¡Descarga Esquema historia antiga y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia solo en Docsity!
Territori Mesopotàmia
(Terra entre rius)
Límits
geogràfics
Denominacions
territoris
Nord
Sud
Est
Oest/
sudoest
Kurdistan
Golf Pèrsic
Monts Zagres
Desert Siria i
Aràbic
Nord
Centre
Sud
Alta
Mesopotàmia
País
d'Accad
Baixa
Mesopotàmia
Territori
d'Asíria
Ciutats +
importants
Pais de
Sumer
Ciutats +
importants
Ciutats +
importants
Assur
Nínive
Babilònia
Accad
Eridú
Ur
Uruk
Rius
(Civilitzacions
Hidràuliques)
Tigris
(1280 km)
Éufrates
(1250 km)
Neix a
Anatòlia /
Mor al
Golf
Pèrsic
Travessa
Muntanyes d'Anatòlia
Anatòlia Oriental
Siria
Iraq Curs alt i mig
aigües + irregulars
Zona planures pantanoses
molt fèrtils
Abans desenvocadura
diferent. Sediments van
juntar desenvocadura
Primavera pateixen
desvordaments i
inundacions
Creació de canals per a
Controlar
crescudes
Guanyar
temps x
agricultura
Clima
Estius
Hiberns
Secs
Calurosos
Freds
Mat. Primeres
Mancança
Fusta, pedra,
minerals
Comerç a
canvi de
manufactures
Construccions fetes amb
mahons de fang riu
Pobles Pròxim Orient
Característiques
principals
1.- Diversitat de
llengües
2.- Manera d'integrar-se
en espai geogràfic.
Buscant zones +
importants en Recursos
Econòmics
Nord (Z. Muntanyosa) - ciutats pobles ramaders/nómades
Sud (Z. Pantanosa) + ciutats pobles agricultors/sedimentaris
Ex.
Llèngües
Semita
Indoeuropea
(Intervenció
esporàdica)
Aglutinant
Zones +
occidentals
Zones +
orientals
Amorreus
Eblaites
Fenicis
Ugarítics
Hebreus
Arameus
Accadis (Nord)
Assiris (Nord)
Babilonis (Centrals)
Hitites (Anatòlia - ac. Turquia)
Elamites (Sud actual Iran)
Iranies (Nord actual Iran)
Hurrites (Zona Siria - Producte fusió 2 pobles: minoria hurrita (aristocràcia) / majoria desconeguda)
Sumeris:
Arriven final IV mileni
Habitaven semites
No confrontament, si coexistència
Escriptura
(Cuneïforme)
1.- Inventada a Uruk
(3500 a.C. - Fase Uruk)
2.- Fases
3.- Intrument i ús:
Punxó sobre taules
argila
4.- Traducció
(Henry Rawlinson -
mitjans S. XIX)
Roca de Behistun: Penyasegat època Darius I
1.- Pictogrames
2.- Ideogrames
3.- Fonogrames
- Es representa alló que es vol insinuar
- Combinació de 2 o + pictogrames x a creació nou signe
- Representació d'idees
- Limitació de conceptes, pronoms i verbs
- Combinant amb fonograma es pot escriure sobre tot
- Sons (fonemes) i signes (grafemes)
- Combinant amb ideograma es pot escriure de tot
- Fins a 2000 signes
Mateixa inscripció en 3 llengües: Persa antic, elamita, babilònic
- Objectiu contable i administratiu / cap a 2600 a.C inici objectiu genealogies reials / a partir 2450 a.C. frases + llargues
i temàtiques + variades
- Cada poble tenia una llengua diferent i adoptava la seva escriptura agafant signes que fonèticament + li convenien
Aparició Estat a Pròxim
Orient
Condicions Revolució urbana
(Gordon Childe - art. 1874)
1.- Increment població i aparició ciutats
2.- Divisió del treball i aparició especialistes jor. complerta
3.- Excedent agrícola
4.- Arquitectura pública monumental
5.- Classe diferent
6.- Escriptura
7.- Ciències exactes (Geom., Aritmet., Mates)
8.- Art sofisticat
9.- Comerç llarga distància
10.- Estat (conseqüència tot anterior)
