


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Una detallada descripción de los géneros campylobacter y helicobacter, bacterias gramnegativas asociadas al tracte gastrointestinal de animales. Se incluyen sus características generales, patogénesis, especies más importantes y cómo se transmiten. Además, se describe el papel de estas bacterias en la producción de enfermedades gastrointestinales en humanos y animales.
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



Tots els bacteris d’aquest gènere són patògens associats al tracte gastrointestinal d’animals. Característiques generals:
Característiques generals:
Juntament amb Salmonella , són els bacteris que provoquen més nombre de gastroenteritis per toxoinfecció alimentària. Algunes espècies poden passar a sang i produir septicèmies. Les espècies més importants són: C.jejuni C.fetus C.coli Tots són zoonosis, d’animals domèstics, de granja o salvatges, i es troben al tracte gastrointestinal. Es contagia per consum d’aliments contaminats, sobretot la carn blanca (aus de corral), llet no pasteuritzada o aigües contaminades amb matèria fecal. No hi ha transmissió persona-persona. C.jejuni i C.coli provoquen la majoria de casos (el primer en països desenvolupats, i el segon en subdesenvolupats). C.fetus pot produir enteritis, però en general passa a sang provocant bacterièmies i septicèmies mortals. En animals, estan com a microbiota normal del tracte intestinal, i solen ser asimptomàtics, però quan tenen símptomes, provoca avortaments i malalties reproductores.
Patogènesi Es troben a l’intestí prim, sobretot el jejú. Arriba a l’organisme mitjançant el consum d’aigua i aliments contaminats, arriba a l’estómac on el pH és baix. En gent sana, en general es destrueixen,
però si una persona té el pH més bàsic del normal, podran passar molts Campylobacter al jejú. La dosi d’infecció en la majoria de gent és molt alta, perquè a l’estómac es destrueixen, però en persones amb algun trastorn és més baixa. Quan arriba al jejú, s’adhereix a l’epiteli amb les seves fímbries, i es multiplica. Es veu una alteració de la motilitat peristàltica perquè el bacteri secreta uns enzims que l’afecten. Pot envair l’epiteli, perquè té enzims citotòxics que permeten anar a sang i provocar septicèmies i bacterièmies.
És una malaltia estacional, que es produeix sobretot en mesos càlids, igual que Salmonella. La malaltia que provoca és una enteritis, amb un llarg període d’incubació (uns 10 dies). Hi ha febre elevada i diarrea, sobretot quan s’està multiplicant. Quan comença a envair l’epiteli, trobarem sang. Duren una setmana, són autolimitants (no cal tractament antibiòtic, només aigua, electròlits i tractament simptomàtic). Pot produir-se una complicació, que és el que anomenem com a síndrome de Guillain- Barré. Aquesta síndrome la produeixen alguns serogrups, i provoca l’autoimmunitat contra el SN perifèric, i això causa una pèrdua de força simètrica (en les dues meitats del cos). Si la persona és tractada amb antibiòtic es recupera, però costa molt que torni a tenir força i a vegades poden quedar seqüeles neurològiques.
C.fetus normalment provoca septicèmies. Té resistència al sistema del complement.
El diagnòstic és difícil de fer a través de la microscopia perquè el bacteri és molt prim. Per això, fem un cultiu, amb un medi especial per Campylobacter i una atmosfera microaeròfila. Si volem saber quina soca és, podem posar el cultiu a diferents temperatures, segons a quines creixi i a quines no, tindrem l’espècie. El tractament no és necessari en alguns casos perquè són diarrees autolimitants. Quan hi ha invasió o septicèmia, es dóna eritromicina, però també tetraciclines o quinolones (però a Espanya hi ha moltes soques resistents a les quinolones). Algunes espècies són resistents a la cefalotina. Per la prevenció no és viable un control dels reservoris perquè en té molts. Podem controlar els dipòsits d’aigües rurals (evitar la contaminació fecal). També cuinar bé la carn d’aus, pasteuritzar la llet i altres per destruir els bacteris dels aliments.
Característiques generals: