Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Esquema metabolic global, Esquemas y mapas conceptuales de Biomedicina

Asignatura: Fonaments de Microbiologia i Virologia, Profesor: Esther Julián Gómez, Carrera: Ciències Biomèdiques, Universidad: UAB

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2012/2013

Subido el 25/07/2013

judithng2
judithng2 🇪🇸

4.5

(42)

13 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 8. ESQUEMA METABÒLIC GLOBAL
1. Esquema metabòlic global
El metabolisme és el conjunt de reaccions bioquímiques que tenen lloc en una cèl·lula.
Tenim dos grans tipus de reaccions metabòliques:
Catabolisme: reaccions de degrada
ció. Generen energia, poder reductor (font
d'electrons) i precursors metabòlics. Tots els
productes així com l’energia que s’ha sintetitza
t són utilitzats després en la part d’anaboli
sme.
Anabolisme: reaccions de biosíntesi de tots els compostos de la cèl·lula. Usen
l'energia i el poder reductor.
Fases del metabolisme
En global, el metabolisme és equiparable a una cadena de muntatge, on agafes els
nutrients i substrats de l’exterior i els fas entrar dins la cèl·lula on els utilitzes per tal de
realitzar tots els compostos que al seu torn et permetran general nous productes que la
cèl·lula farà servir per generar nous organismes. Així el catabolisme engloba les
reaccions ns la síntesi de precursors mentre que les reaccions anabòliques són les que
consumiran aquests precursors i que realment sintetitzen les macromolècules que
permetran generar noves cèl·lules.
El coneixement del metabolisme microbià ens és molt útil per tal de controlar el seu
creixement quan pretenem fer-los créixer per alguna nalitat. Així, per exemple, ens
permet aturar malalties que siguin ocasionades per algun microorganismes, o també
ens permetrà incrementar la producció de determinats microorganismes que t’aportin
algun beneci simplement coneixen les seves necessitats nutritives, així pots
optimitzar el creixement tenint una major quantitat de microorganismes i ns i tot
optimitzant el preu al controlar ns a l’últim detall els substrats que utilitzaràs, sense
haver-ne de posar en excés tot malgastant-ne.
L'energia, generalment continguda en forma d’ATP, és el motor del metabolisme i el
que permet classicar el metabolisme d'un microorganisme: com i d'on la obté. A més
del poder reductor, és a dir, el component capaç de donar i rebre electrons, obtingut
en les vies catabòliques.
A part de per a l'anabolisme, es necessita energia per: transport actiu, translocació de
proteïnes a través de membranes, moviment agelar i emmagatzemament en
substàncies de reserva.
Mecanismes de generació d'energia
L'energia és la capacitat de realitzar un treball. En els procariotes es pot obtenir de
dues fonts:
Llum: a quests microorganismes conformen un grup petit però són molt
importants per la vida d’altres microorganismes i organismes.
Substàncies químiques: la gran majoria d’organismes procariotes obtenen
l’energia de compostos químics, tant siguin orgànics com inorgànics.
icrobiologia i virologia
1
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Esquema metabolic global y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Biomedicina solo en Docsity!

TEMA 8. ESQUEMA METABÒLIC GLOBAL

1. Esquema metabòlic global

El metabolisme és el conjunt de reaccions bioquímiques que tenen lloc en una cèl·lula. Tenim dos grans tipus de reaccions metabòliques:

Catabolisme: reaccions de degrada ció. Generen energia, poder reductor (font d'electrons) i precursors metabòlics. Tots els productes així com l’energia que s’ha sintetitza t són utilitzats després en la part d’anaboli sme.

  • Anabolisme: reaccions de biosíntesi de tots els compostos de la cèl·lula. Usen l'energia i el poder reductor.

Fases del metabolisme

En global, el metabolisme és equiparable a una cadena de muntatge, on agafes els nutrients i substrats de l’exterior i els fas entrar dins la cèl·lula on els utilitzes per tal de realitzar tots els compostos que al seu torn et permetran general nous productes que la cèl·lula farà servir per generar nous organismes. Així el catabolisme engloba les reaccions fins la síntesi de precursors mentre que les reaccions anabòliques són les que consumiran aquests precursors i que realment sintetitzen les macromolècules que permetran generar noves cèl·lules.

El coneixement del metabolisme microbià ens és molt útil per tal de controlar el seu creixement quan pretenem fer-los créixer per alguna finalitat. Així, per exemple, ens permet aturar malalties que siguin ocasionades per algun microorganismes, o també ens permetrà incrementar la producció de determinats microorganismes que t’aportin algun benefici simplement coneixen les seves necessitats nutritives, així pots optimitzar el creixement tenint una major quantitat de microorganismes i fins i tot optimitzant el preu al controlar fins a l’últim detall els substrats que utilitzaràs, sense haver-ne de posar en excés tot malgastant-ne.

L' energia , generalment continguda en forma d’ATP, és el motor del metabolisme i el que permet classificar el metabolisme d'un microorganisme: com i d'on la obté. A més del poder reductor , és a dir, el component capaç de donar i rebre electrons, obtingut en les vies catabòliques.

