Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


FECUNDACION, Apuntes de Enfermería

Asignatura: Estructura i funció del cos humà, Profesor: Cristina Monforte (Estructura y funció del cos humà., Carrera: Infermeria (Gimbernat), Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 14/09/2016

enric883
enric883 🇪🇸

4.1

(8)

15 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 23: DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI
L’embaràs és una seqüència de processos:
Fecundació
Implantació del zigot
Desenvolupament embrionari i fetal
Naixement
TERTÒGENS: Són els agents causants dels defectes físics durant el desenvolupament
embrionari. Entre els principals teratògens es poden citar:
L’alcohol
Els pesticides
Els productes químics industrials
Radiacions ionitzants
Alguns fàrmacs
Drogues: cocaïna , LSD, nicotina
FECUNDACIÓ
Durant la fecundació un espermatozoide s’introdueix en l’ovòcit secundari i els seus pronuclis
es fusionen.
La penetració de la zona pel·lúcida és facilitada per enzimes presents en el acrosoma del
espermatozoide.
El resultat és la formació de l’ou o zigot.
En condicions normals, només un espermatozoide fecunda l’ovòcit secundari, a causa dels
bloquejos ràpids i lents de la polispèrmia (penetració de més d’un espermatozoide dintre de
l’òvul durant la fecundació).
Les divisions inicials ràpides del zigot es denominen segmentació i les cèl·lules que formen
s’anomenen blastòmers.
L’esfera sòlida de cèl·lules produïdes per la segmentació es denomina mòrula; aquesta es
converteix en el blastòcit, una estructura buida de cèl·lules que es diferencien en el trofoblast i
la massa cel·lular interna.
La intersecció del blastòcit en el endometri es denomina implantació i és el resultat de la
degradació enzimàtica del endometri.
Després de la implantació l’endometri es modifica i es coneix com decídua.
El trofoblast es desenvolupa en sincitiotofoblast i citotrofoblast, dos estructures que formen part
del cori. Per mitja del trofoblast s’aconsegueix la implantació de l’embrió. El cori és un embolcall
extrem que recobreix l’embrió humà i que col·labora en la formació de la placenta. La massa
cel·lular interna es diferencia en hipoblast i epiblast, el disc embrionari bilaminal. L’amnios és
una membrana delegada que deriva del citotrofoblast.
La membrana exocelòmica i el hipoblast formen el sac vitel·lí que transfereix nutrients a
l’embrió, forma cèl·lules sanguínies, produeix les cèl·lules germinals primordials i forma part de
l’intestí.
El mesoterm paraxial es segmenta i forma els somites que donaran origen als músculs
esquelètics del coll.
A partir dels somites també es formen les vertebres i el teixit connectiu.
La erosió dels sinusoides i de les glàndules endometrials proveeix sang i secrecions, que
entren en les xarxes lacunaces per proporcionar nutrició i eliminar els desfets metabòlics de
l’embrió.
Estructura i funció del cos humà – Tema 23
1
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga FECUNDACION y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!

TEMA 23: DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI

L’embaràs és una seqüència de processos:

  • Fecundació
  • Implantació del zigot
  • Desenvolupament embrionari i fetal
  • Naixement

TERTÒGENS : Són els agents causants dels defectes físics durant el desenvolupament embrionari. Entre els principals teratògens es poden citar:

  • L’alcohol
  • Els pesticides
  • Els productes químics industrials
  • Radiacions ionitzants
  • Alguns fàrmacs
  • Drogues: cocaïna , LSD, nicotina

FECUNDACIÓ

Durant la fecundació un espermatozoide s’introdueix en l’ovòcit secundari i els seus pronuclis es fusionen. La penetració de la zona pel·lúcida és facilitada per enzimes presents en el acrosoma del espermatozoide. El resultat és la formació de l’ou o zigot.

En condicions normals, només un espermatozoide fecunda l’ovòcit secundari, a causa dels bloquejos ràpids i lents de la polispèrmia (penetració de més d’un espermatozoide dintre de l’òvul durant la fecundació).

Les divisions inicials ràpides del zigot es denominen segmentació i les cèl·lules que formen s’anomenen blastòmers. L’esfera sòlida de cèl·lules produïdes per la segmentació es denomina mòrula; aquesta es converteix en el blastòcit, una estructura buida de cèl·lules que es diferencien en el trofoblast i la massa cel·lular interna. La intersecció del blastòcit en el endometri es denomina implantació i és el resultat de la degradació enzimàtica del endometri. Després de la implantació l’endometri es modifica i es coneix com decídua.

El trofoblast es desenvolupa en sincitiotofoblast i citotrofoblast, dos estructures que formen part del cori. Per mitja del trofoblast s’aconsegueix la implantació de l’embrió. El cori és un embolcall extrem que recobreix l’embrió humà i que col·labora en la formació de la placenta. La massa cel·lular interna es diferencia en hipoblast i epiblast, el disc embrionari bilaminal. L’amnios és una membrana delegada que deriva del citotrofoblast.

La membrana exocelòmica i el hipoblast formen el sac vitel·lí que transfereix nutrients a l’embrió, forma cèl·lules sanguínies, produeix les cèl·lules germinals primordials i forma part de l’intestí. El mesoterm paraxial es segmenta i forma els somites que donaran origen als músculs esquelètics del coll. A partir dels somites també es formen les vertebres i el teixit connectiu. La erosió dels sinusoides i de les glàndules endometrials proveeix sang i secrecions, que entren en les xarxes lacunaces per proporcionar nutrició i eliminar els desfets metabòlics de l’embrió.

El mesoterm extraembrionari i el trofoblast forma el corió, la part embrionària principal de la placenta. El celoma extraembrionari es forma dintre del mesoterm extraembrionari. És una cavitat que rodeja el sac vitel·lí primitiu i a la cavitat amniòtica. La paret del sac vitel·lí dona lloc a una estructura vascularitzada, la al·lantoides, que participa en la producció de sang i en la formació de la bufeta urinària.

La placentació és el procés de formació de la placenta, és el lloc d’intercanvi de nutrients i desfets entre la mare i el fetus. La placenta també funciona com a barrera de protecció, depòsit de nutrients i productora de hormones que mantenen l’embaràs. La connexió real entre la placenta i l’embrió (més endavant, el fetus) és el cordó umbilical.

La neurulació és el procés mitjançant el qual es formen la placa neural, els plecs neurals i el tub neural. Durant la tercera setmana del desenvolupament també es formen les membranes bucofaríngies i cloacal. El primer indici de la gastrulació és la formació de la línia primitiva, després de la qual es desenvolupen el nòdul primitiu, la placa notocordal i la notocorda.

El cor es forma a partir de cèl·lules del mesoderm que constitueixen el camp, àrea o mesoterm cardiogènic. A final de la tercera setmana el cor primitiu bombeja i fa circular la sang.

La organogènesis és la formació dels òrgans i sistemes que te lloc durant la quarta setmana del desenvolupament. A finals de la quarta setmana apareixen esbossos dels membres superiors i inferiors, i a finals de la vuitena setmana, l’embrió té característiques clarament humanes.

El període fetal es relaciona bàsicament amb el creixement i la diferenciació dels teixits i òrgans que es desenvolupen durant el període embrionari.

La velocitat del creixement corporal és notable, especialment entre les 9 i 16 setmanes.

Per lo tant hi ha un 50% de possibilitats de tenir un individu de sexe femení (XX) i un 50& de tenir un individu de sexe masculí (XY).