Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Equilibrio acido base, Apuntes de Enfermería

Asignatura: Estructura i funció del cos humà, Profesor: Cristina Monforte (Estructura y funció del cos humà., Carrera: Infermeria (Gimbernat), Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 14/09/2016

enric883
enric883 🇪🇸

4.1

(8)

15 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 20: EQUILIBRI ÀCID – BASE
En adults no obesos els líquids corporals constitueixen entre el 55 i el 60% de la massa
corporal total en dones i en homes respectivament.
2 compartiments principals:
Líquid de l’espai intracel·lular: citosol, separats per la membrana citoplasmàtica.
Correspon a 2/3 del líquid total
Líquid espai extracel·lular: correspon a 1/3 del líquid total. D’aquest, un 80% és líquid
intersticial (espai entre les cèl·lules) format per limfa, líquids entre membranes seroses,
etc.; el 20% restant és plasma
Organisme es troba en equilibri hidroelèctric quan les quantitats requerides d’aigua i soluts
estan presents i correctament distribuïdes en els diferents compartiments.
L’aigua és el component més abundant de l’organisme, correspon a un 45 – 75% de la massa
corporal total.
Els processos de filtració, reabsorció i osmosis permeten el continu intercanvi d’aigua i
soluts entre els compartiments.
L’ osmosis és el principal mecanisme de moviment d’aigua entre el líquid intracel·lular i
el líquid intersticial.
La concentració de soluts determina la direcció i el moviment de l’aigua
Guanys d’aigua (2500mL) Pèrdues d’aigua (2500mL)
200mL de les reaccions del cos
que produeixen H2O
700mL del menjar ingerit
1600mL dels líquids ingerits
100mL amb el GI (excrements)
300mL amb la respiració
600mL amb la transpiració de la
pell
1500mL amb la diüresis
REGULACIÓ DEL GUANY D’AIGUA CORPORAL:
L’augment d’aigua corporal es regula principalment mitjançant el volum d’ingesta
d’aigua o del líquid que es beu
A l’àrea hipotalàmica hi ha el centre de la set, el qual governa l’impuls de beure.
Quan la pèrdua d’aigua és major al guany, la deshidratació i l’augment de l’osmolaritat
dels líquids corporals, s’estimula la set.
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Equilibrio acido base y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!

TEMA 20: EQUILIBRI ÀCID – BASE

En adults no obesos els líquids corporals constitueixen entre el 55 i el 60% de la massa corporal total en dones i en homes respectivament.

2 compartiments principals:

  • Líquid de l’espai intracel·lular: citosol, separats per la membrana citoplasmàtica. Correspon a 2/3 del líquid total
  • Líquid espai extracel·lular: correspon a 1/3 del líquid total. D’aquest, un 80% és líquid intersticial (espai entre les cèl·lules) format per limfa, líquids entre membranes seroses, etc.; el 20% restant és plasma

Organisme es troba en equilibri hidroelèctric quan les quantitats requerides d’aigua i soluts estan presents i correctament distribuïdes en els diferents compartiments.

L’aigua és el component més abundant de l’organisme, correspon a un 45 – 75% de la massa corporal total.

Els processos de filtració, reabsorció i osmosis permeten el continu intercanvi d’aigua i soluts entre els compartiments.

  • L’ osmosis és el principal mecanisme de moviment d’aigua entre el líquid intracel·lular i el líquid intersticial.
  • La concentració de soluts determina la direcció i el moviment de l’aigua

Guanys d’aigua (2500mL) Pèrdues d’aigua (2500mL)

  • 200mL de les reaccions del cos que produeixen H 2 O
  • 700mL del menjar ingerit
  • 1600mL dels líquids ingerits
    • 100mL amb el GI (excrements)
    • 300mL amb la respiració
    • 600mL amb la transpiració de la pell
    • (^) 1500mL amb la diüresis

REGULACIÓ DEL GUANY D’AIGUA CORPORAL:

  • L’augment d’aigua corporal es regula principalment mitjançant el volum d’ingesta d’aigua o del líquid que es beu
  • A l’àrea hipotalàmica hi ha el centre de la set, el qual governa l’impuls de beure.
  • Quan la pèrdua d’aigua és major al guany, la deshidratació i l’augment de l’osmolaritat dels líquids corporals, s’estimula la set.