Bàsicament a
ciutat d'Uruk
Creació de
canals
Primers canals
Grans canals
- Afavoreixen transport
- Produeixen excedent agrícola + elevat + volum
- Excedent usat per als especialistes
- Provocara repartiment estat (societ. estratigraf)
- Governants
- Especialistes
- Pagesos
Origen estat
Urbanisme
a) Centre - Area Sagrada
b) Vivendes - Variava mida en funció propietari
c) Muralles - + recursos / objectiu: protecció riqueses
Distribució
Ciutat
Aldees
- Tributan excedent agrícola
- Reben manufactures i propaganda política i religiosa
- Reben excedent agrícola
- Envien manufactures i propaganda
Mecanisme
Bidereccional
Societat piramidal
Aparició temple i palau
Temple
Palau
- Residència divina del cap espiritual
- Reunió poble (davant d'ell)
- Residència lider (Rei)
Sumeris "Cap negres"(poble
responsable de la seva
aparició)
Problema
sumeri
No se sap si van arrivar
o ja hi eren
2 Teories
aparició
a) Autoctons que van evolucionar
b) Origen caucàsic d'estirpe asiàtica arrivats a inici 4º mileni desde caucas o mar caspi
Sumèria
Fase Uruk
(Aspectes
socioeconòmics)
Rei
- = sumo sacerdote (En)
- Monarquia tipus diví (Estat teocràtic)
- Administrador (centre organt. temple)
Funcions
1.- Garanteix bona relació deus/homes
2.- S'encarrega administració
3.- Defen ciutats atacs exteriors
Organs adjunts
1.- Burocràcia
(Escrives - jerarquíes)
(Gestió econòmica ciutat)
2.- Clergat
(Culte als deus)
Enregistraven
Projectaven
infraestructura
a) Arrivada excedents agrícola
b) Distribució d'aquest entre especialistes
a) Agràries (canals)
b) Urbanes (temples, muralles, etc.)
Culte diari
(privat)
Culte periòdic
(públic)
- Dia rere dia, neteja, etc.
- Festes concretes tot el poble
(davant del temple, prohibit dins)
Classificació social
Especialistes
(20% població)
Productors
aliments
(80% població)
- No son propietaris dels mitjans de producció
- Son mantinguts pel temple i palau
- Èlit societat (encara que jurídicament son siervos del palau)
- Tauletes mostren a Terrassaires, teixidors, metal.lúrgics, etc.
- Producció comenca a ser en serie gracies a noves tècniques (torn, motlles, teixits, etc.)
- Son propietaris dels mitjans de producció
- No son mantinguts pel temple i palau (treballen per al seu propi sosteniment)
- Son tributaris de l'Estat (lliuren excedent agrícola)
- Entren dins del sistema redistributiu (exedent x canals, manufactures, propaganda)
- Estatus jurídic terres: a) Estat
b) Privat
Sistemes de pesos i mesures
(Intercanvi)
a) Valoració
b) Còmput
c) Mesures
- Garantints i custodiats per administració central
- Els intercanvis s'han de fer per sistema d'equivalències
- Escriptura neix per reflexar aquests intercanvis
Comerç
Elements bàsics
intercanvi
Ordi - - valor monetari
- transaccions llarg distància
Argent - + valor monetari
- barres o espiral
- Necessitat de matèries primeres de fora degut a avenç de tècnica
- Fusta i cobre
- Iniciativa presa per temples i palaus
- Es compta amb especialistes per al comerç
- Sempre que es podia x via fluvial (+ ràpid i econòmic) sinó terrestre (caravanes de rucs i escoltes armades)
Accadis
Característiques
- De llengua Semita
- Penetren a Baixa Mesopotàmia sobre mitjans III mileni a.C.
