Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Epigrafia i numismàtica, Resúmenes de Epigrafía

Resumen de la asignatura de epigrafia

Tipo: Resúmenes

2020/2021

Subido el 05/01/2022

guillem-co
guillem-co 🇪🇸

4.7

(3)

3 documentos

1 / 16

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Dues proves escrites que compten el 30% 60 %. Cada prova es repetirà
dues vagades. Amb apunts, diccionaris, llibres, ...
40% Treball individual. Comparació entre dues inscripcions, Epigrafia funerària
pagana y una Epigrafia funerària cristiana
Manuals recomanats:
Vademecum
Iglesias / Santos
Epigrafia: Estudiar les escriptures sobre una superfície dura amb la voluntat de
que perdures al màxim possible en el temps el missatge que s’havia escrit. La
Epigrafia es un producte de la seva societat, com ara la romana. Ens permet
conèixer la macrohistòria i la microhistòria.
El epigrafista Susini parla de “literatura de carrer”
Luis Robert: mes de civilització clàssica, el que calia parar era de la “civilització
de la epigrafia”
La denominació de un individu no nomes servia per diferenciar-lo dels altres,
sinó també per tal de expressar el seu estatus dins de la societat romana.
Inicialment els romans tenien un nom, més endavant tenen 2 i mes
posteriorment tenen 3 (Tria nomina). La Tria nomina: en època republicana i en
època alt imperial:
Praenomen (individual)
Nomen (col·lectiu)
Cognomen (individual)
Tots tres en el mateix cas
PRAENOMEN
Inicialment el Praenomen va ser l’unic nom del ciutadà, aquest nom anava
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Epigrafia i numismàtica y más Resúmenes en PDF de Epigrafía solo en Docsity!

Dues proves escrites que compten el 30% → 60 %. Cada prova es repetirà dues vagades. Amb apunts, diccionaris, llibres, ... 40% Treball individual. Comparació entre dues inscripcions, Epigrafia funerària pagana y una Epigrafia funerària cristiana Manuals recomanats:

  • Vademecum
  • Iglesias / Santos Epigrafia: Estudiar les escriptures sobre una superfície dura amb la voluntat de que perdures al màxim possible en el temps el missatge que s’havia escrit. La Epigrafia es un producte de la seva societat, com ara la romana. Ens permet conèixer la macrohistòria i la microhistòria. El epigrafista Susini parla de “literatura de carrer” Luis Robert: mes de civilització clàssica, el que calia parar era de la “civilització de la epigrafia” La denominació de un individu no nomes servia per diferenciar-lo dels altres, sinó també per tal de expressar el seu estatus dins de la societat romana. Inicialment els romans tenien un nom, més endavant tenen 2 i mes posteriorment tenen 3 ( Tria nomina ). La Tria nomina: en època republicana i en època alt imperial:
  • Praenomen (individual)
  • Nomen (col·lectiu)
  • Cognomen (individual) Tots tres en el mateix cas PRAENOMEN Inicialment el Praenomen va ser l’unic nom del ciutadà, aquest nom anava

seguit per el Patronimi (nom del pare, és la afiliació). Era donat al nen 9 dies després del seu naixement i eren inscrits en el cens quan eren investits amb la toga viril (als 17 anys). Es poc comú que les dones portessin Parenomen. Normalment el fill primogènit agafa el Praenomen del pare NOMEN Inicialment el Nomen va ser un adjectiu acabat en - ius i indicava a una persona que era filla del seu pare: Quintus Marcius. Designava a la gens. Sempre es comú a tots els membres de una mateixa família, la família no ha de ser necessàriament constituïda de tipus nuclear. El Nomen no sol ser abreujat. Els gentilicis que destaquen més son els que corresponen a les grans famílies imperials. Els Nomen no son gaire nombrosos. A mesura que va avançant la romanització els noms autòctons van desapareixent, i els que no son romans acaben adoptant els noms que son romans. COGNOMEN Es el tercer element. Es el nom individual propi per excel·lència. Es el que permet diferenciar un pare d’un fill, i un germà d’un altre germà. La Tria Nomina va ser utilitzada sobretot pels patricis i les famílies nobles. Des de començaments del segle I d.C, tenim documentats lliberts que agafen també aquests tres noms Tres grups:

  • Que provenen de qualitats personals o Qualitats físiques: Barbatus, Crassus, ... o Qualitats morals: Cato, Brutus, ... o L’ordre de naixement dels germans: Secundus , Tertius , ...

