Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Esquema metabolic global, Esquemas y mapas conceptuales de Biomedicina

Asignatura: Fonaments de Microbiologia i Virologia, Profesor: Esther Julián Gómez, Carrera: Ciències Biomèdiques, Universidad: UAB

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2012/2013

Subido el 25/07/2013

judithng2
judithng2 🇪🇸

4.5

(42)

13 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Microbiologia i virologia
TEMA 8. ESQUEMA METABÒLIC GLOBAL
8.1. Esquema metabòlic global
El metabolisme és el conjunt de reaccions
bioquímiques que tenen lloc en una cèl·lula. Tenim
dos grans tipus de reaccions metabòliques:
Catabolisme: reaccions de degradació.
Generen energia, poder reductor (font
d'electrons) i precursors metabòlics. Tots els productes així com l’energia que s’ha
sintetitzat són utilitzats després en la part d’anabolisme.
Anabolisme: reaccions de biosíntesi de tots els compostos de la cèl·lula. Usen
l'energia i el poder reductor.
Fases del metabolisme
En global, el metabolisme és equiparable a una cadena de muntatge, on agafes els nutrients
i substrats de l’exterior i els fas entrar dins la cèl·lula on els utilitzes per tal de realitzar tots
els compostos que al seu torn et permetran general nous productes que la cèl·lula farà servir
per generar nous organismes. Així el catabolisme engloba les reaccions ns la síntesi de
precursors mentre que les reaccions anabòliques són les que consumiran aquests precursors
i que realment sintetitzen les macromolècules que permetran generar noves cèl·lules.
El coneixement del metabolisme microbià ens és molt útil per tal de controlar el seu
creixement quan pretenem fer-los créixer per alguna nalitat. Així, per exemple, ens permet
aturar malalties que siguin ocasionades per algun microorganismes, o també ens permetrà
incrementar la producció de determinats microorganismes que t’aportin algun beneci
simplement coneixen les seves necessitats nutritives, així pots optimitzar el creixement tenint
una major quantitat de microorganismes i ns i tot optimitzant el preu al controlar ns a
l’últim detall els substrats que utilitzaràs, sense haver-ne de posar en excés tot malgastant-
ne.
L'energia, generalment continguda en forma d’ATP, és el motor del metabolisme i el que
permet classicar el metabolisme d'un microorganisme: com i d'on la obté. A més del poder
reductor, és a dir, el component capaç de donar i rebre electrons, obtingut en les vies
catabòliques.
A part de per a l'anabolisme, es necessita energia per: transport actiu, translocació de
proteïnes a través de membranes, moviment agelar i emmagatzemament en substàncies de
reserva.
Mecanismes de generació d'energia
L'energia és la capacitat de realitzar un treball. En els procariotes es pot obtenir de dues
fonts:
Llum: a quests microorganismes conformen un grup petit però són molt importants per
la vida d’altres microorganismes i organismes.
Substàncies químiques: la gran majoria d’organismes procariotes obtenen l’energia
de compostos químics, tant siguin orgànics com inorgànics.
En els del segon grup, les reaccions químiques que cal que hi hagi són:
Canvis d'energia: tant poden dur a terme reaccions endergòniques (són aquelles
reaccions que requereixen energia per tal de dur-se a terme ja que l’energia dels
productes és superior a l’energia dels substrats) com exergòniques (reaccions que
cedeixen energia ja que el nivell energètic dels productes és inferior al dels substrats i
per tant es poden dur a terme de manera espontània).
Presència d'enzims: tota reacció, sigui endergònica com exergònica, necessita una
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Esquema metabolic global y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Biomedicina solo en Docsity!

Microbiologia i virologia

TEMA 8. ESQUEMA METABÒLIC GLOBAL

8.1. Esquema metabòlic global

El metabolisme és el conjunt de reaccions bioquímiques que tenen lloc en una cèl·lula. Tenim dos grans tipus de reaccions metabòliques:

  • Catabolisme: reaccions de degradació. Generen energia, poder reductor (font d'electrons) i precursors metabòlics. Tots els productes així com l’energia que s’ha sintetitzat són utilitzats després en la part d’anabolisme.
  • Anabolisme: reaccions de biosíntesi de tots els compostos de la cèl·lula. Usen l'energia i el poder reductor.

Fases del metabolisme

En global, el metabolisme és equiparable a una cadena de muntatge, on agafes els nutrients i substrats de l’exterior i els fas entrar dins la cèl·lula on els utilitzes per tal de realitzar tots els compostos que al seu torn et permetran general nous productes que la cèl·lula farà servir per generar nous organismes. Així el catabolisme engloba les reaccions fins la síntesi de precursors mentre que les reaccions anabòliques són les que consumiran aquests precursors i que realment sintetitzen les macromolècules que permetran generar noves cèl·lules.

El coneixement del metabolisme microbià ens és molt útil per tal de controlar el seu creixement quan pretenem fer-los créixer per alguna finalitat. Així, per exemple, ens permet aturar malalties que siguin ocasionades per algun microorganismes, o també ens permetrà incrementar la producció de determinats microorganismes que t’aportin algun benefici simplement coneixen les seves necessitats nutritives, així pots optimitzar el creixement tenint una major quantitat de microorganismes i fins i tot optimitzant el preu al controlar fins a l’últim detall els substrats que utilitzaràs, sense haver-ne de posar en excés tot malgastant- ne.