- Assimilen ràpidament cultura sumèria
- Aprofiten rivalitat ciutats-estat sumèries per ocupar alts carrecs administració
Sargó I d'Acad
(2379-2334 a.C)
Creador imperi
Accadi
Claus d'èxit
- Origen llegendari i fosc (fill sacerdotesa que tenia que mantenir-se verge,
no ho va aconseguir i el va deixar al riu (semblant Moises, Ròmul i Remo)
- Funda imperi comprenia territori tota Mesopotàmia (Baixa a Alta, inclús Síria)
- Creà ciutat de nova planta (Accad o Agade). Encara no trobada
- Imperi de 5 generacions(fins al 2154 a.C.). Fills Rimush i Manishutusu, net Naram-Sin i fill Sharkalisharri
- Desapareix x invasió Gutu
1.- Va consolidar procés laicistació
2.- Reforçà exèrcit (cada cop + professionalitzat) amb infanteria lleugera de ràpids moviments
3.- Reforçà administració (fins 5000 funcionaris)
4.- Reforçà enclaus estratègics (comercials i militars)
5.- Creació de xarxa de comunicacions
Tot això millorà comerç i economia
Llengua
Accadi
Sumeri
- Llengua principal administració
- Llengua interenacional inclús després caiguda imperi
- Usada per a la religió
Periode Neosumeri
Causa
renaixement
sumeri
Reis
Societat
Classes socials
Organització
política
Legislació
Religió sumeria-
accadia
Literatura
sumeria-accadia
- Espulsió dels Gutu pel rei sumeri d'Uruk (2120 a.C.)
- Gudea de Lagash (2141-2122 a.C)
- Ur-Nammu d'Ur (21 1 1-2095 a.C). Rei de sumer i Accad que funda la III Dinastia d'Ur (21 1 1-2004 a.C.) després d'acabar amb dinastia Lagash, convertint-se en un gran imperi
- Shulgi d'Ur (2095-2047 a.C.). Fill d'Ur-Nammu: Va promulgar un dels codis + antics de la història (Codi de Shulgi). Va ser divinitzat en vida
- Fi imperi Dinastia III (2004 a.C.). Elamites s'apoderen d'Ur, saquejen la ciutat i s'emporten presoners (entre ells el rei Ibbi-Sin)
Lliures
Semilliures
Esclaus
- Rei i familia, nobles, sacerdots, funcionaris i treballadors en general (classe privilegiada)
- Gent que havia d'acudir de forma "voluntaria" a la crida de la monarquia o temple degut a llaços de dependència
2 subgrups
a) Originaris de la mateixa comunitat
b) Esclau forani (presoners de guerra)
a.1) Per disposició policial (delicte)
a.2) Per haver-se venut personalment (x deute)
a.3) Al tenir llaços de dependència
Lugal
Gran Visir
Ensi
Shagin
- Primer ministre a càrrec de la cencelleria. Funcionari + alt de l'Estat
- Ma dreta del rei
- Rei laic (de caracter militar) sancionat per una divinitat. Títol herditari (pare a fill gran). Crea aparell burocràtic per delegar administració poders
- Governador provincial amb funcions civils
- Comandant militar privincial
Càrrecs intercanviables
segons situació
Depenien
d'ell
- Inicialment de caràcter oral (fórmules breus) transmesses de generació en generació
- Codi de Shulgi , 1º Codi legislatiu (2095-2047 a.C. / III Dinastia d'Ur). Format per 1 pròleg i 32 articles de:
- Dret penal (delictes, robatori, assasinat, mutilacions, etc.)
- Dret personal (matrimoni, adulteri)
- Dret d'assumptes agrícoles
- No contempla llei del Talió
- Assasinats penats amb pena mort
- Llei molt + avançada que l'Amurabi
- Coneguda gràcies a himnes i mites Deus
- Problema: elements sumeris i accadis
(alguns aspectes no se sap a qui pertanyen)
- Molta relevància elements natura i sexualitat
(aigua=fertilitat agrícola, activitat sexual (fertil. animal)
- Dèus locals de caràcter antropomorf (fins 3600)
- Altres divinitats de caràcter comú (ex. Enlil-Ninlil)
- Forta creènça en el + enllà: ciutat
(Irigal-sum / Irkallu-Acc)de la que no es podia tornar
- Tombes sencilles (gent pobre). Tombes amb riqueses
(gent rica)
Zigurat
Cementiri
reial d'Ur
(I Dinastia)
Agrupats en Tríàdes
- Principal
- Altre
- An (cel)
- Enlil (Deu vent)
- Enki (Deu aigua/terra). Saviesa. Sempre ajuda
- Nannar / Zuen (Deu lluna). Fill Enlil
- Utu / Babbar (Deu justicia)
- Inanna (sum) / Ishtar (Acc) (Deesa amor/guerra
- Torre esglaonada de tova recoberta de maons
- No se saben funcions (temples elevats? muntanyes d'elevació?)
