onades, de forma meiòtica dues vegades. L’espermatogònia creix en volum i s’anomena espermatòsit primari F 0E 0 Primera divisió meiòtica F 0E 0 Dos espermatòsits secundaris F 0E 0 Segona divisió meiòtica F 0E 0 espermàtides (encara arrodonides). -Femella: Les ovogònies, encara a l’època fetal, ja creixen i es formen els oòcits primaris F 0E 0 Primera divisió meiòtica que continuarà fins la maduresa sexual. Aquest folicle estarà a punt d’ovular F 0E 0 oòcit secundari (forma ovulada o òvul) + corpuscle polar (no viable) F 0E 0 Segona divisió meiòtica (l’acabarà quan entri un espermatozou) F 0E 0 Zigot + corpuscle polar.
5. ESPERMATOGÈNESI
Procés pel qual una CGP es transforma en espermatozou. Aquestes cèl·lules es transformen en cèl·lules allargades amb cap i cua (flagel). Aquest espermatozou ha de desenvolupar unes proteïnes que permetran reconèixer l’oòcit, fixar-se i fusionar-se. -Té lloc a la part parèmquina (part funcional) del testicle però l’espermatozou no sempre estarà allà. Un espermatozou madur passarà a l’epidídim, al conducte deferent, a la uretra i al glande del penis quan es produeixi l’ejaculació. L’ejaculat no només conté esperma, sinó que també està format per unes secrecions de les glàndules accesòries (próstata). -Als túbuls seminífers és on es duu a terme l’espermatogènesi, on maduren. Als testicles hi ha: tubules seminífers (formats per una membrana basal), cèl·lules intersticials, artèries…
-Les formes més madures es troben a l’interior del túbul i les menys madures, a la membrana basal: espermatòcits primaris F 0E 0 espermatòcits secundaris F 0E 0 espermàtides F 0E 0 espermatozous. Les cues dels espermatozous les podem veure a la llum del túbul. Fins que no es forma completament l’espermatozou, no sortirà del túbul. Un túbul seminífer “prepuber” el veuríem sense espermatozous. -Les espermatogònies mantenen ponts intercel·lulars per mantenir el grup unit i de manera que maduren de forma sincrònica.
5.1. Fases de l’espermatogènesi
- Espermatocitogènesi : mitosi succesives que donen lloc a espermatogònies.
5.4 Cèl·lules que intervenen en l’espermatogènesi
- Cèl·lules de Sertoli (es troben als túbuls seminífers) formen part de l’espermiogènesi: -Protegeixen les formes sexuals -Sincronitzen la maduració de l’espermatozou: secreten proteïnes indispensables per l’espermatogènsi (inhibina, factors de creixement, androgen- binding) -Secreció del fluïd dels túbuls seminífers pel qual neden -Fagociten les restes cel·lulars de la maduració
- Cèl·lules intersticials: secreten hormones. Gràcies a totes aquestes cèl·lules, l’espermatozou es llibera, surt del testicle pels conductes eferent i arriba a l’epidídim.
5.5 Maduració adicional a l’epidídim L’espermatozou encara no és fecundant ni mòtil. Per això necessita acabar de madurar a l’epidídim:
- Cap epidídim: primera porció que rep els espermatozous que contenen abundants gotes citoplasmàtiques.
- Cos epidídim: comencen a acumular funcions pròpies. Segueix sense mobilitat.
- Cua epidídim: són mòtils, fèrtils i lliures de gotes. S’acumulen els madurs i potencialment hi ha gran quantitat d’espermatozous. Triguen unes dues setmanes a acumular-se (toro). Gràcies al procés ICSI podem inseminar oòcits si traiem els espermatozous de la cua de l’epidídim. Els espermatozous són viables durant unes setmanes però si passen massa temps, pateixen envelliment. La conseqüència és que es produeixi la mort del zigot o anomalies. El semen o ejaculat no és més que una porció d’espermatozous i unes secrecions glandulars (glàndules accessòries: próstata…). Aquestes glàndules tenen una funció: descapaciten l’espermatozou fecundant perquè eviti unir-se amb cèl·lules que no siguin oòcits. Acompanyen l’espermatozou i formen una pel·lícula protectora a la membrana per evitar que reconegui altres cèl·lules abans de temps i un cop troben l’oòcit, permeten la seva unió. Aquesta capacitació només té lloc a mida que avança pel tracte femení (hi ha secrecions uterines i oviductals que activen aquesta capacitat). Els punts clau on es produeix aquesta capacitació són:
- Unió útero-tubàrica (s’uneix amb l’oòcit)
- Cèrvix (atrapa l’espermatozou)
6. OVOGÈNESI
Procés pel qual obtenim un oòcit madur a partir d’una ovogònia.
