¡Descarga Esquema Neuropsicologia y más Apuntes en PDF de Neurociencia solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ A
L’ASSIGNATURA
La neuropsicologia estudiarà les bases biològiques de la conducta dins la psicobiologia. Neuropsicologia: activitat biològica relativa al funcionament cerebral (còrtex), concretament dels processos psíquics de les funcions superiors: llenguatge, percepció i memòria. Tindrà el fonament amb la neuropsicologia humana: Neurologia Psicologia experimental Neuroanatomia i neurofisiologia Neuroquímica i neurofarmacologia
- Les tècniques de la neuroimatge funcionals han anat molt bé per estudiar la neuropsicologia, i el funcionament cerebral sense danyar al cervell.
- OBJECTIUS:
- DELIMITAR funcions alterades i preservades a conseqüència d’una lesió cerebral.
- LATERALITZACIÓ HEMISFÈRICA I LOCALITZACIÓ LOBAR I CORTICAL VS. SUBCORTICAL. Permetrà situar la lesió, si es situa a l’hemisferi esquerra, afectació del llenguatge: PARLA. Si hi ha una afectació hemisferi dret, afectació: PERCEPCIÓ EMOCIONS, CREATIVITAT, SITUACIÓ A L’ESPAI I FUNCIONS DE LA VIDA DIÀRIA. Lòbul frontal: la seva lesió pot provocar: DESHINIBICIÓ, FALTA CONTROL IMPULSOS. Lòbul temporal: la seva lesió pot provocar dèficits: OÏDA, MEMÒRIA, AMÍGDALA. Lòbul occipital: la seva lesió pot provocar problemes: VISIÓ. Lòbul parietal: la seva lesió a la part esquerra: DIFICULTATS CÀLCUL i lesió part dreta: DIBUIX.
- COMPARAR FUNCIONAMENT NEUROPSICOLÒGIC PRE-POS TRACTAMENT.
- DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL NEUROLÒGIC, molt important en diagnòstic demències i malalties degeneratives, i també en l’envelliment comú. Ajudarà a identificar SÍNDROMES PSICOPATOLÒGICS I NEUROLÒGICS (depressió i demència)
- QUANTIFICACIÓ DEFICIT COGNITIUS
- TRACTAMENT REHABILITACIÓ NEUROPISCOLÒGICA, s’intentarà que es recuperi l’activitat normal. En l’ALZHEIMER a partir ESTIMULACIÓ COGNITIVA. Neuropsicologia humana: ciència psicobiològica del SN que utilitza el mètode experimental.
HIPÒTESI DEL CERVELL
S’intentava observar quines àrees del cervell estaven relacionades amb diferents zones del cervell -funcions, comportaments. Es parlava del localitzacionisme estricte. Abans de Brocca i Wernicke, hi havia la frenologia, depenen de les zones del crani més desenvolupades, la persona tenia una certa tendència a desenvolupar-se de la millor manera. Ho van encertar en les zones frontals, però no va tenir una comprovació experimental. A partir de la localització de l’àrea del llenguatge de Brocca, sabem que les lesions a la part posterior de la tercera circumvolució frontal esquerre - afèmia, afàsia no fluent. La comprensió estava més o menys fluent. Programació seqüencial i desconnexió, per part de Wernicke, va començar a introduir que la lesió a les fibres que connectaven les àrees de Brocca i Wernicke podien produir un altre tipus de trastorn; afàsia de conducció. Dificultats en la repetició. Parlarà amb fluïdesa, comprendrà bé però li costarà molt repetir. Luria (1902-1977) hipotitzava que es podia acceptar l’existència d’una localització precisa de funcions elementals, però els sistemes funcionals complexes estarien organitzats en sistemes de zones que treballen concertadament. ACTUALITAT
- Neurocirurgia a partir de l’hemidecroticacions, callosotomies; treure una part del cos callós, en pacients que pateixen epilèpsia i no els hi és afectiu el tractament farmacològic, lobectomies -per lesions grans en els lòbuls.
