


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Estructura i funció del cos humà, Profesor: Cristina Monforte (Estructura y funció del cos humà., Carrera: Infermeria (Gimbernat), Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



L’embaràs és una seqüència de processos:
TERTÒGENS : Són els agents causants dels defectes físics durant el desenvolupament embrionari. Entre els principals teratògens es poden citar:
Durant la fecundació un espermatozoide s’introdueix en l’ovòcit secundari i els seus pronuclis es fusionen. La penetració de la zona pel·lúcida és facilitada per enzimes presents en el acrosoma del espermatozoide. El resultat és la formació de l’ou o zigot.
En condicions normals, només un espermatozoide fecunda l’ovòcit secundari, a causa dels bloquejos ràpids i lents de la polispèrmia (penetració de més d’un espermatozoide dintre de l’òvul durant la fecundació).
Les divisions inicials ràpides del zigot es denominen segmentació i les cèl·lules que formen s’anomenen blastòmers. L’esfera sòlida de cèl·lules produïdes per la segmentació es denomina mòrula; aquesta es converteix en el blastòcit, una estructura buida de cèl·lules que es diferencien en el trofoblast i la massa cel·lular interna. La intersecció del blastòcit en el endometri es denomina implantació i és el resultat de la degradació enzimàtica del endometri. Després de la implantació l’endometri es modifica i es coneix com decídua.
El trofoblast es desenvolupa en sincitiotofoblast i citotrofoblast, dos estructures que formen part del cori. Per mitja del trofoblast s’aconsegueix la implantació de l’embrió. El cori és un embolcall extrem que recobreix l’embrió humà i que col·labora en la formació de la placenta. La massa cel·lular interna es diferencia en hipoblast i epiblast, el disc embrionari bilaminal. L’amnios és una membrana delegada que deriva del citotrofoblast.
La membrana exocelòmica i el hipoblast formen el sac vitel·lí que transfereix nutrients a l’embrió, forma cèl·lules sanguínies, produeix les cèl·lules germinals primordials i forma part de l’intestí. El mesoterm paraxial es segmenta i forma els somites que donaran origen als músculs esquelètics del coll. A partir dels somites també es formen les vertebres i el teixit connectiu. La erosió dels sinusoides i de les glàndules endometrials proveeix sang i secrecions, que entren en les xarxes lacunaces per proporcionar nutrició i eliminar els desfets metabòlics de l’embrió.
El mesoterm extraembrionari i el trofoblast forma el corió, la part embrionària principal de la placenta. El celoma extraembrionari es forma dintre del mesoterm extraembrionari. És una cavitat que rodeja el sac vitel·lí primitiu i a la cavitat amniòtica. La paret del sac vitel·lí dona lloc a una estructura vascularitzada, la al·lantoides, que participa en la producció de sang i en la formació de la bufeta urinària.
La placentació és el procés de formació de la placenta, és el lloc d’intercanvi de nutrients i desfets entre la mare i el fetus. La placenta també funciona com a barrera de protecció, depòsit de nutrients i productora de hormones que mantenen l’embaràs. La connexió real entre la placenta i l’embrió (més endavant, el fetus) és el cordó umbilical.
La neurulació és el procés mitjançant el qual es formen la placa neural, els plecs neurals i el tub neural. Durant la tercera setmana del desenvolupament també es formen les membranes bucofaríngies i cloacal. El primer indici de la gastrulació és la formació de la línia primitiva, després de la qual es desenvolupen el nòdul primitiu, la placa notocordal i la notocorda.
El cor es forma a partir de cèl·lules del mesoderm que constitueixen el camp, àrea o mesoterm cardiogènic. A final de la tercera setmana el cor primitiu bombeja i fa circular la sang.
La organogènesis és la formació dels òrgans i sistemes que te lloc durant la quarta setmana del desenvolupament. A finals de la quarta setmana apareixen esbossos dels membres superiors i inferiors, i a finals de la vuitena setmana, l’embrió té característiques clarament humanes.
El període fetal es relaciona bàsicament amb el creixement i la diferenciació dels teixits i òrgans que es desenvolupen durant el període embrionari.
La velocitat del creixement corporal és notable, especialment entre les 9 i 16 setmanes.
Per lo tant hi ha un 50% de possibilitats de tenir un individu de sexe femení (XX) i un 50& de tenir un individu de sexe masculí (XY).