A part de per a l'anabolisme, es necessita energia per: transport actiu, translocació de proteïnes a través de membranes, moviment flagelar i emmagatzemament en substàncies de reserva.

Mecanismes de generació d'energia

L'energia és la capacitat de realitzar un treball. En els procariotes es pot obtenir de dues fonts:

  • Llum: a quests microorganismes conformen un grup petit però són molt importants per la vida d’altres microorganismes i organismes.
  • Substàncies químiques: la gran majoria d’organismes procariotes obtenen l’energia de compostos químics, tant siguin orgànics com inorgànics.

En els del segon grup, les reaccions químiques que cal que hi hagi són:

  • Canvis d'energia: tant poden dur a terme reaccions endergòniques (són aquelles reaccions que requereixen energia per tal de dur-se a terme ja que l’energia dels productes és superior a l’energia dels substrats) com exergòniques (reaccions que cedeixen energia ja que el nivell energètic dels productes és inferior al dels substrats i per tant es poden dur a terme de manera espontània).
  • Presència d'enzims: tota reacció, sigui endergònica com exergònica, necessita una energia d’activació, és a dir, ha de superar una barrera energètica inicial necessària per tal de trencar alguns enllaços dels substrats. Els enzims són molècules proteiques que permeten disminuir l’energia d’activació i així és més fàcil dur a terme la reacció, augmentant la velocitat amb què té lloc.
  • Font d'electrons: tota reacció REDOX necessita que hi hagi un transport d’electrons, havent-hi un compost donador d’electrons i un acceptor, que en tot cas depèn del poder reductor d’aquestes molècules.
  • Generació d'energia: l’energia tant es pot formar en forma d’ATP com en forma de força motriu de protons, és a dir, establint una diferència de càrrega entre els dos costats de la membrana. 2. Energia lliure Totes les reaccions químiques comporten canvis d’energia, donant lloc a les diferents reaccions segons si donen o requereixen energia. Aquest paràmetre ens el diu l’energia lliure de la reacció (la qual ens indica si la reacció es produeix en la bona direcció) i que es calcula segons la fórmula: ΔG0’^ = n·F·ΔE 0’^ (ΔG0’^ és l’energia lliur, n és el nombre d’electrons transferits, F és la constant de Faraday i ΔE 0’^ és el potencial REDOX).

Segons el valor de l’energia lliure tenim dos tipus de reaccions:

  • Endergòniques: són les que necessiten que se’ls hi aporti energia per tal que tinguin lloc. Així, aquest tipus de reaccions tenen una energia lliure positiva i no es donen de manera espontània. Són la gran majoria.
  • Exergòniques: són les que cedeixen o alliberen energia i per tant tenen una energia lliure negativa, sent reaccions que tenen lloc espontàniament. Necessiten una energia d’activació. 3. Catàlisi enzimàtica. Enzims. Tant les reaccions exergòniques com les reaccions endergòniques, és a dir, tant les reaccions espontànies com les no espontànies, requereixen inicialment una energia d’activació per tal que tinguin lloc. L’energia d’activació és una barrera energètica que cal superar per iniciar la reacció i passar de reactius a productes. És l’energia que es requereix per trencar els enllaços necessaris del substrat per tal que es puguin formar els productes a partir dels reactius. És possible rebaixar aquesta barrera d’energia d’activació, si aquesta és conduïda o catalitzada per un enzim. Així, aconseguim incrementar la velocitat de la reacció fins a 1020 vegades. Els enzims incrementen la velocitat de la reacció perquè tenen un centre actiu on es dóna la unió amb el substrat, donant lloc al complex enzim substrat i permet alliberar el producte. Però també tenen centres reguladors (regulació per productes finals, al·lostèrica, efectors...) i poden tenir molècules associades que els ajudin a funcionar. Per exemple, els grups prostètics, units permanentment a l’enzim i l’ajuden a captar el substrat, tal com fan la majoria de grups hemo, i els coenzims unes molècules que s’uneixen a l’enzim al moment en què ha de tenir lloc la reacció i un cop

L’enzim té dos llocs, l’actiu i on es pot unir el coenzim. S’uneix al substrat (donador d’electrons) i al costat es pot unir el NAD+ oxidat.

Cadenes de transport d’electrons en procariotes: els enzims es troben a la membrana cel·lular. Totes les proteïnes estarien enllaçades de manera que hi hauria una que començaria a donar electrons i s’aniria transferint al llarg de tota la cadena. El primer és el donador primari i l’últim és l’acceptor.

6. Mecanismes de conservació de l'energia

Les reaccions redox exergòniques poden acoblar-se a la consecució de treball útil, per tal de formar d’un compost ric en energia i contribuir a la formació d’un gradient de concentració i /o càrrega elèctrica a ambdós costats de la membrana.

Una reacció exergònica generarà energia i es constituirà en forma d’ATP. Una reacció endergònica que necessiti despesa d’energia, gastarà aquest ATP. L’ATP és doncs, la moneda de canvi energètic.

7. Classificació dels microorganismes segons el seu

metabolisme