Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Enunciado practica 4, Apuntes de Derecho

Enunciado practica 4, Enunciado practica 4

Tipo: Apuntes

2022/2023

Subido el 15/03/2023

Patiiiiiii
Patiiiiiii 🇪🇸

1 documento

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PRÀCTICA AVALUABLE 4 .–
1. Aquest gràfic, referit a l’oferta i demanda d’un producte agrari, descriu:
a. El mercat d’un bé de luxe: com més car és, més demanda té, com més barat, més
oferta.
b. La realitat d’un mercat agrari local, relativament aïllat i basat en la venda
d’excedents típica d’una economia precapitalista.
c. L’intercanvi de productes agraris en una economia sense mercat, típicament
precapitalista, com podria ser el feudalisme a Europa.
d. La situació resultant de la revolució agrària britànica, donat l’augment dels
rendiments i la rotació de conreus.
2. A quina realitat s’aplica el següent gràfic?
a. A les economies precapitalistes, dominades per un creixement extensiu,
periòdicament bloquejat pels rendiments decreixents de l’agricultura.
b. A un règim demogràfic malthusià, en què existeixen frens de diferents tipus al
creixement de la població, derivat d’un productivitat que creix poc i de manera
irregular.
c. A una situació de desequilibri recurrent (que es va repetint) a llarg termini: entre
l’augment de la població i els recursos i productes disponibles.
d. Totes les anteriors.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Enunciado practica 4 y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!

PRÀCTICA AVALUABLE 4 .–

  1. Aquest gràfic, referit a l’oferta i demanda d’un producte agrari, descriu: a. El mercat d’un bé de luxe: com més car és, més demanda té, com més barat, més oferta. b. La realitat d’un mercat agrari local, relativament aïllat i basat en la venda d’excedents típica d’una economia precapitalista. c. L’intercanvi de productes agraris en una economia sense mercat, típicament precapitalista, com podria ser el feudalisme a Europa. d. La situació resultant de la revolució agrària britànica, donat l’augment dels rendiments i la rotació de conreus.
  2. A quina realitat s’aplica el següent gràfic? a. A les economies precapitalistes, dominades per un creixement extensiu, periòdicament bloquejat pels rendiments decreixents de l’agricultura. b. A un règim demogràfic malthusià, en què existeixen frens de diferents tipus al creixement de la població, derivat d’un productivitat que creix poc i de manera irregular. c. A una situació de desequilibri recurrent (que es va repetint) a llarg termini: entre l’augment de la població i els recursos i productes disponibles. d. Totes les anteriors.
  1. El gràfic il·lustra: a. L’augment dels salaris al Regne Unit com a conseqüència de la Revolució Industrial. b. Els salaris i el cost del capital (incloent interessos) creixien més o menys en paral·lel al segle XVIII al Regne Unit, a diferència de l’Europa continental. c. Un dels condicionants de la revolució industrial britànica: els baixos salaris dels països veïns. d. Un dels condicionants de la revolució industrial britànica: els costos per introduir maquinària es van abaratir al segle XVIII en relació als costos laborals.
  2. De la següent taula podem deduir: a. Les branques líders de la primera revolució industrial es van expandir en el període 1770-1830, mentre els sectors tradicionals experimentaven una forta contracció. b. En les branques líders de la primera revolució industrial, el fort creixement de la producció va anar acompanyat de clares millores en la productivitat que permeteren reduir els preus relatius. c. L’expansió de les branques protagonistes de la primera revolució industrial va anar acompanyada de la d’altres branques amb tecnologies més tradicionals i baixa productivitat, però vinculades a les transformacions socials del període. d. (b) i (c) són correctes. 1770 1831 1831 (a preus 1770) Carbó 0,9 7,9 5, Construcció 2,4 26,5 14, Cuir 5,1 9,8 7, Ferro 1,5 7,6 25, Teixits de cotó 0,6 25,3 38, Teixits de llana 7,0 15,9 14, Sectors tradicionals diversos 5,3 20,0 14, Total 22,8 113,0 120, Valor afegit al sector secundari britànic (en milions de £) Font: Feliu i Sudrià (2013)

b. El procés de convergència de preus internacionals, facilitat per la revolució dels transports i la reducció d’aranzels durant la segona meitat del segle XIX i començaments del XX. c. L’escassa entitat de les relacions comercials entre el Regne Unit i Estats Units pel que fa al blat, a causa de la política proteccionista nord-americana en aquest període. d. (a) i (b) són correctes.

  1. La següent taula sobre la distribució geogràfica dels fluxos d’inversió estrangera a inicis del segle XX permet afirmar que: a. Durant la primera globalització, els fluxos de capital anaven principalment dels països pobres als països rics o industrialitzats, a causa de l’imperialisme. b. Els fluxos de capitals sorgien principalment del nucli industrial europeu i van tenir destinacions bastant diferents en funció del país d’origen. c. Els Estats Units eren el principal país prestador i inversor del període a nivell internacional, malgrat que el Regne Unit era encara la potència líder en termes industrials i comercials. d. Totes les anteriors.
  2. Aquesta taula es correspon amb: a. La hiperinflació alemanya, fruit dels problemes amb la balança de pagaments i el conflicte distributiu intern. b. Una caiguda dramàtica i sostinguda del valor del marc com a moneda fiduciària, i per tant, la seva pèrdua de les funcions típiques del diner.

c. La revalorització de la moneda alemanya com a estratègia d’incorporació al patró or, basada en la contracció de la demanda interna. d. (a) i (b) són correctes.

  1. La taula ens permet comprovar: Tipus de canvi de la pesseta davant el franc francès i la lliura esterlina Pessetes per franc Pessetes per lliura Lliures per franc 1880 99,1 25 1895 114,7 28, 1910 107,2 27 1920 44,6 23, 1925 33,3 33, a. La llarga estabilitat en el tipus de canvi entre la lliura i el franc fins a la Primera Guerra Mundial, un dels aspectes clau del patró or. b. El contrast entre l’estratègia de reincorporació francesa al sistema monetari internacional (basada en la devaluació interna o contracció de la demana) i l’estratègia britànica (basada en l’abaratiment de al moneda). c. L’estratègia espanyola de reincorporació al patró or, facilitada en part per la neutralitat durant la guerra. d. Totes les anteriors.
  2. Aquest vídeo és un reflex de: a. Les tecnologies i les formes d’organització típiques de la primera revolució industrial. b. Les tecnologies i les formes d’organització típiques de la primera revolució industrial. c. La invenció de l’humor es va produir amb les tecnologies de la tercera revolució industrial (d’aquí els memes). d. Els horrors del nazisme com a estratègia de resposta a la crisi dels anys trenta.
  3. La següent taula il·lustra:
  1. El següent gràfic il·lustra: a. Una situació d’acceleració de l’activitat econòmica als anys setanta: l’alta demanda impulsa un ràpid augment dels preus. b. Una situació d’estancament (recessions o creixement molt baix) amb inflació als anys setanta. c. Una situació d’estanflació durant els anys seixanta i de forta activació de la demanda en la dècada posterior. d. Cap de les anteriors.
  2. En base a la taula podríem afirmar que: a. En els anys 1950-73, el socialisme de l’URSS va comportar un creixement inferior, de mitjana, al dels països capitalistes de l’Europa orienta com Albània, Romania, Bulgària o Polònia. b. En general, el model de desenvolupament socialista va ser més exitós (en termes de PIB per càpita) en els països que partien de nivells molt baixos de desenvolupament. c. El model de desenvolupament socialista va ser més exitós (en termes de PIB per càpita) en els països que eren més rics en acabar la Segona Guerra Mundial. d. No es pot parlar de convergència relativa en termes de PIB per càpita entre els diferents països socialistes europeus en 1950.73, ja que els que eren més rics a l’inici del període ho van continuar sent al final.