- Psicometria i avaluació estadística, disseny de proves d’avaluació
- Avanços tecnològics -tècniques de neuroimatge. TEMA 1: EL CERVELL HUMÀ TEMA 1: EL CERVELL HUMÀ Fissura interhemisfèrica és la que es troba entre els dos hemisferis i és la més important. A nivell funcional trobarem: Hemisferi esquerre: té a veure amb el llenguatge, sempre que transformen un signe amb un significat. Hemisferi dret: manera de processar més holística, implica la creativitat musical, la orientació en l’espai i el processament més global. Dins aquest tall interhemisfèric trobarem el cos callós. DELIMITA: amb el lòbul temporal a partir de la fissura de Silvio -àrea Perisilvana, és molt important ja que està irrigada per una artèria - artèria cerebral mitjana. Per això l’hemisferi esquerra és una àrea molt important pel processament del llenguatge. Diferenciarem tres talls, sobretot per observar les imatges obtingudes per les proves de neuroimatge. Tall sagital: d’esquerra a dreta o de dreta a esquerra. El cos callós és la substància blanca, connexions entre els dos hemisferis. Tall coronal: de davant cap a enrere. El que veiem més fosc és la substància gris o l’escorça (format pels cossos neurals) i lo blanc és la substància blanca (axons que recorren tota la medul·la) i s’encarrega de fer connexions entre àrees de l’escorça parts corticals i subcorticals, etc. Tall horitzontal/axial: en aquest tall es veuen els ganglis basals. Si i és informació auditiva, lòbul temporal i si es visual, lòbul occipital. Els ganglis basals es troben implicats en la Malaltia del Parkinson quan no hi ha prou dopamina, que es quan apareixen els canvis motors, però per un altre costat podem trobar un excés de dopamina que estaria relacionada amb l’esquizofrènia.
TEMA 2:
FUNCIONAMENT
CORTICAL
Primària: permetrà el moviment. Serà la representació motora total del cos. Asimetria funcional Lòbul temporal esquerra: memòria verbal. Lòbul temporal dret: memòria no verbal. LÒBULS CEREBRALS LÒBUL TEMPORAL: les funcions de les que s’encarrega seran tres: Sensacions auditives i percepció auditiva i visual. Emmagatzemen de la informació a llarg termini. To afectiu de la informació sensorial. Anàlisi dels estímuls sensorials: Formació de la percepció: integració de la informació (visió; audició; i somestèsia) Magatzem de la informació, en l’hipocamp. Assignació de propietats afectives als estímuls, temporal medial i amígdala. LÒBUL PARIETAL
- Àrees primàries somatosensorials (àrees 3, 2, 2): imputs sensitius del tacte, pressió i posició.
- Còrtex d’associació somatosensorial (àrees 5 i 7) Precisió de la localització tàctil. Diferencies en el tamany, realciones espacials i pes. Feedbak sensitiu per les accions de la motricitat fina. Memòries somatosesorials
- Còrtex d’associació multimodal: còrtex d’associació supramodal del gir angular (39) i supramarginal (40). Síndromes del lòbul parietal - Parietal esquerre: lectura i escriptura i trastorn afàsics fluents. - Parietal dret: desorientació geogràfica i funcions visoperceptives. LÒBUL OCCIPITAL
TEMA 2:
FUNCIONAMENT
CORTICAL
- Ceguesa cortical: destrucció bilateral occipital. Hemianòpsia bilateral homònima o ceguesa total.
- Agnòsies visuals (àrees d’associació visual): objectes; dibuixos; colors; cares (prosopagnòsia); ceguesa pura de paraules o alèxia agnòsica.
- Al·lucinacions visuals (focus epilèptic occipital) LÒBUL FRONTAL Còrtex motor i premotor: control de moviment
- Còrtex motor primari (àrea 4) via piramidal: coordinació i expressió del moviment.
- Còrtex premotor i àrea motora suplementària (àrea 6 i 8): programes motors.
- Àrea de Broca (àrea 44) Còrtex prefrontal
- Dorsolateral: funcions cognitives (funcions executives, memòria treball, planificació i flexibilitat cognitiva i capacitat d’inhibició.
- Orbita: patrons de conducta.
