¡Descarga Esquema oraciones coordinandas y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Valenciano solo en Docsity!
1. ORACIONS JUXTAPOSADES I COORDINADES
Una oració composta és aquella que es compon de dues o més estructures oracionals o proposicions. Les proposicions poden matenir tres tipus de relació: la juxtaposició, la coordinació i la subordinació.
Les oracions juxtaposades i les coordinades tenen en comú que se situen al mateix nivell sintàctic. Així doncs, són proposicions que podrien ser independents, a diferència de les subordinades. Per tant:
JUXTAPOSICIÓ: no hi ha la intervenció de cap nexe, sinó signes de puntuació. Exemples: No badis: cauràs! Ens hem llevat, ens hem rentat, hem esmorzat, hem sortit molt ràpid.
COORDINACIÓ: les proposicions s’uneixen mitjançant un nexe. Exemples: Vol que vinguis i hi insisteix. Ni és feliç ni ho serà mai.
SUBORDINACIÓ: la proposició subordinada exerceix una determinada funció sintàctica respecte del verb principals (o subordinant). Exemples: Diu que no hi està d’acord. Qui no corre, vola.
1.1 TIPUS D’ORACIONS COORDINADES
1.1.1 COPULATIVES
Addició o suma d´oracions.
i, ni.
Exemple: Els alumnes canten i ballen.
La conjunció i mai no es canvia per “e” encara que el mot següent comenci amb la vocal “i”. A les negacions, la conj. “ni” exigeix “no”.
1.1.2 DISJUNTIVES
Elements que s´exclouen.
o, o bé, o sinó.
Exemple: Apunta´t a un lloc o a un altre.
La conj. "o” no es canvia per “u” encara que el mot següent comenci amb “o” o “u”. Noteu les disjuntives amb valor d´equivalència ( o sigui , és a dir, o )
1.1.3 DISTRIBUTIVES
Alternança o distribució sense exclusió.
1.1.4 ADVERSATIVES
Indiquen contrast, exclusió, oposició.
però això no obstant (*no obstant) no obstant això tanmateix nogensmenys sinó (que) altrament en canvi amb tot tot i això així i tot encara que per això més aviat ara (bé) malgrat això per contra
Exemple: Li agrada però ho dissimula.
Cal no confondre entre “sinó” (conj. adversativa) i “si no” (conj. condicional + adv. de negació).
1.1.5 CONTINUATIVES
Indiquen continuïtat, successió.
doncs a més d´atra banda encara també a més a més així mateix fins i tot i tot
Exemple: Doncs, com et deia...
“Ademés” és un castellanisme. En catallà hem de dir: a més, a més a més...
Cal evitar “doncs” amb sentit causal (No porto el cotxe, doncs el tinc al taller). En aquests casos cal dir: No porto el cotxe perquè/ja que el tinc al taller.
