Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Escriptura cuneïforme., Apuntes de Historia antigua

Apunts sobre l'escriptura cuneïforme, historia antiga

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 10/10/2019

irina-garin
irina-garin 🇪🇸

4.7

(6)

9 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Escriptura cuneïforme (en forma de cunya).
Neix de la necessitat de quantificar les transaccions comercials i productives.
Inventada a Uruk c.3.500 a.C.
Finalitat comercial: ús de tokens i bullae.
Substitució dels tokens per les seves marques deixades sobre l’argila (c. 3.300
a.C).
Substitució de les bullae per tauletes plenes d’argila.
Invenció de l’escriptura fonètica (c.2.900 a.C).
Per portar el registre els comerciants utilitzen petites fitxes que tenen nom de tokens per
registrar intercanvis, quantitats. Si els perdies la comptabilitat ja no sortia bé, per tal que
no es perdessin és va implementar un mètode de forma que es guardaven dins una bola
d’argila (bullae), el problema era que cada cop que hi havia un litigi (intercanvi/comerç)
calia obrir la bola d’argila per descobrir els tokens: era complexa perquè les boles
d’argila és trencaven i s’havien de tornar a fer.
El segon pas va ser imprimir les formes dels tokens a la part de fora de la bola d’argila
fresca de forma que quedes latent el contingut de la bullae.
El tercer pas va ser no portar els tokens dins la bola i únicament imprimir-los en la
superfície de la bola.
El quart pas va ser aixafar la bola i fer una tauleta el més portable amb la impressió dels
tokens. Aquest sistema va funcionar durant 5.000 anys.
A inicis de la fase Uruk el nombre de tokens es molt elevat ja que fins a meitat de la fase
no es fan les tauletes.
-Escriptura pictogràfica: ideogrames sobre l’argila, representacions d’allò a que es
refereixen: cap de bestiar, punts (quantitats)...
Els permet portar un registre però no permet expressar idees abstractes, emocions o
temps verbals, a causa d’aquest fet es produeix la invenció de la escriptura fonètica (c.
2.900 a.C). Els escribes van agafar una sèrie de signes i van retenir la seva fonètica
(com sonaven) combinant els signes van poder crear paraules. Sol-dado: soldado.
En un principi les inscripcions eren breus i de caràcter econòmic, no és fins el
2.700-2.600 a.C que no troben inscripcions breus de caràcter històric.
A finals del Protodinàstic II 2.450 a.C trobem inscripcions més extenses. Les
inscripcions s’escriuen amb punxó (càlam) sobre tauletes d’argila, té la punta triangular
per tal de no acumular boletes d’argila l’instrument no traça, fa incisions. Es van crear
d’entre 400 a 1.000 signes, entre pobles la fonètica varia, i així mateix les paraules, cada
poble necessita signes diferents per reflectir sons propi de la llengua. Aquests signes són
traduïts gràcies a la Roca de Behistun (1838).
Irina Garín Pérez
1.
Història Antiga
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Escriptura cuneïforme. y más Apuntes en PDF de Historia antigua solo en Docsity!

Escriptura cuneïforme (en forma de cunya).

Neix de la necessitat de quantificar les transaccions comercials i productives.

  • Inventada a Uruk c.3.500 a.C.
  • Finalitat comercial: ús de tokens i bullae.
  • Substitució dels tokens per les seves marques deixades sobre l’argila (c. 3. a.C).
  • Substitució de les bullae per tauletes plenes d’argila.
  • Invenció de l’escriptura fonètica (c.2.900 a.C).

Per portar el registre els comerciants utilitzen petites fitxes que tenen nom de tokens per registrar intercanvis, quantitats. Si els perdies la comptabilitat ja no sortia bé, per tal que no es perdessin és va implementar un mètode de forma que es guardaven dins una bola d’argila ( bullae ), el problema era que cada cop que hi havia un litigi (intercanvi/comerç) calia obrir la bola d’argila per descobrir els tokens : era complexa perquè les boles d’argila és trencaven i s’havien de tornar a fer.

El segon pas va ser imprimir les formes dels tokens a la part de fora de la bola d’argila fresca de forma que quedes latent el contingut de la bullae.

El tercer pas va ser no portar els tokens dins la bola i únicament imprimir-los en la superfície de la bola.

El quart pas va ser aixafar la bola i fer una tauleta el més portable amb la impressió dels tokens. Aquest sistema va funcionar durant 5.000 anys.

A inicis de la fase Uruk el nombre de tokens es molt elevat ja que fins a meitat de la fase no es fan les tauletes.

-Escriptura pictogràfica: ideogrames sobre l’argila, representacions d’allò a que es refereixen: cap de bestiar, punts (quantitats)...