- Paralímbic: atenció i motivació dirigides a l’acció. ÀREES DE BRODMAN DE L’ESCORÇA CEREBRAL L’àrea 17 visual primària Les àrees 18 i 19 visuals secundàries L’àrea 41 auditiva primària L’àrea 42 àrea auditiva secundària L’àrea 22 és molt important, és on transformem els signes en unitats de significat. Pertany a l’àrea de Wernicke, ens permet identificar les paraules. 1, 2, 3, 5, 7 àrees primàries i secundaries somatosensorials. 39, àrea de Brodman. Està al creuament dels tres lòbuls. Àrea terciària, on tindrem situada la lectura i l’escriptura. Àrea POT. L’àrea 4 de Brodman, importància amb l’aspecte motriu. Connecta amb els sistema piramidal i ens permet controlar la part oposada del nostre cos. Encarregat motricitat fina. Moviments precisos circumval·lació precentral Àrees 6 i 8, la 8 controla els moviments oculars. Àrea 44, Brocca. Producció del llenguatge. Les persones amb Parkinson es veuen afectats els ganglis basals. Això s’ha pogut observar gràcies a les tècniques de neuroimatge, aquestes ajudaran a veure quines zones s’activen més o menys i veure els canvis neuropsicològics associats.
TEMA 3: TÈCNIQUES DE
NEUROIMATGE
MÈTODES FUNCIONALS
Registre de l’activitat cerebral. Electromagnètics:
- Electroencefalograma: es posen elèctrodes en el cap per enregistrar l’activitat elèctrica sumada de milions de neurones en una àrea concreta on es col·loca l’elèctrode.
- Potencials evocats: ens permet analitzar com respon el cervell en diferents estímuls: Respostes evocades exògenes; si en una persona arriba l’activitat pròpia de un estímul auditiu. Per exemple, si la persona rep un estímul auditiu i posem un elèctrode en l’àrea auditiva primària, si no hi ha lesió hi haurà activitat elèctrica si hi ha lesió no hi haurà activitat elèctrica. (P100 estímuls sensorials) Potencials endògens relacionats amb events; contar o respondre a un estímul inesperat. Solen ser estímuls més cognitius. (P300) Inactivació cerebral Estimulació elèctrica (motor i somestèsic) seria la prova del vídeo en què el neurocirurgià pot precisar els àrees implicades en el llenguatge, estimulant les diferents àrees del cervell del pacient. Anestèsia cerebral hemisfèrica (Test de Wada) és la tècnica més especifica, perquè ens permet conèixer amb la màxima precisió la precisió del llenguatge. El que es farà en aquesta tècnica, es posarà un líquid que el que farà serà anestesiar un hemisferi. El que passarà serà que (per exemple) si anestesiem l’hemisferi esquerra, no es podrà parlar, al cap d’una setmana es fa al dret, si no hi ha cap problema en el llenguatge ens podrem assegurar que no hi ha llenguatge en l’hemisferi dret. Vídeo tècnica Wada En casi tots el llenguatge es torba en l’hemisferi esquerra. Unes radiografies poden mostrar com la tinta penetra en l’hemisferi, es necessari que el Dr. Digui on es troba exactament el llenguatge. A mesura que va desapareixent l’anestesia del hemisferi esquerra va tornant la parla.