- Independent al temple
- coneguda: Torre de Babel (època Imperi neobabilònic)
- Descovert al 1922
- 16 sepultures reals i 1850 tombes (grans riqueses i cadavers de servidors(drogats))
- Edubba (casa de les tauletes o escoles de sacerdots): Lloc on es feien els escrits
- Tauletes guardades en biblioteques de les ciutats
- Tauletes temàtiques
- Literatura històrica (cròniques)
- Poesia (amatòria, èpica, elegies, lamentacions)
- Literatura sapiencial (ex. consells pare a fill)
- Poema Gilgamesh (poesia èpica)
- Biblioteca important Ninibe (provenen moltes tauletes)
- 1º fase transmissió oral, cap a 2700-2600 a.C. es comença a fixar per escrit
- representació literaria a Sumeria que a Accadia
Nou Imperi Assiri
(Finals S.X a.C)
a) S. XII a X a.C.: regne en crisi
b) Recuperació sobre 930 a.C.
c) A partir d'aquí esdevindrà potència Pròxim Orient
Reis
FI Imperi Nou
Assiri
Societat
Economia i
comerç
Guerra
Política
a) Moment major esplendor tota història Assiria (va usurpar el tro)
b) Conquestes van proporcionar riquesa
c) Divideix territori en 70 províncies (creant red de comunicacions). Guanya control
- Rei: tothom li devia submissió
- Liures: noblesa, especialistes
- Esclaus: de diversos origens
- Deportats: poblacions vençudes. X conrrear terra.
a) Ciaxares (rei Meda) i Nabopolassus (rei Babiloni) s'alien contra Assiria. Després de varies campanyes no resisteix
b) Medes prenen ciutat d'Assur (614 a.C.) i 2 anys després Ninive (amb ajuda Babilònia)
FI NOU IMPERI ASSIRI
- Agrícola, ramadera (bobina i equina, usada x la guerra) i activitats artesanals
- Rursos: latifundis, mitjanes i petites propietats (tècnica guaret)
- Moneda: monedes de plata (únicament usen reis). Per coses quotidianes (ordi o plata)
- Professionals s'agrupen en gremis i venen productes al temple o al palau
- Època sargonida: succesors de Sargó II. Mantenen esplendor Imperi
- Assurbanipal (669-630 a.C): Creador de la Gran Biblioteca de Ninive (capital imperi). Monarca + culte imperi
Porta llibres de tot arreu i fa còpies. El vencen els Egipcis
- Entenen la guerra com algo religiós (el be contra el mal (deus extrangers)
- Relats: descriuen mutilacions, empalaments...
- Rei: poder absolut
- Visir d'Assur: Controla organització administrativa
- Governadors: control militar del seu territori
Territoris: a) Estats vasalls (semiindependents, fidels, trubuten al rei (amb manufactures, joies, cavall, fusta, etc.)
