TEMA 23: DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI
L’embaràs és una seqüència de processos:
•Fecundació
•Implantació del zigot
•Desenvolupament embrionari i fetal
•Naixement
TERTÒGENS: Són els agents causants dels defectes físics durant el desenvolupament
embrionari. Entre els principals teratògens es poden citar:
•L’alcohol
•Els pesticides
•Els productes químics industrials
•Radiacions ionitzants
•Alguns fàrmacs
•Drogues: cocaïna , LSD, nicotina
FECUNDACIÓ
Durant la fecundació un espermatozoide s’introdueix en l’ovòcit secundari i els seus pronuclis
es fusionen.
La penetració de la zona pel·lúcida és facilitada per enzimes presents en el acrosoma del
espermatozoide.
El resultat és la formació de l’ou o zigot.
En condicions normals, només un espermatozoide fecunda l’ovòcit secundari, a causa dels
bloquejos ràpids i lents de la polispèrmia (penetració de més d’un espermatozoide dintre de
l’òvul durant la fecundació).
Les divisions inicials ràpides del zigot es denominen segmentació i les cèl·lules que formen
s’anomenen blastòmers.
L’esfera sòlida de cèl·lules produïdes per la segmentació es denomina mòrula; aquesta es
converteix en el blastòcit, una estructura buida de cèl·lules que es diferencien en el trofoblast i
la massa cel·lular interna.
La intersecció del blastòcit en el endometri es denomina implantació i és el resultat de la
degradació enzimàtica del endometri.
Després de la implantació l’endometri es modifica i es coneix com decídua.
El trofoblast es desenvolupa en sincitiotofoblast i citotrofoblast, dos estructures que formen part
del cori. Per mitja del trofoblast s’aconsegueix la implantació de l’embrió. El cori és un embolcall
extrem que recobreix l’embrió humà i que col·labora en la formació de la placenta. La massa
cel·lular interna es diferencia en hipoblast i epiblast, el disc embrionari bilaminal. L’amnios és
una membrana delegada que deriva del citotrofoblast.
La membrana exocelòmica i el hipoblast formen el sac vitel·lí que transfereix nutrients a
l’embrió, forma cèl·lules sanguínies, produeix les cèl·lules germinals primordials i forma part de
l’intestí.
El mesoterm paraxial es segmenta i forma els somites que donaran origen als músculs
esquelètics del coll.
A partir dels somites també es formen les vertebres i el teixit connectiu.
La erosió dels sinusoides i de les glàndules endometrials proveeix sang i secrecions, que
entren en les xarxes lacunaces per proporcionar nutrició i eliminar els desfets metabòlics de
l’embrió.
Estructura i funció del cos humà – Tema 23
1