Els permet portar un registre però no permet expressar idees abstractes, emocions o temps verbals, a causa d’aquest fet es produeix la invenció de la escriptura fonètica (c. 2.900 a.C). Els escribes van agafar una sèrie de signes i van retenir la seva fonètica (com sonaven) combinant els signes van poder crear paraules. Sol-dado: soldado.

En un principi les inscripcions eren breus i de caràcter econòmic, no és fins el 2.700-2.600 a.C que no troben inscripcions breus de caràcter històric.

A finals del Protodinàstic II 2.450 a.C trobem inscripcions més extenses. Les inscripcions s’escriuen amb punxó (càlam) sobre tauletes d’argila, té la punta triangular per tal de no acumular boletes d’argila l’instrument no traça, fa incisions. Es van crear d’entre 400 a 1.000 signes, entre pobles la fonètica varia, i així mateix les paraules, cada poble necessita signes diferents per reflectir sons propi de la llengua. Aquests signes són traduïts gràcies a la Roca de Behistun (1838).

Història Antiga

La Roca de Behistun va ser una inscripció del rei persa Darios I , és una inscripció en llengua cuneïforme, en tres llengües diferents. La inscripció es va trobar en un penya- segat, un orientalista anglès va aconseguir desxifrar-lo.

Sistema de pesos i mesures.

  • Existència de convencions objectives (mesures estàndard).
  • Prototips garantits, custodiats per l’administració central, les mesures estàndard es guardaven al temple. Tenien balances per comprovar la legitimitat dels intercanvis comercials amb pesos.

Estableixen relacions entre productes i preus. Encara no s’ha inventat la moneda, els diners (mitjà) estan en una fase primera. A cada producte se li associa unes mesures d’intercanvi de certs productes, estableixen equivalències.

Productes més usats per l’intercanvi: l’ordi (petites transaccions), els metalls preciosos (argent), per tal de pagar grans quantitats (realitzar grans transaccions) els metalls es guardaven en barres, en anelles en espiral per tal de ser portades al braç com a braçalets (moneders).

Comerç.

  • Sistema de comerç a llarga distància.
  • Necessitat de matèries primeres exteriors.
  • Els temples i els palaus prenen la iniciativa del comerç, ho dirigeixen.
  • Especialistes dedicats a l’intercanvi (treballadors del temple).

Importació de: pedra, fusta, estany i coure per fer bronze.

L’excedent alimentari permet el comerç però no es comercia amb l’excedent, aquest permet mantenir especialistes que produeixen manufactures que són comercialitzades a llarga distància.

Els viatges solen ser una via fluvial sempre que es possible, les caravanes de começ van dins a punts intermedis en llocs estratègics de les rutes comercials, punts francs de comerç, en aquestes zones hi ha una gran confluència de llengües estrangeres, els comercials, són llavors, especialistes en llengües. No hi ha competència perquè és un comerç estatal.

Al territori de Sumer es produeixen guerres habitualment, les ciutats de Sumer estan enfrontades des de segles “Protoimperi”, un nou poble pren el poder, Els Accadis, al segle XXIV a.C sota el comandament de Saragon I.

Els Accadis.

  • Poble Semita.
  • Penetra a la Baixa Mesopotàmia des de mitjans del III mil·lenni i assimila ràpidament la cultura sumèria.

Història Antiga

  • La cancelleria (visir) esta en mans d’un primer ministre de qui depenen els governadors civils i militars (divisió de l’imperi en províncies amb governadors provincials).
  • La burocràcia està molt especialitzada i controlada pel rei, es desenvolupa cada cop un dret més complexe.

Legislació (I).

  • A l’inici les formules legislatives eren breus i es transmetien oralment.
  • Codi de Shulgi: (2.095-2.047 a.C), primer codi escrit, conté un pròleg i 23 articles de temàtica diversa. S’imposa la pena de mort als delictes més greus: assassinat, violació, mutilacions, penes pecuniàries, etc. Codi més modern que altres de posteriors.
  • Kudurru : peça que serveix per delimitar propietats agràries.

Legislació (II).

  • Codi d’Hammurabi (1792-1750 a.C), monòlit (2,25m) decorat amb les figures del déu Shamash (déu de la justícia) i d’Hammurabi.
  • Esta dividit en tres seccions: pròleg, articulat legal (282 art.) i epíleg.
  • Legisla sobre diversos temes.
  • Les penes no s’apliquen igualitàriament, sinó en funció de la classe social.
  • Usaven la llei del Talió: els hebreus també apliquen aquesta llei: delicte entre iguals: el que l’ha comés patirà el mateix delicte que ha comés.
  • Delictes entre classes socials diferents: si un home semi lliure comet un delicte a un esclau, el semi lliure haurà de pagar una multa, si es al revés, la pena s’incrementa per l’esclau.

Història Antiga