TEMA 4: LATERITZACIÓ DE
LES FUNCIONS CEREBRALS
Diferencies neuroanatòmiques entre els dos hemisferis. Asimetries neuroanatòmiques: Asimetries dels lòbuls temporals: H. Dret: el còrtex auditiu primari de la circumval·lació de Heschl (àrea auditiva va primària) és de doble longitud. H. Esquerre: en persones dretanes el còrtex superior o planum temporal (àrea cortical posterior al còrtex auditiu primari o circumvolució de Heschl dins la cissura de Silvio) és més gran en l’hemisferi esquerre. Base neuroanatòmica que explicaria el desenvolupament del llenguatge a l’hemisferi esquerre. Ja naixem amb aquesta simetria. Lòbul frontal: Opercle frontal (àrea de Brocca), major àrea total a l’hemisferi esquerre. Pes dels hemisferis: H. Dret: lleugerament més gran i més pesat. H. Esquerre: major pes específic. Major nombre de connexions de neurones, en comparació al dret. Cissures de Silvio asimètriques Asimetries subcorticals Distribució Asimètrica dels neurotransmissors (regions corticals i subcorticals) Asimetries funcionals: Hemisferi esquerra: Verbal, tipus de procediment seqüencial i analític. Hemisferi dret: No verbal, paral·lel i holístic. RELACIÓ ENTRE EL LLENGUATFE I LA DOMINÀNCIA MANUAL REPRESENTACIÓ DEL LLENGUATGE Hemisferi Esquerre Hemisferi Dret Bilateral Dretans 96 % 4 % 0 % Esquerrans 70 % 15 % 15 % Rasmussen y Milner (1977)
TEMA 5: DANY CEREBRAL
ADQUIRIT-ACCIDENTS
VASCULARS
En un TAC podem observar una zona negre, en una RM T1 també s’observa una zona negre però en canvi en una RM T2 s’observa en blanc. Aquests atacs isquèmics transitoris són molt focals. Estan causats per una reducció temporal del flux sanguini en una regió cerebral focal, hi ha una recuperació en menys de 24 hores. Si no hi ha una actuació ràpida, es poden produir lesions irreversibles, inclús la mort. Si es produeixen varis atacs isquèmics transitoris poden desencadenar demències.
- Hemorràgia: entrada de sang massiva que pot tenir lloc en qualsevol zona del cervell. Les causes TCE, hipertensió, debilitat de les parets dels vasos secundàriament a un embolo o trombó, etc. Els ictus hemorràgics són una entrada de sang massiva que trenca l’arteria, pot ser causat per molts factors. Es semblant al anterior hi ha un embolo que tapa l’arteria.
- Malformacions arteriovenoses (angiomes): agrupacions congènites de vasos anòmals del cervell. Pot estar des del naixement pot donar problemes perquè no circula bé la sang, una prevenció seria realitzar una ressonància magnètica si es necessari.
- Aneurismes: dilatació patològica no reversible, d’un segment arterial, amb un debilitament de la paret arterial, formant un gran sac de sang que pot anar augmentant i complicar-se amb trombosi, embolització o ruptura. Pot dificultar el reg sanguini, i provocar una hemorràgia cerebral. Vídeo Ictus : l’Ictus és una malaltia silenciosa, però és molt important actuar amb rapidesa per tal de que el pacient pugui tenir les menors seqüeles possibles, i la millor recuperació. Un cop l’individu s’observa limitacions o afectacions, ha de trucar al 112 i a partir d’aquí s’activa el Codi Ictus. Aquest codi provoca una millora, i els pacients poden recuperar la seva vida al cap de tres mesos. Hi ha diferents passos: Primer pas: trasllat del pacient des del lloc on ha succeït a urgències de l’hospital, a partir d’aquest moment, treballa tot l’equip metge i comencen a realitzar-li les proves pertinents per saber l’abast que ha tingut aquest. Segon pas: si no han passat 4h de l’esdeveniment, i no hi ha contraindicacions (pròpies del pacient), s’administra el tractament. Tercer pas: si no es respon correctament al tractament, o no es pot administrar per diferents contradiccions, es realitza una intervenció, on a partir d’un STEN per extreure el trombó. Entre 24-48 hores es veurà el resultat. No es podrà intervenir al pacient passades 8h Traumatismes cranioencefàlics: dany cerebral traumàtic: són trastorns que apareixen de manera aguda. Es tracta d’una afectació del cervell causada per una força externa (un cop al cap) que pot produir una disminució o alteració del nivell de consciencia, segons quina àrea del cervell és possible que no es perdi la consciencia. A més a més, comporta una alteració de les habilitats emocionals, cognitives i físiques (problemes motors). Aquestes alteracions són molt freqüents i molt habitual que s’afecti al lòbul temporal i frontal. El crani serveix per protegir el cervell, però tot i així poden haver-hi conseqüències internes.
