¡Descarga Esquema art catala medieval y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
II. PRIMER ART ROMANIC
PINTURA
Primera meitat S. XII
● Sant Pere de Sorpe (no absis central pero exemple de pintura en tota l’esglesia// Mare de Deu + dos arbres (enflorit i sec→ antiga i nova llei) barca i peixos→ l’esglesia i les animes dels fidels)
PINTURA SOBRE FUSTA (imiten pedres precioses pero de estuc i hi ha Jesus, el tetramorf i apostols/alternanca de colors a vegades) ● Frontal de Planes de Rigalt (falta moltes peces)
{Devocio hagiografica es fa en els segles XII i XIII sobretot despres del 1200} ● Frontal de Sant Hilari de Buria (lo mateix pero es veu el culte als sants) ● Frontal de Durro (pictorica/ Martiris de sants/ Santa Julita i Quirze + joc de colors) ● Frontal de la Diocesi d’Urgell (peca mes antiga//tripartida/joc colors oposats/solida linia negra) ● Frontal de Sant Marti d’Hix (mateix taller que urgell//molt similar la separacio pero mes de tripartit en els laterals, doble mandorla tmb//Sant Marti hi ha dues vegades→ hagiografia amagada ) ● Frontal de Sant Marti de Puigbo (mes hagiografic pero deixa la mandorla////escenes de la vida del sant// inscipcions de les temes//tmb joc cromatic oposat///sanefa vegetal) ● Frontal de Sant Llorenc Dosmunts (el mateix//molta lletra///trenca el cromatisme ) ● Frontal de Sant Andreu Sagas (fons dividits en 4///tornem a Jesus i als tetramorf) ● Frontal de Santa Margarida de Sescorts (la Mare no te el tetramorf→ angels que s’agafen a la mandorla→ assumpcio) ● Frontal de Lluca (passat el marc 1200////Maiestas Mariae///tetralobul///reis se li adrecen cap a munt)
CREUS (poc frequents) ● Crist de Lluca (inicis s.XIII////passa cap al gotic//pintada per les dues bandes) ● Majestas Batllo (les majestas (si va vestit i coronat) són mes romaniques///solemnitat de Crist rei no patint) ● Crist d’Escunhau (molt sofisticada///inscripcions i referencies icongrafiques, policromia ben feta///no es un majestat pero va coronat// per darerre el tertramorf i l’Agnus)
● Retaule de Sant Marti d’Envalls (combina esc +pintura, posa damunt la mesa de l’altar///templet per acollir una imatge de la Verge +anunciacio i visitacio) ● Baldaqui de Toses (com el retaule pero en format gran,i seria per cobrir l altar///pintat i medallons amb animals fantastics, i sanefa//pers fora→ profetes + inscripcions) ● Baldaqui de Ribes (nomes com el sostre del baldaqui, pintat (molt be//similar al mestre de Taull) per l’interior i enganxat en els murs sobre l’altar///te molt text ) ● Frontal de santa Margarida de Vilaseca (veiem arquitectura//text com a element estetic//oposicio de fons//perfil els pers negatius) ● Frontal de Santa Maria del Coll (insistencia en els plegs///sentimentalisme gotic en la relacio de la Verge amb el Nen//incorpora pedres precioses, tetramorf que no tocava)
BIZANTINISME (~ 1200)
● Tallers del Rossello: Mestre Alexandre ○ Frontal d’Orella (Maiestas domini +tetramorf///la combinacio de materials, molt realista i ben fet + nova tipologia de sants asseguts en un banc continu///s’evita la repeticio de gestos i collocacio///rostres ovalats, ulls grossos i enfosquis, tres cabells af front) ○ Frontal de Sant Andreu de Valltarga (similar pero tot fusta pintada, pero oxidacio del blau i mes viu// menys apostols + representacio crucifixio Sant Andreu//plecs de les teles molt bizanti//caps petits i cossos mes grans) ○ Frontal de Sant Genis de Fontanes (dibuix, element nou→ inscripcio del mestre Alexandre pero a cat no hi havia cap alex→ es pensa ser un mestre bizanti) ○ Miniatura de la Carta Fundacional de la Confraria de Sant Marti del Canigo (a l’inversa, colors en el fons, no personatges, sabem data → 1195)
● Sala capitular de Sixena (sostre de fusta que va d’arc a arc→comu f.XII/// completament pintada i molt qualitativa, elements molt bizantins i moderns de gotic, molts moviments, estats d’anim///mirades intenses i fisonomies particulars///inf del bizantinisme d’Angleterra)
● El Mestre d’Avia
● Sant Pere de Galligants (conserva el claustre//3 naus, transsepte i absis//no simetria en el transsepte///s’empetiteixen les finestres pel gruix del mur, i no hi ha decoracio///cimbori damunt el brac del transsepte→ teoria d’aixo i la dif dels bracos→ hi havia una altra esglesia petita abans (teoria Puig i Cadafalch)/jerarquia de capitells ) ● Sant Joan de les Abadesses (abat Pons al 1193 deixa diners per construir un campanar sobre el pinacle de l’esglesia// nau singular curta i capcalera molt gran→ absis dins de l’absis amb capelles radials (rar)→ tipic de les esg de pelegrinacio pero aqui no te deambulatori) ● Sant Pere de Besalu (deambulatori conservatamb capelles excavades en el gruix del mur//facana elaborada en la finestra→ lleons→ protegeixen/ i finstres laterals///l’absis una mica mes baix +ocul+ decoracio d’exterior///capitells figuratis, vegetals, animals i corintis/parts del capitell) ● La Seu d’Urgell (onjunt episcopal com a Terrasa/// donacions i contractes amb artistes→1175→ raimundus Lambardus// absidiol//campanars a l’extrems///molta escultura pero poc rellevant, no com a tal figurativa sino mes decorativa///passadis dins del mur→ porta llum i envolta l’abisis de manera alta///facana italiana→ tradueix l’espai de l’interior→ tres naus, tres portes, etc.)
ESCULTURA DEL SEGON ROMANIC (INF ESC TOLOSANA (de Franca com Moissac o Saturni)///s.XII)
● Els tallers del Rosello ○ El claustre de Cuixa (novetat→ en el claustrearquets que cauen sobre una columna nomes i no dues//no es troba mai figuracio narativa en els capitells→ sobretot hi ha vegetacio, animals o humans/// algunes figures sinistres→ tmb caps amb potes per la boca (manja algu)--> castig// te porta intensament decorada) ○ La tribuna de Serrabona (per veure com seria la de Cuixa// queda mal, potser era de Cuixa o no feta in situ///molta escultura, no anava pintada pq era policromada la pedra///dif representacions-> S.Miguel→ triomf del be sobre el mal a traves d’aquesta figura hagiografica) ○ Cornella de Conflent (segona meitat del s.XII//simetria completa//timpa sempre ha d’have hi imatges religioses→ maiestas mariae/// capitells→ com sempre sense temes figurats pero simetrics→ lleons que mosseguen ales, cabretes
(nou) i senyors que treuen el cap per darrere d’unes fulles/// cada collari te un disseny diferent i tot esta mes i mes treballat) ○ El claustre d’Elna (mateix estil//volta de creuaria/// ritme→ tres arcades separades per un pilar (escultura en la part de dins nomes) fons plans, temes de sirenes, vegetals i figures entrelligades/// algun del pilar si que te narracio, una cosa exepcional//intensio de construir arq amb un portal) ○ Ripoll ■ Portalada (en el sentit que es tot un cos que s’adossa a la paret/ a vagades es parla com a arc de triomf de la reconquesta→ remet al mon classic/// falta el timpa///3 cossos: l’atic (part principal), cos intermedi (processo de sants), cos de baix (medallons, figures)) ■ Escultura funeraria (molt populat en l’epoca gotica///joc chromatin a traves de diferents materials//tematica no narrativa///sirenes, onades, home amb es plantes) [comparacio] ● Escultura de la Catedral de Vic ○ Portalada (lleo alat potser un tetarmorf// podria ser Deu i S. Pere pero esta assegut i Deu no te nimbe crucifer///figures curtes, peus de simi i incisions profundes que recordn al mon rosellones//apostols porten llibre amb els seus noms)
● El mestre de Cabestany (l’unic anonim, normalment se saben, en pintura pero tampoc/// li podem identificar obres a Fr It i Es → dubte→ es una prs o tendencia→ histories poc convencionals) ○ Timpa (pseudo tipa/// horror vacui//tres escenes) ○ El Volo ○ La portalada de Sant Pere de rodes ○ Llenguadoc ○ Italia
ESCULTURA SEGONA MEITAT S.XII I MARC 1200
● Gilabertus de Tolosa i els Obradors de Solsona ○ Mare de Deu del claustre de Solsona
