MAMÍFERS AUS RÈPTILS PEIXOS i AMFIBIS INSECTES
Lòbuls
Sí, hi han septes
que els separen
No, túbuls
anastomosats
(connectats de forma
aleatòria
Si, petits i curts
Pot tindre (testicle
lobular) o no (testicle
tubular). Depén de
l'espècie
Testicles
Externs (excepte a
les balenes)
Interns (a una tª de 40-
41ºC)
Interns
Maduració epidini Període més llarg
Període més curt
(epidini molt xicotet)
Una espermatogènesi en tota la seua
vida. Hemimetàbols: espermatogònies a
la fase final de nimfa (no tenen larva).
Holometbols espermatocis i
espermatogònies al final de la vida
larvària i pupa.
Òrgan copulatori Penis
No en tenen. 3% d'ànecs,
perdius i estruços: fal·lus
intramitent (connecten
les cloaques)
Fal·lus intermitents: poden tindre
1 o 2 (depén de l'espècie)
Tortuges, cocodrils, fardatxos i
serps: 2 hemifalus (sols s'utilitza
un en cada còpula)
Anamniotes: poden tindre
els testicles dintre i no
tenen fal·lus ni septes
Espernatòfors (mascle) i
espermateques (femella) en
ortòpters
Glàndules
accessòries
Si
No (sols túbul
deferent, fal·lus)
No (sols túbul deferent,
fal·lus)
No (sols túbul deferent,
fal·lus)
Desenvolupament
germinal
Espermatogènesi
contínua
Sincrònic (sols es
reprodueixen en estacions
determinades)
Cist: envoltura de l'espermatogònia formada per cèl·lules de Sertoli.
Quan hi han cèl·lules suficients dins del cist entren en meiosi de forma
sincrònica i van espentant els que ja estaven formats. En època de cria
al tubular massís es trenquen els cists i s'abuiden a la llum del tub.
Fol·licles testiculars (actúa com un folicle: empuixa el següent
cist i s'expulsa pel conducte deferent)