TEMA 5: DANY CEREBRAL
ADQUIRIT-ACCIDENTS
VASCULARS
Tipus de lesions: Obertes: ferides de bala, o amb un cop fort al cap degut a una caiguda, i que per conseqüència el crani queda al descobert. Tancades: TCE amb lesions difuses: lesions petites per tot el cervell. Hi ha un fenomen que s’anomena acceleració- desacceleració quan hi ha una aturada brusca, el que passa és que el cervell passa de anar a 100 a 0 Km/H llavors el cervell fa un sacsejament que fa que les fibres de la formació reticular ascendent es desactivin i no enviïn la senyal d’activació al còrtex i poden entrar en coma, això es produeix quan es queden inconscients. Hi haurà un cop i un contra-cop. Comporta un alentiment a l’hora de processar la informació. TCE amb lesions focals: depèn de la part del cervell on donem el cop. TCE amb lesions difuses i focals: aquestes solen ser les més habituals. És IMPORTANT no moure a la persona, per tal de no tenir conseqüències. Tot i que externament no s’observi res. Escala de coma de Glasgow (GCS) : mesura la pèrdua de consciencia de la persona, una persona en estat normal es troba en una puntuació de 15 , una puntuació de 3 és el mínim que es pot obtenir, és l’estat de coma greu. Mesura l’obertura dels ulls, la resposta verbal i resposta motora tot junt dona una puntuació de 15 i va baixant a mesura que està pitjor amb el mínim de 3. 13-14 la lesió cerebral es LLEU 9-12 lesió cerebral MODERADA 3-8 estat de coma aquí les conseqüències a nivell cerebral es SUPERIOR. Es IMPORTANT que s’estimuli a la persona que es troba en coma per tal de minimitzar les conseqüències, per això se’ls demana als familiars que els hi parlin i els hi posin musica per tal d’estimular. Però per veure la gravetat del coma no només en hem de fixar en el nivell de consciencia sinó també amb la durada del coma. ALTERACIONS NEUROPSICOLOGIQUES Atenció i concentració en lesions focals o difuses Alentiment en el processament de la informació (es processa la informació més lentament) en lesions difuses. Canvis emocionals i de conducta: irritabilitat sobretot en lesions frontals Dèficits focals llenguatge - afàcia, percepció, etc. Pèrdua de memòria molt habitual, dificultat d’aprendre coses noves. Amnèsia anterògrada o post-traumàtica: lapse de temps entre l’accident I la plena recuperació de la consciència. Amnèsia retrograda: període immediat abans de l’accident (minuts o hores) en casos greus pot haver-hi amnèsia de setmanes, mesos o anys.
TEMA 6 – ATENCIÓ
- Parietal posterior: aquelles que integraran la informació.
- Sistema límbic (component emocional): confereix component emocional a la capacitat de prestar atenció a un estímul o a una activitat en concret. Si s’incrementa la motivació i l’interès per la tasca, la memòria millorarà. Tipus d’atenció Atenció selectiva: resposta selectiva a un estímul. Els nens amb problemes d’atenció, estan atents a tots els estímuls, són incapaços d’inhibir, tenen un problema al còrtex prefrontal. Atenció dividida: dos o més tasques. El multitasking permetrà que fem diverses tasques en un temps determinat. Tot i això, el rendiment podrà quedar influït. Aquesta atenció REQUERIRÀ DE LA MEMÒRIA TREBALL. Atenció sostinguda: mantenir l’atenció per un temps determinat, podran ser minuts però també hores. SÍNDROMES CLÍNIQUES Estat confunsional agut: aquest sol aparèixer després d’un traumatisme cranial o ictus. També podrà aparèixer en persones: Desordres metabòlics Infeccions Estats post operatoris Intoxicacions Retirada de drogues Malalties neurològiques (TCE, lesions focals)
- Aquest estat confusional, és un quadre, no és fix, que pot remetre quan la persona millora, i per això, el nivell de consciència pot retornar i les funcions cognitives també poden ser mes o menys recuperades. Es caracteritza perquè hi ha una afectació en: Nivell de consciència i funcions cognitives. Atenció i concentració, per això, és una síndrome vinculada al dèficit d’atenció, degut a la davallada al nivell de consciència. Memòria Desorientació (persona, temps i espai): Procés de pensament Parla Percepció: poden presentar sobretot al·lucinacions visuals.
