Vista previa parcial del texto
¡Descarga Esquema de la poesia trobadoresca y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Catalán solo en Docsity!
Context historic y Edat Mitjana (476 - 1453) Les llengúes romániques van esdevenir amb la caiguda de l'Imperi romá (s.V) L'Edat Mitjana es divideix en dues etapes: alta Edat Mitjana ¡ baixa Edat Mitjana (s.XIIl-XV) LImperi Romá cau ¡es divideix en tres: Imperi Bizantí, Carolingui i els dominis musulmans. —— La marca hispánica El feudalisme Zona de frontera amb Territori governat per els musulmans un senyor feudal que creada per a protegir habita un castell amb els francs. Dividida en la seva cort. Societat comptats. dividida en estaments. Les causes per les quals l'occitá va ser adoptat en els territoris catalans com a llengua de la lírica culta són diverses: - Degut a que va assolir un gran éxit arreu d'Europa, els poetes van copiar el model poétic ¡ la llengua. - Una altra causa és la proximitat geográfica que va afavorir les relacions. - Les relacions polítiques entre Catalunya i l'Occitánia havien estat molt estretes ¡ es van consolidar amb el casament entre Ramon Berenguer lll ¡ Dolca Provenca. - La similitud entre les dues llengúes. La poesia trobadoresca Poesia trobadoresca y Origen de la lírica trobadoresca a les corts Occitanes del s.XIl. Primera poesia escrita en llengila románica. És la poesia en Occitá durant els segles XII i XIII. Adrecada a dones casades i és composta tant per senyors feudals com per plebeus al seu servei. Trobadors i joglars Trobador - compon la lletra i música dels poemes trobadorescos. Joglar - interpreta cantant i tocant algun instrument els poemes. Amor cortés o fin'amors Amor que es tracta a la poesia trobadoresca. Utilitzaven les relacions feudals com a metáfora: Estimada = dama “midons” (senyor feudal) Enamorat = trobador “or” (vassall) Important mantenir en secret el nom de la dama per aixó utilitzaven un pseudónim “senyal”: El marit de l'estima dia és le “gelós” ¡ els “maldients” lloen al senyor i espien als enamorats. El trobador passa per diferent es etapes: - "Fingidor” mentre dissimulen l'amor - “Pregador” quan es declara i li demana que l'estimi - "Entenedor” la dama accepta ¡ el trobador li demana un signe d'amor. - “Drutz” un cop mantenen relacions sexuals Genres trobadorescos - La cancó - poema trobadoresc de temática amorosa - Valba - subgénere cancó, separació dels enamorats - Pastrel-la - temática amorosa, trobada entre una pastoreta i un cavaller - Sirventés - qualsevol poema que no tracta d'amor (insults) - Tencó - expressa debats entre trobadors - Plany - el trobador lamenta la mort d'algú (senyor feudal) Forma de la lírica trobadoresca - Rigidesa formal, normes estrictes que regula en el contingut, la versificació, la rima ¡ les estrofes. - Número de sil-labes sempre exacte i rima consonant. - Les estrofes s'anomenen cobles i poden ser: - Tornada: estrofa més curta que tanca el poema o es va repetint - Senyal: nom secret de la dama - Tres tendeéncies d'estil: *Trobar lleu: versificació ¡recursos senzills, fácil *Trobar clus: complicat, difícil de comprendre *Trobar ric: complicació formal, importáncia bellesa ¡ estil Principals trobadors - Guillem de Peitieu: duc d'Aqutánia, primer trobador - Ricard Cor de Lleó: rei d'Anglaterra - Bertran de Born: feia sirventesos - Marcabrú: antic joglar, esdevé trobador i fa sirventesos Principals trobadors catalans - Guillem de Berguedá: vescomte de Berga, sirventesos - Guillem de Cabestany: llegenda del cor menjat - Cerverí de Girona: més important dels últims trobadors Trobairitz Dames que expressen sense embuts els seus sentiments - Beatriu de Dia: casada amb Guilhem de Peitieu peró enamorada de Riambau d'Orange. - Alamanda, Azalais de Porcaigúes o Na Guilhema de Rosers 
