¡Descarga Poesía Trobadoresca 1rBAT y más Apuntes en PDF de Valenciano solo en Docsity!
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ 1r BATXILLERAT
POESIA TROBADORESCA
L’AMOR CORTÉS
L’amor cortès o fin’amors és el concepte de l’amor que es reflecteix en la poesia trobadoresca. S’anomena així perquè és una poesia de contingut amorós i es desenvolupa a les corts. El tema central de la poesia trobadoresca era l’amor cortès (sentiment amorós refinat, adient a l’ambient de les corts.) Reflectia les normes i l’estructura de la societat medieval (les relacions de vassallatge entre el senyor i el vassall, lligats pel jurament de la fidelitat). En la composició poètica, la dama i el seu enamorat estaven units per un jurament de fidelitat amorosa, on la dama assumeix el paper de senyor ( midons) i el trobador representa el seu vassall. Aquesta dama estava casada (per aquesta raó el seu nom s’amagava un senhal , un pseudònim). Els altres personatges que hi intervenien eren els acusadors ( lausengiers ), que feien saber al marit gelós (anomenat gilós ) l’engany del qual era víctima.
GÈNERES DE LA POESIA TROBADORESCA
A continuació, teniu una mostra dels principals i més conreats gèneres de la poesia trobadoresca. Són adaptacions de les composicions originals, escrites en occità.
SIRVENTÉS
Composició de tema, generalment moral i polític, que solia construir-se a base de l’adaptació d’una nova lletra a una melodia ja coneguda. Toques la viola malament, i pitjor cantes de l'inici a la fi; no saps acabar, a parer meu, amb la modulació d'un bretó. Mal t'ensenyà aquell qui et mostrà com posar els dits i l'arc; no saps ballar ni fer jocs de mans a la manera de joglar gascó. Guerau de Cabrera Cançoneta lleu i plana, lleugereta, sense ufana faré jo d'un cert marquès, traïdor de Mataplana, que de mil fraus porta el pes. Ai marquès, marquès, marquès, de mil fraus porteu el pes (...) El braç no us val una figa, sembla un cabiró de biga i el porteu molt mal estès; caldriren fregues d'ortiga que el nervi us deixessin tes. Ah, Marquès, Marquès, Marquès, tan d'engany farcit i obès!
Guillem de Berguedà
PASTOREL·LA
És un diàleg al·legòric entre una pastora i un noble o cavaller que intenta seduir-la. L’acció esdevé al camp i el diàleg contraposa les actituds de dos estaments socials, l’aristocràtic i el rústic. Fa poc, el primer dia d'agost, vaig arribar a Provença, per la part d'Alest, i cavalcava amb cara trista, car estava apenat en gran manera, quan vaig sentir, prop d'un marge, el cant d'una pastora; i com que la remor que ressonava per la ribera era suau, vaig girar-me, tot sorprès, vers on ella aplegava falgueres. Giraut de Bornelh
PLANY
Reflecteix la tristesa produïda per la desaparició d’una persona estimada o valorada. I Consirós canto, planyo i ploro pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat del meu cor per la mort de Mon Marquès, En Ponç, el noble de Mataplana, que era franc, liberal i cortès i amb tots els bons capteniments, i tingut per un dels millors que hi hagué de S. Martí de Tours a [Lleida] i la terra plana. II Grans angoixes amb greu dolor ha deixat, i el nostre país sense consol, car ja no existeix Ponç el noble de Mataplana: pagans l'han mort, però Déu se l'ha endut al seu costat i li serà indulgent dels pecats, grans i petits, perquè els àngels li foren testimoni que matingué la llei cristiana. Guillem de Berguedà
ALBA
La lírica trobadoresca establia una suggestiva seqüenciació d’estadis en la relació entre l’enamorat i la dama; l’enamorat passava per quatre estadis diferents segons l’acceptació d’aquesta als requeriments del pretenent:
- fenhedor (tímid): en aquest primer estadi, l’enamorat no gosa a dirigir-se a la dama. Si aquesta li dóna ànims perquè li demostre el seu amor, accedeix al segon grau.
- pregador (suplicant): l’enamorat posa en coneixement de la dama la seua passió per ella. Si aquesta li atorga penyores o objectes d’afecte, assoleix l’estadi següent.
- entenedor (enamorat tolerat): la relació entre el trobador i la dama s’estreta més; encara és un amor sense contacte físic.
- drutz (amant): aquest és l’últim grau i comporta l’acceptació al llit de l’amant per part de la dama. És l’amant físic que arriba al “fach” o “fait”.
Les «trobairitz»
En els ambients nobles occitans cristal·litza l'anomenat 'amor cortès': els
trobadors canten a les dames i les 'trobairitz' expressen els seus sentiments
cap a altres cavallers (o fins i tot també cap a servents) sense amagar-se'n
gens. Una altra mentida de la història és que l'amor cortès expressava un
sentiment platònic. Vinyoles destaca que les cançons de les 'trobairitz' eren
ben explícites i, certament, la més famosa d'aquestes poetesses occitanes,
la comtessa Beatriu de Dia, nascuda cap al 1140, casada amb Guilhem de
Peitieu però enamorada de Riambau d'Orange, un altre trobador, no parla
amb embuts:
TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT (La Comtessa de Dia, segle XII-XIII) Tinc un desfici, ai, inclement, pel cavaller que m'ha servit. Massa l'he amat, m'ha malferit, vull que tothom en tingui esment. Ara veig que sóc traïda car no li he dat el meu amor. Per ell jo visc en plany i enyor en llit o quan vaig vestida.
Voldria haver-lo avarament entre mos braços nu una nit. Feliç seria en el meu llit si jo li fos coixí plaent. Més que Blancaflor, ferida per Floris, cerco el seu favor, car jo li ofreno cor i amor, el seny, els ulls i la vida. Oh bell amic ple de dolçors! Quan us trindré vora el meu cor? Si amb vós jagués, quin bell deport! Quin bes, el meu, més amorós! Sapigueu que goig hauria si us tingués en lloc del marit sols que em juréssiu, penedit, de fer ço que jo voldria.