- A diferència de l’espermatogènesi, és un procés discontinu: determinat per cicles (vaca 21 dies). Inclús espècies estacionals tenen cicles molt marcats. Un cop s’acaba la reserva d’oòcits, s’acaba el cicle.
- Ja a nivell fetal, es transformen en oòcits primaris i no serà fins la pubertat quan es transformin en oòcits secundaris.
- Té dues fases meiòtiques: -La primera fase meiòtica: l’oòcit primari acumula proteïnes que serviran per quan es transformi en zigot. Augmenta de tamany i esperarà fins que l’oòcit estigui a punt d’ovular. -Segona fase meiòtica: un cop ja s’ha produït la ovulació, es forma l’oòcit secunadri. S’atura a la metafase de la segona meiosi i no s’acabarà fins que sigui fecundat.
- Hi ha una desproporció de material citoplasmàtic: corpuscles polars de les meiosis.
- S’acumula ARNm (que després s’utilitzarà per a la síntesi de proteïnes), sucres i proteïnes.
- L’ovulació és l’expulsió de l’oòcit primari. Només alguns seran capaços d’ovular i la majoria degenerarà. Aquests que ovulen, iniciaran la segona meiosi (en 4 ó 5 hores).
- En aquestes divisions hi ha reducció cromosòmica.
- Algunes espècies fan l’ovulació a la trompa uterina (gosses, euga i guineus).
6.1 Oòcit
- Cèl·lula especialitzada amb dotació diploïde. Comporta una diferenciació més gran, morfològicament parlant. És la cèl·lula més gran del cos.
- Acumula RNAm, proteïnes i sucres.
- Format per: -Embolcalls: * Membrana primària : cel·lular *Membrana secundària: Zona pel·lúcida. Es comença a formar a nivell fetal. S’ha format gràcies a les cèl·lules foliculars. Formada per glicoproteïnes : a)glico: sucres. S’uniran als espermatozous b)proteïnes: ZP1, ZP2, ZP3 (serveix per al reconeixement de l’espermatozou. Actuen com a barrera a la fecundació interespecífica).
- Als mamífers no s’acumula vitel, en canvi les aus en tenen molt.
- Acumula unes estructures anomenades grànuls corticals (acumulacions d’enzims) a la periferia, proa de la membrana cel·lular. Eviten la polispèrmia (fecundació per més d’un espermatozou) ja que quan penetra un, aquests grànuls s’alliberen i provoquen la mort de la resta d’espermatozous.
- El nucli de l’oòcit primari s’anomena vesícula germinal.
- Trobem oòcits a l’ovari formant part dels folicles ovàrics.
6.2 Folicles ovàrics Hi ha diferents tipus de folicles ovàrics segons el tamany que tenen i el material que contenen:
- Folicles primordials : oòcit primari rodejat d’una capa de cèl·lules foliculars planes.
- Folicles primaris : els folicles primordials creixen degut a la proliferació de cèl·lules foliculars. Un folicle primari conté un oòcit primari rodejat per capes de cèl·lules foliculars cúbiques. Alguns moren (95%).
- Folicles secundaris : oòcit primari rodejat per varies capes de cèl·lules foliculars cúbiques i que comença a acumular líquid al seu interior per formar l’antre fol·licular. Produeixen les hormones sexuals femenines ( estrògens ). L’estradiol s’acumula a l’antre fol·licular.
- Folicle terciari : va augmentant la quantitat d’estrògens. És un oòcit primari rodejat per capes de cèl·lules foliculars cúbiques i l’antre ocupa un gran volum. Creix en tamany.
- Folicle preovulatori o de Degraf : és l’últim folicle tericari. Està a punt d’ovular. Ovularà trencant la capa de cèl·lules foliculars, emetent una pressió a la paret ovàrica. L’oòcit estarà acabant la primera meiosi i començarà la segona. Si ovula, allibera l’oòcit de l’ovari i aquest passa a la trompa uterina. L’oòcit serà ja secundari. La resta del folicle preovularoti es transforma en un cos hemorràgic.
- Cos luti o groc : un cop s’ha eliminat la sang del cos hemorràgic, les cèl·lules foliculars es transformen en cèl·lules luteals. Genera milers de vasos sanguínis. Ara es produeix la síntesi de progesterona (necesaria per a la gestació). Prepara
Mentre l’oòcit està arribant al lloc de fecundació, perd les restes de cèl·lules del cúmulus. El lloc per on entra a la trompa uterina s’anomena forat abdominal.
6.4 Tipus d’ous
