Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Características y patogénesis de Campylobacter y Helicobacter: bacterias GI patógenas, Apuntes de Microbiología

Una detallada descripción de los géneros campylobacter y helicobacter, bacterias gramnegativas asociadas al tracte gastrointestinal de animales. Se incluyen sus características generales, patogénesis, especies más importantes y cómo se transmiten. Además, se describe el papel de estas bacterias en la producción de enfermedades gastrointestinales en humanos y animales.

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 13/05/2013

teresuko
teresuko 🇪🇸

4.3

(10)

5 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ε-PROTEOBACTERIA
Tots els bacteris d’aquest gènere són patògens associats al tracte
gastrointestinal d’animals.
Característiques generals:
Bacils, vibris o espirils
Bacteris gramnegatius
Flagel·lació polar o bipolar
Oxidasa +
Microaeròls (baixes tensions d’oxigen, a l’ambient no poden
créixer)
Quimioorganòtrofs amb metabolisme oxidatiu (no fermenten
mai)
No utilitzen els hidrats de carboni
Ordre Campylobacterals
Família Campylobacteraceae
Gènere Campylobacter
Característiques generals:
Gramnegatius
Morfologia corbada helicoïdal
Mòbil per agel·lació polar
Microaeròls, en els cultius augmentem les tensions de CO2
Catalasa +
Juntament amb Salmonella, són els bacteris que provoquen més
nombre de gastroenteritis per toxoinfecció alimentària. Algunes
espècies poden passar a sang i produir septicèmies. Les espècies més
importants són:
C.jejuni
C.fetus
C.coli
Tots són zoonosis, d’animals domèstics, de granja o salvatges, i es
troben al tracte gastrointestinal. Es contagia per consum d’aliments
contaminats, sobretot la carn blanca (aus de corral), llet no
pasteuritzada o aigües contaminades amb matèria fecal. No hi ha
transmissió persona-persona.
C.jejuni i C.coli provoquen la majoria de casos (el primer en països
desenvolupats, i el segon en subdesenvolupats). C.fetus pot produir
enteritis, però en general passa a sang provocant bacterièmies i
septicèmies mortals. En animals, estan com a microbiota normal del
tracte intestinal, i solen ser asimptomàtics, però quan tenen
símptomes, provoca avortaments i malalties reproductores.
> Patogènesi
Es troben a l’intestí prim, sobretot el jejú. Arriba a l’organisme
mitjançant el consum d’aigua i aliments contaminats, arriba a
l’estómac on el pH és baix. En gent sana, en general es destrueixen,
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Características y patogénesis de Campylobacter y Helicobacter: bacterias GI patógenas y más Apuntes en PDF de Microbiología solo en Docsity!

ε-PROTEOBACTERIA

Tots els bacteris d’aquest gènere són patògens associats al tracte gastrointestinal d’animals. Característiques generals:

  • Bacils, vibris o espirils
  • Bacteris gramnegatius
  • Flagel·lació polar o bipolar
  • Oxidasa +
  • Microaeròfils (baixes tensions d’oxigen, a l’ambient no poden créixer)
  • Quimioorganòtrofs amb metabolisme oxidatiu (no fermenten mai)
  • No utilitzen els hidrats de carboni

Ordre Campylobacterals

Família Campylobacteraceae

Gènere Campylobacter

Característiques generals:

  • Gramnegatius
  • Morfologia corbada helicoïdal
  • Mòbil per flagel·lació polar
  • Microaeròfils, en els cultius augmentem les tensions de CO (^2)
  • Catalasa +

Juntament amb Salmonella , són els bacteris que provoquen més nombre de gastroenteritis per toxoinfecció alimentària. Algunes espècies poden passar a sang i produir septicèmies. Les espècies més importants són: C.jejuni C.fetus C.coli Tots són zoonosis, d’animals domèstics, de granja o salvatges, i es troben al tracte gastrointestinal. Es contagia per consum d’aliments contaminats, sobretot la carn blanca (aus de corral), llet no pasteuritzada o aigües contaminades amb matèria fecal. No hi ha transmissió persona-persona. C.jejuni i C.coli provoquen la majoria de casos (el primer en països desenvolupats, i el segon en subdesenvolupats). C.fetus pot produir enteritis, però en general passa a sang provocant bacterièmies i septicèmies mortals. En animals, estan com a microbiota normal del tracte intestinal, i solen ser asimptomàtics, però quan tenen símptomes, provoca avortaments i malalties reproductores.

Patogènesi Es troben a l’intestí prim, sobretot el jejú. Arriba a l’organisme mitjançant el consum d’aigua i aliments contaminats, arriba a l’estómac on el pH és baix. En gent sana, en general es destrueixen,

però si una persona té el pH més bàsic del normal, podran passar molts Campylobacter al jejú. La dosi d’infecció en la majoria de gent és molt alta, perquè a l’estómac es destrueixen, però en persones amb algun trastorn és més baixa. Quan arriba al jejú, s’adhereix a l’epiteli amb les seves fímbries, i es multiplica. Es veu una alteració de la motilitat peristàltica perquè el bacteri secreta uns enzims que l’afecten. Pot envair l’epiteli, perquè té enzims citotòxics que permeten anar a sang i provocar septicèmies i bacterièmies.

És una malaltia estacional, que es produeix sobretot en mesos càlids, igual que Salmonella. La malaltia que provoca és una enteritis, amb un llarg període d’incubació (uns 10 dies). Hi ha febre elevada i diarrea, sobretot quan s’està multiplicant. Quan comença a envair l’epiteli, trobarem sang. Duren una setmana, són autolimitants (no cal tractament antibiòtic, només aigua, electròlits i tractament simptomàtic). Pot produir-se una complicació, que és el que anomenem com a síndrome de Guillain- Barré. Aquesta síndrome la produeixen alguns serogrups, i provoca l’autoimmunitat contra el SN perifèric, i això causa una pèrdua de força simètrica (en les dues meitats del cos). Si la persona és tractada amb antibiòtic es recupera, però costa molt que torni a tenir força i a vegades poden quedar seqüeles neurològiques.

C.fetus normalment provoca septicèmies. Té resistència al sistema del complement.

El diagnòstic és difícil de fer a través de la microscopia perquè el bacteri és molt prim. Per això, fem un cultiu, amb un medi especial per Campylobacter i una atmosfera microaeròfila. Si volem saber quina soca és, podem posar el cultiu a diferents temperatures, segons a quines creixi i a quines no, tindrem l’espècie. El tractament no és necessari en alguns casos perquè són diarrees autolimitants. Quan hi ha invasió o septicèmia, es dóna eritromicina, però també tetraciclines o quinolones (però a Espanya hi ha moltes soques resistents a les quinolones). Algunes espècies són resistents a la cefalotina. Per la prevenció no és viable un control dels reservoris perquè en té molts. Podem controlar els dipòsits d’aigües rurals (evitar la contaminació fecal). També cuinar bé la carn d’aus, pasteuritzar la llet i altres per destruir els bacteris dels aliments.

Gènere Helicobacter

Característiques generals:

  • Flagel·lació polar monòtrica o bipolar
  • Ureasa +
  • Creixement a 42ºc (la majoria)
  • Alguns redueixen nitrats Té un moviment rotatori sobre sí mateix, com un llevataps. No són tan prims com Campylobacter. Els reservoris són animals, excepte