Juntament amb verbs com:

  • Aedificavit
  • Exornavit
  • Restituit Entregades als espais culturals El santuari o temple, com a espai ritual perfectament delimitat pels augurs, es convertia en receptacle d’una gran quantitat de documents epigràfics de naturalesa sagrada gravats sobre suports molt diversos → Ofrenes i exvots dedicats a les divinitats La ofrena és més aviat lliure, i l’exvot és quan hi ha hagut una promesa prèvia per part del fidel. El votum : És un “contracte” d’intercanvi entre algú (que té un determinat desig) i la divinitat de la qual espera ajuda per poder realitzar-lo Donaria → Objectes que passaven a formar part dels béns de la divinitat, sent inclosos en els temples com a part de la ornamentació sacra, sense poder ser extrets del recinte sagrat. Tipus de suports d’inscripcions votives:
  • Placa
  • Arula
  • Ara
  • Base Elements fonamentals d’inscripcions votives
  1. El nom de la divinitat/s que sol encapçalar la inscripció → generalment en datiu + sacrum = “consagrat/dedicat a...” o similar
  2. El nom del dedicant, ja sigui un individu o un col·lectiu → en nominatiu
  1. Dades accessòries, sobre circumstàncies que han motivat la ofrena Tipologies d’inscripcions votives:
  2. Inscripcions realitzades per una raó genèrica no expressada a. Ex voto b. Votum solvit libens merito
  3. Inscripcions realitzades per algun favor rebut de la divinitat, més o menys especificat
  4. Inscripcions realitzades demanant per algú altre a. Pro salute (“per salut de...”)
  5. Inscripcions motivades com a resposta a una inscripció o advertència divina a. Ex visu (“per la visió”) b. Ex monitu
  6. Inscripcions més complexes dedicades en virtut d’una amplia casuística de tipus personal, al·lusiva normalment a algun favor concret. Al·lusius al fet religiós A) Collegia maiores
  1. Collegium pontificum
  2. Augures
  3. Quindecimviri sacris faciundis
  4. Decemviri epulones B) Collegia minoeres et sodalitates C) Sacerdots provincials i municipals 29/10/ Estava prohibit dins el pomerium , espai sagrat que coincidia aprox. amb les muralles de les ciutats → Creació de necròpolis al costat dels camins = No barrejar la comunitat dels vius amb la comunitat dels morts La tomba romana

Es va generalitzar com a solució col·lectiva per compensar les carències d’espai en les àrees properes a les ciutats. Normalment, davant de cada nínxol es col·locava la inscripció relativa al difunt. INDIVIDUALS Cupa o bóta L’objectiu era cobrir el lloc físic on s’enterraria la persona. Forat per col·locar ofrenes Estela Plaques altes i amples, però bastant fines. Forats per col·locar les ofrenes Urna cinerària Creades per dipositar les cendres del difunt Ara o altars És podien crear també per albergar les cendres del difunt 04/11/

Inscripcions senatorials

Piràmide:

  • Domus Imperial
  • Ordo senatorius
  • Ordo equester Es pot comparar amb la actual carrera militar. A partir de la lluita entre patricis i plebeus queden equiparats socialment. A Roma el que acaba passant els plebeus rics son incorporats al estament senatorial. Les funcions que havien d’exercir els membres senatorials – Cursus honorum
  • Des de la joventut fins a la maduresa: Tribunat militar laticlavi o Latus Clavus → Senador

o Augustus Clavus → Caballer Tots els càrrecs senatorials tenien un any de duració

