


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Fonaments de Microbiologia i Virologia, Profesor: Esther Julián Gómez, Carrera: Ciències Biomèdiques, Universidad: UAB
Tipo: Esquemas y mapas conceptuales
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



Microbiologia i virologia
El metabolisme és el conjunt de reaccions bioquímiques que tenen lloc en una cèl·lula. Tenim dos grans tipus de reaccions metabòliques:
Fases del metabolisme
En global, el metabolisme és equiparable a una cadena de muntatge, on agafes els nutrients i substrats de l’exterior i els fas entrar dins la cèl·lula on els utilitzes per tal de realitzar tots els compostos que al seu torn et permetran general nous productes que la cèl·lula farà servir per generar nous organismes. Així el catabolisme engloba les reaccions fins la síntesi de precursors mentre que les reaccions anabòliques són les que consumiran aquests precursors i que realment sintetitzen les macromolècules que permetran generar noves cèl·lules.
El coneixement del metabolisme microbià ens és molt útil per tal de controlar el seu creixement quan pretenem fer-los créixer per alguna finalitat. Així, per exemple, ens permet aturar malalties que siguin ocasionades per algun microorganismes, o també ens permetrà incrementar la producció de determinats microorganismes que t’aportin algun benefici simplement coneixen les seves necessitats nutritives, així pots optimitzar el creixement tenint una major quantitat de microorganismes i fins i tot optimitzant el preu al controlar fins a l’últim detall els substrats que utilitzaràs, sense haver-ne de posar en excés tot malgastant- ne.
L' energia , generalment continguda en forma d’ATP, és el motor del metabolisme i el que permet classificar el metabolisme d'un microorganisme: com i d'on la obté. A més del poder reductor , és a dir, el component capaç de donar i rebre electrons, obtingut en les vies catabòliques.
A part de per a l'anabolisme, es necessita energia per: transport actiu, translocació de proteïnes a través de membranes, moviment flagelar i emmagatzemament en substàncies de reserva.
Mecanismes de generació d'energia
L'energia és la capacitat de realitzar un treball. En els procariotes es pot obtenir de dues fonts:
En els del segon grup, les reaccions químiques que cal que hi hagi són:
energia d’activació, és a dir, ha de superar una barrera energètica inicial necessària per tal de trencar alguns enllaços dels substrats. Els enzims són molècules proteiques que permeten disminuir l’energia d’activació i així és més fàcil dur a terme la reacció, augmentant la velocitat amb què té lloc.
Totes les reaccions químiques comporten canvis d’energia, donant lloc a les diferents reaccions segons si donen o requereixen energia. Aquest paràmetre ens el diu l’energia lliure de la reacció (la qual ens indica si la reacció es produeix en la bona direcció) i que es calcula segons la fórmula: ΔG 0’= n·F·ΔE 0’^ (ΔG 0’^ és l’energia lliur, n és el nombre d’electrons transferits, F és la constant de Faraday i ΔE0’^ és el potencial REDOX). Segons el valor de l’energia lliure tenim dos tipus de reaccions:
Tant les reaccions exergòniques com les reaccions endergòniques, és a dir, tant les reaccions espontànies com les no espontànies, requereixen inicialment una energia d’activació per tal que tinguin lloc. L’energia d’activació és una barrera energètica que cal superar per iniciar la reacció i passar de reactius a productes. És l’energia que es requereix per trencar els enllaços necessaris del substrat per tal que es puguin formar els productes a partir dels reactius.
És possible rebaixar aquesta barrera d’energia d’activació, si aquesta és conduïda o catalitzada per un enzim. Així, aconseguim incrementar la velocitat de la reacció fins a 1020 vegades. Els enzims incrementen la velocitat de la reacció perquè tenen un centre actiu on es dóna la unió amb el substrat, donant lloc al complex enzim substrat i permet alliberar el producte. Però també tenen centres reguladors (regulació per productes finals, al·lostèrica, efectors...) i poden tenir molècules associades que els ajudin a funcionar. Per exemple, els grups prostètics, units permanentment a l’enzim i l’ajuden a captar el substrat, tal com fan la majoria de grups hemo, i els coenzims unes molècules que s’uneixen a l’enzim al moment en què ha de tenir lloc la reacció i un cop s’ha realitzat són alliberats altra vegada, sent sovint transportadors d’electrons, àtoms d’hidrogen o grups químics com són el NAD, el NADP i l’ATP. Els enzims són específics per cada reacció, és a dir, cada enzim catabolitza únicament una reacció, sent més eficaços en funció d’algunes característiques del medi com és el pH i la temperatura.
Una reacció exergònica generarà energia i es constituirà en forma d’ATP. Una reacció endergònica que necessiti despesa d’energia, gastarà aquest ATP. L’ATP és doncs, la moneda de canvi energètic.