b) Territoris provincials: deportats
Babilònia
5 periodes i 10
dinasties
Periode
Paleobabilònic
(2003-1595 a.C)
Periode
Mesobabilònic
(1594-1028 a.C)
Època fosca
(1027-625 a.C)
Periode
Neobabilònic
(624-539 a.C)
Domini Persa
(539-331 a.C)
- Dinastia I (amorrita)
- Principal potència Pròxim Orient
- Dinasties II a IV (cassites)
- No es la potència anterior per és imperi força important
- Dinasties V a IX
- Pateix agresions extrangeres (sobretot Assiris)
- Dinastia X (caldea)
- Rey + conegut (Nabucodonosor II). Conquereix Judà i deporta a la població (Cir II els permetrà tornar)
Construi el jardins penjants de Babilònia (no se sap si van existir)
- Torna a convertir-se en potència
- Conquerida per Persia (Cir II el Gran) formant part dels seus estats
Regnat
Hammurabi
3 etapes
Diplomàtica
Reformes
internes
Bèlica
Pactes i aliances amb regnats de Mesopotàmia
(Assur, Larsa i Mari) que li permeten guanyar temps
x posar ordre a l'imperi. 10 anys de pau a tota Mesop
Reformes en:
a) Econòmic (const. canals, + agric., + econ.)
b) Administratiu
c) Religiós
- Trenca pactes establerts i conquista ciutats (Nipur,
Uruk, Ur, Eridu, Mari,etc.)
- Assur no l'arriva a conquerir degut a promesa de
fidelitat i subordinació seu rei
- Li permetproclamar-se rei de les 4 regions
(en extensió similars a Imperi Accadi de Sargó I)
però + cohesionat
Classes socials
- Awilu (individus lliures) - + privilegiats (rei, família, aristocràcia, funcionaris)
- Mushkenu (mesquins) - Semilliures, no esclaus pero no mateixos privilegis q awilu (camperols, pescadors, esclaus alliberats, poble en general)
- Wardu (esclaus) - Propietat del temple (públics) o particulars. Duien signe distintiu marcat en la pell.
Economia i
Comerç
- Bases:
- Agricultura
- Ramaderia
- Manufactura
- Comerç en mans de mercaders particulars (regulat per realesa)
Administració
Legislació
Religió
Decadència
Imperi
- Hammurabi, per a millor administració divideix l'imperi en regions gestionades per governadors (substituts dels prínceps) i les ciutats per alcaldes
- Accadi llengua oficial administració
- Rei poder absolut sobre tots els camps (legislatiu, executiu, judicial i militar). Delega poders a persones de confiança (normalment familiars)
- Funcionaris i militars cobraven amb racions. Alts càrrecs militars en terres i habitatges (creant els colons agrícolas - nova classe)
Codi Hammurabi
- Estela 2,25m (Louvre).
- Decorada amb déu Shamash (justicia) i Hammurabi
- Text (3 parts)
1.- Pròleg (declaració bones intencions)
2.- Articulat legal (282 articles)
3.- Epíleg
- Lleis (bruixeria, propietat, familia, matrimoni, assasinat, etc.
- Sancions podien ser econòmiques o físiques
- Introdueix llei Talió (penes no igualitaries aplicant-se segons la classe social)
- Successors no van saber mantenir poder.
- Pobles i ciutats de les fronteres van començar a sublevar-se
- 1595 a.C. incursió dels Hitites (desde Anatòlia). Saquejen Babilònia i s'en van
- Fi Imperi Paleobabilònic
- Influències sumèries i accàdies
- Deus nombrosos i antropomorfs (amb comportaments humans)
- Nou Déu principal: Marduk (paper central en Poema de la Creació [enuma elish], combat entre Tiamat i Marduk. Guanya Marduk). Poble tb continua adorant als deus locals.
- Inicialment déu agrícola que va afegint funcions de tots els déus esdevenint (creador, civilitzador, alliberador i destructor de l'home)
- Temple principal: Marduk i al costat Ziggurat: Etemenanki (relacionat + endavant amb Torre de Babel)
Egipte
(Característiques
geogràfiques)
1.- Clima
2.- Zones
3.- Recursos
naturals
1.- Sequedat
aire
2.- Manca de
plujes
1.- Vall
(Alt Egipte)
2.- Delta
(Baix Egipte)
Frontera administrativa: Menfis
- Terres molt riques i fertils
- No cal guaret (fins 3 collites anuals)
- Cada individu 1 parcela (individualisme)
- Al costat mar (+ contactes comercials i culturals) amb altres pobles del Mediterrani
- Principals jaciments: ciutats i tombes
- Necessitat de canals (provoca treball comunitari) per guanyar terreny al desert
- No individualisme
- Tendencia senyorius (tipus feudal). Quan faraons forts, Egipte unit. Quan faraons dèbils, governadors van per lliure i s'enfronten a faraó
1.- Argila
negra Nil
2.- Pedra
3.- Poca fusta
i minerals
4.- Agricultura,
ramaderia,
caça i pesca
a) agricultura
b) monuments
- Molta pedra i canteres
- Usada x contrucció monuments.