  • Vigintiviratus (20 homes) o Decem viri stlitibus iudicandis (10) o Quattuorviri viarum curandarum (4) o Triumviri monetalis (3) o Triumviri capitalis (3)
  • Questor: s’ocupava de funcions financeres, normalment s’accedia no abans dels 25 anys. Hi havia diferents classes de questors: els provincials amb funcions financeres a les províncies senatorials; els questors urbans, els questors del emperador i els questors dels cònsols
  • Tribunus plebis (Tribunat de la plebs): aquest càrrec nomes era obligatori per aquelles famílies d’origen plebeu
  • Praetor: tenia unes competències judicials elevades. Eren jutges especialitzats o Praetor urbanus o Praetor peregrinus: tenia les competències quan es tractava de cassos que es tractaven de peregrins (estrangers, algu de fora) o Praetor hastarius: aquell que s’ocupa les assumptes de comerç o Praetor tutelaris: aquell que actuava en els casos que havia menors o Praetor aerarii: qüestions relacionades amb la economia
  • Consolat Excepcions → Adlectio Els senadors podien exercir altres funcions que no eren obligatòries: els governs de les províncies. Les províncies es divideixen en províncies senatorials i províncies imperials, son imperials totes les províncies conquerides a partir d’August i els protectorats. Durant la crisi del segle III moltes províncies senatorials son objectes de moviments, moltes d’aquests províncies passen a ser imperials. Els governadors de les províncies senatorials porten el nom de proconsul, es tracta d’una província que depèn del

Agafa el Praenomen y el Nomen del seu antic amo

  • Nom del pare: Sextus Tadius
  1. Marcus Antonius Avitus a la seva esposa Maxima filla de Quintus. ...
  • Hi ha 4 persones: o Sertoriae Maixmae o Marcus Anotnius Avitus o Sertoriae Maximae o Antonia Lepida
  • Vxor/vxoris →esposa
  • Marcus Antonius Avitus → Nominatur
  1. Lucius Catinius Restitutus...
  • Lucius Catinius Restitutus és un llibert
  1. Consagrat als Deus Manes. Rufinus fill de Rufus de 40 anys aquí està enterrat, que la terra et sigui lleu. La seva mare Norbana va tenir cura de fer el monument al seu fill molt piadós. Valeria Avita va posar la inscripció al seu marit molt indulgent.
  • Norbana era la mare
  • Filio → D, Complement Indirecte
  • Pientissimo → Pientissimus -a -um = piadós. Els adjectius concorden amb tot respecte a la paraula a la qual qualifiquen
  • Munimentum → Monumentum -i. AC, Complement Directe. • Marito → D, Complement Indirecte.
  • Posuit → Va posar Rufinus es molt probable que fos un home lliure, la seva mare es deia Norbana i la seva esposa Valeria Avita
  • Atilia Festa és el Subjecte i Caio Atilio es el Complement Indirecte (primera

part)