- Afectació de funcions cognitives potencialment recuperables. Estat emocional: poden trobar-se amb apatia, debilitat emocional. Activitat motora Cicle vigília-son: és freqüent que durant la nit estiguin molt desperts i al mati tinguin somnolència.
TEMA 6 – ATENCIÓ
Aquests estat ES PODRIA CONFONDRE AMB UNA DEMÈNCIA O MALALTIA D’ALZHEIMER. Però, AQUEST QUADRE, a més, té una pèrdua de nivell de consciència, i ÉS REVERSIBLE ja que és quadre. Encanvi, una persona amb demència el nivell, també podria confondre’s amb un trastorn psicòtic, com seria l’esquizofrènia. En aquest cas, però, tampoc hi ha una pèrdua de consciència. Síndrome de negligència/heminegligència
- Direcció de l’atenció: Aquesta es caracteritza per un trastorn en la direcció de l’atenció.
- Negligència de l’espai contra lateral: En aquest cas, hi ha una lesió focal en l’hemisferi dret. Això fa que aquestes persones tinguin dificultat en dirigir l’atenció a l’hemicamp visual contrari (per tant, esquerra). No és que no vegin, sinó que només presten atenció a una part.
- No degut a afectació en àrees primàries
- Lesions unilaterals dretes: Parieto-temporo-occipital. Àrea 39 de Broadman controla la lectoescriptura. Aquesta mateix àrea a l’hemisferi dret, controla una direcció de l’atenció. Parietal inferior dret Frontal dret
- Hemi-inatenció: estímuls contra laterals. No és que no vegin, sinó com que no saben dirigir l’atenció, no ho processen.
- Hemiakinèsia: és no prestar atenció a l’acció motora contra lateral.
- Negligència hemiespacial: espai contra lateral. Ex. dibuixen una flor i s’obliden de dibuixar part dels pètals.
- Heminegligència: LESIÓ MOLT GREU EN LES ÀREES MOTORES PRIMÀRIES que impedeixen el moviment. No poder moure la part contrària al cos. Hemiparèsia: quan es va recuperant poc a poc aquest moviment. Hemiplegia: no pot moure la part contrària del cos. Lesió hemisferi esquerra: afàsia. Lesió hemisferi dret: atenció. La memòria més sensible al dany cerebral és la CAPACITAT D’ADQUIRIR INFORMACIÓ NOVA. Després, la més sensible és la MEMÒRIA DE TREBALL – la qual es pot avaluar a partir de WAIS. Serà el procés que produeix un canvi relativament permanent el comportament. L’experiència diària modifica el SN a nivell de morfologia neuronal i sinàptica, i com a resultat els animals i els éssers humans podem aprendre i recordar els fets (Squire, 1986). La capacitat mnèsica o memòria, serà la capacitat d’adquirir, retenir i utilitzar secundàriament una experiència.