REGULACIÓ DE LA PÈRDUA D’AIGUA I SOLUTS:

  • L’eliminació de l’excés d’aigua corporal o soluts es fa mitjançant l’orina
  • El grau de pèrdua urinària de sal (NaCl) és el factor principal que determina el volum del líquid corporal
  • L’aigua segueix als soluts en la osmosis
  • Hormonal:
    • L’hormona que regula la pèrdua d’aigua és la HAD (hormona antidiürètica). Un increment de l’osmolaritat, augmenta la permeabilitat de les cèl·lules principals dels túbuls col·lectors; per tal de que l’aigua es reabsorbeixi als capil·lars i augmenti el volum sanguini.
    • (^) Les hormones que regulen el grau de reabsorció de Na +^ i Cl-^ són:
      • Angiotensina II i aldosterona: regulen l’Na +^ i el Cl -^ per retenir l’aigua, que passi a la sang i n’augmenti el volum.
      • Pèptid natriurètic auricularç

EQUILIBRI ÀCID – BASE:

L’Equilibri àcid base es manté pel control de concentració d’H +^ en els líquids corporals.

  • La concentració de ions d’hidrogen d’una solució determina el seu grau d’acidesa.
    • Solució neutra: és una solució que té la mateixa quantitat de ions d’hidrogen [H +] que de ions hidròxid [OH- (^) ]. H 2 O = H + (^) + OH-
    • Solució àcida: té major quantitat de ions hidrogen que de ions hidròxid
    • Solució bàsica o alcalina: té major quantitat de ions OH -^ que de ions H+^.
  • El tampó més important de l’organisme és el bicarbonat de sodi. Aquest, reaccions produint àcid carbònic. Aquest, es desdobla produint aigua i diòxid de carboni, que s’elimina a través de la respiració.

Sistema amortidor d’àcid carbònic:

H +^ + HCO 3 (base dèbil) F 0 E 0H 2 CO (^3)

  • Sistema buffer del fosfat:
    • El fosfat diàcid actua com a àcid dèbil i és capaç d’amortir les bases fortes de l’hidròxid.

OH -^ + H 2 PO 4 -^ H 2 O + HPO 4 -

ió hidroxil Fosfat diàcid Aigua Fosfat monàcid

(Base forta)

  • El fosfat monoàcid és capaç d’amortir l’H+.

H+^ + HPO 4 -2^ H 2 PO 4 -

Ió hidroxil Fosfat monàcid Fosfat diàcid

(Base forta)

  • Aparell respiratori:
    • La respiració juga un paper molt important en el manteniment del ph sanguini.
    • Un augment de CO 2 augmenta la concentració d’H +^ i per tant disminueix el pH. CO 2 + H 2 O F 0 E 0H 2 CO 3 F 0 E 0H +^ + HCO 3 -. Eliminant CO 2 eliminem H +
    • Els canvis en la FR i profunditat de la respiració poden alterar el pH en pocs minuts
    • (^) El pH dels líquids corporals i la FR i profunditat de les ventilacions, interactuen per mitjà d’una retroalimentació negativa.
  • Sistema renal:
    • El túbul contornejat proximal, secreta H+^ i reabsorbeix Na +.
  • El túbul col·lector també secreta H +; i s’hi troben les cèl·lules intercalars, les quals excreten l’excés d’HCO 3 -^ quan el pH és alt i excreten H +^ quan el pH és baix.
  • Els fosfats HPO 4 i l’amoniac NH 3 ajuden a excretar la major part d’H+.

DESEQUILIBRIS ÀCID – BASE:

  • Ph 7,35 – 7,45 F 0 E 0acidosis i alcalosis
  • Acidosis: depressió del SNC i es pot entrar en coma i morir. (Hi ha una disminució de la transmissió sinàptica)
  • Alcalosis: tetania (sobreexcitació del SNC i muscular)
  • Organisme: tendeix a compensar els desequilibris. Resposta: compensació; intenta compensar-ho a través de diverses vies.
  • Acidosis:
    • Respiratòria:
      • Constituït per una pressió parcial del CO 2 d’entre 35 – 45mmHg.
      • La pressió parcial és anormalment alta.
      • Es produeix una caiguda del pH
      • Hi ha una compensació renal (augmentar excreció d’H +^ i la reabsorció del bicarbonat.
    • Metabòlica:
      • Constituit per HCO 3 -^ , dosis entre 22 – 27mEq/L.
      • La dosis del bicarbonat és anormalment baixa.
      • Causa diarrea severa o disfunció renal.
      • Hi ha una compensació respiratòria (hiperventilació).
  • Alcalosis:
    • Respiratòria:
      • Constituït per una pressió parcial del CO 2 d’entre 35 – 45mmHg.
      • La pressió parcial és anormalment baixa
      • (^) És a causa d’una hiperventilació.
      • Hi ha una compensació renal (augmentar excreció d’H +^ i la reabsorció del bicarbonat
    • Metabòlica:
      • Constituit per HCO 3 -^ , dosis entre 22 – 27mEq/L.
      • La dosis de bicarbonat és anormalment alta.