  • Atilia Festa es el Subjecte i Patri Optimo el Complement Indirecte (segona part)
  • Viva fecit → Quan encara estava viva El besavi de la Atilia Festa es Lucius Atilius, l’avi era Caius Atilius Genial, el pare es deia Lucius Atilius Festus Eren persones lliures i ciutadans romans ja que estaven inscrits a una tribu. 15. Lucius Publicius fill de Lucius de la tribu Papiria aquí esta enterrat...
  • Emeritensis -se → Era de Mèrida
  • Cipum → Acusatiu de la segona
  • De suo fecit → Va tenir cura de la tomba
  • So dali → Datiu.
  • El Lucius Publicius era un ciutadà roma. Va morir amb 27 anys, era de Mèrida i pertanyia a un gremi.
  1. Annia Quintula, filla de Cornelius, va fer la tomba a la seva gran amiga Viria Severa, filla de Marcus.
  • Annia Quintula → Subjecte del verb
  • Facendium curavit → Va tenir cura de fer-ho
  • Caius Accius Diodatus era un home lliure ja que tenia els tres noms
  1. Als deus mans, La mare Manilia a la seva filla Herenniae Iucunde que va viure sis anys, dos mesos i setze dies
  • Herenniae Iucunde → Datiu de la primera
  • M → Menses (Mesos). D → Dies (Dies)
  1. Els deus Manes. Cornelius Avivianus i Amilia Atia al seu fill molt piadós Caius Cornelis Maternus de 20 anys.
  • El pare i la mare fan al seu fill la tomba
  • Família lliure
  • Contubernal: relació entre esclau i esclau o relació entre esclau i una persona lliure. Relació entre Dorcas y Martialis
  • Tots eren esclaus
  1. Als deus Mans. Gaius Trebius Lupus i Gaius Trebius Quietus a la seva piadosa mare Terentia Quiete de 60 anys. Prosperus ho va fer. Tribu sempre es posa en Ablatiu Nom del pare sempre en Genitiu En la traducció sempre noms en Nominatiu S(it) V(obis) T(erra) L(evis) → V(obis) quan és plural INSCRIPCIONS VOTIVES
  2. Titus Valerius Flavus va complir el vot de bon grat per la salut del seu fill Titus Valerius Flavinus
  • Titus Valerius Flavus era el pare, i Titi Valeri Flavini el seu fill • Va complir el vot/promesa → Votum Solvit Livens Merito
  1. Marcus Aurelius Severus va complir el vot de bon grat a Júpiter optim, màxim i protector
  • Hi ha tres adjectius: Optimo, Maximo i Conservatori (protector)
  1. Pylades va complir el vot a Júpiter òptim i màxim, per la salut y la victòria de Lucius Verginus Rufus
  • Surt esmentada la ocupació: Saltuarius – Guardabosc
  • Dedicada Júpiter, per un esclau que es deia Pylades (per el nom grec deduïm que es un esclau)
  1. Caius que era un veterà va complir el vot amb disposició de ànim a Júpiter òptim i màxim
  2. A Apolo, Lucius Minicius Apronianus de la tribu Galeria de Tarragona va demanar posar aquesta inscripció al deu Apolo.
  • Dedicada a Apolo
  • Va demanar que es poses la inscripció → Titulum Poni Iussit
  1. Gaius Tautius Moschas ,llibert de Semni, per vot (va fer la inscripció) a la Fortuna Redux
  • Dedicada a la Fortunae Reduci: La fortuna que va i ve, que a vegades es favorable i altres vegades no
  • Ex voto: A partir d’un vot
  • Verb el·líptic: fecit
  1. Lucius Aemilius Quartio va complir el vot de bon grat a Ai --- io Ragato.
  • Divinitat Prerromana
  1. Quintus Seuius Firmanus, fill de Quintus de la tribu Papiria, va complir el vot al Deu Endovolico
  • Divinitat preromana
  • Feta per un ciutadà roma
  1. Lucius Valerius Silvanus, soldat de la Legió VI Victoriosa, va complir de bon grat a Turiaco
  2. Felix va complir el vot per la Prisca (o: El Felix de la Prisca) a les Mares celtes • Divinitats femenines: Mares celtes
  3. Lucius Veturius Segomarus llibert de Lucius li dedica a tots els deus per ell i el seus
  • En un passat va ser esclau, ara es llibert
  1. Caius Iulius Flavius que era soldat va complir de bon grat el vot a la Lluna.
  2. Consagrat a la Lluna Augusta. Lucius Aemilius Maternus, l’alcalde, i Fabia van tenir cura de fer-ho en honor i memòria de Aemilia Materna filla de Lucius
  • II vir → Alcalde (hi havia dos alcaldes, per evitar poders despòtics) • Lucius Aemilius Maternus i Fabia están casats i són persones lliures
  1. La cosa publica per decret del ordre ho va donar i dedicar a Publius Ilulius Iunianus
    • De més a menys: cònsol, (legatus Augusti), (proconsul Macedoniae), (legatus legionis III), praetor, tribunat de la plebs, questor d’Àsia • No obligatoris: o Curator civitates Calenorum o Administrador de les vies Clodiae, Cassiae et Ciminiae o Praefectus aerarii militaris
    • Va exercir també el Vigintiviratus y Tribunat Laticlavi
  2. Publius Alfius Avitus Numerarius...
    • Càrrecs en ordre cronològic: Tribunat militar, X viro, Questor, Tribu de la Plebs, Pretor
  3. Els ciutadans de Pàdua a “aquest senyor (no sabem el nom)” pretor, tribu de la plebs, questor urbà, prefecte del tresor militar, procònsol d’Àsia i Bètica, un dels deus homes que tenien cura dels judicis ...
    • Va ser cònsol perquè va administrar Àsia
    • Ordre cronològic dels càrrecs: Laticlavi, va ser uns dels 10 jutges (Vigintivirat), Questor urbà, Tribu de la plebs, Praetor, Procònsol de la Bètica, i Cònsol. Proconsul: provincia senatorial Legatus Augustus: provincia imperial C. V. → Clarissimus vir