TEMA 7 - LA MEMÒRIA
La importància del neocòrtex temporal en la memòria Lòbul temporal esquerre: diferencies en les proves verbals. Dificultat de repetir les paraules en les paraules del rei. Lòbul temporal dret: diferències en les proves no verbals. Implicació dels lòbuls parietals i frontals en la memòria Lòbuls parietals: memòria a curt termini (Warrington i cols): lesions restringides a nivell de lòbul parietal esquerre (amplitud de xifres)
amplitud span (nombres en ordre directe WAIS)
Lòbuls frontals: ordenació temporal dels esdeveniments (quan va passar una cosa), i memòria a curt termini o memòria de treball, serà un tipus de memòria, que quan a tu et presenten un problema (càlcul mental), hauràs de calcular, guardar la memòria del resultat a la memòria treball, després realitzar les altres operacions, mentre anem recuperant-lo quan el necessitem. L’alteració de la memòria de l’espai o àmbit en el que es presenta el material. Del WAIS en la prova dels dígits serà quan fem dir al pacient el nombres de forma inversa. APRENENTATGE VS. MEMÒRIA Aprenentatge, farà referència al procés d’adquisició d’una informació nova. Memòria, ens referirem a la persistència d’allò aprés en un estat en el qual pot ser recuperat i revelat en un període posterior. MCT VS. MLLT MCT, seria la memòria immediata desprès que s’hagi presenta el material o durant un assaig interromput pel material presentat. Es considera que té una CAPACITAT LIMITADA (span del subjecte ) parietal esquerre, referent allò verbal, i parietal dret a l’snpan a l’ordre dels signes per exemple. MLLT, record de la informació després d’un període de demora durant el qual s’intenta focalitzar l’atenció del subjecte lluny de l’estímul presentat. TÉ UNA CAPACITAT EXTRAORDINÀRIAMENT GRAN. AMNÈSIA RETRÒGRADA VS AMNÈSIA ANTERÒGRADA Amnèsia retrograda: incapacitat per recordar els esdeveniments anteriors a l’inici de l’amnèsia Amnèsia anterògrada, incapacitat per recordar els esdeveniments posteriors a l’inici de l’amnèsia. CAS DEL PACIENT H.M, molt marcada després de l’operació. MEMÒRIA RECENT VS MEMÒRIA REMOTA Memòria recent, farà referència a la informació que s’ha aprés justament abans del dany cerebral. Memòria remota, aquell coneixement que s’adquireix anys o dècades abans del dany cerebral. Avaluada en el sub test d’informació del WAIS. MEMÒRIA DECLARATIVA VS MEMÒRIA PROCEDIMENT
TEMA 7 - LA MEMÒRIA Memòria declarativa o explicita: quan volem adquirir coneixement que són directament accessibles al coneixement conscient. Quan estudiem activem la memòria declarativa. Memòria procediment o implícita: aprenentatge de tasques perceptives-motores que NO SÓN ACCESSIBLES A LA CONSCIENCIA. MEMÒRIA EPISÒDICA VS. MEMÒRIA SEMÀNTICA: dins el coneixement declaratiu el podrem dividir Memòria episòdica, fent referència a la informació apresa en un moment i lloc concret de la vida d’una persona. Memòria semàntica, en referència al coneixement general del medi en el qual es mou un individu i que no està unit a un context temporo espacial concret. TEMA 8 – AFÀCIES I L LENGUATGE L’afàsia: trastorn del llenguatge provocat per una lesió cerebral. DES DE LA PERSPECTIVA HISTÒRICA BROCCA la situa en una lesió anterior de l’hemisferi esquerre i WENICKE, a una lesió temporal posterior esquerre. Les àrees cerebrals que es veuran afectades seran: Àrea 44: que correspon a l’Àrea de Brocca (peu de la tercera circumvolució frontal). Àrea 22: que correspon a l’Àrea de Wernicke (2/3 posterior de la primera circumval·lació temporal). Àrea 39: angular. Pronunciant una paraula escoltada: Quan pronunciem una paraula, com seria ”casa” aquesta informació arriba a l’àrea auditiva primària, després va a l’àrea de Wernicke, aquesta s’ha d’enviar a través del fascicle arquejat a l’àrea de Broca (expressió del llenguatge), això connecta amb tots els músculs i podré articular la paraula “casa”. Llegir en veu alta: D’altra banda, si llegim en veu alta, la informació arriba a l’àrea visual primària, seguidament s’envia a l’àrea POT (39), implicada en la lecto-escriptura, després, s’envia la informació a l’àrea de Wernicke, i finalment, a l’àrea de Broca on podré pronunciar-ho. Si llegim en veu baixa, el LLENGUATGE NO ARRIBA A L’ÀREA DE BROCA. *Llegir i escriure és una funció complexa que una persona amb una AFÀSIA DE BROCA/WERNICKE NO PODRÀ REALITZAR perquè el cervell no podrà entendre i posar en paraules allò que està llegint. No produïm el llenguatge però el pensament per a nosaltres mateixos, ja que pensem amb el nostre propi llenguatge. Malgrat tot, una PERSONA QUE TÉ UNA AFÀSIA DE BROCA SÍ QUE PODRÀ COMPRENDRE PERQUÈ L’ÀREA DE WERNICKE ES TROBARIA PRESERVADA. Diagnòstic diferencial: és diferent una afàsia, disàrtria, agnòsia auditiva Afàsia : persona que abans podia llegir i escriure però com a fruit d’una lesió cerebral, ara no pot. Disfàsia : dificultat en l’adquisició del llenguatge. És un trastorn evolutiu.