- Mestres de decoració de la pedra (alt grau de perfecció)
- Conseqüència: Expedicions inicialment comercials, + endavant militars (x expandir imperi) ex: fusta cap a Liban
Agricultura
Ramaderia
- Cotó
- Lli
- Cereals (blat i ordi)
- Cebes, alls, enciams i fruites (dàtils, prunes, etc.)
- Proporcionaven carn, pell, llet, etc.
- Domesticació de gossos, braus, ovelles, cabres i porcs (predinàstic). + endavant ases (període antic).
Tb intent gaceles i hienes (sense èxit)
Caça - Objectiu defensiu (hipopòtams, lleons, cocodrils, etc.), esportiu i alimentació (aus)
Pesca - Tb força important
Egipte
(Llengua i
escriptura)
Tronc de llengües
Camito-semítiques.
Karl Richard Lepsius
Formació
- Origen escriptura: Període predinàstic (3200 - 3100 a.C)
- Concretament en període Naqada III
Procés i
evolució
- Procés que culminaria amb la paleta de Narmer
1º.- Representació de signes mitjançant Pictogrames
2º.- Evolució cap als Ideogrames (ex. cervesa). Inconvenient: no podien representar accidents gramàtics o conceptes abstractes.
3º.- Solució, escribes prenen els sons de 150 ideogrames combinant-los amb Fonogrames
- Pictogrames no escollits encara compatibles (evitar confusions fonètiques: paraules amb = so pero diferent significat)
- Escriptura mixta per precissar els significats (pictograma = determinatiu)
- Origen en el neolític: branca llengües camítes
Característiques
escriptura
jeroglífica
- No escrivien vocals
- No separaven paraules entre elles
- Escrivien indistintament d'esquerra a dreta - Escriptura molt complexa que comportà evolucions:
1º.- Escriptura
Hieràtica
2º.- Escriptura
Demòtica
- Utilitzada per a documents (papir)
- Jeroglífica es deixa per a monuments
- Sorgida a la Baixa Època (1600 a.C.)
- x al dia a dia (contractes, missatges,etc.)
- Utilitzada en Ostrakons
- Usos: usar i tirar. Tb a les escoles
Material
- Papir (sumeris fang)
- Tinta (negra o vermella) i ploma (origen actualitat)
Fi escriptura
Pedra Rosseta
- Ultim jeroglífic conegut: Inscripció Temple de Philae (394 d.C)
- Època romana
- Teodosi I al instaurar cristianisme (Imperi romà arribava fins a Egipte), va destruir molts jeroglífics x pagans
- Descoberta l'any 1799 (Jean-François Bouchard, soldat)
- Desxifrada l'any 1822 ( Jean-François Champollion)
- Decrets escrits per sacerdots sota mandat de Ptolomeu V, ratificant el culte reial en el primer aniversari de la seva coronació (27/5 196 a.C)
- Escrit en grec, demòtic i jeroglífic (demòtic x a la gent i jeroglífic x als deus)
Egipte
(Cultures
predinàstiques)
Periodes
Predinàstic antic
(4000-3500 a.C)
Protodinàstic
(3300-3100 a.C)
Predinàstic ple
(3500-3300 a.C)
Alt Egipte
Baix Egipte
- Cultura: Nagada I (4000 a.C)
- Territori dividit en nomos
- Faraó corona blanca
- Ja es coneixia la metalúrgia (coure) per a petits objectes (arpons, braçalets, anells, alfilers, etc.)