L' energia , generalment continguda en forma d’ATP, és el motor del metabolisme i el que permet classificar el metabolisme d'un microorganisme: com i d'on la obté. A més del poder reductor , és a dir, el component capaç de donar i rebre electrons, obtingut en les vies catabòliques.

A part de per a l'anabolisme, es necessita energia per: transport actiu, translocació de proteïnes a través de membranes, moviment flagelar i emmagatzemament en substàncies de reserva.

Mecanismes de generació d'energia

L'energia és la capacitat de realitzar un treball. En els procariotes es pot obtenir de dues fonts:

  • Llum: a quests microorganismes conformen un grup petit però són molt importants per la vida d’altres microorganismes i organismes.
  • Substàncies químiques: la gran majoria d’organismes procariotes obtenen l’energia de compostos químics, tant siguin orgànics com inorgànics.

En els del segon grup, les reaccions químiques que cal que hi hagi són:

  • Canvis d'energia: tant poden dur a terme reaccions endergòniques (són aquelles reaccions que requereixen energia per tal de dur-se a terme ja que l’energia dels productes és superior a l’energia dels substrats) com exergòniques (reaccions que cedeixen energia ja que el nivell energètic dels productes és inferior al dels substrats i per tant es poden dur a terme de manera espontània).
  • Presència d'enzims: tota reacció, sigui endergònica com exergònica, necessita una

energia d’activació, és a dir, ha de superar una barrera energètica inicial necessària per tal de trencar alguns enllaços dels substrats. Els enzims són molècules proteiques que permeten disminuir l’energia d’activació i així és més fàcil dur a terme la reacció, augmentant la velocitat amb què té lloc.

  • Font d'electrons: tota reacció REDOX necessita que hi hagi un transport d’electrons, havent-hi un compost donador d’electrons i un acceptor, que en tot cas depèn del poder reductor d’aquestes molècules.
  • Generació d'energia: l’energia tant es pot formar en forma d’ATP com en forma de força motriu de protons, és a dir, establint una diferència de càrrega entre els dos costats de la membrana.

8.2. Energia lliure

Totes les reaccions químiques comporten canvis d’energia, donant lloc a les diferents reaccions segons si donen o requereixen energia. Aquest paràmetre ens el diu l’energia lliure de la reacció (la qual ens indica si la reacció es produeix en la bona direcció) i que es calcula segons la fórmula: ΔG 0’= n·F·ΔE 0’^ (ΔG 0’^ és l’energia lliur, n és el nombre d’electrons transferits, F és la constant de Faraday i ΔE0’^ és el potencial REDOX). Segons el valor de l’energia lliure tenim dos tipus de reaccions:

  • Endergòniques: són les que necessiten que se’ls hi aporti energia per tal que tinguin lloc. Així, aquest tipus de reaccions tenen una energia lliure positiva i no es donen de manera espontània. Són la gran majoria.
  • Exergòniques: són les que cedeixen o alliberen energia i per tant tenen una energia lliure negativa, sent reaccions que tenen lloc espontàniament. Necessiten una energia d’activació.

8.3. Catàlisi enzimàtica. Enzims.

Tant les reaccions exergòniques com les reaccions endergòniques, és a dir, tant les reaccions espontànies com les no espontànies, requereixen inicialment una energia d’activació per tal que tinguin lloc. L’energia d’activació és una barrera energètica que cal superar per iniciar la reacció i passar de reactius a productes. És l’energia que es requereix per trencar els enllaços necessaris del substrat per tal que es puguin formar els productes a partir dels reactius.

És possible rebaixar aquesta barrera d’energia d’activació, si aquesta és conduïda o catalitzada per un enzim. Així, aconseguim incrementar la velocitat de la reacció fins a 1020 vegades. Els enzims incrementen la velocitat de la reacció perquè tenen un centre actiu on es dóna la unió amb el substrat, donant lloc al complex enzim substrat i permet alliberar el producte. Però també tenen centres reguladors (regulació per productes finals, al·lostèrica, efectors...) i poden tenir molècules associades que els ajudin a funcionar. Per exemple, els grups prostètics, units permanentment a l’enzim i l’ajuden a captar el substrat, tal com fan la majoria de grups hemo, i els coenzims unes molècules que s’uneixen a l’enzim al moment en què ha de tenir lloc la reacció i un cop s’ha realitzat són alliberats altra vegada, sent sovint transportadors d’electrons, àtoms d’hidrogen o grups químics com són el NAD, el NADP i l’ATP. Els enzims són específics per cada reacció, és a dir, cada enzim catabolitza únicament una reacció, sent més eficaços en funció d’algunes característiques del medi com és el pH i la temperatura.

Una reacció exergònica generarà energia i es constituirà en forma d’ATP. Una reacció endergònica que necessiti despesa d’energia, gastarà aquest ATP. L’ATP és doncs, la moneda de canvi energètic.

8.7. Classificació dels microorganismes segons el seu

metabolisme