¡Descarga Liberalismo en España: Hechos clave durante la Guerra del Francés - Prof. Moliner Prada y más Ejercicios en PDF de Historia de España solo en Docsity!
1. Quins són els precedents del liberalisme espanyol?
2. Semblances i diferències entre la Constitució de Baiona i la
de Cadis.
3. Articulació del poder en la guerra del Francès i el camí al
liberalisme.
4. Tipología dels diputats gaditans. La representació i els
territoris de la Corona d Aragó.^ 0 30 1
5. La qüestió de la sobirania i la divisió de poders a la
Constitució gaditana.
6. Ciutadans i espanyols a la Constitució: drets i deures.
7. L organització territorial de la nació espanyola i la qüestió0 30 1
americana.
8. La llibertat d impremta i la qüestió religiosa a la Constitució.^ 0 30 1
9. “La Pepa” com icona del liberalisme espanyol.
LES GUERRES DEL FRANCÉS
- A nivell espanyol aquesta guerra és coneguda com “La guerra de la Independència”.
- A nivell català aquesta guerra és coneguda com “La guerra del Francés”.
- L’evolució de la guerra:
- Comença amb l’entrada de les tropes franceses
- Es destrona el rei.
- Revolta popular.
- Formació de la Junta Central i les Corts de Càdiz.
- Acaba amb l’abandonament de les tropes franceses, el retorn del rei i el restabliment de l’absolutisme (semblava un retorn del 1808).
Aquesta guerra és la representació i la suma de diverses guerres en que es barreja: La invasió francesa + reposta al mal estar social, conseqüència aquesta últim de la crisis de l’Estat espanyol del 1808 i una revolta contra un model social caduc.
També hi ha fets causals que es donen alhora de les tres guerres:
- Els naturals del país contra els invasors francesos.
- Classes populars contra la política de la monarquia absoluta.
- Enfrontament de les classes superiors arrel de la proposta de modificacions per restablir l’estat. Aquestes modificacions també eren ‘esperança d’evitar una fractura social més greu a conseqüència de les noves idees arribades de la Revolució Francesa.
La monarquia espanyola en el moment de la invasió: (crisis des del 1805) i com comença la revolució*
Març 1808:
1
- La major part de l’adiinistració espanyola va acceptar el règim bonapartista sense resistència.
- Consideravent que els problemes sorgeixen arrel de la política realitzada durant el regnat de Carles IV i, juntament, també amb l’actuaciço del ministre d’Hisenda, anomenat Soler, que van convertir l’Espanya del moment en un territori amb ganes de revolta.
Aquestes reaccions són la resposta a la invasió francesa i la revolució de la plebe, especialment la Andalusa, la qual manava i les autoritats es van veure sotmeses al terror i per tant, a obeir-los. També s’entenen com l’origen dels plantejaments reformistes els quals es van escampar per tota la Península.
Primer temps de la guerra L’agitació continua a conseqüència de l’aliança política entre els francesos i els membres del govern de Godoy. En els dos primers anys es produeixen 80 linxeraments, 40 en les primeres quatre setmanes de conflicte. Els encarregats són la multitud enrabiada i gairebé cap de les víctimes eren francesos, sinó espanyols amb càrrecs autoritaris com militars i civils acusats de donar recolzament a l’enemic.
Havia una aparent unanimitat en a lluita de la societat espanyola contra els francesos però la realitat és que hi havia diverses motivacions. Entere ells hi havia contradiccions:
- Minoria: activa i política lluitava conscientment contra Napoeló i l’eliminació de l’Àntic Règim.
- Majoria: que lluitava contra Napoleó refusant qualsevol nou règim. En el mateix bàndol dels patriotes hi trobem diversos grups: Eclesiàstics i terratinents/senyors territorials: defensavent la societat tradicional i considereament als invasos com una amenaça revolucionaria. Ja que Napoleó va aprovar l’abolició de l’ântic Règim però els generals francesos actuaven de manera moderada, alguns com Suchet a valència van decidir restablir el pagament dels drets senyorials i els camperols si van negar quan va començar la guerra. Aquests fets van provocar que una part dels afrancesats decidís adherir-se amb
1
Josep I perquè volia conservar l’ordre social del moment