- Agricultura sedentaria aprofitant crescudes Nil
- Centres N-S: Abydos, Nagada(esplotació mines coure), Hieracompolis (explota recursos naturals del desert oriental)
- Ceràmica white cross-lined, vermella pulida decorada amb línies blanques creuades (+endavant elements naturalistes)
- Cultura: Maadi (4000-3200 a.C)
- Faraó corona vermella
- Societat + igualitària
- Apareix metalúrgia al Delta (coure)
- Capital: Buto
- Cultura d'especialització artesanal enfocada al comerç
- Ceràmica globular amb base plana i coll no gaire estret, marró vermellosa o negra i feta a mà
- Domesticació ase (per al comerç)
- Evolució a Nagada II (extensió d'aquesta última fins a civilització Maadi)
- Noves tècniques irrigació (+ productivitat agrícola, + població)
- Es crea divisió treball i estratificació social (aparició piràmide social, al capdamunt els especialistes)
- Incici agrupació nomos en cofederacions
- Confederació de nomos Setian i Horians (Buto i Hieracompolis). Confederació Hieracompolis comença a unificar Alt Egipte
Alt Egipte
Baix Egipte
- Unificació nomos regne Delta (capital: Buto)
- Comerç amb sumèria (relacions Buto-Uruk documentades)
- Cultura Maadi comença a desapareixer en detriment Nagada
Unificació
Egipte
- Cultura Nagada III (subdividida en 4 periodes: a,b,c,d) es consolida fent desapareixer a la Maadi
- Hegemonia Alt Egipte
- Abydos, ceràmica amb signes (3250 a.C.) indicis de protoescriptura.
- Unificació Alt amb Baix Egipte (evidències a la Paleta de Narmer) degut a interesos comercials (Buto-Uruk)
- Protoregnes de Hieracómpolis s'unifiquen (Nagada, Abydos) organitzant el regne
- Buto dividit, i reis de Hieracompolis reclamen el tro (possiblement amb accions militars) entre ells:
El rey escorpí, representat en un cap de maça enfront a escorpí, amb les dues corones i ocupant-se de les tasques d'irrigació
- Fase de conflictes de l'Alt Egipte sobre Baix Egipte
- Necrópoli d'Abydos restes i objectes amb noms reis època (Dinastia 0)
Egipte
(Periode Tinita)
Dinastia I (3065-2890 a.C)
Dinastia II (2890 -2686 a.C.)
- Narmer o Nemes (portser succesor del rey escorpí), consuma conquesta Delta (com es veu a la Paleta de Narmer)
- Egipte s'estableix com a Estat unificat
- Denominat Tinita degut a que faraons provenien de Tinis
- Creen nova ciutat (Menfis), frontera entre Alt i Baix, des d'on governen
- Després unificació Egipte es imperi dual: Baix Egipte (Deu Set, corana blanca) / Alt Egipte (Deu Horus, corona vermella
- Faraons unifiquen corona (Pschent), casant-se am princeses del Delta
- Culte d'ofrenes diaries a totes les tombes dels faraons (creació finques agropecuaries amb objectiu de mantenir cultes funeraris i especialistes cort)
- Tribut comunal mitjançant "cens d'or i camps". Bianual.
Característiques
Faraons
- Faraó al capdamunt piràmide social (reialesa d'origen diví)
- Faraons 2 tombes: Abydos i Saqqara (una real l'altre simbòlica)
- Cada 30 anys festa del jubile, renovant coronació i poders polítics
- Possiblement, únic que podia tenir vàries dones legítimes
- Delega funcions en Visir (mà dreta) i cancillers que acostumen a ser familiars (els no sanguinis son per vincles matrimonials)
- 3 titulatures: Horus + Rei Alt i Baix Egipte + "les 2 senyores" (deeses boltor i cobra)
- Rebre homenatge
- Administrar justicia
- Recaptar tributs
- Faraó viatjaba cada 2 anys per:
Organització
territorial
- Sistema provincial format x (Nomos)
- Formats per una capital i petites poblacions depenents
- Nomarca, encarregat d'administració agrícola, recaptació impostos, fixació límits propietats privades i límits amb nomos veïns
- Càrrec de confiança nomenat pel farao (encara que majoria hereditaris)
- En èpoques de crisi a l'Imperi, nomos es sublevaven
- Llaços comercials poc coneguts
- Algunes dades amb Palestina (ciutat de Biblos)
- Economia agrícola i ramadera condicionada per crescudes Nil (Cereals, all, ceba, llenties, etc.)
