Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Escritura random D.E.C.D, Ejercicios de Filosofía

Son unos textos escrito por mi

Tipo: Ejercicios

Antes del 2010

Subido el 13/01/2023

dafcevdel
dafcevdel 🇪🇸

4 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Y siento entrar un gusto salado en mi boca, lagrimas, qué tienen gusto al mar de preguntas
qué dejaste dentro de mi. Son dos grandes pequeñas gotas, y en cada una hay una espina
qué no deja de sentir. Y trago, y siento qué mi garganta arde, arde de dolor, por les lagrimas
hechas de fuego nacido desde tu rabia, y mi dolor. Qué tan solo son unas, las pocas cosas
qué me dijiste qué me hicieron vivir, porque yo ya habia muerto antes qué pudieras sentir
qué me ahogaba, qué té ahogabas, y qué nos undiamos en él barco qué andaba a flote por
los años qué habian pasado.
qué és solo un sentimiento él qué senti hacia ti, però qué a la vez era ninguno él qué me
mantenía por ti.
Y cada vez qué me miro en él espejo solo veo una gota, qué nunca acaba de caer, qué se
mantiene en mi garganta con miedo a qué si llega al final, ahi estes tu, esperando para
prenderle fuego, para prendernos fuego.
Y algún dia espero renacer de la ceniza qué nos convertimos. Que él agrio gusto qué siento
en mi garganta, haga florecer de nuevo este cuerpo sin rumbo
D.E.C
Si no torno. Si no torno no és per tu, ni tampoc és per mi, si no torno sera per els
inomrables records que m’ofeguen i m’han endinssat al més profund del cor de la vida. La
vida qué tothom espera arribar un dia, però fes-me cas, no hi vulguis anar, no em vinguis a
buscar, no és tan maca com ens la van pintar amb la sang dels marginats. perquè un cop
alla, la vida m'haura antrapat amb la perfecta harmonia de la felicitat toxica i bruta qué él
mon atormentat va crear. Perquè aquesta vida de la qué parlo, no és vida, però tampoc és
mort, és ansietat qué sentim, la vida perfecte que voldriem tenir per qué las espines del
record clavades en él nostr pit, desapereguin, però qué som sense un dolor nat? Qué som si
no hi ha una espina qué et recordi qué ets humà? Per mi, som la pitjor tortura qué podriem
crear, la felicitat.
D.E.C
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Escritura random D.E.C.D y más Ejercicios en PDF de Filosofía solo en Docsity!

Y siento entrar un gusto salado en mi boca, lagrimas, qué tienen gusto al mar de preguntas qué dejaste dentro de mi. Son dos grandes pequeñas gotas, y en cada una hay una espina qué no deja de sentir. Y trago, y siento qué mi garganta arde, arde de dolor, por les lagrimas hechas de fuego nacido desde tu rabia, y mi dolor. Qué tan solo son unas, las pocas cosas qué me dijiste qué me hicieron vivir, porque yo ya habia muerto antes qué pudieras sentir qué me ahogaba, qué té ahogabas, y qué nos undiamos en él barco qué andaba a flote por los años qué habian pasado. qué és solo un sentimiento él qué senti hacia ti, però qué a la vez era ninguno él qué me mantenía por ti. Y cada vez qué me miro en él espejo solo veo una gota, qué nunca acaba de caer, qué se mantiene en mi garganta con miedo a qué si llega al final, ahi estes tu, esperando para prenderle fuego, para prendernos fuego. Y algún dia espero renacer de la ceniza qué nos convertimos. Que él agrio gusto qué siento en mi garganta, haga florecer de nuevo este cuerpo sin rumbo D.E.C Si no torno. Si no torno no és per tu, ni tampoc és per mi, si no torno sera per els inomrables records que m’ofeguen i m’han endinssat al més profund del cor de la vida. La vida qué tothom espera arribar un dia, però fes-me cas, no hi vulguis anar, no em vinguis a buscar, no és tan maca com ens la van pintar amb la sang dels marginats. perquè un cop alla, la vida m'haura antrapat amb la perfecta harmonia de la felicitat toxica i bruta qué él mon atormentat va crear. Perquè aquesta vida de la qué parlo, no és vida, però tampoc és mort, és ansietat qué sentim, la vida perfecte que voldriem tenir per qué las espines del record clavades en él nostr pit, desapereguin, però qué som sense un dolor nat? Qué som si no hi ha una espina qué et recordi qué ets humà? Per mi, som la pitjor tortura qué podriem crear, la felicitat. D.E.C

Piquen a la porta , toc toc ,sento, la meva gossa s’alarma i comença a bordar, “qué et passar Mel” li pregunto “Només truquen a la porta”, però ella segueix bordant. Jo maixeco i vaig decidida a obrir la porta, però abans qué pugui girar él pom sento qué una força estira del meu canell cap a fora, miro per él espirell i no veig res, però no obstant algu pica la porta com un boig, cada cop més fort, cada cop més ràpid, i de sobte para. “és l’hora” sento, i hem pregunto a qué és refereix, i com si pogues saber él qué penso, diu, “és l’hora qué visquis una vida, qué surtis a la societat, i qué deixis qué l’onada fosca d’aquest mon t’invaeixi”, jo li responc “ i si no vull? i si no és él qué vull? no viure una vida on la tot estigui estrocturat amb la regla perfecta de él qué vosaltres anomeneu dignitat i prductivitat. Qué si només existeix una vida s’ha de viure com cal” , però ell respon “ però si surts totes las teves prucupacions, mals i focs seran apagats, a fora tindras vida!” “tindria vida, però no estaria viva. Qué és ua vida sense focs qué cremin tots els pensaments i sentiments? Qué seria de la vida sense él foc qué t’ilumina els ulls i reflexa en tu una espurna de vida pura? RES. Perquè las cremades son un procés, et fas mal, sents dolor, i notes com se’t infla aquella part del cos, fa mal, pica, però després d’un temps només és una montanyeta qu has de creuar amb força, i aquesta força ets tu, i de igual manera, aquest procés és la vida. Deixem qué és crmi tot, deixem qué ens convertim en cendra, deixem qué ens convertim en res però a l’hora en tot, deixem viure de veritat. Sense u incendi, seriem vapor, seriem él tot, i hem de ser res. I tu només ets tot, osigui res” Silenci, de sobte, la força qué sentía en él meu canell ha desaparegut, i la Mel ja no borda, allo ha marxat. “Mel, no m’anire enlloc, casa meva està aquí, a l’infern de la vida” D.E.C no puc marxar encara