¡Descarga esquema ontologia filosofia català y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
Història de la Filosofia PLATÓ Teoria de les Idees PLATÓ sosté una ontologia dualista expressada en la TEORIA DE LES IDEES, segons la qual La REALITAT té 2 DIMENSIONS La dimensió metafísica o MÓN DE LES IDEES Dimensió de les essències o coses en sí Format per les IDEES , que són realitats metafísiques plenes immutables perfectes eternes universals jerarquitzades amb doble vessant lògic i metafísic La dimensió física o MÓN DE LES COSES Dimensió de la matèria ( physis ) Format per les COSES , que són realitats físiques, materials incompletes canviants (mutables) imperfectes
pateixen generació i destrucció concretes, variades i diverses Aquestes dues dimensions estan relacionades per una relació de CÒPIA , imitació o PARTICIPACIÓ Per tant, cal entendre que Les IDEES són els ARQUETIPUS o MODELS de les coses Les COSES són les CÒPIES de les Idees Les COSES copien, imiten o PARTICIPEN de les Idees PERÒ Per què la matèria, de naturalesa caòtica, s’ordena copiant de les Idees? Per la intervenció del DEMIÜRG (“faedor”) figura mítica ( Mite del Demiürg ) que expressa l’existència d’un Logos o força intel·ligent que ordena la matèria. El DEMIÜRG contempla les Idees i tot copiant-les ***** , MOLDEJA o INFORMA la matèria, a la vegada que hi introdueix un télos o FINALITAT (assolir la màxima perfecció possible, és a dir, copiar el millor possible la Idea o arquetipus) ***** (el Demiürg actua com un terrisser, un artesà que fa bones còpies, però en cap cas crea. No és un artista: sols reprodueix els arquetipus en la matèria) Algunes de les implicacions de la Teoria de les Idees són les següents:
- Abans de la intervenció del Demiürg, existien dues realitats eternes i separades: les Idees immòbils i la matèria en perpetu moviment. A partir de la intervenció del Demiürg, amb la formació del món de les coses, s’inicia el Temps : les Idees es mantenen eternes, les coses no són eternes.
- El món de les coses, la physis, és una dimensió canviant de semblances i aproximacions als arquetipus o dimensió transcendent. Les coses són reals, però no són l’única realitat.
- La perfecció sols és possible en el món de les Idees. Al món de les coses (la physis) la matèria condiciona i limita l’assoliment de la màxima excel·lència , però aquesta sí és possible
- Com les Idees estan jerarquitzades i la Idea de Bé regeix totes les altres, la Idea o essència del Bé traspassa tota la dimensió de les Idees. Per tant, el món de les Idees és una dimensió de veritat, bellesa, justícia i bondat.
- Si el món de les coses és una còpia del món de les Idees, aleshores la Idea de Bé també traspassa la dimensió de les coses, el cosmos, la physis. Per tant, el món de les coses, tot i no ser perfecte, és un bon món.
- Si el món de les Idees és una dimensió de plenitud i perfecció; si les Idees són cada una d’elles una realitat perfecta en ella mateixa, aleshores les Idees són realitats plenes, sense mancança. Són la realitat en sí o essència pura de les coses. Per tant, és impensable l’existència d’idees “negatives”. Definitivament, no existeix la idea “mal” (ni la idea de “lletjor”, “injustícia”, “mentida”...)
- Per tant, en el món de les coses una “mala cosa” (o una “mala còpia) no és res més que una còpia que participa poc (ja que és matèria, al capdavall) de la cosa en sí ( o sigui, de la seva essència,