- Perfeccionament oficis artesanals: cuir fusta, ceràmica, metal.lúrgica (coure)
- No hi ha exèrcit permanent propiament dit (allistaments locals per temes específics)
- Intent de control de regions veïnes (per motius de recursos, minerals, etc.), mitjançant expedicions (de vegades militars) a zones Mar Roig, Sïnai, i Nubia
- Es comencen sentant bases per a crear exèrcit
- Es deixen guarnicions per controlar poblacions nòmades-seminòmades
- Ja formada i documentada
- Déus: Ptah, Horus, Set, Min, etc.
- A partir Dinastia II, clergat d'Heliopolis realitza culte a Ra.
- Comencen a documentar-se les creences d'ultratomba (vida + enllà de la mort).
- El difunt al necessitar bens materials, aliments, beguda farà que apareixi:
La Mastaba (precursora piràmide). Tomba protegida per recinte exterior excavada en roca i en forma de pou rectancular dividit en càmeres per murs d'adovó.
La cambra + gran es la funerària i les altres magatzems.
Comerç i
economia
Exèrcit
Religió
Egipte
(Primer Periode Intermedi)
Dinasties VII, VIII, IX, X, XI
Dinasties VII-VIII
- Dinasties de transició
- Molt poca informació
- Governen desde Menfis
- Etapa poc coneguda (poca documentació política i històrica
- S'escriuen obres capdals: 1.- L'Oasita eloqüent
2.- Els ensenyaments per a Merykara
3.- Els textos dels Sarcòfags (que donarà lloc al llibre dels morts)
- "Periode de les províncies"
- Centres provincials cobren extraordinària importància degut impuls econòmic dels faraons
- Nomarques comencen a viure com la cort (poligàmia, etc.) inclús comencen a usurpar funcions
- Nomarques recluten exercits (que poden posar-los a disposició del Faraó per controlar revoltes d'altres nomarques
- Periode de guerres entre diversos nomos i Faraó (aquest solicita ajuda a alguns nomarques)
- Societat + igualitària amb + possibilitats econòmiques (corrovorat en certs aixovars funeraris)
- Periode de canvis (antiga aristocràcia perd poder en detriment gent de les províncies)
- 2 TEORIES: uns experts (Josep Padró) pensen en que va haber una revolució social (Papir d'Ipuur). Altres (Juan Carlos Moreno) pensen que no.
- Mentuhotep I (2080 a.C) governador de Tebes es revela contra Heracleopolis proclamant-se rei
- Funda Dinastia XI
- Mentalitat feudalista
Dinasties IX-X
(2118 a.C)
Dinastia XI
Dinasties
Egipte
(Imperi Mig)
Dinastia XI (2080-1940 a.C)
Dinastia XII (1939-1760 a.C)
Dinasties
Dinastia XI
Dinastia XII
- Metuhotep I primer farao dinastia XI
- Mentuhotep II fundador imperi mig
- Heracleòpolis conquerida per Matuhotep II (fill d'Intef III)
- Mentuhotep II va sofocar revolta nomo tinita
- Va empendre guerra x unificar Egipte donant lloc dinasties XI - XII
- Feudal i belicista (continuació Imperi Antic)
- Es la superació de l'Imperi Antic (+ moderat, - grandiloquent
- Mesures econòmiques enfocades a classe mitja (això fa guanyar adhesió)
- No es produeixen innovacions en estructures socials o administratives
- Triada deu de Tebes:
- Amon
- Mut
- Jonsu
Religió
- Que principal Deu sigui Amon implicarà canvis en clergat (sacerdots d'Amon)
amb + poder i influència en Faraó
- Reis d'aquesta Dinastia intenten instalar regne Maat (deesa justicia i equilibri còsmic)
- Faraons preocupats x terme de justícia
- Aquesta Dinastia acaba bruscament sense coneixer els motius