TEMA 8 – AFÀCIES I L
LENGUATGE
L’hemisferi esquerra sol seqüenciar les paraules. En canvi, l’hemisferi dret posa “cançó” a la comunicació. Afàsia de l’àrea de Broca: les paraules estaven a allà però era necessari accedí a elles. Per això, és necessari comptar amb la plasticitat (reestructuració, tan funcional com estructural). Es veia un agramatisme. CLASSIFICACIÓ SEMIOLÒGICA de les afàsies, classificació de BOSTON:
- Broca
- Wernicke
- Conducció
- Global
- Sensorial transc.
- Motora transcortical
- Mixta transcortical El SM hi hauria una AFÀSIA DE CONDUCCIÓ O GLOBAL on hi ha una afectació en el FASCICLE ARQUEJAT.
- No fluents: Broca, global
- Fluents: Wernicke
- Motores: Broca, global, motora trascortical
- No motores: Wenicke Localització de les afàsies: per distingir-les: fluència, comprensió i repetició.
- Afàsia de Broca: s’haurà d’observar si el llenguatge és fluent o no, si hi ha una bona capacitat de comprensió o no, si hi ha una capacitat per repetir: Llenguatge espontani: no fluent Comprensió: relativament preservada Repetició: alterada, perquè el que els hi passa a aquestes persones és que entenen el que diem (àrea de Wernicke està preservada), aquesta informació arriba a l’àrea de Broca a través del fascicle, però no es podrà produir. Denominació: alterada Comprensió lectora: alterada (perquè és una funció completa) Escriptura: alterada. Tan la denominació com la comprensió i escriptura solen estar alterats sempre. Motor: hemiplegia (dificultats per moure’s) Sensorial: relativament preservada. Engloba els lòbuls occipital parietal i temporal. Camps visuals: normal Territori vascular: media. Artèria cerebral mitjana però la part anterior, que és l’àrea de Broca. Lòbuls: frontal, que també és l’àrea de Broca.
TEMA 8 – AFÀCIES I L
LENGUATGE
- Afàsies de Wernicke Llenguatge espontani: fluent (però ple de parafàsies tan fonètiques com semàntiques (diu coses incoherents perquè no entén ni el seu propi pensament), hi haurà parafàsies, es a dir que estan dites de forma incorrecte. Comprensió: alterada, poden presentar dificultats a l’hora de comprendre el seu llenguatge. Repetició alterada: com que no entén, no podrà produir-ho. No entendrà què ha de repetir, és a dir ni l’ordre ni el fragment que se li ha dit. Contesten completament coses diferents. Denominació: alterada Comprensió lectora: alterada Escriptura: alterada Comprensió lectora, escriptura i denominació ALTERADES. Motor: normal, no hi ha problemes. Sensorial relativament preservada Territori vascular: artèria vascular mitjana Lòbuls: temporals (concretament l’àrea 22 de Brodmann).
- Afàsia de conducció Aquesta es caracteritza sobretot perquè hi ha una lesió en el fascicle arquejat, fibres que connecten Wernicke i Broca. El problema que ens trobem és que, TOT I QUE L’ÀREA DE WERNICKE I BROCA ESTAN PRESERVADES, hi ha un problema en la repetició. Llenguatge espontani: fluent Comprensió: relativament preservada. Repetició: alterada perquè hi ha una lesió en les fibres que comuniquen. Espontàniament podrà dir cosa però, quan li diem que ho repeteixi, li costarà. Denominació: alterada Comprensió lectora: relativament preservada Escriptura: alterada No cal fer apreciació que està alterada o no, podem considerar que generalment es veuen afectades en les afàsies. Motor hemiparesia Sensorial hemisensorialitat, de que la persona té dificultat en la sensació ja que hi ha una afectació en el lòbul parietal. Camps visuals normal Territori vascular mitjà Lòbul: parietal
