Criteris per l’anàlisi dels casos
Criteris
Els criteris són pautes que ens poden orientar sobre la correcció ètica de les decisions
que prenem. Cadascun d’ells explicita algun aspecte important de les accions en l'ètica
pública. Com més criteris es puguin defensar, més ben argumentada estarà la decisió.
També son d’ajut els 4 principis de la bioètica
1. Respecte a la persona (protecció a la seva vulnerabilitat/- respecte i promoció a la
seva autonomia).
2. No maleficència: Primer de tot, no fer mal (Primum non nocere)
3. Beneficència: Busca el benefici de la persona com a satisfacció dels seus interessos.
4. Justícia: Tracte correcte (no discriminació); equitat (deferència a les diferències
pertinents); distribució (igualitària o equitativa de recursos)
Alguns altres criteris podrien ser:
1. Universalitzabilitat: obeeix al deure de coherència. Es tracta de pensar i voler la
possibilitat que l'univers de les persones faci el que hom proposa que es faci. La pregunta
clau seria: i si tothom fes el mateix? Es pot interpretar en clau coherència: si tothom
mentís no existiria la comunicació, ni tan sols seria possible la mentida, ja que aquesta
parasita de la veracitat contra la qual agredeix (paradoxa del mentider); o en clau
conseqüencialista: si menteixes, perds credibilitat i serien pitjors les conseqüències que
es generen
2. Publicitat: obeeix al deure transparència. La pregunta ara seria: i si tothom ho sabés?
Apel·la a la reputació i credibilitat de la persona o organització que s'és, es vol ser i per
les actuacions de les quals vol ser coneguda.
3. Reversibilitat. Obeeix al deure d'atendre les circumstàncies en què un està. La
pregunta ara seria: i si m'ho fessin a mi estant jo en aquestes circumstàncies? És un criteri
més exigent que la mera reciprocitat, ja que aquesta no atén les circumstàncies particulars
i parteix d'una igualtat o simetria de les parts que no sempre es dona.
4. Vulnerabilitat: exigeix atenció i prioritat a qui està en situació de més vulnerabilitat.
De manera que aquest criteri proposa que, en cas de conflicte entre drets, hauríem de
prioritzar el de la persona més vulnerable. En línies generals, podem dir que la condició
El primer que s’ha d’entendre és que els casos venen redactats per algú i per tant hi ha una
subjectivitat en ells. Qui el redacta, com el redacta i què redacta és important per poder
analitzar el cas.
Per tant s’ha de tenir en compte que els casos poden ser redactats a partir de prejudicis i
intencions que poden plantejar judicis cap al o la pacient. Per tant un bon comitè ètic ha de
poder identificar això i no deixar-se influenciar per com li arriba el cas, problematitzant-lo
quan cal.
Exemple: Imaginem que un metge ens envia un cas d’una pacient que vol avortar, el metge té
una visió ètica anti-avortista, segurament el cas pot estar escrit de tal manera que el metge faci
un judici de valors cap a la pacient i potser ens deixa veure coses que no tenen per què ser
importants per analitzar el cas o per resoldre’l.
